1.500.000 visites
La crítica és una mentida?
Podem creure el que llegim?
(Imatge agafada de Casa del Libro)
El bloc ha arribat a 1.500.000 vistes, clics o com li vulgueu dir. I el motiu principal del post, és donar les gràcies a tots els que el llegiu i el comenteu, ja sigui en els comentaris públics o en els privats. De veritat que MOLTES GRÀCIES.
I com que els darrers múltiples de 100.000, no he fet la clàssica reflexió aprofitant aquesta xifra, aprofito l’oportunitat per escriure un dels meus post de reflexió, que tot i repetitius, penso que tracta realitats que cal tinguem presents, doncs més que millorar, la situació empitjora ….. Aquí el teniu…
-BLOCS ‘amateurs’ … En el nostre àmbit geogràfic, pocs blocs publiquem amb regularitat, cròniques de restaurants, amb visita anònima i dient el que en pensem, sigui positiu o negatiu. Som pocs, els que ho fem i la nostra fiabilitat és relativa, doncs segons pillem el dia bo o el dia dolent del restaurant o del nostre paladar, ho reflectirem així… Tenim clar que lo ideal, seria fer varies visites, però ja veieu que això és utòpic. Lo més graciós, és que alguns que ens ho retreuen, pertanyen a la resta de grups que descric tot seguit #quina_barra
-BLOCS ‘cut&paste”… Es limiten a copiar notes de premsa dels propis restaurants o de les agències. La seva aportació i credibilitat quan parlen de restaurants, sol ser nul·la. A veure si coneixeu algun restaurant, que generi una nota de premsa que no sigui d’autobombo. En tot cas aquests blocs, poden ser útils per estar al dia de saraos, inauguracions i “eventos varios”
-BLOCS /Instagramers ‘panxa agraïts’…. Els típics que demanen un àpat gratis a canvi d’escriure un post ‘excited’ o una sèrie de fotos a Instagram …. És la gamma més rastrera, que actua com si demanessin almoina … Existeix també una gamma més light i menys penosa que sense demanar-ho, explícitament, donant a entendre que els publicaran i amb l’excusa de demanar permís per les fotos, remenen la cua a veure que cau. Potser no l’àpat gratis, però alguna invitació o extra pillen… O una carantoina 🙂
-BLOCS /Instagramers “invitacions varies”… Escriuen només de presentacions, convits i inauguracions. Alguns són de bona fe i ni s’adonen que en aquests ‘saraos” d’invitació, els mostren una realitat paral·lela. I ells expliquen exciteds (no pagar dona un plus de satisfacció) la seva realitat i el que va d’anònim unes setmanes després, es troba una “altre” realitat. Un clar exemple, va ser la nostra visita a Can Miserias, després de llegir les cròniques publicades dels que van anar a la inauguració i constatar que el que ens vam trobar allà, no tenia res a veure amb el que s’havia publicat.
-BLOCS ‘professionals’… No en hi ha gaires, però si depenen d’algun diari o empresa que els finança, ja imagineu que tenen vetades les cròniques negatives. Si van per lliure, en general solen ser més fiables, i poden arribar a fer cròniques reals, sempre que els restaurants no siguin massa poderosos… Doncs sinó els passarien “factura” i en el futur “deixarien de sortir a la foto”…. #nedariguardarlaroba.
-ARTICLES en revistes, diaris…. Sense dubtar de que podem trobar articles escrits amb honestedat (quan el lloc descrit és bo de veritat), no podem perdre de vista, que per política editorial han de ser positius i ja en plan “transgressor”, poden com a màxim, arribar a dir frases com “les falta rodaje, pero…”. (Oi que no en llegiu mai cap posant a caldo un lloc?) i per tant si el que els escriu, vol que li publiquin l’article i en conseqüència cobrar-lo, doncs ja imagineu oi? #to_mu_gueno #to_maravilloso
– Algunes GUIES …. Com per exemple la que ha aparegut recentment, en que entre els 100 millors de Catalunya, posen llocs d’entrepans com Meatpaking Bistró, Els Casals de bocates de Plaça Palau, Mordisco… i “es deixen” llocs indiscutibles com Hisop, Gresca i un munt més que no dic per no semblar partidista. En fi, que han posat els que són clients de l’agència que va fer la guia i/o han acceptat PAGAR per sortir. Molt bèstia lo d’aquesta guia/ panfleto
–Món Instagram
El món Instagram relacionat amb els restaurants, és una BOMBOLLA que espero exploti aviat… I ja existeix alguna multinacional en àmbits no gastronòmics, que no vol saber res d’aquest sector. Amb l’excusa de que Instagram és “modernitat” , proliferen comptes, tipus els dels grups 3 i 4 anteriors, que s’obren pas, presumint de que tenen Moooolts seguidors, likes i comentaris….
El món Instagram, facilita l’accés a la crítica a gent que les seves frases, no poden allargar massa més que
que solen donar lloc a respostes del tipus
Així com diferents emoticones, que en més d’una ocasió, NO SON REALS, sinó generats per robots… però això és tècnicament complicat per explicar aquí.
En el món instagram és valoren els seguidors… “T’has fixat que fulanito, té xxxx seguidors?…” Bé, doncs mireu això….I mostro una pantalla de la App Get Followers que es pot baixar del portal Itunes, permet pagar a través de Itunes i si no es vol pagar, hi han opcions d’intercanvi. I estic mostrant una opció de luxe, doncs a la selva 2.0 en hi han “ofertones” molt millor de preu.
Compre seguidores i LIKE’s ..!. Oferta de temporada… Dan el pego 🙂
Els likes, estan també a bon preu i fins i tot es poden obtenir gratis, fent intercanvi de likes en apps especialitzades …
El que és absurd, és que es cataloguin com INFLUENCER gastro, gent que rep likes de perfils com els que marco a tall d’exemple. De veritat algú creu que aquests “seguidors” de l’altre punta del món i amb aquestes pintes, anirà mai al restaurant de BCN QUE HA CONVIDAT l’influencer?. No m’he inventat aquests perfils, els he capturat d’alguns influencers, que per morbo “audito”
(*) ja sé que no s’escriu així
(**) per temes de fer recerca (i morbo), en cada una de les darreres imatges del meu instagram @ricardsampere, he “comprat” 10 likes, per veure el percal i aprendre a identificar aquests perfils. O sigui que si veiu 220 likes, en una de les meves fotos, 10 són de trampa.
CONCLUSIÓ
Que no tenim gaires cròniques fiables. I en tot cas per fer-les tendir a fiables, alabant quan cal i criticant quan s’ho mereixen, s’ha de ser independent i amb una cartera no massa apurada… Pot semblar classista, però té la seva lògica … O us imagineu a algú que vulgui muntar un bloc de viatges, mendicant viatges o esperant que el convidin?.
I si heu tingut la paciència de llegir fins aquí, aprofito per donar-vos de nou les gràcies….
Un interessant article que diu molt d'aquest món. Un món difícil, intentar trobar l'equilibri i intentar anar cap a un blog professional o el que, com tu dius, només fan alguna cosa si hi ha croqueta pel mig. Ja saps que jo tinc el meu i faig mil equilibris. Encara i així, molts cops amb la prespectiva del temps veus que hi ha posts i llocs on pot ser no hauria d'haver estat. M'equivoco, ho dic sempre i m'equivocaré. Això no vol dir que segueixi lluitant per buscar el lloc on realment em senti còmoda. Si es que existeix!. Respecte a Instagram penso com tu, que petarà. A mi me'arriben també perfils d'aquests que dius, quan els detecto directament, els bloquejo.
Bona reflexió i bona diada!
Moltes gràcies per la teva aportació, que agraeixo de veritat…. En posts com aquest, m'agrada comptabilitzar també les absències… La dels gastrocanaperos, les dels q no trepitgen restaurant, sense poder/los "bonificar" d'alguna manera… Tinc molta repugnància pel loby palmero… I suposo q és recíproca… Saps una cosa?…. Que hi ha alguns "dissidents", amics del sector, que és comuniquen amb mi en privat "perquè no els vegin"… I algun restaurador també…. ??
Bé, al final aquest equilibri encara s'accentua més si a sobre tens un restaurant que es el que et dona per viure… un tema que dona per tertúlies molt llargues!! A mi es que em tenies expectant!. Ah, i vigila l'esquena amb els castellers!
Al final tampoc m he passat gaire….?
I per l'esquena no pateixis… Tinc llarga experiència en esquivar primeres línies…?
Regla número 1 del nostre negociat: sense tíquet, no hi ha crònica fiable. Pot ser més o menys propera a la realitat (més aviat lo segon) però l'independència es paga (mmm, quin comentari més idoni per un dia com avui…). Dit això, felicitats, Ricard. Les teves (vostres) cròniques son molt divertides però sembre ben fonamentades. S'apren molt, la veritat.
Frederic
Gràcies Frederic…!!
Com sempre compartim punts de vista…
Abraçada!!!
El loby palmero!! Grandiós, jajaja!!!
Però tu Fixa't q no apareix ningú del loby… I en teoria deuen ser gent "interessats" amb el tema restaurants no?…???
Però ningú, ningú dona la cara…. Vaig a saludar-los, que sé q m'espien…
Jola palmeros!!!…. Jola xupa-invitacions…. Jola gastro_agraïits… Que no em dieu si us sentiu identificats??….???
Mmm… fa olor a anònim!!
Està clar que un bloc professional només explicarà llocs fantàstics on gaudir del menjar, a patir i llençar els diners no cal anar enlloc. La llàstima és que no tenen llibertat d'expressió.
Per altra banda, la colla de #panxagraïts presenta un món tan meravellós que qui s'ho creu deu estar en un núvol proper al que ocupen ells, i dels núvols, a la fi caus.
L'instagram és una bona jogina i una forma ràpida d'exhibicionisme, al cap i a la fi, tots els que estem en aquest món de fotos, piulades i estats publicats tenim el nostre punt exhibicionista. El problema és la lluita del "i jo més", "mira,mira, 300 likes!!". Pagar per likes és seguir pujant en el núvol.
Un bloc amateur és dificil de mantenir, i no ja económicament perquè hi ha restaurants de 12€ el menú que mereixen més resesenyes que d'altres de 50€. És dificil perquè has de molestar al teus acompanyats amb el "espera, espera, la foto!" i "com està? i de temperatura? me'l deixes tastar?"; és dificil perquè t'has de comprometre a publlicar amb freqüencia, i no sempre tens el cap o el temps per fer-ho; es difícil perquè (com dius) no sempre tenim el palatal igual i aquell dia el restaurant també estava de pegues; és dificil perquè si t'agrada un lloc, fa una mica de mandra anar a provar un lloc nou i si per arrodonir surt malament, acabes una mica emprenyat i has de reposar per escriure la ressenya.
Però hi ha gent com tu que segueix setmana rere setmana i ens ajuda a l'hora de sortir a dinar per ahí i escollir un bon lloc.
De res per les visites Ricard, però gràcies a tu per seguir amb les teves cróniques.
Salut!!
Quasi m'emociones Pepa….
Totalment d'acord amb la teva reflexió…. El tema fer la foto, com jo vaig sempre en més petit comité, tinc menys problemes, però tot i això és emprenyador…??
Salut!!!
Ben mirat, potser tot aquest muntatge mediàtic ja ens va bé als que com a nosaltres els agraden els bons restaurants. A on aniria tota aquesta gent que es deja influenciar pels "influencers"? Potser els trobaries finalment repartits pels restaurants que ens agraden… 🙂
Ja coneixes perfectament el que penso de tot aquest circ, i saps que coincidim gairebé en tot el que tan bé exposes (aquest "peloteo" ja me'l cobraré). Tret del teu blog i quatre (literalment) més, no posaria la ma al foc per la resta.
No cal que et digui que continuïs amb la línia que fins ara has portat, perquè com sempre, faràs el que et surti dels ous (i bé que fas, eh?).
Només em queda felicitar-te per arribar a aquestes estratosfèriques xifres de visites, a l'abast de molt poques persones en aquest món gastronòmic. ENHORABONA!!
Apa! I ja paro que ja t'he pujat prou l'autoestima per avui i estaràs insoportable. Abraçada!!!
Merci Jordi!!
lo de pujar-me l'autoestima, el problema és que ja la tinc molt alta… 🙂 🙂 però s'agraeix de veritat el que dius…. De blocs de confiança a l'estil del teu i el meu, en hi han, però menys dels que voldríem i molts són pocs coneguts, per la seva excessiva prudència, paraula que saps desconec….
Abraçada!!
Primer de tot, moltes felicitats per haver arribat a aquesta nombre tant important de visites.
I et felicito, no per l'alt nombre de visites (que té molt mèrit) sinó perquè sé que moltes persones, com jo, fem servir el blog de guia per escollir restaurant.
Deu ser per "deformació professional", però al final el que fa que les coses "triomfin" (és a dir, que perdurin i creixin en el temps), son els valors. Quan les accions es fonamenten en valors sòlids, aguanten i resisteixen.
En el teu cas, el teu blog, el sosté la sinceritat, l'honestedat, la llibertat, la independència i la passió pel que fas.
Per tant, per tot això i per molt més, moltes felicitats i per molts anys segueixis incrementant el nombre de visites.
Segur que si!
Hola Núria,
Com cada cop que el bloc passa per una xifra d'aquestes i rebo el teu missatge, saps que em fa especial il·lusió llegir-lo.
M'alegra que el bloc pugui ser útil tal com tu sempre em dius i m'alegra que ho sigui per més gent.
La sinceritat, l'honestedat, la llibertat, la independència i la passió (dins les meves possibilitats), no hi falten en les meves cròniques i desitjo, que així continui.
Merci pel missatge!
Molt bo Ricard, m'ha encantat el post! 😉
Jo ara esric una mica desconnectada però a cada punt en tinc uns quants d'identificats XD. I aquí caldria sumar-hi la gent que es creu tot el que llegeixen a internet i idealitzen certs perfils d'instagramers, bloguers, etc.
Moltes felicitats per les visites i a seguir sumant, que per a nosaltres aquest blog és un bon referent!
Merci Bet,
Si que és fàcil identificar gent a partir de cada punt… 🙂
I també existeixen de híbrids que són assimilables a més d'un dels punts.
El tema dels instagramers, és un món que menja a banda…. Aquests darrers mesos, he jugat una mica per allà i m'he dedicat a "auditar" algun dels perfils mítics…. Es fàcil, si per atzar els pilles quan acaben de publicar i ja tenen X likes…. Llavors dones ullada al like i t'adones de la farsa de compra de likes…
Però tens raó que tenen un públic que s'ho creu tot…. Però potser el problema és que aquest públic, no consumeix restaurants… I llavors, l'adjectiu "influencer", és una ridiculesa…
Moltes gràcies Bet, per passar per aquí….
ricard, fantàstic article i gran reflexió sobre aquest mundillo. saps que em segueix sorprenent aquest submón…. però a banda de tot això segueix com fins ara! que, com diu el jordi, segur que faràs!! 🙂 pensa que gràcies al teu bloc (i un que ja no existeix) vaig començar a interessar-me per tot això i em vas permetre escriure tal qual raja (i malament, però al meu aire) convidant-me a participar. un plaer enorme, ya tú sabes… i que gràcies a tu i al bloc ara som a l'altra aventura/amistat a tres! que arribis aviat als 2k!!! endavant les atxes!! i enhorabona!!
epp, que no he signat abans… 🙂
ara sí! esther
Hola Esther,
Content pel que escrius i per les conseqüències, del que ha comportat tot i en concret per l'equip que fem amb el Jordi … Bon rotllo, molts riures, bona amistat que sembla d'anys, bromes (a voltes dures) i uns bons àpats…
I molt content pels comentaris, per la conya que farem comptant les absències i esperant que alguna de les absències, acabi explotant i m'escrigui un anònim…. (deuen estar desfullant la margarita… "lo hago, no lo hago"…. 🙂
En fi… que això donarà molt de joc per parlar i fer conya a la propera trobada….
delint!!!!!! per l'explosió! i per la propera trobada! jajaja
De traca i mocador. Felicitats i per molts d'anys.
Consideracions importantíssimes que si bé fan gràcia o peneta en el cas dels panxa agraïts (show me the ticket!) és de vergonya grossa el tema dels 100 restaurants.
Al final el bon criteri és el que s'imposa i el que la gent segueix, d'aquí les 1.500.000.
Moltes gràcies Alícia!
I si que potser el punt més vergonyós és la Guia….
Ahir a Face i en una publicació de Bardeni, compartint un post del Regol, apareix l'autor de la Guia (Ramon Raventos) dient alguna cosa a l'estil de "un dels meus de referència"….
I salto jo i li pregunto, que com és doncs que no el va posar…. I ja li pregunto si és bipolar… 🙂
El paio segueix amagat… "no sabe – no contesta"….
"A por ellos" Alícia…. 🙂
Realment ets l'expert i segur que quan dónes aquesta explicació tens més raó que un sant. És veritat que hi ha likes que darrera hi ha empreses de comunicació o simplement empreses que es dediquen a … "per una modica quantitat" omplir-te de likes la foto en qüestió. Fa molt de temps que vaig intuir per un bloc que segueixo que els so excited. pràcticament no existeixen, que les experiencies són per encàrrec i tret que algú de molta confiança et recomani alguna cosa, tota la resta es per posar-ho en quarentena. Felicitats!!!
Merci Tomàs,
I el tema likes en Instagram, que volen vendre que és "la moda", és tan fàcil com comprar-los i a més sense risc en plataformes com la de Apple que són ben segures…
Potser el problema, és que tota aquesta gent que s'autoanomena influencers i van per encàrrec, ho fan des de llocs cutres a llocs que estan bé… I pot arribar a ser desprestigiant per aquests últims, doncs cal saber qui et fa de "vocero" i quin prestigi té…
Merci i salutacions!!
Lamentablement és així tal com ecpliques, però jo prefereixo aquell punt ingenu / romàntic que em permeti des de penjar uns musclos fets a casa fins a un glamurós plat d'un finolis restaurant sense que ningú em dicti. Bona reflexió la de Pepa Lazaro, algún día alguna de les meves filles m'engegarà a dida amb el tema de les fotos…menys mal que quasi sempre vaig en parella
En el tema fotos, com en tantes coses, la prudència i el sentit comú, són bones guies…. Normalment vaig a taula de dos i llavors el temps de fotografia es minimitza…
Les faig ràpid i intentant que no em vegin… i per això el meu bloc és una mica disaster en aquesta faceta.
Hola Ricard,
Felicitats per l'èxit del teu blog. T'ho has treballat, has estat constant i coherent i això t'ha portat a tenir un nombre de visites molt i molt important.
En aquest post has fet una bona anàlisi d'aquest món. El més divertit és que alguns integrants d'aquests col.lectius parlen del seu propi col.lectiu com si ells no en formessin part.
Quanta raó tens quan dius que per tenir un blog creible i fiable un dels requisits és tenir una cartera no massa apurada. Serà per això que alguns "influencers" només poden parlar dels restaurants que els conviden i curiosament no parlen mai dels restaurants que ells visiten fora de les inauguracions i altres convidades. Aquest fet també es nota quan participen en converses on es parla de restaurants d'alguna mena (italians, japonesos, etc.) i fan el ridicul perquè no han estat en cap que no els hagin convidat i desconeixen l'oferta existent.
Enhorabona Ricard!
Hola Ramon,
Al cap i a la fi, el que he escrit, és el que tantes vegades hem parlat en les nostres trobades, dinars, sopars… I és clar que coincidim al 100×100.
I tens raó en el tema de fer el ridícul quan parlen de temes que desconeixen… Es una mica com si jo em poses en un fòrum de cotxes, quan tu ben saps que no en sé gens…. Però és per dir un exemple.
Merci de nou, salutacions i mirarem de coincidir algun cap de setmana, que aquest darrer, no t'he dit res, doncs vaig anar a la moguda del Figini de com fer vi…. 🙂 🙂
Bon dia Ricard,
Quina decepció 🙂 De bon rollo, però "más de lo mismo". Aquesta taxonomia que proposes, home, ja ens la sabem una mica tots, no? I amb perdó, però a algun dels comentaristes, se'ls hauria de caure la cara de vergonya. Tothom és lliure de de fer el què vulgui, però s'ha de ser conseqüent… En fi, jo ja m'entenc. Mira amb tot això, el problema per mi és que aquí no hi ha una crítica gastronòmica como hi ha, per exemple, als països anglosaxons. I no ho entenc. No entenc que en un diari es pugui llegir una crítica demolidora d'un llibre, una película o una obra de teatre i per contra no sigui possible llegir-la d'un restaurant. Si llegiu anglés us recomano que llegiu aquesta crítica publicada al NYT sobre el Per Se, el restaurant de Thomas Keller a NYC un dels cuiners més venerats als EUA (perdoneu l'excés de sigles.És per anar per feina) http://www.nytimes.com/2016/01/13/dining/pete-wells-per-se-review.html?_r=0
Aquest text, aquí és inimiganinable. Els crítics dels mitjans no gosarien i els bloclaires no podem. No en sabem prou. Això no vol dir, i no cal que jo ho digui, que uns i altres estiguin absolutament legitimats per publicar les seves opinions sobre qualsevol restaurant. I el problema no és que els blocaires vulguin fer de crítics, com esgrimeixen patològicament molts d'ells. No, el problema és que els crítics són els que sempre s'han comportat como a blocaires i fudis i mai com a crítics. O sigui que "ajo y agua" macos… Per acabar-ho d'arreglar avui m'he topat amb això http://www.gastroactitud.com/modulo/pistas/10-cosas-que-no-debe-hacer-un-critico-gastronomico/1229.html La cosa tindria la seva gràcia, sino fos perquè hi ha senyors que en ocasions ha demant a restaurants de BCN, que li paguessin, el sopar, el viatge, l'allotjament i 2.000 euros per fer-ne la "crítica", pel seu diari. Repugnant? Doncs sí. I després, pot venir l'altre gran crític a tocar-me els ous a Twitter i tenir la santa barra de dir que a ell no el conviden mai perquè "la cuenta la paga siempre mi medio". En fi. I escolta, abans de que m'ho digeu vosaltres ja ho dic jo. El que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. A mi m'han convidat algunes vegades i he escrit després. I mai he escrit una mala crítica, és veritat. Per això m'he retirat. Al final, la situació se'm feia molt incòmode. A més a més, vaig arribar a la conclusió que em faltaven molts i molts coneixements per poder escriure comentaris sobre restaurants amb cara i ulls. I això que el meu extint bloc era bàsicament de reflexió al voltant de la gastronomia. I a més és que la gastronomia és molt més que restaurants i cuiners. I encara molt més que "alguns" restaurants i "alguns" cuiners (els de sempre) I no poso un link aquí sobre un altre article que ha sortit aquest cap de setmana, perquè no vull problemes i a més a més tinc carinyo especial per la persona que l'ha escrit. Així que ara llegeixo, menjo, bec, aprenc i sóc feliç.
Bones Albert… i abans de tot, gràcies per passar….
Suposo que tampoc t'imaginaves que anava a descobrir coses noves amb el post… :). És potser repetició de més del mateix, però si ho fan els diaris a la tardor amb el típic article "com superar l'estrés post vacances", perquè no ho puc fer jo… 🙂
Jo tampoc entenc perquè no hi ha crítica demolidora, com l'article que mostres… Però si tu no ho entens, ja ja no ho intento, doncs estic molt més llunya que tu d'aquest món i en concret del periodístic.
Referent a l'article de "10 cosas que no debe hacer un crítico….", no deixa de ser un ham, perquè alguns dels "fudis", que volen assolir la fama, li comprin el curs de "critica gastronómica", que d'estratègies per vendre cursos en sé una mica… (ja saps que he viscut d'això, entre d'altres coses).
I si a més el director del curs és el que demana els 2.000€ quan viatge ell (AVE en 1a i més coses), té un argument més per a convèncer "fudis"…. Una mica allò de "Mira que coche llevo…¿Quieres llegar a ser como yo?".
El personatge de "la cuenta la paga el medio", una persona de total confiança, l'ha vist en directe a DiverXo, en una taula propera, gaudint a tuti plenti, i quan al rebre el compte i signar-lo, li diuen que cap medi els ha avisat… organitza pitote i en pocs dies es va carregar el lloc al diari que col·labora (espero que parlem del mateix).
En tot cas, jo també llegeixo, menjo, bec, aprenc i soc feliç… El que passa és que soc bastant insensible a l'entorn i em preocupen poc les trencadisses que pugui fer i més si són danys col·laterals… M'he guanyat enemics en aquest entorn, però pensa que molts d'ells ha estat sense ni jo imaginar-ho… Jo he disparat en una determinada direcció, apuntant a X i ha aparegut un Y, al crit de "me has dao"…. I clar, llavors ja hem entrat en el cos a cos… I ja s'entra en el món de les solidaritats mal enteses i ja saps que jo poques manies…
Continuo en la meva línia i estic molt content d'haver-te llegit aquí, que saps et valoro (Y no se lo digo a todos)… 🙂
Abraçada!
Hola, Ricard!
Encara que sembli que no hi sóc, que gairebé no passo pel teu blog i que he incomplert tots els meus compromisos (quina poca seriositat, my God!), no puc deixar d'expressar la meva gran admiració per la feina feta en el teu bloc i, sobretot, les teves actituds, tant la de criteris (seriosos, rigurosos, reflexius i ferms), com d'ironia, sarcasme i bon humor. Tot plegat fa que, segons el meu criteri –poc trascendent, ho sé–, el teu sigui el millor blog RQP, malgrat haver-n'hi d'altres (com el del Mindundi, per exemple, i sense voler ofendre els altres), que també fan de bon seguir.
Res més, doncs, moltes felicitats i aquí seguirem quan arribis als 15.000.000…
Salut i posts!
Bones Manel!!!
El dia a dia se'ns menja Manel i anem a salt de mata…. Jo mateix amb la meva nova vida nòmada en que només estic un parell de dies per SBD, cada setmana, m'adono de que estic eludint agradables compromisos…
Agraïr-te també els bons ulls en que mires el meu bloc i el del Jordi , així com d'altres que també són de total confiança… Un dia m'agradaria enumerar-los, però la por a oblidar-me algun, m'atura… En tot cas la llista no seria llarga i crec que la totalitat d'ells, es poden trobar als comentaris del meu bloc…
Els que estan al "costat obscur", m'ignoren…. (o a voltes fan d'anònim).
Abraçada Manel!
Per al·lusions, gràcies Manel!! Tens una copa pagada quan vulguis (serà aquest l'inici d'una compra de followers??… :-))
Abraçada!
Podries atacar a l'anònim també… 🙂
Però ja sé que no t'agraden ( i al Manel tampoc) aquestès lluites de fang….
Però jo en canvi, quan sento les humitats (del fang), me pongo loco…..
Et conec prou bé, com per saber que els vols només per a tu… :-))) És el teu espai i la teva bassa de fang. Déu mos en guard d'entrar i encoxinar-me…
hahahaha…… Tens raó….
Ja sé que no acostumes a encaixar gaire bé les crítiques i menys d'anònims, però no tot poden ser floretes, no?
Sovint et mofes de faltes d'ortografia de tercers. En aquesta mateixa entrada en fas conya. Ets conscient que tu mateix en fas un munt? Crec que no he llegit mai cap entrada teva sense faltes d'ortografia.
Algú ho havia de dir.
Bien…!!!… per fi un anònim…. T'ho dius, tu ho afirmes…. Sense possibilitat de raonar-ho, doncs ja imagines que no em posaré a discutir amb un put@ anònim…. 🙂 ….
Però dues coses … No em burlo mai de ningú en concret per faltes d'ortografia en català …. I sempre he acceptat que no tinc gaire capacitat literària i com persona que escriu català d'oïda, faig faltes… El dia que vegis que em burlo d'algú que fa faltes en catalá, tornes a entrar i ho demostres…
Però el que aquí interessa, és en quines de les 8 espècies ets sents identificat/identificada… 🙂
Però si… faig faltes, estic grasset actualment i a més soc calb….. #quefuerte…!!!
Crec que he escrit prou educadament com per veure que no t'estic faltant al respecte.
No sóc de cap dels 8 grups, simplement lector de cròniques gastronòmiques que em fa una mica de ràbia no trobar crítiques de qualitat enlloc.
No em posaré a buscar en cadascuna de les teves entrades como ridiculitzes a cambrers o bloggers "anònims" però en aquesta mateixa, utilitzes el recurs de les faltes d'ortografia: “haver (*) si invitas otro dia”.
Epssss….. anònim…. abans parlaves de que em reia de faltes d'ortografia d'altres…. Quan et demano que ho demostris, canvies de tema i surts amb els cambrers… Els cambrers no escriuen i per tant ara treus un ALTRE tema, en el que quan ho he fet, m'he limitat a reproduir el diàleg que vaig patir…. I ho seguiré fent…
El "haver si invitas", no va de faltes en català… ni de blocs…. Ridiculitzo respostes breus a Instagram… i a més és tracta d'una errada garrafal, feta en general per monolingües… No va per ningú concret…
Vas d'un costat a l'altre…. No fotis més el ridícul…. Ja veus que no t'esborro i et permeto treure bilis, però no vagis donant pals de cec a tort i a dret… Sinó t'agrada el meu bloc, ja saps que has de fer i si vols dialogar com una persona (no com un/a put@ anònim), ja saps com ho has de fer…
El ridícul que fas així, és tant gran que en privat, ja dues persones (que coneixen les meves ànsies de joc), m'han preguntat si l'anònim, era un joc que em feia jo mateix… Per tant, crèdit acabat per avui… o parles com una persona i raones o comentari esborrat….
Deixe-m'ho en que et mofes de la capacitat lingüística dels altres, no només faltes d'ortografia (que també em sona recordar, com a mínim, alguna mofa a comentaris). M'has fet anar a cercar un exemple ja que m'estàs fent quedar com un mentider:
"Tampoc és que m'afecti intrínsecament un diàleg bilingüe… Hi estic habituat, però em molesten detalls com per exemple que quan he demanat un "caneló d’ànec", la persona encarregada d'apuntar-ho, ho verifiqui preguntant-me “… de pato?”. A lo que jo tindria que respondre … “… d’ànec”… Però llavors podríem entrar en un bucle de difícil sortida i prefereixo ni respondre i més quan només en tenien d'ànec… :)"
Al final ens molesten les mateixes coses, no estem tan lluny. A tu et molesta que et diguin "de pato" i a mi em molesta que no sàpigues escriure i te'n riguis dels que no saben escriure/parlar.
En una cosa tens raó. Si no m'agrada, per què entro? Doncs morbo, suposo, ja que per les cròniques a restaurants ja fa temps que no.
I tanco el comentari (ja no contestaré més), tornant a la primera frase que t'he escrit. Ets incapaç d'admetre cap tipus de crítica.
*No veig el problema en ser un puto anònim.
Hola de nou puto anònim… 🙂
No es per ofendre eh?… però com dius que no hi veus problema, jo aprofito….
Ja em diràs que té a veure el diàleg "pato" – "ànec", amb l'argument que esgrimies al primer comentari, però aprofito per reiterar que em molesta el "pato"-"ànec", quan jo soc el client….
En tot cas, jo content de que entris… encara que sigui per morbo. El problema és que a part del morbo que et poden donar les meves errades ortogràfiques, que tampoc són tantes, si busques més morbo, està en els teus anònims…. No sé perquè ara m'ha vingut la imatge de gent que es masturba, en front d'un mirall, mirant-se a si mateix… 🙂 🙂
I tal com tu ja dius, avui ja prou…. Però torna eh?. No t'oblidis de mi…..
Si que en són moltes de visites 1.500.000…. mooltes, moooltíssimes. I tens prou motius per a estar més que content i orgullós del blog. I si en són tantes deu ser que a la gent li agrada el què i com ho escrius…. amb faltes o sense, amb raonaments a vegades discutibles i amb els teus gustos particulars….. però si no agradés, no en tindries tantes, ni tanta gent que et digui coses maques en privat o en públic i et segueixi, molts incondicionalment.
Jo no hi crec en això de les crítiques, entenc d'opinions de cadascú i que sempre queden esbiaxades per una o altra percepció, sigui en el món de la restauració com en qualsevol altre….
D'espavilats que volen piscar de franc alguna cosa, n'hi ha a totes bandes… no et facis mala sang ni t'hi obsessionis, la gent tampoc som tant burros com per a no veure les coses.
Lo important és disfrutar amb el que fas, fent el que t'agrada i com t'agrada
Hola Marta,
Raonaments discutibles?…… 🙂 🙂
Poca gent em coneix com tu i per tant, poca cosa et puc discutir. El que dius és cert…..
Merci per comentari…..
Hola Ricard,
Avui arribo tard. En primer lloc felicitats per la fita que té el seu mèrit. Ets per molts un punt de referència a l'hora de buscar restaurants i no dic més perquè ja t'han dit un munt de coses afalagadores.
Però tal com et vaig dir en una ocasió semblant, no entenc com tens paciència per aguantar pertorbats, com l'anònim d'abans. Et conec i sé que et diverteix, però penso que desmotiva de cara a algú que vulgui posar comentaris posteriors. Ja saps la meva opinió, ja que no és el primer cop que en parlem d'aquest tema.
Abraçada,
CarlesP
Hola Carles,
Gràcies pel que dius.
Pel que fa al tema anònim, tens raó mirat des d'una perspectiva de pura lògica. Però penso que dóna una mica de color i queda com una representació del sector "fosc". Altre cosa seria que tingués 5 de simultanis.
Però si és cert, que quan apareix un puto anònim (ja veus que els agrada), queden com els comentaris "apagats! i imagino que per la gent més prudent, escriure continuació, deu ser com violent…. Però ara ja ha quedat tapat… 🙂
Abraçada Carles!!
Gràcies a tu! Molt d'acord. Recomano en aquest sentit llocs com tastatast.com
Merci…. però en tot cas és cat i no com
També molt d'acord amb el que dius. No et pots refiar de res més dels amics/coneguts que comparteixen els teus mateixos gustos i criteris i que no tenen por a despedaçar un garito. I tot així a vegades les opinons varien.
Jo afegiria encara una altra reflexió: la no acceptació de crítiques dolentes per part dels propietaris dels restaurants, perquè clar, perjudiques al pobre negoci injustament, etc…d'acord, però quan a qui es perjudica és al pobre que va a un restaurant perquè està ple de crítiques bones "artificials/comprades" i després es troba amb una clavada o menjar nefast, llavors no passa res…al client que el bombin, oi? No som pobres els que ens foten l'enredada.
Res, si no ho dic rebento :). Així que endavant amb dir i destapar els garitos, que segons el criteri de cadascú, no val la pena trepitjar. La gent ja es prou llesta per saber interpretar si aquella opinió els hi serveix de referència o no.
Salut!
Hola GanxetPanxo,
Contactem poc, però sabem mútuament que hi som….
Lligant amb el que dius, s'ha de dir sempre el que es pensa i cal pensar que el número de gent que surt a restaurant, és finit i la capacitat d'àpats i cartera de cada un d'ells, és també finita.
Imaginem un poble amb 2 restaurants i un d'ells, que anomenarem A, comença a fer una campanya de comentaris falsos a Trip i notes de premsa comprades…. Llavors que passa?…. Que com el número d'àpats és finit, el B surt perjudicat…. Doncs si tu vas al A i dius la veritat, si que perjudiques al A, però beneficies al B….
Així de fàcil, tot i que ja sé que l'exemple és molt simplificat…. Però tinguem sempre present que si un va a un lloc, deixa d'anar a un altre.
Salut i gràcies per passar….
Moltes felicitats, Ricard.
El nombre de visitants i consultes diu per si sol el interes i utilitat que representa el que fas. Els que et seguim et demanem que continuis amb la mateixa linia i rigor.
Moltes gracies.
Xavier
Molt content Xavier de rebre el vostre feed back…
Jo intentaré seguir en la línia…. Segur que em dec equivocar sovint, però mai hi ha engany ni mala fe.
Salut!!
Arribo l'últim però a temps, espero. Moltes felicitats per els números que presenta el teu blog, són molt grans i una mena d'horitzó cap on anar els demés que també ens agrada compartir la opinió de les nostres experiències gastronòmiques.
Des que vas publicar visita a Axarquia amb en Jordi que segueixo les crítiques que en fas dels restaurants que visites i en la majoria de llocs als que he acabat anant, la meva experiència també n'ha estat de positiva (obviant casos aïllats on juga també la aleatorietat intrínseca en el sector serveis, on un servei és o pot ser, diferent al de demà). Entre ells, sempre t'agrairé fer-me descobrir llocs com Petit Pau, Caldeni o Topik, llocs on es treballa una cuina de producte i, al voltant d'aquest, cadascú aporta la seva estètica i mix. Però sempre desde la notabilitat de la seva cuina.
Respecte a la rajada 2.0, fa cosa d'any i mig que estic endinsat en aquest món de blogosfera i instagram i la veritat és que sembla una fauna fosca bastant poblada de favors, bienquedaos, postureo i propaganda on la honestedad culinaria va relegada en pos dels interessos dels que hi participen. El que més s'agraeix del teu blog es l'aire d'honestedad, encara que de vegades fots molta estopa (més per rol que per veritable empipamenta, ja ho sé) però en el fons se sap que es per enfatitzar la idea, no s'ha de quedar un amb la forma.
De moment continuu incorruptible i seguint en la tònica de només penjar alló que m'agrada i no perdre el temps en aquells llocs que no ho han fet (per mandra de "perdre" el temps publicant algo amb desgana) i em limito a la no divulgació del lloc. Així que espero no acabar canviant de tipus de blogger i sentir-me al.ludit 😀
Bona feina i a pels 2.000.000!
De moment no et pots pas sentir al·ludit…. 🙂
Publiques poc, però quan ho fas, sempre fiable i amb tecnicismes de cuina que a mi se'm escapen.
Content de que em sàpigues interpretar i ho dic per la frase "fots molta estopa (més per rol que per veritable empipamenta, ja ho sé)"… Doncs són molts els que no em saben interpretar ….
Però una cosa que sempre m'agrada remarcar… jo vaig a més llocs que NO publico, que no pas publico. Bàsicament perquè no em vull passar d'un post setmanal, tot i esporàdicament publico un segon. I molts llocs dels que no publico, són perquè no m'han agradat i els oblido…
En canvi quan reparteixo estopa… és sempre després de que "ello@s", m'hagin creat falses expectatives i llavors em trobi una autèntica merda… Llavors és quan rajo, que tampoc és tant sovint….
Abraçada Albert i gràcies per les teves paraules.
Hola Ricard,
Ja n'hem parlat en d'altres xarxes. Felicitats per assolir aquesta xifra i per fer un producte diferent. Res és veritat ni res és mentida, és el teu criteri i ja està!
Ho dic en un post recent que publicitat i contingut haurien de quedar diàfanament separats. Alguns instagramers i determinats blogs fan publicitat, no aporten contingut periodístic.D'altres instagramers i d'altres blogs si que en creen, malgrat que la qualitat d'alguns deixa molt que desitjar. Però res, tothom és lliure de publicar i de fer el que vulgui amb la seva vida i al final seran els restaurants els que "compraran" o no a aquests blogs i instagramers i el lector serà prou inteligent per separar spam de bon contingut. De qui t'en pots refiar i de qui no.
El fet de pagar o no el compte no dóna més credibilitat, també ho poso al meu post on parlo de periodistes gastronòmics. El més important és tenir criteri i fer les coses amb component periodístic i de manera seriosa.
Crítiques negatives? també ho assenyalo en el post. El meu criteri és fer-ho només quan la decepció ha estat periòdicament, en diferents visites , una realitat.
Al final prima la professionalitat i un criteri periodístic seriós. Ja sé que hi ha molts interessos creats i també molts paladars i que mai plou a gust de tothom. I per això has de fer el teu camí i els seguidors si ho fas bé, ja vindran.
Ah!! I si t'en parlés dels blogs de viatges quedaries mort , no saps pas el personal que es mou. Si un àpat pot ser una excusa per tenir un blog o un compte d'Instagram, imagina't per un viatge. Encara hi ha destins que compren escombraries malgrat que poc a poc tothom es va posant al seu lloc.
En fi amic Ricard a l'afirmació "Tot és mentida" et diria que estàs equivocat. Però el lector ha de ser prou inteligent per destriar el gra de la palla. No comprar-ho tot. Que els IG's pensin que els estan comprant per un plat de llenties i que no és gens glamourós ser periodista gastronòmic. Per ser-ho cal passió, haver llegit molt, haver anat a molts restaurants i tenir paladar. I després tenir un lloc per publicar les teves experiències, moltes vegades mal pagades i que si no organitzes congressos no pots viure exclusivament d'això!
Una abraçada,
Jordi
Bon dia Jordi,
Abans de comentar algun dels punts que exposes, voldria comentar de nou la meva realitat… La gastronomia, és una afició més i una vessant més meva. Però sempre he dit que no soc blocaire (quin horror!), sinó que tinc bloc, igual que tinc bicicleta… Com informàtic (o ex), conec el món de les xarxes i com gat vell, he adquirit el sentit comú, al que poden ajudar les estructures lògiques que m'han donat els models matemàtics….
No tinc coneixements periodístics, ni eines de redacció, més enllà que saber crear bons manuals tècnics. Ni tinc coneixements gastronòmics, més enllà d'haver anat a molts restaurants de tota la vida…. I escric en català, totalment d'oïda, sense conéixer CAP regla ortogràfica.
Llavors us pregunteu… I perquè el bloc?. Doncs és un accident, que vaig començar perquè no m'emprenyessin els amics i els podes adreçar allà…. Va créixer de manera sorprenent, la meva personalitat de "pocs embuts", suposo va ajudar… va arribar alguna polèmica que vaig atiar (en principi per jugar) i aquí hem arribat… i pel camí un munt de cadàvers, en general molt burros i amb poca cintura… Et podria demostrar que algun dels enemics acèrrims que tinc, ha estat degut a sentir-se al·ludit, quan precisament no parlava d'ell….
Però encara que costi de creure, estic molt allunyat del món gastronòmic… Com exemple et diré que fins ara fa 5 minuts, no sabia a que et dedicaves i ara he vist el càrrec a la revista que ja coneixia, però no tenia idea del lligam. Ara ja em fas més respecte, com em pot fer l'Albert, que sempre he valorat, malgrat alguns diàlegs de tensió en altres moments ja superats …
De tot el que em comentes, estic en general d'acord, excepte quan dius "l fet de pagar o no el compte no dóna més credibilitat"…. Aquí no…!. I t'ho comento des de la meva lògica….
Si em conviden, és que saben qui soc i que escriuré…. Per tant molt burros han de ser els del restaurant, si aquell dia no es llueixen….. I saps que és així….
Però et recordo que juguem a lligues diferents…. Tu ets un professional i jo un aficionat… Tu jugues amb camp amb mides reglamentaries i jo (com la canalla que juga al carrer), em faig el camp, segons el descampat que trobo… 🙂
Eps… i no hi vegis cap punt de conflicte amb el que he escrit…. Es la meva manera d'escriure, que recorda no va més enllà d'un manual tècnic o d'un missatge informal a un amic….
Abraçada!!!!
Crec que és més perjudicial les agències PR que tenen periodistes escrivint crítiques dels qui són clients o potencials clients. Per a mostra el gran blog de Santi Santamaria (DEP), que el solo rellegir amb certa freqüència i que posa els punts sobre la "is".http://santisantamaria.otexta.com/pianistas-que-desafinan-i/ I són molts els periodistes gastronòmics que tenen interessos ocults. I això sí que treu tota credibilitat.
Una abraçada
Si… Totalment d'acord doncs això ja es pot anomenar frau… I un exemple clar és el de la Guia de la que parlo en un dels 8 punts…
Abraçada!.
Ricard, simplement crec que a la gent li agrada ser adoctrinada amb tendències i tindre referents als que seguir i poder dir que segueixen, publicar fotos a totes les xarxes socials possibles i fer veure que són molt feliços a totes hores, menyspreant la seva intimitat
Al final cadascú segueix i llegeix a qui vol, ja sigui perque el païo et caigui simpàtic o perqué realment comulguis amb els seus escrits i tú en tens un munt de gent a la que ens agrada llegir-te i quan la butxaca ens ho permet fins i tot seguir les teves recomanacions, així que continúa a la teva línia, que no direm que sigui la bona pero almenys és honesta
Una abraçada
Merci Sergi,
Com dic sempre, segur que la pifio sovint, però intento ser honest i quan algú dels que em llegeix, va a algun lloc, no m'enviï després el full de reclamacions i em faci sentir culpable… 🙂
Abraçada!!
Moltes felicitats per aquest nombre importantíssim de visites. A continuar fent la feina ben feta.
Merci Escorpi69!!
Salutacions!