A Restaurant Hotel Neri, Amb una ubicació privilegiada a la Plaça Sant Felip Neri és un escenari amb molta màgia, ànima, història i bellesa. I oferint plats molt ben resolts i amb un servei amable i professional.

A Restaurant Hotel Neri és un dels llocs de Barcelona que de fa temps tinc a la meva llista de recomanats. Ubicat dins d’un hotel de luxe, ofereix una sala confortable i una cuina amb un punt creatiu, allunyada dels típics plats estàndard que sovint associem a la restauració d’hotel.
Va començar fa uns anys de la mà del xef de La Mundana, i això es notava en el plantejament de la carta. Diria que actualment aquest vincle ja no hi és —o almenys no es comunica a la web—, però en qualsevol cas el bon nivell es manté.
De fet, alguns restaurants d’hotel són una molt bona alternativa a Barcelona. Sempre n’hi ha hagut, però resulten especialment interessants aquells on la cuina està a l’altura de les instal·lacions. I aquesta és la meva tercera entrega de la sèrie que podríem anomenar «restaurants d’hotel, on dinar còmodament a Ciutat Vella a Barcelona».
Com a curiositat, i sense haver fet una estadística rigorosa, asseguraria que és el restaurant de Barcelona del qual he rebut més retorns positius. D’aquells coneguts —o no tant— que em demanen en privat un lloc on dinar dignament pel Gòtic. Sempre els dono opcions, però A Restaurant Hotel Neri és, amb diferència, el que genera més agraïments posteriors.
Que ofereixen a A Restaurant Hotel Neri
L’oferta és interessant i ben plantejada. La podeu consultar actualitzada a la seva web, però, a grans trets, ofereixen tres opcions de menú —una d’elles al migdia—, a més de la carta.
Us mostro aquí el menú de migdia, amb un cost de 32 €, que considero gairebé un regal. I, de fet, és en bona part el “culpable” dels molts agraïments que rebo quan el recomano.

Que vam demanar a A Restaurant Hotel Neri
Com a primers, i compartint-ne tastos entre nosaltres, vam optar per les croquetes de bacallà fumat i la pizza fina amb crema de carxofes.


Dos plats ben resolts, principalment la pizza, d’aquells que podrien encaixar sense problema en moltes cartes.
Com a principals, vam anar a peix: un filet de daurada a la brasa i, en el meu cas, corball marinat.


Els dos peixos, correctes. Evidentment de criança sostenible —cosa que ja no hauria d’estranyar si mirem el cost—, encara que després alguns llocs els presentin gairebé com si fossin salvatges… i els cobrin com a tals.
Com a apunt personal, i assumint la meva part de culpa per llegir en diagonal, vaig interpretar que el corball era simplement marinat. L’esperava cru… i va arribar cuit. Si hagués llegit bé tota la descripció, probablement hauria escollit una altra opció. Sobretot perquè el vaig demanar amb la idea de veure com treballaven el marinat —el corball és un producte amb el qual m’agrada experimentar a casa, fins i tot fumant-lo, amb bons resultats.
Vins i postres
La carta de vins és correcta i prou variada, tot i que en aquesta ocasió vaig optar per no beure’n. El menú incloïa una copa de vi, que sí que va demanar el meu company de taula. Curiosament —i ho dic en positiu—, van servir un vi català, Petites Estones, a diferència d’una visita anterior en què l’opció a copes era un DO Rioja.
Pel que fa a les postres, ja es poden veure al menú que he mostrat abans. Vam optar per un babà i, en el meu cas, una amanida de fruites.


Reflexions / Conclusions a A Restaurant
Un lloc ben recomanable a Barcelona, que probablement molta gent desconeix. El fet d’estar ubicat dins d’un hotel luxós, i lluir com Relais & Châteaux, pot fer enrere a més d’un, de manera injustificada.
També resulta curiosa la seva ubicació: a pocs metres del bullici del carrer del Bisbe —amb el trànsit constant entre la Catedral i la plaça Sant Jaume—, però en un entorn que sembla quedar-ne al marge, que fa la sensació d’una bombolla de calma dins del Gòtic.
Asseguts al costat d’una finestra, el poc públic que hi passava transmetia un aire més cultural —alguns fins i tot amb guia—, ben allunyat del turisme més sorollós que sovint domina la zona.
Val la pena comentar també la possibilitat de prendre el cafè a la terrassa superior de l’hotel, ubicada al barri del Call, un espai amb molt d’encant. I, quan el temps acompanya, també resulta agradable la terrassa exterior que obren als vespres. Ho havíem fet en alguna ocasió anterior i suposo que continua oberta.
En definitiva, A Restaurant és un bon lloc per tenir en compte quan busqueu un espai tranquil, amb bon nivell i sense estridències, al bell mig del Gòtic.


RESUM
- Entorn molt atractiu. L’hotel i els carrers que l’envolten.
- Plats molt ben resolts
- Servei professional d’hotel
- En conseqüència, un lloc que val la pena tenir present a l’agenda
Si voleu veure més llocs publicats a la meva web, de la zona Gòtic Raval, feu clic a,
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Pinta .molt bè!!
La veritat és que és el meu refugi quan em cal dinar per la zona sense castigar gaire la cartera.
Ja sé que és un menú, però als que ens agrada pràcticament tot, no tenim problema amb els menús.
I el confort, és total..
Salutacions!
Molt bona pinta, a més a més a 3 minuts de la plaça del Pi, on fan la fira alimentària amb melmelades de Montserrat Rull, de l’Alforja.
Salut!
Això ja se m’escapa 😂.
Soc un ignorant de les melmelades, potser pel fet que mai m’han agradat.
Només en comprem, abans dels intercanvis, per a deixar algun detall d’esmorzar als nostres partners.
Per cert, ahir per primer cop en les nostres estades a Donostia, vam anar per primer cop a Astigarraga i en concret a la Sidreria Petritegi, que tens publicada.
El que em va agradar molt d’allà va ser el funcionament on tot anava com un rellotge. Fins i tot, la distribució de taules semblava ben pensada. Potser perquè estic acostumat a veure organitzacions deficients que sempre penso com millorar, el dia que no trobo defectes, em quedo com al·lucinat i tot.
El menjar, res a dir i és el que m’esperava. Que a carn podia ser més tendre? sí, però globalment res a dir pel preu que cobren.
Salut!
Això de la plaça del Pi és un mercat d’aliments artesans, taller trobes formatges, embotits, xocolates… Els fan en caps de setmana alternatius, o amb més freqüència quan s’acosta el Nadal. Jo sóc de melmelada de poma, difícil de trobar i sempre que veig un lloc amb melmelades, pregunto per si tinc sort.
Respecte a les sagardotegi, m’alegra que us hagi agradat aquesta que vau anar, és una mica comercial però molt correcta. Si vols autenticitat has d’anar cap Verkami, la Larre-Gain per exemple, però crec que només obren en temporada de txotx.
Gaudiu Euskalerria!!!
Apa!
Maremeva el corrector del mòbil!!!
Volia escriure “cap a Hernani” 😅
Salut!
😂😂