Per celebrar les 250.000 visites, he pensat en escriure una historia
que fa dies  em guardo i que serà una mica diferent de les meves fòbies
habituals que explico cada aniversari  i
que no fan més que guanyar-me enemics. No parlaré avui de la parafernàlia
mediàtica que envolta actualment el món de la restauració…. Avui parlaré
d’una mosca …

Fa ja un parell de mesos, vam anar en un molt prestigiós restaurant
estrellat .No us esforceu en buscar-lo, que no he publicat aquest àpat ..:).

 

Mentre ens estaven servint el menú degustació, va aparèixer una mosca
que dedueixo es va sentir a gust a  la
nostra taula. Puc prometre, jurar o el que calgui que la foto que il·lustra
aquest post és autèntica.

 

Des de el meu punt de vista, la cosa no té més importància. Al nostre país
hi ha mosques i una pot entrar a la sala menjador. El problema ve quan l’escena
de la mosca no està en el guió o llibre d’estil del lloc. El procés que es va
desenvolupar, és més o menys el que descric ara tot obviant detalls que
identifiquessin el lloc.

 

1.- Apareix la mosca i es va ubicant (amb elegància) a diferents llocs
de la taula, tot i que sembla respectar els aliments. Igual sabia que en
aquests llocs és potser més important la presentació i els olors que la pròpia
menja. A la foto la podeu veure verificant la qualitat dels pans que ens van
servir.

 

2.- La cambrera que teníem assignada a la nostra taula, fa d’entrada com
si no la veu quan arriba amb un nou plat  i ens explica la seva composició amb el guió
previst ignorant totalment la mosca..

 

3.- En el decurs d’un plat al següent, faig fotografies amb l’IPhone a
la mosca… Sense tallar-me gens i lamentant no portar la reflex. Sabeu que normalment soc molt discret fent
fotos, però en aquesta ocasió em vaig
“desmelenar”, tot i que sense deixar d’escenificar el meu aire habitual de despistat. I ja
vaig detectar que “habia cundido el pánico a la sala”… :).

 

4.- La propera aparició de la cambrera (segur que es va repassar  en un moment l’annex del manual
d’actuació, dedicat a situacions extremes), ja és somrient, mirant la mosca i excusant-se amb un
“ja se sap… aquest és país de mosques”. Nosaltres li trèiem importància i li diem
que ja la considerem com un integrat més de la taula…

 

5.- Veient la situació i amb una mostra de professionalitat, la
cambrera ens presenta el plat dient… “Be.. l’explicaré als tres” i
dirigint-se de manera graciosa a nosaltres dos i a la mosca…

 

El gag va ser divertit doncs trencava tots els esquemes de la sala i crec
que escandalitzava a alguna  de les
taules properes. La mosca ve seguir una bona estona més amb nosaltres, però no
vaig poder fer més fotos, ja que la persona que m’acompanyava em va amenaçar
amb requisar-me l’IPhone… I amb les coses vitals no s’hi juga.

 

I ja veieu… han passat dos mesos i tinc més records de les anècdotes
que no pas del que vaig menjar. Els tres records que així d’entrada em passen
pel cap són, la mosca, el moment de pagar la factura… 🙁 … i una imatge que
també em va quedar a la retina i que resumiré en cinc  línies…

 

La cara de fàstic contingut  (despistant molt eh?) del reconegut xef, que un
cop acabat el servei, s’ubica en un lloc “accessible” que permet a qui vol  aturar-se i explicar-li la experiència… I
veure aquell professional (que admiro pel que ha aconseguit), tenir
que escoltar el munt de bestieses a l’estil (poseu veu nassal)… “Que maravilla…
Tu plato X, me ha recordado otra experiencia gastronomia en Y…. a pesar de
que los matices….”.

 

En fi… que mentre sortíem vaig dir interiorment un gran “Deu nos en
Guard…!”.

 

I com sempre dic als aniversaris o fites del blog, gràcies als que em llegiu, als que em poseu comentaris, als  que passeu en silenci i fins i tot als que em
detesteu… :).