Absis: restaurant al MNAC

Absis és un lloc que podria permetre’s viure de les vistes i probablement ompliria igual. Situat dins del MNAC, amb Barcelona als seus peus, seria fàcil caure en la temptació de servir una cuina correcta i confiar que el paisatge fes la resta. Però no és el cas perquè el servei està a l’altura de l’entorn i la cuina va bastant més enllà del que podríem esperar d’un restaurant ubicat en un espai tan privilegiat. I per això ha acabat sent una de les meves sorpreses recents més agradables.

Em vaig endur una molt bona sorpresa amb aquest restaurant, del qual ni tan sols sabia que existís. Havia quedat per dinar amb una persona que tenia interès a conèixer l’espai perquè està valorant organitzar-hi un esdeveniment. I com que jo estic acostumat a ser qui proposa els restaurants, quan algú altre pren la iniciativa, acostumo a apuntar-m’hi sense oposar gaire resistència.

Venia d’un matí de molt amunt i avall per Barcelona i, en un excés d’optimisme, vam decidir aparcar a l’avinguda Maria Cristina i pujar a peu fins al MNAC. M’havien promès escales mecàniques, però algunes devien estar de vacances. I, per acabar-ho d’arrodonir, era un d’aquells dies en què el sol semblava tenir alguna cosa personal contra nosaltres.

Com que, a més, soc persona de suor fàcil, vaig arribar a dalt amb una imatge més pròxima a la d’un excursionista exhaust que no pas a la d’un client preparat per entrar en un restaurant elegant.

En veure l’entorn, vaig tenir un moment de dubte existencial. Però vaig reaccionar ràpidament: una petita passejada per les sales del MNAC em va permetre recuperar una certa dignitat estètica abans d’entrar a Absis.

I val a dir que l’espera va resultar molt profitosa. Les sales per les quals vaig anar passejant són senzillament espectaculars. I com ja he avançat, el MNAC per si sol ja mereix una visita. I gairebé m’avergonyeix reconèixer que no hi havia estat mai.

Que ofereix la cuina d’Absis

Pel que expliquen, el projecte neix de la col·laboració entre Vilaplana Catering i Albert Raurich, ex-cap de cuina d’El Bulli i actualment al capdavant de Dos Palillos i Dos Pebrots. Vaja, que la direcció de cuina no sembla haver quedat en mans d’un comitè de màrqueting.

L’oferta es reparteix entre la carta, un menú de migdia i un menú gastronòmic de més volada, amb un cost de 85 €. Nosaltres vam optar pel menú de migdia, que és el que mostro a continuació juntament amb la carta.

I, com sempre m’agrada destacar, tant la carta com els menús es poden consultar actualitzats a la seva web. Un detall que hauria de ser normal, però que encara no ho és tant com semblaria.

Que vam demanar a Absis

Com ja he comentat, ens vam decantar pel menú de migdia, que sobre el paper ja semblava prou atractiu. Com a primers, vam escollir la truita oberta amb gambes i, en el meu cas, el vitello tonnato de Dos Pebrots, que comportava un petit suplement.

Els dos plats ens van sorprendre molt positivament. Anàvem amb la idea de trobar elaboracions correctes, ben executades i poc més. Però la realitat va anar bastant més enllà.

La truita amb gambes ja mostrava un nivell notable, però el vitello tonnato va ser el plat que més em va impactar. De fet, em va reconciliar amb una preparació que mai m’havia acabat de convèncer. És un plat clàssic, omnipresent en moltes cartes, però al qual sempre havia trobat més fama que emoció. Aquest cop, en canvi, vaig entendre perfectament el perquè de la seva reputació.

Com a plats principals, l’entrecot per al meu company de taula i, per a mi, l’arròs de bolets de temporada.

I aquí es va repetir la mateixa història. Els dos plats van superar clarament les expectatives inicials. Sense necessitat de grans artificis, demostraven una cuina molt més afinada del que sovint esperes trobar en un restaurant que podria viure perfectament de l’entorn privilegiat on està ubicat.

I aquest és, probablement, el millor elogi que puc fer a Absis.

Vins i Postres

Com que encara estava intentant reconduir els excessos gastronòmics acumulats durant el viatge al Japó —del qual vaig tornar amb algun quilo de més i la consciència lleugerament alterada—, vaig decidir fer bondat i limitar-me a aigua amb gas. Qui m’acompanyava, en canvi, va optar per una copa de vi.

Per aquest motiu, poca cosa puc comentar de la seva oferta vinícola. A més, i a diferència de la carta de menjar, no la mostren a la web.

Pel que fa a les postres, les opcions són les que apareixen al menú. Nosaltres vam escollir les maduixes, però al cap d’un instant va aparèixer el cambrer amb una certa preocupació explicant-nos que encara no havien arribat i va proposar substituir-les per un mosaic de fruites. La veritat és que la proposta alternativa ens va semblar fins i tot millor i la vam acceptar sense cap problema.

La situació va tenir un gir inesperat quan, cinc minuts després, es veu que les famoses maduixes van arribar finalment al restaurant i ens van oferir recuperar la comanda inicial. Però ja ens havíem fet a la idea de la fruita i vam decidir mantenir el canvi.

Una petita incidència resolta amb professionalitat i sense aquella tendència tan habitual en alguns llocs de voler convèncer el client que el problema no existeix. I a més cal dir que vam arribar a primera hora.

Conclusions i reflexiona de Absis

En primer lloc, cal parlar de l’espai. És espectacular, tal com podeu veure a la fotografia de portada o en el següent autoretrat, fet aprofitant el gran mirall inclinat del sostre.

De fet, el restaurant no deixa de ser una sala més del MNAC. Una sala privilegiada, això sí, perquè gràcies als seus grans finestrals permet contemplar Barcelona mentre dinem.

És un lloc que recomano tant per l’entorn com per la gastronomia. Ja sé que els més puristes hi trobaran objeccions. Sempre apareix algú preguntant què es cuina realment allà i què arriba preparat d’altres instal·lacions. O qui considera que aquest tipus d’espais juguen amb avantatge, perquè ocupen edificis públics que, a preu de mercat, serien senzillament inassumibles. I probablement no els falta una part de raó.

Però jo no soc inspector gastronòmic ni auditor de concessions administratives. Soc un client que va a dinar per passar-s’ho bé. I la realitat és que vam gaudir de l’experiència en tots els aspectes: l’espai, el servei, la cuina i fins i tot l’excusa perfecta per redescobrir un dels grans museus de Barcelona.

Per tant, és un lloc que us recomano sense dubtar. Tant si voleu regalar-vos un dinar diferent com si necessiteu impressionar algun visitant de fora. De fet, en aquest darrer cas, el qualificaria directament d’imprescindible.

Només cal tenir present un detall pràctic: funciona amb els horaris del MNAC i, llevat d’esdeveniments especials, l’activitat es concentra als migdies.

I si encara no coneixeu el museu, aprofiteu la visita. Potser acabareu descobrint que el restaurant era només una excusa per pujar fins allà dalt.

 

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: