Agreste, és un restaurant sorprenent i ben recomanable, en un local acollidor i amb encant on destaca una cuina de molt bon nivell. El servei és amable i professional. L’únic hàndicap és el no estar massa cèntric i la dificultat per a poder aparcar per la zona.
Agreste és un restaurant molt recomanable, que va obrir fa uns anys amb el nom Mala Hierba i va haver de canviar-lo, crec a causa de problemes burocràtics en registrar-lo.
És un lloc dels que m’agrada. I quan dic això s’ha d’interpretar com un lloc on l’oferta coincideix amb els meus gustos. Plats originals, bons i sense (aparentment) excessives manipulacions. Fins i tot m’agrada el públic que en general tenen, però això és difícil de resumir aquí.
L’única pega és trobar-se en un lloc al qual pràcticament obliga a arribar en bus, metro o taxi. No s’intueix cap pàrquing proper. Però és que si existís pàrquing proper, potser caldria reservar amb dies ?. D’altra banda, també s’ha de dir que tinc poca paciència buscant aparcament.
No cal dir que Agreste, ocupa un lloc d’honor a la nostra llista de restaurants recomanats a BCN, que fem amb els companys de 3(o+)aTaula, que podeu visualitzar fent clic a,
Quina és l’oferta a Agreste
En aquest cas mostren la carta a la seva web, que ofereix força variació i també creativitat.
Tenia bon record de plats que havia demanat en anteriors estades i cap d’ells es repetia a la carta. No ho interpreteu en positiu, ni en negatiu. Em venen al cap plats com “Panizza fregida amb rave wasabi, la ceba DOP Fuentes de Ebro, al forn, sota sal, musclos, crema d’ametlla i safrà, el fetge de rap a la planxa, amb figues, bledes i salsa de vi negre i d’altres.
Actualment, també hi trobem plats igualment interessants i sorprenents, com alguns que veureu en l’apartat següent. També ofereixen un menú degustació amb 10 serveis a un preu de 80 €.
Que vam acabar demanat
Ja d’entrada ens van sorprendre amb aquesta garoina amb una salsa de cafè. Primera sorpresa de sabors que ja albirava que la cosa aniria bé.
En anteriors ocasions, els deia que portessin al seu aire i tot a compartir, però aquesta vegada, al ser tres, era més complicat. En conseqüència vam demanar a l’estil més viejuno, primers i plats principals. Vam començar amb els raviolis de parmesà, mantega i sàlvia, la fregola amb llamàntol i un risotto amb safrà que estava com a suggeriment.
Com a plats principals a Agreste, vam demanar el bacallà confitat amb la seva tripa i kalettes, aquest híbrid de moda entre la col kale i les de bruseles. El bacallà de gran nivell i amb el seu punt òptim de sal.
També l’ànec blau, actualment molt freqüent en restaurants i per a mi, el medalló de peus de porc, farcit de lletons de vedella.
En resum, plats molt ben presentats i amb tocs d’originalitat. Potser dels cops que he estat allà, aquest és el que m’ha sorprès menys. Però això és el peatge d’escollir nosaltres en lloc de deixar que portin al seu aire.
Postres i vins a Agreste
La carta de vins es veu ben treballada, potser al meu criteri, amb un nivell massa alt. Entres a la secció dels escumosos i ja et trobes el mític Turó d’en Mota. Només ho dic a tall d’exemple, perquè us feu a la idea del que vull dir.
Hi ha més producte de gamma mitjana – alta, que no pas vins més bàsics. Igual que he dit abans, no m’interpreteu ni en positiu, ni en negatiu. En el meu cas, no soc gens de demanar vins de preu elevat als restaurants. És un plaer que em reservo per casa i més quan actualment, sovint em limito a una copa per àpat.
Vam optar a Agreste, per el D.O. Montsant SiurAlta d’Alfredo Arribas Una garnatxa ben correcta.
Les postres, que jo no vaig provar, van ser ben elogiades pels altres dos components. Van compartir aquest gelat de mel.
Conclusions / Reflexions a Agreste
En la meva opinió, està en el top de llocs de BCN, que fan aquest tipus de cuina creativa, oferint plats de gran nivell.
Agreste, pot jugar a la lliga de llocs amb més aire de restaurant luxós, com alguns dels meus preferits que tinc publicats a la web, tot i que aquests guanyen en confort, però també el cost és superior. I competeix amb molt d’avantatge, en la lliga dels llocs moderns i aire aparentment informal.
Dic tot això perquè si Agreste estès en la zona Eixample, brillaria molt més. I no és que ara no brilli, però entre allargar-se per la zona Eixample o pujar allà dalt, no és comparable. I com a mostra de «brillantor», dimecres nit, tenien tota la sala plena.
En tot cas, Agreste és un lloc que recomano si o sí. Us puc garantir que us agradarà a tots aquells que us agraden les meves recomanacions. Amb el sector postureo, ja no ho puc garantir, però tampoc em deuen llegir ?. Pel que fa al tiquet, recordeu que érem TRES.
RESUM
- Ubicat en un local senzill que pot arribar a ser una mica sorollós en funció del públic
- Però amb plats sorprenents i alguns que no desentonarien en un estrellat
- El hàndicap, és no poder arribar-hi amb vehicle propi (de 4 rodes)
- I el servei és eficaç, proper i amb un agradable estil informal
- En conseqüència Agreste, és recomanable sense cap dubte
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
He estat a Agreste un sol cop, quatre anys ençà. Vaig menjar bé, tinc un bon record, tampoc extraordinari. El tema de la carta de vins em crida l’atenció perquè tinc els meus dubtes que el client mitjà d’aquest restaurant (potser m’equivoco i ens els darrers anys ha canviat) vulgui pagar més de 100 euros per una ampolla. Les he contat i a la carta de vins apareixen 35 que superen aquest preu, algunes de més de 400 euros. Ells deuen tenir les seves raons per incloure-les a la carta, però tot plegat ho trobo desproporcionat i xocant.
Sí, totalment d’acord amb el tema vins, que de fet ja faig la reflexió al post. Soc dels que a casa puc agafar vins que quasi arribin als 100 €, però mai en un restaurant, per diferents motius.
I tampoc hi posen massa marge. Aquest que vam prendre, està a quasi 20 € en botiga i van cobrar 31, 80.
A mi personalment, em molesta trobar cartes esbiaixades…. O la majoria cars o aquelles en que tot és natural…. Penso que cal oferir un ventall, perquè la gent pugui escollir amb llibertat.
Salutacions i gràcies per passar.
Una ullada a la web i vaja si tenen vins de preus elevats!. Jo com que no entén i a sobre ara el tinc prohibit tant em fa ?
Salut!
Pel que he vist als comentaris per terra, mar i aire (Twitter, Face, Insta, Web i els privats), hi ha consens en que és un lloc que agrada i de fet les úniques crítiques que he rebut del lloc, són en el sentit de carta de vins esbiaixada, tal com dius tu i jo ja he escrit al post.
El marge que hi apliquen, és correcte, però l’oferta de vins, tendeix a vins cars. Però com sempre dic, ells deuen conéixer millor que ningú, que vol el seu públic. I s’ha de dir que tenen èxit d’assistència.
Jo com sempre dic, no faig despesa de vins cars als restaurants i menys ara que en molts llocs, em limito a una copa. En tot cas i tret d’això, és un lloc amb plats que sorprenen.
Salut!
A mi el lloc m’encanta i, afortunadament, no em queda lluny i hi tornaré. Em va sorprendre, però, el tema dels vins. En els seus inicis, quan tenien una sumillera italiana que ja no hi treballa, oferien vins de preus raonables i molt diversos i era una delícia deixar que ella t’aconsellés. Llàstima que això s’hagi perdut. Tenir vins bons a preus assumibles té molt de mèrit i enalteix els plats que menges, que siguin cars i bons és molt senzill. Tan de bo reverteixin aquesta tendència.
Tens tota la raó… el vi ja vaig observar la darrera visita, que s’estaven desmadran.
Per detalls que he anat veient per les xarxes, crec que estan tendint a cap a un públic que demana això i ves que no en perdin d’altre.
Crec que no saben parar els peus al públic i es posen a remolc…. I podria enumerar exemples.
Jo al darrer resum de 2023, el vaig posar encara a la llista del meu Top 10, però ja veiem si hi torno.
A veure…
Salutacions,