Agreste, és un restaurant sorprenent on destaca una cuina de molt alt nivell. El servei és amable i professional. I actualment sense el hàndicap que representava la dificultat que suposava arribar-hi, en estar ubicat ara a l’Hotel Serras a primera línia del Port Vell.
Agreste és un restaurant molt recomanable, que va obrir fa uns anys amb el nom Mala Hierba i va haver de canviar-lo, crec a causa de problemes burocràtics en registrar-lo.
I actualment, a causa d’unes importants obres de remodelació del local de sempre, està ubicat dins l’hotel Serras.
És un lloc dels que m’agrada. I quan dic això s’ha d’interpretar com un lloc on l’oferta coincideix amb els meus gustos. Plats originals, bons i sense (aparentment) excessives manipulacions.
Sempre he gaudit molt allà i aquest cop és dels que vam sortir d’Agreste més satisfets. Igual l’entorn hi ajuda, però alguns plats ens van semblar espectaculars.
La fotografia que mostro de la sala, està agafada de la seva web. El dia que vam entrar plovia i no vaig pensar a fer-la. D’aquí que aparegui amb el nom de l’hotel.
Quina és l’oferta a Agreste
Mostren la carta a la seva web, que ofereix força variació i també creativitat.
Tinc bon record de plats que havia demanat en anteriors estades i cap d’ells es repetia a la carta, que no deixa de ser mostra de la seva gran creativitat.
Tot seguit mostro la que oferien el dia que va anar en la que hi ha un munt d’opcions temptadores.
Que vam acabar demanat
Vam començar amb un plat que no veureu en aquesta carta, però que estava en la carta a la qual podíem accedir amb un iPad. Era un plat de múrgoles amb gambes, que com volíem compartir, ens van proposar oferir una ració i mitja que ja va arribar a la taula dividida en tres plats diferents.
El plat va resultar espectacular i ja albirava un gran dinar.
El Jordi i l’Esther van demanar la carxofa a la brasa amb rovell d’ou, papada ibèrica i tàrtar de tonyina, mentre que jo vaig optar per la ceba tendra amb pop, xili de Jalapa i menta. Curiosa la capacitat que té el Fabio de fer brillar un producte humil com la ceba, i no és el primer cop que em sorprèn amb això.
Tot seguit i com plats principals a Agreste, vam demanar el medalló de peus de porc i lletons de vedella per a mi i presa ibèrica de Arturo Sánchez a la milanesa amb salsa bearnesa pel Jordi.
Mentre que l’Esther, que en general agafa un primer com plat principal, va escollir la col rostida amb escabetx i ciauscolo.
En resum, plats molt ben presentats, amb tocs d’originalitat, que em van fer sortir del lloc pensant que és dels cops que n’he sortit més satisfet.
Postres i vins a Agreste
La carta de vins sempre ha estat ben treballada, però un cop més vam anar a copes i jo ni això perquè el dia que vinc a BCN i tinc dinar i sopar, limito la ingesta d’alcohol al sopar. Les copes que van prendre els meus companys de taula, van ser d’aquestes ampolles.
I un cop més vam prescindir de postres, fins i tot la part femenina del grup que era fins no fa gaire, la que els demanava.
Conclusions / Reflexions a Agreste
A parer meu, està en el top de llocs de BCN, que fan aquest tipus de cuina creativa, oferint plats de gran nivell.
La nova ubicació té els seus pros i els seus contres. Pel que fa a pros, la sala ha guanyat molt així com l’ambientació i el fet d’haver-hi pàrquing proper.
Pel que fa als contres, ha perdut aquell aire rústic i bohemi que oferia la seva ubicació a la qual tenen intenció de tornar algun dia, quan les obres estiguin finalitzades.
En tot cas, Agreste és un lloc que recomano si o sí. Us puc garantir que us agradarà a tots aquells que us agraden les meves recomanacions. Amb el sector postureo, ja no ho puc garantir, però tampoc em deuen llegir. Pel que fa al tiquet, recordeu que érem TRES i que es tracta d’un àpat sense postres i tres copes de vi.
Finalment, voldria comentar que va haver-hi una errada en el tiquet inicial, que van resoldre amb total elegància i d’aquí que els cafès, que si en vam prendre, en el tiquet final no apareguessin en considerar-los invitació com «desgravi» a l’errada.
RESUM
- Ubicat ara en un local elegant dins de l’hotel Serras
- Amb plats sorprenents i alguns que no desentonarien en un estrellat
- I el servei és eficaç, proper i amb un agradable estil informal
- En conseqüència Agreste, és recomanable sense cap dubte
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Pel teu post veig que hem d’entrar més als restaurants dels hotels. Fas unes quantes recomanacions que hem de tenir en compte.
Salut!
En aquest cas, més que el típic restaurant d’hotel, que alguns són recomanables com el de la setmana passada, es tracta un petit restaurant que en encarar unes obres de llarga durada, han agafat «aixopluc» en aquest hotel.
I ja en el seu restaurant, tenien molt de nivell!
Salut!
Bon dia Sr. Sampere. Hi vam anar dissabte a l’Agreste Mar. La garoina, la carxoxa i la ceba amb el pop, excel·lents. En canvi l’anxova, els capelletti de parmesà i el colomí correctes, res de l’altre món. Va a gustos suposo. Ara bé, els preus de les begudes és desorbitat. A vostè li devien fer preu especial amb les copes de vi (8 i 12 euros?), perquè a nosaltres totes les copes de vi a 16 euros: El Taleia (de Castell d’Enclús que és un vi normalet), el Trediberri negre a 16 eur la copa, i un chablis normalet també 16 euros. Ah, el Paris Brest de postre també molt bo (14 euros). En fi, no sé si quan tornin al seu local els preus de les copes seguiran així, o és cosa de l’hotel. A banda d’aquest cas, com sempre moltes gràcies per fer-nos descobrir tantes joies. Salutacions cordials.
Bona nit,
De fet, a l’anterior crònica de quan estaven encara allà dalt (i ara ja està eliminada, perquè sempre deixo només la darrera) ja vaig comentar que la carta de vins em semblava amb un ventall massa car. I no deia car en el sentit del marge que hi carreguessin, sinó en que la seva oferta era de vins gamma alta de preu.
No sé massa que dir respecte al preu dels vins, perquè jo no en vaig prendre. Les copes del tiquet eren dels meus companys de taula. I sí que una copa de Taleia a 16 € ho trobo elevat, perquè l’ampolla a preu botiga deu estar a prop dels 30 €.
Penso que no s’haguessin equivocat, perquè el dia que vam anar nosaltres, també es van equivocar i ens van cobrar com 40 € de més per postres que no havíem pres. Un dels companys de taula es va adonar compte quan ja era a casa, els va trucar i ens van retornar els diners, Crec, que en nostre cas, que va ser culpa del cambrer, que en no haver-hi la dona del xef per indisposició, el cambrer es va fer un embolic.
En tot cas, espero que en el seu local, les copes tornin a una relativa normalitat. I gràcies per passar i explicar l’experiència, tot i que en aquesta ocasió el preu de les copes, vagin enterbolir una mica l’àpat i no sigui la «joia» esperada.
Salutacions,