Aprofitant que el bloc passa per un múltiple de 100.000 i en concret arribo als 900.000, voldria aprofitar la fita per fer algun propòsit d’esmena i millorar les relacions amb molts d’aquells amb els que he tingut simpàtiques discrepàncies

Curiós com alguns s’enfaden amb mi, quan jo realment no estic enfadat amb ningú. Serà que no tinc la pell fina i fins i tot em fa gràcia trobar-me per la xarxa, escrits com aquest publicats la setmana passada.

 

I no em ric pas d’aquests escrits. Els trobo divertits i ni em molesten ni em saben greu. No sé si van per mi, tot i que si llegiu el meu recent post de Disfrutar, penso que hi veureu alguna relació. El vaig compartir a Twitter, els vaig felicitar i fins i tot ara els poso un link, que sinó després el reclamen : Humo y Espejos (he tret el link, perquè la web està xapada) porta per nom i està escrit per l’amic @oscarsoneira… un paio guapu i ben plantat!! … (a veure si aquest cop em donen les gràcies, que en ocasions s’obliden… I no és pas cap link ‘nofollow‘ eh?… Que aquest és dels bons …!).

La meva reacció és simplement “esportiva”, sense més complicacions ni emprenyament, ni retrets… …. Però això no treu que jo CONTINUARÉ insistint en les meves neures habituals…  No ho puc evitar.. 🙂

 

Les cròniques siguin sempre edulcorades… amb una dolçor que arriba a empallegar.

O que quan no poden ser positives (i ara ja parlo d’algun cronista professionals), maregin la perdiu amb un llenguatge barroc, per despistar al lector…  Aquell lector senzill, que després de llegir les filigranes diu:

 

“no he entès massa que diuen … però si hi ha anat en Sorrós(*), deu ser un lloc de bo”…. “Hi portaré la senyora per l’aniversari”.

(*) He posat Sorrós per posar un nom… però qualsevol semblança amb noms reals, és pura coincidència..

 

Els inversors (fixeu-vos que no dic restauradors) que han pagat la campanya publicitària, siguin tan dropos que s’acabin creient les pròpies fantasies que han fet escriure… I a la mínima discrepància, en lloc de despertar del miratge i prendre nota com oportunitat de millora,  muntin en còlera.

Em recorden una mica aquells típics homenots que anaven de putes… i  després anaven explicant “la pongo loca… la pongo a 100”. I quan em tocava escoltar alguna fantoxada d’aquestes, sempre que hi havia un mínim de confiança, els deia …”diga-li a mig dels uisss i aisss… que avui no penses pagar i veuràs com s’acaba el teiatru”.

 

Si l’empresa o grup de restauració que convoca els crítics en una inauguració o esdeveniment, és influent, aquells mitjans que no juguin al joc, poca publicitat o atencions, tindran en el futur.. Per tant… #no_solució

Els crítics amateurs que escriuen amb la finalitat principal de jalar gratis, si no segueixen les regles establertes, s’acaba el xollo. Per tant… #no_solució

La conclusió per tant, és que NO HI HA SOLUCIÓ i menys en època de crisis… Per tant a tots els que llegiu /llegim crítiques / blocs, us/ens toca un 2015, com el 2014…

Tot i això, prometo portar-me bé aquest 2015 i ser més respectuós (dins les meves limitades possibilitats).

Gràcies per fer-me arribar als 900.000 i pels comentaris que poseu, que són realment la gràcia del bloc…

Mentre per alguns, seguiré sent…