2.000.000 de clics i les reflexions del moment

2.000.000 de clics, és el resultat de moltes hores d’escriure i de tenir la fortuna de que vosaltres em llegiu. Aprofito per mostrar 3 reflexions.

Aquest post, és amb motiu d’haver arribat a 2.000.000 de clics al bloc. I com sempre que passo per xifres importants, em permeto la llicència de fer alguna reflexió. I  en aquesta ocasió en faré tres 🙂 . Però abans, em cal agrair de tot cor, als que aneu seguint les meves publicacions, als que poseu comentaris, als que m’envieu privats. També als que ho feu en silenci.

Reflexió 1 a l’arribar als 2.000.000 de clics…

Ja sé que molts ho veieu obvi, però és molt important conèixer el cost final d’un àpat. Tirant de didàctica, utilitzaré un exemple recent. Vam gaudir força de Marea Alta i ho podeu veure si feu clic al link. Aquell peix ens va posar exciteds, però quan pagues quasi 100€ per cap i encara havent d’esquivar les escomeses del servei de sala, que intenta augmentar la factura amb els seus suggeriments, t’adones, de que potser no has sortit tant excited. Altre cosa deu ser quan un no paga, sigui pel motiu que sigui. Llavors, suposo, que com més car, encara deu fer més il·lusió i l’excitació creix. Per tant reitero la importància de mostrar el cost, d’un àpat. Igual que es mostren les fotografies dels plats. Per a la majoria de mortals, el cost és un factor a tenir en compte… 🙂

Reflexió 2 a l’arribar als 2.000.000 de clics…

No em refereixo a gastronomia, sinó de comunicació 2.0. Quan publico un restaurant, el restaurador, que està actiu a les xarxes, se sol assabentar quan en faig difusió i llavors sol rebre la notificació. Tornaré a un exemple recent: Quan vaig anar a Bambarol, i ells es van veure publicats, van fer-ne difusió i els seus clients en van fer més, compartint la publicació, fins aconseguir viralitat .  I això pel restaurant, és una oportunitat de publicitat gratuïta, i més en un món en que NO disposen de grans pressupostos per a publicitat. Com contrast i sense esmentar noms, alguns restauradors, al veure, que tot i deixar-los relativament bé, esmento alguna cosa que caldria millorar, llavors silenci total i ni un trist ‘like’ que quasi per cortesia, seria obligat…

I en canvi, alguns d’aquests mateixos restauradors, se solen posar palotes, donant les gràcies a articles, publicats en llocs que no llegeix ni la mare del autor. Però els saben ensarronar i segurament han acabat pagant, encara que sigui en espècies. Jo guanyo el mateix (zero euros), si tinc 1.000 vistes que si en tinc 10.000. Però és evident que el restaurador, perd una oportunitat de difusió…

Reflexió 3 a l’arribar als 2.000.000 de clics…

Si… ja sé que en un món ideal, abans d’escriure d’un lloc, caldria anar més d’una vegada… Però com estem  lluny d’aquest ideal, anem un dia concret i exposem el que hem percebut aquell dia. I en alguns aspectes, l’opinió pot sortir esbiaixada. En positiu o negatiu, segons el dia que tinguin. Se’n diu atzar, tot i que hi han molts factors que no depenen de l’atzar i amb una visita és més que suficient.

Més d’un s’arrenca les vestimentes, quan explico o fotografio que a Freixa Tradició, ens va arribar un plat amb l’etiqueta de l’embotit (i ens el van cobrar!) . O quan a Fermí Puig, el tal Fermí,  utilitzant un lacai seu, em diu que no em servirà dinar. O quan comento que Suculent és súper incòmode . I en qualsevol des tres cassos –i em limito a l’actual 2017- rebo alguns atacs indignats, pel que he dit.

Com conclusió, penso que aquests fets que mai deixo de remarcar, són una de les gràcies de la meva web. Tot i entenent que emprenya a uns pocs restauradors, també als/les xupa-polles, que van a aconseguir alguns “beneficis”. I també a algun que viu d’això, xafant-li la guitarra, al contradir els seus discursos i les seves lloances.

I acabo com he començat…. MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE AMB ELS SEUS CLICS, HAN AJUDAT A LA XIFRA MÀGICA DE 2.000.000 de clics.