Alkostat, compartint sala amb Alkimia, és un llocs recomanables de BCN. Comparteixen una espectacular sala en un pis principal, al damunt de la fabrica Moritz. Gran nivell de cuina i amb gran respecte pel producte i les temporalitats.
Alkostat és un lloc al que sempre m’agrada anar. És d’aquells llocs en que sinó fos pel joc de la meva web i el pretendre buscar impossibles, hi aniria amb més freqüència. Algun dia deixaré el joc de la meva web i tindré una ruta prefixada de restaurants que aniré repetint. I Alkostat tindrà un lloc preferent.
Com sempre he defensat, un restaurant ha de ser un espai, on a banda de menjar bons plats, et sentis a gust. I sentir-te a gust vol dir que es compleixin una sèrie de factors, que ja imagineu per on vaig. I Alkostat els compleix.
Que ofereixen a Alkostat?
La carta de Alkostat, sempre ofereix coses que venen de gust. O al menys que em venen de gust a mi, doncs això és un tema molt subjectiu.
També tenen suggeriments fora de carta als que cal estar atents. Per exemple aquell dia hi havien raors, un peix que em fa especial gràcia encara que sigui pel color . Vaig estar a punt de demanar-los, però vaig pensar que no tenia sentit, sent peixos que tinc a l’abast a casa i que poca cuina requereixen.
En tot cas hi havien a Alkostat, altres suggeriments molt interessants i de fet vam triar plats d’aquesta secció.
Que vam demanar
Quasi com un ritual vam demanar un parell de croquetes de les que anomenen Caeser,. Però ens van dir si preferíem unes que tenien aquell dia, de pernil. I vam optar per un parell de cada.
També una coca de sardines, de la secció suggeriments.
I com plats principals, uns sepionets minúsculs amb una raviolis. I per mi el cap i pota a la mantega negra, que havia ullat en ocasions anteriors, però que mai havia acabat demanant.
Tots els plats molt bons. Els primers impecables, malgrat la seva aparent senzillesa. Soc molt fan de demanar croquetes per obrir boca. És una menja, que si la fan ells, mostren com treballen i que són capaços de fer.
I sinó les fan ells, que no crec sigui el cas d’aquí, també veig com saben escollir les enèsimes gammes. Perquè treballar amb algunes enèsimes gammes concretes, tampoc és per invocar el diable, com alguns pretenen inculcar-nos.
I pel que fa als plats principals, els sepions amb raviolis, van rebre grans elogis de qui els va demanar i el meu cap i pots, dels bons que he menjat.
Vins i postres a Alkostat
Pel que fa als vins, sempre el dono llibertat de que em portin el que considerin oportú. Evidentment només faig això en llocs de confiança i que coneixen la gamma que habitualment demano.
Em van donar 3 a escollir i com dos ja els coneixia, vaig triar el que no havia tasta. Una garnatxa negra de la terra alta, que va resultar més suau del que és d’esperar d’una garnatxa d’allà. Va acompanyar molt bé el sopar. Un Disset de Ramon Andreu, de Caseres a la Terra Alta.
En tot cas, tenen una àmplia carta de vins amb moltes varietats. Són les avantatges de compartir celler amb un estrellat i Alkostat ho permet.
I com postres, a més dels de la carta, en van fer un suggeriment i aquest vam triar. Una torrija molt bona.
Conclusions / Reflexions a Alkostat
El fet d’estar en un pis principal, en el que cal trucar a la porta perquè t’obrin, pot tirar enrere molta gent. El no estar a la vista des d’el carrer, en aquest aspecte és un handicap. Però si hi busquem el costat positiu, podem dir que el públic sol ser més seleccionat i que no costa massa fer reserva.
Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i pel servei genial, que fan que compleixi els meus requisits fonamentals. I a més el tenim a la “Guia de Restaurants de BCN”, que hem fet amb els de 3(o+)aTaula, i que podeu baixar-vos, fent clic a la següent imatge.
Per acabar, si fas la comparativa amb determinats llocs, que tots tenim al cap i que no cal enumerar, guanya Alkostat sense massa discussió. I parlem de la mateixa gamma de preus, amb molt més confort, bon servei i molt bons plats.
RESUM
- Un restaurant molt recomanable i amb informalitat molt formal
- Gran producte i amb la garantia de la cuina del Jordi Vila
- No és lloc d’afluència massiva. Potser perquè no s’adapta massa als #postureos
- La RQP és correcta i els preus no s’enfilen
Com al Windows: sí a tot. Nosaltres acostumem a anar un cop al mes. Si li sumes l’Alkimia, tenim el q crec que és un dels millors restaurants de tot el pais. Respecte.
Just… molt de respecte. 🙂
Com sempre dic i si no fos per culpa del bloc, que m’agrada jugar amb ell, em marcaria 8/10 llocs que m’agraden i cada setmana em faria un parell. I anar repetint… I evidentment, aquest estaria a la llista…
Salutacions!!
Doncs trobo un preu molt ajustat per aquestos plats. Els peus i la cua fan venir salivera, mare meva!
Salut!
Si… sempre ho dic. Però a la gent els costa d’anar-hi…
Potser el fet d’haver de trucar com si anessis a una casa particular, fa que no sigui lo popular que es mereixeria.
Però en llocs de postureo, que no et dic no cuinin bé, acabes pagant el mateix, amb soroll, taules petits i colze a colze amb la taula del costat. I aquí esàs en un local molt digne, amb espai i amb la cuina del Jordi Vila… que és dels que està al peu del canó…
Salut!!
Segona vegada que hi vaig per recomanació del blog i encara en vaig sortir mes content que la primera. Ahir el tartar estava de cine i els ceps amb cansalada mereixen un desplaçament. No entenc com és tant facil trobar-hi taula.
Se saluda
Ja tens raó, ja…..
És increïble el que arriba a fer el màrqueting….
Just fa poc surto del Pur (la nova parida del Jubany) i amb un cabreig tremens… En uns 15 dies el publicarem amb els de 3(o+)aTaula… I com aquí han convidat a tota la purria d’influencers que es deixen convidar, doncs llegiràs per les xarxes que és una meravella…. I no…
A veure que expliqueu. A mi ja em va decebre el petit comité, i això que en una boda el catering del Jubany el vaig trobar molt bo i diferent, per això vaig anar al petit comité i res, normal amb preu de lloc bo.
De fet una mica el que va passar divendres, va ser això…. un dinar normal-bo a preu de “molt bo”, vigilant que no et fotin la cartera amb alguna de les seves recomanacions i amb el mal gust de boca del moment final d’haver de violentar-te per aconseguir el compta, quan ja portàvem 20 min esperant que arribes ….
I això és d’una manca de respecte total… doncs ells no són amos del meu temps, que no deixa de ser meu….
Avui l’hem estrenat, hem reservat taula a la una i no hi hagut cap problema.
Efectivament -ja t’ho diuen quan arribes- és un lloc informal, tan que no posen estovalles i no canvien els coberts! :=)
I sí, hem menjat molt bé, molt cuidat i gustós. El compte ens ha semblat car -78€ dues persones-, potser perquè el darrer que vam visitar va ser l’Oníric igual de bo, similar de quantitat i qualitat, però el preu bastant més contingut i parament de taula complert.
Nosaltres no som de vi, som de cervesa i hem hagut de demanar copa -no en tenen, ens han portat un got- doncs ens l’han servida dins un gerro opac i tot era escuma.
No tinc clar que hi tornem però no em sap greu haver-lo conegut.
Un detall curiós: mentre alkostat estava mig pler l’alkimia estava a tope.
Dona la sensació de que ens perseguim 😂Per aquest dimecres tinc reserva aquí.
En el nostre cas i ja sabent l’estil informal del lloc, ens agrada molt. Però tb t’he de dir, que no a tothom agrada. I t’ho dic a partir dels feed back que rebo, que alguns són en privat.
També m’agrada molt Alkimia, però allò ja és més per “un dia, és un dia”
Salutacions!
Per a mi, un imprescindible, tranquil, còmode, sense sorolls, excel.lent cuina i servei correctíssim. Realment si tinc que aconssellar un arròs a Barcelona és aquí, molt millor que en el barri que pretén ser de pescadors…i com dius, sempre hi ha una carta molt encertada, molt “apetitosa”. Salutacions.
Vaja, que coincidim al 100×100 😊
La comoditat ajuda molt i els arrossos molt, molt bons.
Salutacions,
meravellós alkostat, sempre!! llàstima q no obri x dinar dissabtes…
Això ja és anar pels teus interessos….😂😂😂
Però entenc el que vols dir.
Doncs per a mi segueix al llistat de pendents. Ja caurà algun dia…
Salut!
Tenen els horaris una mica complicats pels qui aneu en cap de setmana a BCN….
Salut!
Ui, ui, convidat als cafès…això em fa sospitar que no tinguem aquí un nou Reģol i guàrdia pretoriana d’Alkimia…
Es broma Ricard, he anat força vegades a Alkimia i sempre he sortit content (excepte un cop a l’antic local per culpa d’un servei soberbi i que no sabia demanar disculpes per errors greus en un michelin).
Salutacions,
Carlos
Al llegir la primera línia, que em surt d’avís a l’IPhone, cada cop que rebo un missatge, ja em pensava que era de nou el troll pesat que va estar emprenyant al post de Gresca…. Els deixo fer fins que es fiquen o insulten a terceres persones i sempre acaben fent-ho. Un dia van arribar a ficar-se amb un familiar meu 😓
Dit això, ja veus que coincidim en les percepcions un cop més!
Salutacions i gràcies per passar!