Alkostat. Sempre al meu Top

Alkostat, compartint sala amb Alkimia, és un dels llocs més recomanables de BCN. Ubicat en una sala espectacular en un pis principal, al damunt de la fabrica Moritz. Gran nivell de cuina i amb molt de respecte pel producte i les temporalitats.

Alkostat, és un d’aquests llocs a què sempre m’agrada anar-hi i on entro il·lusionat. I com sempre dic, si no fos pel hobbie d’anar publicant cada setmana un restaurant, no em bellugaria d’un circuit que a BCN, no superaria els vint llocs.

Com sempre he defensat, un restaurant ha de ser un espai, on a banda de menjar bons plats, et sentis a gust. I sentir-te a gust vol dir que es compleixin una sèrie de factors, que ja imagineu a quins em refereixo. I Alkostat els compleix tots.

Normalment, espero un any en repetir la publicació d’un restaurant i precisament el darrer cop que ho vaig fer amb Alkostat, va ser l’abril de 2021. Per tant, ja tocava.

I evidentment apareix en la nostra llista de recomanats 3(o+)aTaula, que podeu consultar fent clic a la següent imatge,

Que ofereixen a Alkostat?

A la carta de Alkostat, sempre es troben plats que venen de gust. O almenys que em venen de gust a mi, ja que això és un tema molt subjectiu. També tenen suggeriments fora de carta als que cal estar atents. Aquí teniu una mostra de la seva oferta.

Que vam demanar per a començar

Vam començar compartint alguns plats. Quasi com un ritual que repetim sovint allà, vam demanar la truita de ceba caramel·litzada. i les seves croquetes Caesar.  Opcions que mai falten a la seva carta i que per la seva senzillesa, contrasten amb  l’ampul·lositat del local.

També qui m’acompanyava, li va fer gràcia tastar el que ells anomenen niguiris catalans i en concret el de sardina flamejada, que va resultar curiós però poc més a dir. Prefereixo les versions orientals en el tema dels niguiris 😂.

També va arribar, sense haver-ho demanat, la seva versió de la brandada de bacallà amb mongeta verda, que va resultar excel·lent. Em vaig quedar en dubte de si era obsequi d’agraïment o una indirecta, perquè sempre demanem el mateix i cal obrir-se 😂.

Bromes a banda, dono per fet que era obsequi i agraeixo aquests detalls, que tot i simbòlics, em serveixen de reconeixement per la feina que comporta cada post. Imagino que a Alkostat em coneixen per cròniques realitzades, i tot i que no vam mantenir cap interacció, tenen aquestes atencions simbòliques.

No accepto invitacions a àpats, però coses com aquestes tenen el seu simbolisme, que com he dit agraeixo i podríem catalogar-ho com savoir faire.

I com a plats principals a Alkostat

Per a mi els mítics peus de porc Pierre Koffmann, que com sempre van resultar excel·lents i qui m’acompanyava, va voler tastar l’anomenada  «olla ferroviaria» plat amb nom mític, del que havia escoltat històries i que hi ha qui el fa al kamado. El plat molt bo, però l’imaginàvem més «potent/rústic».

Potser el fet que a la carta no posava el preu de la «olla ferroviaria», vam pensar que seria més «espectacular». Si haguéssim sabut que el cost, tal com consta al tiquet, era de només 13 €, l’haguérem demanat com complement i no com a plat principal. En tot cas culpa nostra per no haver preguntat.

Vins i postres a Alkostat

Pel que fa als vins, sempre en aquest lloc, els he donat llibertat perquè em portin el que considerin oportú. Evidentment, només faig això en llocs de confiança i que coneixen la gamma que habitualment demano.

En aquesta ocasió i amb el meu nou règim d’alimentació, ens vam limitar a prendre vi a copes. Vam observar que tenien variació per a escollir i vam prendre el DO Conca de Barberà, Abadia de Poblet. Un cupatge ben trobat, en el que la varietat que predomina, és el trepat.

Però pel que fa a ampolles, a Alkostat ofereixen d’una àmplia carta de vins amb moltes varietats i és un dels avantatges de compartir celler amb un estrellat com és Alkimia.

La carta de les postres, resulta atractiva i vam escollir els bunyols al moment amb crema de vainilla, que van ser un bon final d’àpat. Realment immillorables.

Conclusions / Reflexions a Alkostat

El fet d’estar en un pis principal, en el que cal trucar a la porta perquè t’obrin, pot tirar enrere molta gent. El fet de no estar a la vista de carrer, és un hàndicap. Però si hi busquem el costat positiu, podem dir que el públic sol ser més seleccionat i que no costa massa fer reserva.

Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i pel servei genial, que fan que compleixi  els meus requisits fonamentals.

Finalment, voldria comentar que Alkostat és un d’aquells llocs, que quan surts et preguntes, el perquè has estat massa mesos sense anar-hi, tot i que ja he justificat el motiu al principi de la crònica.

Tot seguit teniu el tiquet, que resulta més econòmic que la mitjana de les nostres estades allà. Però el fet de demanar vi a copes i el baix cost d’un dels plats principals, en són el motiu.

RESUM

• • • Un restaurant molt recomanable i amb «informalitat molt formal»
    • Gran producte i amb la garantia de la cuina del Jordi Vila
    • No és lloc d’afluència massiva. Potser perquè està allunyat dels #postureos
    • La RQP en Alkostat és correcta i els preus no s’enfilen
    • En conseqüència un lloc súper recomanable