El meu posicionament lingüístic en els bars-restaurants
Potser per no comentar explícitament el meu punt de vista, s’han tergiversant de manera maliciosa, algunes frases meves en aquest sentit. I per tant vull explicar el meu punt de vista.
1.- Com CLIENT i quan estic a Catalunya, valoro que m’atenguin en català. Però tampoc em queixo si cal mantenir un diàleg bilingüe sempre que sigui amb empatia i bona predisposició.
2.- Em molesta especialment un diàleg bilingüe, en que em vagin “corregint” a l’estil de que si jo demano aigua, em repeteixi “ahhh agua” o si demano vi blanc, la resposta sigui “ahhh blanco”. Perquè podríem entrar en bucle, si jo contesto “no… blanc”… i no acabaríem.
Quan en el bloc he tingut diàlegs conflictius, mostro el diàleg amb l’idioma original que va tenir lloc... Inicialment vaig posar dos exemples, però els dos ja han xapat i per això he retirat els links…
Comerç24 <- mini conflicte en català i ningú busca 3 peus al gat
Alvart <- mini conflicte en castellà i més d’un hi busca 3 peus al gat
Són cassos paral·lels en els que puc tenir raó o no, però en el d’Alvart se’m ha acusat de que era pel tema del castellà, mentre que en l’altre no. I en el cas d’Alvart el que em va emprenyar, va ser la poca gràcia i el fet de que per justificar un Montsant, l’argument fos “parece un Rioja”…. Però m’hagués emprenyat igual amb la frase en català… Trobaríem més exemples si busquéssim en el meu historial.
Perquè explico tot això?
Simplement per un fet que ha passat fa pocs dies…. Vaig anar a un nou bar de vins a Falset, la Marta va publicar l’experiència al SEU Facebook i jo vaig fer comentaris al voltant de la poca oportunitat de trobar-me en una situació lingüística com la que comento al punt 2 i en ple Priorat … Els comentaris van ser a Facebook i amb la conya que utilitzo habitualment… Simplement deia que “no tornaria”, que deu ser un dret que tinc… O no?.
Just passades 24h, apareix el propietari del wine-bar, que també té un conegut restaurant a Falset, en privat al meu Facebook, tracta de miserables els meus comentaris, renyant-me i comparant-me amb els antics “hablame espanyol conyo”. Aquí teniu el seu missatge…
Tapo els seus cognoms per allò de preservar la identitat… 🙂 |
Abans d’engegar-lo a pastar fang, li faig una petita reflexió també en privat i li dic que si ho entén bé i sino….. (els punts suspensius podien interpretar-se com “dues pedres”).
I aquí queda tot tancat, en el sentit de que NO s’ha disculpat amb allò típic de “fué un calentón… ya se sabe…”… 🙂
La reflexió….
El propietari aquest, té un restaurant prou conegut a Falset. Fins i tot sap cuinar bé i així ho he comentat públicament en més d’una ocasió al meu bloc. També l’he defensat (tot i que sense massa convicció), quan algú en comentaris l’ha tractat de mal educat… En el fons m’agraden els xefs amb “poca corda” i en teniu més d’una prova…
Fa pocs dies li vaig dedicar un parell de post al bloc de vins, amb motiu de la Fira del Vi. Van ser dos posts elogiosos elogiant la seva capacitat de convocar actes molt interessants al voltant del vi -del menjar, ja vaig tirar pilotes fora, doncs era un vulgar nivell catering, tot i que quedava mig justificat degut a haver de servir 50 sopars de cop- …. Ho podeu comprovar fent clic.
I entra aquest home, al meu privat de Facebook , després de fer la ‘xafardereta’ pels ‘comentaris , dels comentaris’ del bloc de la Marta, amb aquella frase que entren els il·luminats….
“Mai entro a parlar per les xarxes…. però avui….”
Només li faltava afegir “però avui i com un favor…”….. 🙂 🙂 |
Doncs si MAI entres…. tampoc calia entrar per això …. Si MAI has donat les gràcies (que tampoc cal!!) per un post elogiós (que en tens més d’un), tampoc cal entrar a renyar, per un fet, que amb dos dits de front i amb menys EGO, es podria prendre com una reflexió o un punt de millora….
I ningú discuteix que el restaurant tingui el millor celler del priorat i possiblement un dels millors del país, ni que sàpiga organitzar actes al voltant del vi, com poca gent sap fer…. ni que si vol (tot i que darrerament crec que no es prodiga massa), sàpiga cuinar…. Però quan l’ego és tant gran, millor calladet i en tot cas, mai renyar a qui no has de renyar…. I encara menys quan ja podries imaginar, que el “renyat” et fotrà una queixalada… Ho no t’ho imaginaves?
Me he quedao con tu barba….. 🙂 🙂 |
aboslutament d'acord, ricard! a més, jo estava present en el tema alvart i no va ser en cap cas res en relació a la llengua (malgrat el personatge era tremendo. l'altre cambrer també parlava castellà i era totalment un altre tarannà. d efet, crec recordar era francès i al finald e l'àpat ho va intentar en català) si no al contingut… va ser mooolt heavy! jo em veia sense dinar aquell dia. jajaja
Doncs no vegis la de crítiques que he rebut per aquell post, en que molta gent en lloc d'interpretar el que mostrava el post, ho interpreten com un problema lingüístic….
I crec que si m'ho hagués dit en català el "a que sembla un Rioja" per dir que el Montsant era bo, encara m'emprenyo més i llavors si que no dinem… 🙂
doncs crítiques absolutament infundades!!! és més, no vam voler fer sang del personatge i ens van comportar mooooooolt!!!! no trobes? pq allò era moooolt tremendo! en petit comité i mai per escrit (una que és advocada.. ;-), és de traca!!
Però és la reacció típica de cuiners i palmeros…. En lloc de reflexionar, a la que et descuides et diuen "racista"… És el problema de #no_aver_etudiao 🙂
🙂
Definitivament és trist que en aquest país, massa vegades no només no siguem atesos en la nostra llengua, sinó més aviat cal demanar disculpes per parlar-la…. i el retintin de la traducció, és patètica…..
Com és que a la France, això no passa mai??? Els professionals estan més ben pagats o més ben formats o totes dues coses???…..
Suposo que deu ser un problema de #aver_etudiao poc…. 🙂
I lo més trist és que el paio propietari, en lloc de callar (com sempre fa) i reflexionar, es posi 'xuleta'… Ja coneixem al Toni en aquesta faceta, però penso que li caldria aprendre amb qui es pot enfrontar i amb qui no….
Que hi farem… Jo no tinc res a perdre-hi o molt poc: No aniré més als seus sopars de vins, però dormiré igual… 🙂
I és molt trist que si preguntes com es diu algun ingredient o qualsevol cosa en català et canvien directament el diàleg al castellà, jo això el visc moltes vegades. Per què teniu el xip aquest que en comptes d'ensenyar es millor canviar a l'espanyol??? Així no anem bé…
I amb els de més enllà ja és al·lucinant, a la feina vam tenir un alemany que vivia a Valls amb una dona i va aprendre català. Doncs tothom s'estranyava de que el xicot hagués aprés català en comptes de la llengua de l'imperi.
Hem d'insistir en parlar català i no cansar-nos de repetir vocalitzant: "un cafè amb GEL, no amb LLET, amb GEL".
Poc a poc, anirem avançant. 🙂
Salut!
I el més trist és que el paio propietari, no ho vulgui entendre i se la jugui amb mi, que sap li comportarà burla i a sobre pèrdues… No pots imaginar la gent que he enviat allà, doncs com saben que em bellugo per la zona, la gent em pregunta…
Finalment, crec que tot es redueix a una qüestió de pura empatia… i educació. Si la persona amb la que t'ha tocat interactuar no té cap intenció d'entendre't i veus que no fa cap esforç per posar fàcils les coses, la veritat és que t'entren ganes d'aixecar-te i marxar (al final, acabarem fent-ho…).
Tampoc entenc gaire bé el comentari d'aquesta persona, intentant justificar l'injustificable.
Esperem que ben aviat i com diuen, puguem ser un país normal…
totalment d'acord, jordi!
Si, si… tu em coneixes en directe i saps que no soc cap radical (en aquest tema), però m'emprenya quan detecto tibantor… Una mica allò de "me habla catalàn pa joder-me… ".
I el comentari… que vols que et digui… Una barreja de ego descomunal amb manca de #aver_etudiao… Però demà al dinar, t'explicaré anècdotes que m'han explicat en privat de mals rollos amb gent. Curiós com la gent tenen por de parlar…
Pobre Toni, a mes de rebre la pitxor queixelada de la historia d'Internet (quin bluff!, t'has quedat sense queixals?) perd la caravana d'autocars que li enviaves cada dia, jojojo. Per cert, no ens has posat els comentaris que han iniciat el conflicte. Venint de tu els imagino molt respectuosos, ja!
Ostres… t'aixeques més aviat que jo… 🙂 🙂
Els comentaris, estan oberts a FB… Si vols fer la 'xafardareta' com ell, ja tens pistes..
Per cert.. gràcies per la teva aportació als quasi 1.500 clics rebuts. Veig que el morbo també us fa fer clic.
Fa mandra buscar a FB, crec q passo. El post esta incomplet i ja esta vist. I si, els post de safreig son el millor d'aquest blog.
Estic d'acord amb tu Ricard, molta gent sent com una amenaça o provocació que li parlin en català, ja sigui en un àmbit públic o privat.
Salutations i com sempre encantada amb el teu blog.
Conchy, no saps la il·lusió que em fa el teu missatge.
Tu mateixa tens la prova de que hem mantingut sempre un agradable intercanvi d'opinions, cada un en la seva llengua nativa i sempre tot sobre rodes.
M'alegra veure els teus progressos…!!
Jo ho tinc clar. Sòc la clienta. I punt. Si parlés en anglès farien mans i mànigues per contestar-me, per tant en català mes encara donat que és llengua oficial.
Jo no he de fer cap esforç per entendre a qui m'està servint, és al contrari perque són ells qui donen el servei. I no cal ser "borde", només ferm.
Xibeca
Hola Xibeca…
Pura lògica…. I lo curiós és que calgui discutir aquests punts que semblen obvis… Però com que no en tenen de lògica, resulta que se senten "menystinguts" si els parles en català..
Salutacions!!
aaaa-men xibeca!
Tengo la costumbre de iniciar la relación en castellano pero en pueblos del interior empiezo en catalán. Tomo nota para no ir a un restaurnate donde no teien empatia con el cliente y donde "el cleint sempre te la raò"
Estem d'acord. L'idioma amb que un comença i si vol continua una conversa, és compatible amb mostrar empatia cap a de l'altre.
Important l'empatia amb el tracte amb els clients.
Salutacions f.fva