El meu posicionament lingüístic en els bars-restaurants

Potser per no comentar explícitament el meu punt de vista, s’han tergiversant de manera maliciosa, algunes frases meves en aquest sentit. I per tant vull explicar el meu punt de vista.

1.- Com CLIENT i quan estic a Catalunya, valoro que m’atenguin en català. Però tampoc em queixo si cal mantenir un diàleg bilingüe sempre que sigui amb empatia i bona predisposició.

2.- Em molesta especialment un diàleg bilingüe, en que em vagin “corregint” a l’estil de que si jo demano aigua, em repeteixi “ahhh agua” o si demano vi blanc, la resposta sigui “ahhh blanco”. Perquè podríem entrar en bucle, si jo contesto “no… blanc”… i no acabaríem.


Quan en el bloc he tingut diàlegs conflictius, mostro el diàleg amb  l’idioma original que va tenir lloc... Inicialment vaig posar dos exemples, però els  dos ja han xapat i per això he retirat els links…

Comerç24 <- mini conflicte en català i ningú busca 3 peus al gat
Alvart <- mini conflicte en castellà i més d’un hi busca 3 peus al gat

Són cassos paral·lels en els que puc tenir raó o no, però en el d’Alvart se’m ha acusat de que era pel tema del castellà, mentre que en l’altre no. I en el cas d’Alvart el que em va emprenyar, va ser la poca gràcia i el fet de que per justificar un Montsant, l’argument  fos “parece un Rioja”…. Però m’hagués emprenyat igual amb la frase en català… Trobaríem més exemples si busquéssim en el meu historial.

Perquè explico tot això?

Simplement per un fet que ha passat fa pocs dies….  Vaig anar a un nou bar de vins a Falset, la Marta va publicar l’experiència al SEU Facebook i jo vaig fer comentaris al voltant de la poca oportunitat de trobar-me en una situació lingüística com la que comento al punt 2 i en ple Priorat … Els comentaris van ser a Facebook i amb la conya que utilitzo habitualment… Simplement deia que “no tornaria”, que deu ser un dret que tinc… O no?.

Just passades 24h, apareix el propietari del wine-bar, que també té un conegut restaurant a Falset, en privat al meu Facebook, tracta de miserables els meus comentaris, renyant-me i comparant-me amb els antics “hablame espanyol conyo”. Aquí teniu el seu missatge…

Tapo els seus cognoms per allò de preservar la identitat… 🙂 

Abans d’engegar-lo a pastar fang, li faig una petita reflexió també en privat i li dic que si ho entén bé i sino….. (els punts suspensius podien interpretar-se com “dues pedres”).

 

I aquí queda tot tancat, en el sentit de que NO s’ha disculpat amb allò típic de “fué un calentón… ya se sabe…”… 🙂

La reflexió….

El propietari aquest, té un restaurant prou conegut a Falset. Fins i tot sap cuinar bé i així ho he comentat públicament en més d’una ocasió al meu bloc. També l’he defensat (tot i que sense massa convicció), quan algú en comentaris l’ha tractat de mal educat… En el fons m’agraden els xefs amb “poca corda” i en teniu més d’una prova…

Fa pocs dies li vaig dedicar un parell de post al bloc de vins, amb motiu de la Fira del Vi. Van ser dos posts elogiosos elogiant la seva capacitat de convocar actes molt interessants al voltant del vi -del menjar, ja vaig tirar pilotes fora, doncs era un vulgar nivell catering, tot i que quedava mig justificat degut a haver de servir 50 sopars de cop- …. Ho podeu comprovar fent clic.

I entra aquest home, al meu privat de Facebook , després de fer la ‘xafardereta’ pels ‘comentaris , dels comentaris’ del bloc de la Marta, amb aquella frase que entren els il·luminats….

“Mai entro a parlar per les xarxes…. però avui….”

Només li faltava afegir “però avui i com un favor…”….. 🙂 🙂



Doncs si MAI entres…. tampoc calia entrar per això …. Si MAI has donat les gràcies (que tampoc cal!!) per un post elogiós (que en tens més d’un), tampoc cal entrar a renyar, per un fet, que amb dos dits de front i amb menys EGO, es podria prendre com una reflexió o un punt de millora….

I ningú discuteix que el restaurant tingui el millor celler del priorat i possiblement un dels millors del país, ni que sàpiga organitzar actes al voltant del vi, com poca gent sap fer…. ni que si vol (tot i que darrerament crec que no es prodiga massa), sàpiga cuinar….  Però quan l’ego és tant gran, millor calladet i en tot cas, mai renyar a qui no has de renyar…. I encara menys quan ja podries imaginar, que el “renyat” et fotrà una queixalada… Ho no t’ho imaginaves?

Me he quedao con tu barba….. 🙂 🙂