Agreste restaurant, és un lloc entranyable, fruit del treball del Fabio a la cuina i la Roser a la sala. Un lloc molt recomanable, del que fa pocs dies un poca pena, va deixar com un drap brut, per pur revengisme obscè.
Rarament escric posts d’opinió i em limito a descripció, no pas crítiques, d’estades a restaurants, però en aquesta ocasió, tinc ganes de descriure les misèries d’aquest «sostres» de poca o ínfima altura.
Tot és degut a una crítica de pur revengisme, escrita pel tal Sostres, d’Agreste restaurant, un lloc que està en les meves preferències i que tinc publicat recentment en aquest enllaç: Agreste 2023.
Qui és el tal SOSTRES, que ataca Agreste restaurant?
Parlem d’un individu, que l’única cosa en què destaca, és en la seva capacitat d’escriptura, tant en català com en castellà. I estem en temps, que si a una bona traça d’escriptura, li afegeixes dosis de provocació, ja es genera un seguici de babaus, que poden arribar a secta.
No parlaré de la seva trajectòria política, actualment instal·lada en una dreta rància amb ínfules, ni tampoc dels infinits cops que ha desbarrat amb frases masclistes, ni quan ha deixat anar comentaris, al llindar de la pederàstia. Em limitaré al seu darrer escrit.
Tot això va per un dels seus darrers escrits
No llegeixo aquest home, ni tampoc ho tindria fàcil per llegir-lo, perquè el diari ABC queda lluny de mi i al compte Twitter on va deixant anar la merda, em té curiosament bloquejat. Els seus articles més fastigosos, me’ls envien per privat, amics o coneguts de les xarxes.
La seva trajectòria en restaurants, són cicles en què s’enamora d’un determinat lloc, va agafant les seves «confiances» i en el moment que li deixen de ballar l’aigüeta o li paren els peus, comença a trobar tots els problemes del món, on fins fa pocs dies, tot era una meravella. I ara li ha tocat a Agreste restaurant.
Un exemple és quan va mal parlar de DiverXo i ara li ha tocat a un negoci familiar. En concret el restaurant Agreste, on no fa gaire es creia amb dret a tot i ara ha escrit les mil pestes. Us escolliré alguna de les perles. L’article sencer el teniu al compte Twitter @sostresarticulo.
El cuiner «se pierde cuando no le guias» ?
Ara resulta que el cuiner d’Agreste restaurant «se pierde cuanto no le guias». Analitzeu quina pedanteria hi ha en aquesta frase ??♂️. El «no quiero soportar ni un minuto más a su mujer», sobta menys, perquè tots coneixem la seva accentuada misogínia.
La tracta de «vanidosa». S’ha vist ell al mirall? ?
Continuem amb les perles. La Roser, dona del Fabio i cap de sala d’Agreste restaurant, és una persona amable i correcta. Si personalment li he de trobar algun defecte, seria la timidesa que no sempre ajuda a la vida real, i menys quan estàs enfront de gent pedant que es creixen a la que detecten timidesa.
D’aquí a tractar-la de «torpe, vanidosa, cursi….» resulta totalment inversemblant. I quan parla de clients que «tenemos otras cosa que hacer en la vida», suposo es deu referir a mamar còctels o fer soroll als restaurants a l’estil «aquí estoy yo y molesto porqué se puede!!».
«Conversaciones que no són de su agrado en Agreste restaurant» ?
Sempre he vist a la Roser, amb molta prudència i amb certa timidesa, com deia al paràgraf anterior, i si s’ha posat en alguna conversa, posaria la má al foc que ha estat a partir d’algun dels seus escandalosos comentaris habituals.
I tothom sap dels comentaris fastigosos que fa aquest personatge. No cal escoltar-lo… només veient que publica, encara que sigui esporàdicament, ja saps de quin peu calça. I a més, no ens oblidem: la Roser està a CASA SEVA a Agreste restaurant. Massa corda li han donat a aquest personatge ?.
«Choza suburbial» anomena a Agreste restaurant …??
Recordar que fa quatre dies fanfarronejava per allà i ara, com la faula de la guineu i el raïm, anomena «choza suburbial» a aquest prou digne restaurant.
Reflexions al voltant de l’atac a Agreste
El personatge és un pedant de collons i a la primera imatge, quan diu «que cal orientar al cuiner» i més endavant en un altre paràgraf, que no he copiat, diu que «el cuiner té categoria per dues estrelles», ja ens vol dir que ell està a escala superior ?.
Són ben conegudes les seves conspiracions i darrerament alguna contra Laporta, president del FCB, que té a l’abast recursos per defensar-se. Però un atac així a una empresa familiar o es treballa durament, com és el cas d’Agreste restaurant, és una INFÀMIA ?.
També us diré, que segurament l’error d’Agreste, és haver-lo aguantat massa. Aquest tipus de gent, es van encoratjant i quan els pares els peus es reboten i intueixo que el personatge s’havia agafat massa llibertats allà.
Els meus contactes reals amb aquest personatge
He tingut la mala sort de trobar-me aquest personatge en dues ocasions, una a la desapareguda barra de l’Abellan, on dinava amb tres persones, de les que coneixia una. Vaig anar a saludar a qui coneixia, sense saber amb qui estava i me’l van presentar i encara recordo amb fàstic quan em va donar la mà, tova i llefiscosa.
L’altre va ser una coincidència al restaurant Agreste, motiu d’aquest post, en que ell i uns «compinxes» organitzaven un xivarri, que tot i estar a l’altre extrem de la sala, era molt molestós.
Per respecte a Agreste restaurant, que per molts és un referent, no vam cridar-li l’atenció amb els companys de 3(o+)aTaula. Per la meva part, poques manies en fer-ho i tinc antecedents. Però vam pensar que seria contraproduent pel restaurant.
Vaig fer una foto del seu grup, que vaig publicar a Twitter. I en dies posteriors els del restaurant em van demanar per activa i per passiva que la retirés per por del personatge. No en tinc proves, però ja podeu imaginar que els va pressionar i els va tocar a ells fer el paperot. I passats uns pocs dies, la vaig retirar.
I poc més a dir… tot un personatge i en aquesta ocasió, amb ganes de fer mal.
Per últim, fer una crida a la gent normal i fans d’Agreste restaurant, a tornar-hi, gaudir dels seus plats, del tracte de la Roser i amb la seguretat, que no trobarem al personatge & friends, fent el fatxenda a la taula rodona, del final de la sala ?.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
En Sostres és d’aquests invidus tòxics que no aporten absolutament res positiu a la societat, per tant no hauria d’existir. Deixar com un drap a qualsevol persona que estima el seu ofici ja és fastigós, però… ¿¿a la Roser?? No m’ho puc creure. La bona noticia és que ja no tornarem a veure’l per l’Agreste. Abraçada!
Un autèntic impresentable, amb un seguici de gent que li riuen les gràcies.
És molt fastigós…
Abraçada!!
El Sostres és un impresentable, peròpitjor són els restaurants que li han donat bola, començant pels Adria, els pitjors de tot, quants atacs a companys ha fet en el seu nom sense que li paressin els peus i gent com el Jordi Vila que s’ha de tragar el seu orgull i tornar a riure-li les gràcies al personatge.
Sí, a més té el sector una mica atemorit…. Ara em mirava els likes a Twitter i cap del sector professional de BCN. S’agraeixen alguns de la perifèria, però els de BCN, el seu territori, callats com a putes,..?.
Gràcies per passar!
doncs ells s’ho perden! és l’oportunitat ideal per treure el vòmit brut de casa…
Entre “ells” a les xarxes, parlen que no pot ser cròniques criticant un cap de sala…. però els noms Agreste / Sostres, no apareixen ??. Al final del dia, faré l’estadística…..
A mi també m´ha arribat el seu article i el del Ricard.
Gent com jo, no sé si et refereixes al cuiner Jordi Vilà que no Vila. Ha estat vint anys sense venir per casa, vint anys, per que jo no li donava de menjar tot i l´intent d´algún dels seus amics. Penso que ell tampoc volia gaire, siguem realistes. Bé , Xavi no sé que més, lamento que hem mencionis a mi, i a sobre mal escrit quan tenies desenes de cuiners i restaurants clarament molt més avinguts durant vint anys o setmil trescents dies si ho prefereixes.
Dit això, per si algú l´interessa resulta que un amic restaurador en comú li va donar el meu tel. a petició seva, el Salvador hem va escriure per demanant-me disculpes, jo els hi vaig acceptar i ara entra a casa meva com qualsevol altre que no hem toqui els pebrots d´avançada, desprès un cop a dintre en aquest noble ofici de servei ens trobem de tot i de tots els colors a diari, veritat.
D´orgull, que en tinc, el faig anar per altres coses.
Bé, ja veieu que jo, a través de la meva web, només faig de dipositari dels comentaris, que entre no siguin ofensius per a terceres persones, permeto sempre.
Em vaig quedar amb dubte de a qui és referia, pel tema del accent ?
Salutacions a tots!
Doncs serà una gran sort poder tornar a gaudir demà de la seva cuina, sense haver de suportar a aquest personatge ni a cap dels que l’acostumen a acompanyar. Ja hem patit prou el seu xivarri i espero no tornar a coincidir mai més amb ell.
Molt bon post per part teva.
Abraçada!
Gràcies Jordi…!!.
Amb això tens tota la raó… allà no crec que torni.
Però ara a «brau passat ?», quasi em penedeixo de no haver muntat un «foyón» aquell dia que ens va tocar aguantar-lo…
Abraçada!
Sostres es un baboso. Ahora en abc pero ayer en avui escribiendo “parlar espanyol es de pobres”. Su ideología es la del perro que mueve la cola cuando le tiran un hueso, y si el hueso es bastante grande puede hasta mover la boca. Ni un minuto!
Tota la raó Pipo…!!!
És un capgirat que amb 20 anys, igual tenia gràcia. Però a aquestes alçades és penós.
De fet, he dedicat a escriure això, una mica perquè em sap greu per la Roser, que és la víctima.
Salutacions!
El que més sorprén és que hi ha una tribu salvatge que el segueixen i pobre de tu que diguis alguna cosa en contra. És el seu Déu, són pobre gent.
L’altre dia hem deien on freqüenta per anar-lo a seguir. Tela??
Pobret i pobrets!!
Una abraçada
Sí, és com una colla de gent que no entenc quina gràcia li troben. O ves a saber si són rates de claveguera com ell, però en conec algun, que aparentment sembla mig normal…
Abraçada!
Bona tarda Ricard, el recordo d’un dinar al Melo-jia, el teníem a la taula del costat, semblava en Torrente, només l’hi faltava dir lo de la “chinita” vergonya aliena i fàstic
Molt bona aquesta ??. M’ha fet riure el tema «chinita» estil Torrente.
Bon lloc també el Melo Jia!!
Salutacions!
Ja no sé si posar-me al dia i saber quina cara fa aquest paio o seguir vivint feliç en la ignorància, perquè si f la pinta del Torrente i escriu al ABC, no tinc res a dir ?
Salut!
Una mica com el Torrente, amb la diferència que escriu molt bé, però de carns toves…. ??
No val la pena ni parlar-ne. Vaig fer el post, per donar moral a la gent d’Agreste que els conec i tinc apreci. Però sense això, millor oblidar el personatge.
Salut..!!