La Calèche Llivia és un lloc realment recomanable a la Cerdanya. Cuiden bé el producte i el tracte és amable i professional.  A mig post, comento una segona experiència en un altre lloc de la Cerdanya, Hotel Prado, que va ser la creu de la sortida 🙁

La Calèche Llivia

carrer dels Forns, 7 Llívia (Girona)

—–

Tel.: 972 14 63 82

La Calèche Llivia

La Calèche Llivia és un lloc molt recomanable a La Cerdanya i que realment val la pena. El vaig descobrir a partir dels comentaris que em vàreu posar quan fa uns 15 mesos, vaig publicar unes reflexions sobre la Cerdanya i vaig dedicar el post a La Formatgeria de Llívia... (gràcies Monse si ho llegeixes, per recomanar-me La Calèche Llivia!).

A partir dels vostres comentaris, em vaig fer una Guia per la propera estada en la que tenia més llocs que dies. No tenia masses ganes de conduir i vaig intentar un parell de reserves, però eren dies complicats i ja estaven plens trucant el dia abans . Un dels llocs al complert va ser Can Cofa, que tenia ganes de provar a partir de les vostres recomanacions, però no hi va haver sort. I al final els tres llocs corresponents als tres dies (els migdies dinàvem a casa), només comentaré dos. La La Calèche Llivia en molt positiu. Finalment faré al final un esment a l’altre lloc en que la experiència no va ser pas  positiva.

La Calèche Llivia està ubicat ben cèntric a pocs metres de l’església i de la famosa farmàcia. I es tracta d’un lloc petit, amb decoració molt acurada i excel·lent tracte.

Ens van explicar que la cosa anava de plats a compartir i que per dos persones en demanéssim 4 o 5. I això vam fer. En tot cas aquí podeu veure la carta… Molt producte de proximitat amb nom i cognom (em limito a comentar-ho, doncs sabeu que no soc cap talibà del Km0… Ho trobo bé i ho segueixo, però si un dia em ve de gust una cosa llunyana, la incorporo sense haver de flagel·lar-me).

La Calèche Llivia carta
La Calèche Llivia carta 2

Els plats que vam triar a La Calèche Llivia, van ser…

La Calèche Llivia braves
Les excel·lents braves… Bohemic Style..

 

La Calèche Llivia sobrasada
“Plat de muntanya”… Sobrassada de Can Rovira i mel…

 

La Calèche Llivia botifarra
Botifarra de perol… (de can Rovira també)

 

La Calèche Llivia risotto
El fals Risotto… 

 

La Calèche Llivia xai
El xai de cal “no sé què”… No era de Can Rovira 😉

 

La Calèche Llivia postres
Postres totalment Bohemic style també…

Els plats realment estaven molt bons. Menció especial per les braves i el xai que feia tocar el cel… De Can Rovira també, però ja coneixem el nivell dels seus productes. Per tant, crec que actualment, deu tractar-se d’un dels millors restaurants de La Cerdanya.

La Calèche Llivia, està  cuidat i a l’hora és ‘terrenal’. Amb una oferta alternativa, diferent de la que es troba per allà, però sense caure en el ritual dels “trampantojos”… tot i que una mica si… :)..  El fals “rissotto”, en que la falsedat no era que està mal escrit (sobra una ‘s’.. mireu el ticket), sinó que estava fet amb pasta que anaven a comprar a Caldes de Montbui…(!!). I sabeu què?… aquestes coses tant arrodonides que a molts posen ‘palote’, a mi i amb el meu escepticisme crònic, m’afluixen una mica.. (i parlo de la pasta de Caldes … no de la ‘s’).

Com resum, dir que  vam menjar MOLT bé  a La Calèche Llivia.  En conseqüència a la propera anada cap a la Cerdanya, reservo fix.

Finalment el vi,  va ser un La Fou negre i ja podeu veure el cost total… Econòmic no és, però gens malament atès que som a la Cerdanya…

 

La-Caleche-vi

 

La-Caleche-compte
Risotto, Risotto …. (copiar 100 vegades i continuem amb “Botifarra”)

Altres experiències en la mateixa estada a la Cerdanya 🙁

I com no tot són flors i violes, ara la creu…

Experiència negativa a l’HOTEL PRADO (Puigcerdà):

Sé que pensareu que hi feia allà, però la Montse (una altre Montse, en aquest cas la del desaparegut bloc:  ruth and Sam..) em va comentar de la excel·lent sopa de ceba del Prado. I em va agafar desig.. la Montse em comentava que ella va allà per la sopa de ceba i després pren alguna altre cosa com un trinxat…. Ja avanço que la sopa de ceba, era excel·lent.

Però nosaltres ens vam voler passar de llests… Tothom prenia un menú de vespre (de 26€ tot inclòs)… però no incloïa sopa de ceba. Per tant vam anar a la carta. I ja relato les desgràcies que ens van passar… (tot i que reitero que  la sopa de ceba excel·lent…!!).

LLISTAT de DESGRÀCIES a Hotel Prado

1.- Un dels dos volia el plat de caça i va preguntar al que feia de maitre (el lloc va de ‘empaque’ i tenen maitre)… “de que és la caça?”…. dubte. I finalment la resposta: “No sé… potser  cabirol...” En conseqüència, #noanembe

2.- L’altre plat a Hotel Pradoera peu de porc amb naps de talltendre. Però les tires de nap es podien comptar amb els dits de la ma. I en canvi hi havia un munt de patates fregides, entre la salsa #quinfàstic

3.- Els dos segons eren tristos… mal descongelats… i servits freds… I massa abundants (una mica a l’estil de “atipeu-vos cabrons… que més val quantitat que qualitat). En conseqüència, el comentari que vam fer just sortint, és que era el plat de caça, més ORDINARI que havíem tastat mai.

I traca final a Hotel Prado… 🙁

4.- i traca final… Voltava per la sala una senyora gran amb pinta mestressa (d’aquelles que farien millor pel negoci, cuidant als nets lluny del restaurant). I vam deduir que era la encarregada de les postres… Finalment demanem un flam de mató i un Gin Tònic i ens contesta “això no va inclòs eh?”…

Amb la meva mala llet que reservo per aquestes ocasions, li deixo anar que “cap plat entrava“… Que anàvem a carta!… I els que em coneixeu, encara que no ho creureu, juro que no li vaig dir el meu típic  “p* vella!!”… En resum… igual amb menú a Hotel Pradohagués anat millor, però el record que queda són 90€ llençats. En conseqüència, un lloc per no tornar-hi mai més.

La-Caleche-Prado
El suplement de 1,55 deu ser pel moc que li vaig fotre a la guela…;)