Aiueno ofereix cuina japonesa amb detalls de proximitat, que resulten molt interessants. Pertany al grup de Can Kenji amb una carta basada en producte de qualitat i bona RQP.
Aiueno pertany al mateix grup que dos altres llocs que m’encanten: Can Kenji, situat en front, al carrer de Rosselló i Sato i Tanaka, que tinc publicat i del que podreu veure la crònica, fent clic al nom.
Can Kenji, no el tinc publicat, doncs ara fa temps que no hi vaig i la crònica anterior estava obsoleta. Però no tardaré en tornar. Són tres llocs amb trets diferencials importants, però que comparteixen la filosofia de satisfer el client.
El local de Aiueno, es redueix bàsicament a un conjunt de barres i una taula que es pot considerar comunitària. Les dues ocasions que he estat allà, sempre he escollit la barra just entrant, on sembla que hi ha més tranquil·litat.
Que trobem a la carta de Aiueno
Tenen un menú degustació prou atractiu, que no vam escollir per incompatibilitat d’un dels plats, amb els gustos de qui m’acompanyava.
També una secció de suggeriments del dia amb plats prou atractius i la carta fixa, dividida en seccions. Us mostro el llistat de suggeriments d’aquell dia i així us feu una idea de l’oferta.
Que vam demanar
Amb la filosofia de compartir tot, vam començar amb una tempura de flors de carbassó de farcida de scamorza de la secció suggeriments del dia.
També un trinxat amb sardina fumada, d’aquesta mateixa secció.
De la secció que anomenen peix, vam escollir l’anguila amb arròs blanc i salsa dolça de soja.
I un temaki toro, del que va demanar una segona ració i per això en veureu dos de facturats al tiquet. A la carta l’ofereixen com «sushi de ma amb ventresca de tonyina» i com podeu imaginar, et prepares tu el conjunt.
Vins i postres a Aiueno
No vam demanar postres, perquè vam optar per substituir-los per una segona ració de «sushi de ma amb ventresca», però he de dir que a la carta, es veien coses força interessants i sortint del clixé de lloc japonès.
Pel que fa als vins, prou bé també amb diferents possibilitats. Vam demanar el Savignon Tayaimgut, tal com havíem fet el dia del Sato. Un vi senzill i fresc que va bé per aquest tipus de cuina.
Reflexions / Coclusions
Aiueno és un lloc al que no anava dels seus inicis, però he pogut verificar que segueix en bona forma. Els plats en general, estan ben aconseguits. Potser ens va decebre una mica la tempura i en canvi, vam demanar repetir el «sushi de ma amb ventresca».
El servei és amable i no hi van haver temps d’espera, tot i que el local estava ple. Potser la barra resulta una mica justa quan vols compartir plats, tens la glaçonera, les copes, els bols de soja, etc. Però quan entres, ja ho saps i el preu resulta prou ajustat.
Dels tres llocs del grup, les meves preferències s’inclinen pel Sato i Tanaka, però també s’ha de dir que el preu és més elevat i tot està més cuidat. En tot cas, Aiueno és un lloc ben recomanable i em vaig quedar ganes de tornar per demanar el menú degustació, que tenia molt bona pinta.
RESUM
- Cuina japonesa- mediterrània
- Del mateix grup que el proper Can Kenji
- Amb bons plats i servei amable
- Bona RQP
- En conseqüència recomanable en la seva lliga de japonesos assequibles
Finalment, si voleu saber d’altres restaurants de la zona que tinc publicats i que jo denomino Dreta de l’Eixample (tot i que es puguin considerar més divisions), feu clic a,
M’encanta la idea de fer altre plat de temaki de toro per postres.
Es que fotre’s un puto pastelet d’aquells….😏
Anava amb el meu fill i la decisió va ser pressa per unanimitat…
Però el cop més trencador, va ser a Can Josep amb la Marta i demanar com postres peu de porc…
Salut!!