Per celebrar les 250.000 visites, he pensat en escriure una historia
que fa dies em guardo i que serà una mica diferent de les meves fòbies
habituals que explico cada aniversari i
que no fan més que guanyar-me enemics. No parlaré avui de la parafernàlia
mediàtica que envolta actualment el món de la restauració…. Avui parlaré
d’una mosca …
Fa ja un parell de mesos, vam anar en un molt prestigiós restaurant
estrellat .No us esforceu en buscar-lo, que no he publicat aquest àpat ..:).
estrellat .No us esforceu en buscar-lo, que no he publicat aquest àpat ..:).
Mentre ens estaven servint el menú degustació, va aparèixer una mosca
que dedueixo es va sentir a gust a la
nostra taula. Puc prometre, jurar o el que calgui que la foto que il·lustra
aquest post és autèntica.
que dedueixo es va sentir a gust a la
nostra taula. Puc prometre, jurar o el que calgui que la foto que il·lustra
aquest post és autèntica.
Des de el meu punt de vista, la cosa no té més importància. Al nostre país
hi ha mosques i una pot entrar a la sala menjador. El problema ve quan l’escena
de la mosca no està en el guió o llibre d’estil del lloc. El procés que es va
desenvolupar, és més o menys el que descric ara tot obviant detalls que
identifiquessin el lloc.
hi ha mosques i una pot entrar a la sala menjador. El problema ve quan l’escena
de la mosca no està en el guió o llibre d’estil del lloc. El procés que es va
desenvolupar, és més o menys el que descric ara tot obviant detalls que
identifiquessin el lloc.
1.- Apareix la mosca i es va ubicant (amb elegància) a diferents llocs
de la taula, tot i que sembla respectar els aliments. Igual sabia que en
aquests llocs és potser més important la presentació i els olors que la pròpia
menja. A la foto la podeu veure verificant la qualitat dels pans que ens van
servir.
de la taula, tot i que sembla respectar els aliments. Igual sabia que en
aquests llocs és potser més important la presentació i els olors que la pròpia
menja. A la foto la podeu veure verificant la qualitat dels pans que ens van
servir.
2.- La cambrera que teníem assignada a la nostra taula, fa d’entrada com
si no la veu quan arriba amb un nou plat i ens explica la seva composició amb el guió
previst ignorant totalment la mosca..
si no la veu quan arriba amb un nou plat i ens explica la seva composició amb el guió
previst ignorant totalment la mosca..
3.- En el decurs d’un plat al següent, faig fotografies amb l’IPhone a
la mosca… Sense tallar-me gens i lamentant no portar la reflex. Sabeu que normalment soc molt discret fent
fotos, però en aquesta ocasió em vaig
“desmelenar”, tot i que sense deixar d’escenificar el meu aire habitual de despistat. I ja
vaig detectar que “habia cundido el pánico a la sala”… :).
la mosca… Sense tallar-me gens i lamentant no portar la reflex. Sabeu que normalment soc molt discret fent
fotos, però en aquesta ocasió em vaig
“desmelenar”, tot i que sense deixar d’escenificar el meu aire habitual de despistat. I ja
vaig detectar que “habia cundido el pánico a la sala”… :).
4.- La propera aparició de la cambrera (segur que es va repassar en un moment l’annex del manual
d’actuació, dedicat a situacions extremes), ja és somrient, mirant la mosca i excusant-se amb un
“ja se sap… aquest és país de mosques”. Nosaltres li trèiem importància i li diem
que ja la considerem com un integrat més de la taula…
d’actuació, dedicat a situacions extremes), ja és somrient, mirant la mosca i excusant-se amb un
“ja se sap… aquest és país de mosques”. Nosaltres li trèiem importància i li diem
que ja la considerem com un integrat més de la taula…
5.- Veient la situació i amb una mostra de professionalitat, la
cambrera ens presenta el plat dient… “Be.. l’explicaré als tres” i
dirigint-se de manera graciosa a nosaltres dos i a la mosca…
cambrera ens presenta el plat dient… “Be.. l’explicaré als tres” i
dirigint-se de manera graciosa a nosaltres dos i a la mosca…
El gag va ser divertit doncs trencava tots els esquemes de la sala i crec
que escandalitzava a alguna de les
taules properes. La mosca ve seguir una bona estona més amb nosaltres, però no
vaig poder fer més fotos, ja que la persona que m’acompanyava em va amenaçar
amb requisar-me l’IPhone… I amb les coses vitals no s’hi juga.
que escandalitzava a alguna de les
taules properes. La mosca ve seguir una bona estona més amb nosaltres, però no
vaig poder fer més fotos, ja que la persona que m’acompanyava em va amenaçar
amb requisar-me l’IPhone… I amb les coses vitals no s’hi juga.
I ja veieu… han passat dos mesos i tinc més records de les anècdotes
que no pas del que vaig menjar. Els tres records que així d’entrada em passen
pel cap són, la mosca, el moment de pagar la factura… 🙁 … i una imatge que
també em va quedar a la retina i que resumiré en cinc línies…
que no pas del que vaig menjar. Els tres records que així d’entrada em passen
pel cap són, la mosca, el moment de pagar la factura… 🙁 … i una imatge que
també em va quedar a la retina i que resumiré en cinc línies…
La cara de fàstic contingut (despistant molt eh?) del reconegut xef, que un
cop acabat el servei, s’ubica en un lloc “accessible” que permet a qui vol aturar-se i explicar-li la experiència… I
veure aquell professional (que admiro pel que ha aconseguit), tenir
que escoltar el munt de bestieses a l’estil (poseu veu nassal)… “Que maravilla…
Tu plato X, me ha recordado otra experiencia gastronomia en Y…. a pesar de
que los matices….”.
cop acabat el servei, s’ubica en un lloc “accessible” que permet a qui vol aturar-se i explicar-li la experiència… I
veure aquell professional (que admiro pel que ha aconseguit), tenir
que escoltar el munt de bestieses a l’estil (poseu veu nassal)… “Que maravilla…
Tu plato X, me ha recordado otra experiencia gastronomia en Y…. a pesar de
que los matices….”.
En fi… que mentre sortíem vaig dir interiorment un gran “Deu nos en
Guard…!”.
Guard…!”.
I com sempre dic als aniversaris o fites del blog, gràcies als que em llegiu, als que em poseu comentaris, als que passeu en silenci i fins i tot als que em
detesteu… :).
detesteu… :).
Moltes felicitats per les 250.000 entrades!
Però especialment felicitats per la tasca divulgativa que fas… També en el teu blog la pedagogia i la didàctica permeten aprendre amb facilitat.
Agraeixo també les notes de color amb els tocs d'humor, he rigut molt amb la mosca!
Enfilant els 500.00…. Quasi res…
Núria Aymerich
Gràcies Núria,
T'agreixo la participació i el que dius.
Ja veus…. El que va començar en broma, per jugar a veure com anava això dels blogs, ha crescut fins aquí. Mai hagués imaginat un numero tan gran de visites.
Salut…!.
Felicitats, Ricard! Molt bo el article de la mosca, com els demes. Tot i que m'agradaria veure't "desmelenat" ;))
Joan Massana
El tema "desmelenat" estaa posat en calçador a veure si algun dels "enemics", s'animava…. Com sempre quan s'enfaden amb algun post meu surt el tema de "calb" acompanyat d'algun altre adjectiu despectiu, doncs he pensat en provocar una mica…:)
Gràcies Joan per passar per aquí i a veure si tornes a animarnel teu blog.
Una abraçada…!!.
Ja saps m'agraden aquestes histories!!!!….enhorabona pel bloc, titot!!!
La historia en directe va ser genial…!!!.
No saps com m'agrada transgredir…..:)
I gràcies per la enhorabona. Porta esforç mantenir un blog i tu ho saps dem1a ma degut al teu magnific blog.
Salut…!!!.
Aquest plat del pa m'es familiar…. jejejejeje.
Felicitats per aquestes 250.000 visites. A seguir sumant i lo que es més important a seguir disfrutant!
Salut!
I tant que ho és per tu….!!!.
Hi has estat i ho has gaudit….:)
I de disfrutar amb el blog, sense cap mena de dubte que ho gaudeixo.
Una abraçada…!!!.
Això es mereix una felicitació! quin munt de visites! Endavant amb aquest sentit de l'humor que et caracteritza.
Un petó! i ara hauré de buscar als plats del Víctor el pa pq "a maruja no me gana nadie!" 🙂
Gràcies Neus….
Crec que el Victor amb el tema amb "lo del plat em sona", venia a dir que imaginava el lloc…. De totes maneres si et dic que hi ha anat aquest 2012, ja quasi tens la solució…:)
Petons…!.
🙂 De totes maneres és d'agraïr que no us poses el preu per tres je,je. 😉
Amb lo que vam pagar, donava per més de 3… 🙂
Moltes felicitats i moltes més fites, Ricard. I també felicitats per a la cambrera que sap regatejar la situació amb alegria i conya 🙂
Gràcies Oscar..!!.
La veritat és que va ser ben distret i en el fons, tot i que valoro la feina d'aquesta gent, que s'ho han ben guanyat, també m'agrada el joc de transgredir quan ara per "culpa" d'haver pujat al carro de l'èxit, sembla que no hi puguin haver errades i que qualsevol posicionament sigui "ex-catedra"…
Salut..!!
Impagable el comentari de la cambrera, més habitual d'una sitcom que no pas en un restaurant estrellat; trobo a faltar la seva foto!!
Felicitats per aquest nombre tan impactant de visites, els que més o menys trapitjem aquest món sabem quan dificil es aconseguir-ho essent honest i sense ajudes de paganini.
Llegia fa poc que hi ha persones que passen per la vida sense agafar-se més que a fantasies per poder ser feliços, en el teu cas es veu que son realitats les que et fan tr…
Ànim i a seguir be!
Gràcies Jordi,
Del tema fanfasies, no en soc pas massa…. M'agafo a la realitat sempre.
No sé dir-te si és bo o dolent, però em embellugo així.
Una abraçada..!!.
Enhorabona, Ricard!
És la teva frescura, sens dubte, el que et fa mereixedor del quart de milió de visites.
Salutacions,
eduard
Gràcies Eduard,
La frescura ve donada a partir d'una vida de fer el que un vol… Sempre he jugat a la transgresió i a fer veure que anava una mica al revés del món.
Sé que dir-ho és més fàcil que fer-ho, però a menys muralles té un al seu voltant, és més lliure..
Una abraçada..!
Entenc perfectament com et vas sentir, doncs ja fa un grapat d'anys em va passar el mateix a un "prestigiós" restaurant de BCN, lògicament, amb una altra mosca.
Ni una disculpa, ni una atenció en el moment de pagar el compte (allà estava el plat al seu preu sense mosca…) i en sortir, la propietària llegint el diari a la barra, aliena al que havia passat … o no.
Han passat els anys i no hi he tornat, ni ho faré mai més
Ah, i moltes felicitats pel blog i l'elevat nombre de visites, molt merescudes, sens dubte.
Penso seguir contribuint-hi "anònimament" amb moltes visites més.
Salutacions, Josep
Hola Josep,
Gràcies pels dos comentaris i per la declaració d'intencions de continuar visitant el blog.
En quant al que expliques de la teva experiència amb l'altre mosca, en el meu cas no sabien massa que fer… Per la categoria del lloc no poden sortir amb el "Fogo", no matar-la amb un cop de tovalló…:).
Ho van pasar malament en front de la impotència i a sobre lo "cabroncete" que soc jo fent fotos…:)).
Salut..!
Potser era quelcom karmic i no volien correr riscos, imagina que et carregues la mosca i torna reencarnada en critic gastronòmic, …
En fi, fos com fos, FELICITATS! pel volum i ritme que esta agafant el blog. Que no decaigui.
Gràcies Daniel…
No anaven tant lluny amb el tema reencarnacions…. Estaven incòmodes de pensar … Per quin motiu fa fotos aquest home???… Com és que en lloc de fotografiar els plats es dedica a la mosca???
🙂
Soc dels que podríem anomenar poc fans de la teva pàgina. Tot i això reconec el mèrit de les teves 250.000 vistes que al menys estan comprovades pel comptador. Soc del món de la restauració, però mai he sortit referenciat en cap dels teus posts.
I si en canvi ha sortit algun colega meu i una queixa que corre de tu pel sector, és la teva distància que marques quan vas a un local, com si et donessis de menys de canviar opinions, però en canvi després ets capaç de riure't de coses que millor haver-les parlat.
Suposo que també et deu agradar rebre crítiques que et poden ajudar a millorar el teu blog,
Carme,
Benvinguda Carme,
Pots tenir per ben cert, que m'agrada rebre crítiques que em poden ajudar a corregir coses. I el que dius tens força raó tot i que vull deixar clar que "donar-me de menys", res de res…
T'explico la meva "filosofia"…. Jo vaig als restaurants xq m'agrada anar-hi i vaig a sopar i xerrar amb amics….. I a més es dóna la "casualitat" de que tinc un blog…. No tinc aspiracions a ser crític ni periodista, oficis que a més mai m'han interessat gens. I tampoc tinc massa interès en xerrar amb la gent del restaurant, excepte en algun cas en que hi tinc amistat fora de l'ambit…
Se que molts bloggers, es presenten i donenn conversa (i reben a canvi atencions), però jo seguiré així i estic orgullós de comportar-me així en els restaurants…
I reitero que gràcies per passar x aquí i fer la teva crítica constructiva. Quan dius que tinc el comptador visible, imagino que ho dius com ironia per algun blogger que fa temps el va ocultar ….:)
Soc la Carme de nou,
T'agraeixo les explicacions, però el que jo venia a dir que si en un lloc veus una cosa que et sembla ha de millorar… No seria millor comentar-la en directe?.
Hola de nou Carme,
Veig que no em vaig explicar massa be. Et comento un exemple:
En un molt bon restaurant de BCN, el xeff em coneix i un dia que vaig anar amb un amic, em comentava (com tothom) del tema de la crísis. Jo per donar idees, li vaig dir que potser tenia una "carta difícil"… Saps la seva resposta?.
"… La meva carta difícil??.. En absolut..!. Mirem plat a plat i diga'm quin és dificil….".
I clar… vaig pensar al moment "ja m'he enredat"… Jo vaig a sopar pagant… No vaig a "assessorar", ni a passar el vespre en una dicusió que a més no em va ni em ve.
Ja imagines que amb una resposta del tipus "poser no.. ben mirada no és difícil", vaig sortir-me del tema… :).
I així et podria explicar 3 o 4 anècdotes més… I insisteixo, al restaurant vaig a xerrar amb qui m'acompanya… No amb el cambrer, ni amb el xef, ni amb el propietari… D'aquí que ja d'entrada, no dono "facilitats".
Soc així…. 🙂
Jajaja molt bona la historia de la mosca. No cal que parlis de fogo ni matamosques… Jo hauria agrait alguna pista del restaurant. Felicitats!
Hola Luis,
Si ets el Luis P. t'ho explico en directe les pistes el dia que ens veiem.
No he donat pistes per no donar la sensació de "difamació". Penso que una mosca pot entrar en qualsevol lloc, però podria servir com crítica al lloc i penso que no ho mereixen. Tampoc em cau la baba en aquests llocs, però tenen el seu mèrit per haver arribat on han arribat.
Salut..!
Felicitats Ricard, en primer lloc per arribar a aquestes xifres que comencen a ser astronòmiques, aquesta és la veritat. L'article sobre la mosca és genial, felicitats també i sobre tot per guardar-te l'anècdota per uan frivolitat com aqueta i no utilitzar-la en el post del restaurant en qüestió.
Que tinguis un bon final d'estiu.
Una abraçada
Gràcies Agustin,
Vaig pensar que era millor guardar l'anecdota per un post com aquest i així no perjudicava a ningú.
Que tinguis també un bon final d'estiu. En el meu cas, dilluns ja m'incorporo a la "normalitat".
Una abraçada.
Hola Ricard,
sóc el khansen de Verema. Felicitats pel teu blog. Espero que continuis en aquesta línia crítica i no t´acabis venent com altres bloggers que al final el que són és publicitat gratuita per als restaurants que els tracten com a reis…Quantes vegades m´he trobat anar a un restaurant amb una idea preconcebuda "gràcies" a gent tipus Philippe Regol (no sé si seràs amic d´ell o no, però m´és igual) i després ser una decepció enorme (Libentia, Blanc de Tòfona, Routa i etcètera). A més se´ls hi veu el "plumero" quan cada cert temps, oh, quina casualitat, va sortint el mateix restaurant (Coure, Gresca, tots els de l´Alkimia…).
A part d´això, llàstima no vulguis donar el nom del restaurant de la mosca per no anar-hi (encara que és possible que ja hi hagi estat).
Salutacions,
Carlos
Hola Carlos (o khansen).. 🙂
Gràcies pel comentari i de moment sense intenció de vendre'm…:)
Del Philippe Regol no soc pas amic… De fet estic al marge dels altres bloggers i practicament mai vaig a cap convit ni "evento", que és el lloc on els capturen.
Tampoc és que que els Rigols i similars, siguin uns venuts… el que passa es que van de manera no anònima i és EVIDENT que els del restaurant els tenen atencions especials i la película que ells expliquen, no té res a veure amb la dura realitat…
Per dir exemples, ves a Casa palet, Cafè Emma, Suculent, Cercle d'Amics i compara el que diuen amb el que tu veus… I no té res a veure… 🙂
Pel que fa al tema de la mosca, et puc dir que tenen "moltes" estrelles Michelin… :). Però reitero que una mosca pot entrar a tot arreu i no es mereixen quedar "retratats" per això..
Una abraçada..!!
Hola Ricard,
no crec que vagi a aquests quatre restaurants que comentes, a no ser que vegi comentaris objectius i no interessats. Tot i així, la teva opinió ja em val de sobres.
Respecte a la mosca, això és una cosa normal i no se li ha de donar cap importància, és molt pitjor l´actitud prepotent que pugui tenir el cap de sala, un cambrer o el cuiner.
Encara no he descobert quin és el restaurant, ja que a Catalunya només queda Can Roca i Sant Pau amb "moltes" estrelles i la foto no em quadra ja que a Can Roca l´arsenal de pans és espectacular i a Sant Pau només hi ha un tipus de pa. Per altra banda an ambdós llocs, m´agradin més o menys (crec que Sant Pau està sobrevalorat), m´han tractat molt bé, sense cap sobèrbia, tant Carme Ruscalleda com els germans Roca.
Salutacions,
Carlos
Hola de nou Carlos,
No van tenir cap actitud prèpotent… Al contrari… patien molt veient-me fent fotos… :). Però o tenien cap solució… No podíen pas sortir amb el Fogo… :).
Ajudant-te en les pistes, no he esatat mai a Sant Pau… :). També em dóna la sensació que està sobrevalorat i aquella dona em cau fatal…
Ara ja ho tens… 😉
Hola Ricard. Moltes felicitats per aquestes cifres astronòmiques!!!
M'has fet riure amb aixó de la mosca…
A nosaltres ens va passar un dia en un restaurant al Passeg de Gràcia, pero era un escarbat d'aquells vermells a sobre el taulell. Ens volien convidar un altre dia a dinar però varem dir que ja estavem convidats aquell dia i no varem pagar pas el conte…Quin fastic!!
Bé, que segueixis com sempre amb el teu bloc i a qui no li agradi…que no miri (com deia la meva àvia…)..
Petonets.
Tens tota la raó Gemma… "a qui no li agradi…que no miri"… 🙂
Però quasi em dóna morbo pensar que a més d'algun/a que no li agrada, passa de puntetes..
Petons..!
Enhorabona Ricard, m'afegeixo a les felicitacions per les teves 250.000 visites de seguidors, curiosos i detractors, mosca inclosa ( potser es tractava de la famosa mosca de la tele?). Ja tinc una llista de llocs als que vull anar aviat, espero poder donar-te algun feedback! Salut!
Moltes gràcies Rhu and Sam..
I més venint d'un blog tant bonic i acurat com el vostre..!.
Estaré al tanto del feedback dels llocs que dius tens en llista, per quan els publiquis.
Salut!!
"Hola!
Me fascina y me gusta este blog Sobre los Restaurantes.
REALMENTE ESTA mosca en el plato no es tan algoritmo Atractivo, però poniéndole Un poco de humor Que bien sE VE ………….. MUCHAS VISITAS POR QUÉ ustedes bien ….
estrategias de marketing
Gracias por sus palabras…. Y más viniendo de tal lejos.
Saludos…!!!.
muy bién, a po los 300.000, por ciert te he de recomendar u resturante muy orginal nuevo, se lama Loft212 y stá ea cale Valencia, es super orginal,tanto pedes comer tapa enla barra como una exquisita carne, pruébalo hazme caso
saudos
Jordi
🙂