Alkostat, compartint sala amb Alkimia, és un dels llocs més recomanables de BCN. Ubicat en una sala espectacular en un pis principal, al damunt de la Fàbrica Moritz. Amb gran nivell de cuina i amb molt de respecte pel producte i les temporalitats.
Alkostat, és un d’aquests llocs a què sempre m’agrada anar i on entro il·lusionat. I com sempre dic, si no fos pel hobby d’anar publicant cada setmana un restaurant, no em bellugaria d’un circuit que a BCN, no superaria la quinzena llocs. Tot i aquests desitjos, ara feia una mica més d’un any que no hi anava.
Com sempre he defensat, un restaurant ha de ser un espai, on a banda de menjar bons plats, et sentis a gust. I Alkostat, compleix amb tots els requisits que jo busco d’un restaurant. I segurament el fet d’estar en un pis, i en certa manera restringir l’entrada massiva, deu ajudar-hi.
En aquesta ocasió, hi vam anar amb uns grans amics amb els quals de manera periòdica fem trobades i sempre ens agrada anar sobre segur.
Que ofereixen a Alkostat?
A la carta d’Alkostat, sempre es troben plats que venen de gust. O almenys que em venen de gust a mi, ja que això és un tema molt subjectiu. També tenen suggeriments fora de carta als que cal estar atents.
La carta està ben detallada a la seva web, amb diferents apartats tots ells interessants i temptadors.
Són tants els plats que venen de gust, que la tria és fa molt difícil i genera un munt de dubtes. Totalment a les antípodes de llocs en que mires la carta i sense res que et cridi, et dius «i ara que agafo?»
Que vam demanar
Érem cinc a la trobada i, per tant, veureu més varietat de plats dels què mostro habitualment. Com a primers plats vam demanar:
Un de cocotxes de lluç amb mongetes del ganxet.
També un plateret de carxofes, pèsols, patata amb tòfona i pilota trufada.
Per a mi tripa i capipota de Cal Jordi amb trippa Rossi a banda. I ara en què m’adono que a la foto no hi surt la trippa Rossi.
I finalment, dos van demanar el “raviolot” de llamàntol i gambeta amb un suquet de musclos picant.
Pels comentaris que es van fer, tots els plats van ser elogiats. I com no vam compartir, només puc opinar del meu, en que em va encantar la part que no es veu a la foto: la trippa Rossi.
Pel que fa als plats que podem anomenar principals, van arribar:
Dos van demanar el mar i muntanya amb lletons rostits i ventresca de tonyina, tàperes i duxelle de tòfona.
Uns fideus a la cassola. També un clàssic allà: la paella de rogers a la brasa i finalment per a mi un arròs de nyores, safrà i cuetes d’escamarlans.
El mar i muntanya, va rebre molts elogis, però és que el plat ja brillava només amb el nom i els components. I els arrossos, cada n amb el seu estil, molt ben aconseguits també.
Vins i postres a Alkostat
Però pel que fa a carta de vins, a Alkostat disposa d’una àmplia oferta i és un dels avantatges de compartir celler amb un estrellat com és Alkimia.
Els vins que van arribar van ser un Joan d´Anguera Finca l´Argatà del que no tinc foto i un Cèrcol 2015 que ens va sorprendre en positiu.
La carta de les postres, resulta ben atractiva vam demanar els següents: un pastís d’ametlla amb xocolata torrada, del que no tinc foto, també dos de bunyols amb crema i vainilla i dos de la sorprenent coca de llardons. I no tan sols sorprenent per bona, sinó que també per la seva presentació.
Conclusions / Reflexions a Alkostat
El fet d’estar en un pis principal, en el que cal trucar a la porta perquè t’obrin, pot tirar enrere molta gent i no estar a la vista de carrer, és un hàndicap. Però si hi busquem el costat positiu, podem dir que el públic sol ser més seleccionat i que no costa massa fer reserva.
Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i pel servei genial, que fan que compleixi els meus requisits fonamentals. Si em feu dir 5 llocs de desig a BCN, Alkostat estaria sempre al grup pel que fa als plats servits, i el seu local li donaria un plus d’avantatge.
La sola pega que li trobava d’anteriors vistes, era el maleït mètode clàssic de reserva per telèfon. Però mirant la seva web (no vaig fer jo la reserva), veig ja han vist la llum i ja la permeten en línia.
Hi ha qui diu que a Alkostat, sempre li puja molt el tiquet i el «problema», pot ser que Alkostat ofereix massa temptacions que venen de gust i hi ha qui comença a demanar a tort i a dret. Aquí el nostre tiquet per a 5 pax, en el que el tema begudes, comporta el 30% del cost.
RESUM
- Un restaurant molt recomanable i amb «informalitat molt formal»
- Amb gran producte i amb la garantia de la cuina del Jordi Vilà
- No és lloc d’afluència massiva. Potser perquè està allunyat dels #postureos
- La relació qualitat-preu en Alkostat és correcta
- En conseqüència un lloc superrecomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
No puc estar més d’acord amb tú. Aquest restaurant és un encert constant, no patina mai, i la pega que té és la que dius: hi ha tants plats temptadors, que t’embales a demanar, i el compte s’acaba enfilant. L’avantatge és que al final, ho poses a la balança tot, i no te’n penedeixes.
gracies un cop més per la crònica, ja saps que sempre m’és molt útil.
Martí
Bona nit!
Sí i quan mires la carta comences a pensar en un plat, desprès et dius «no… millor aquell altre!» i acabes fet un embolic 😅.
Massa coses que venen de gust!
I gràcies per les teves paraules i per passar per aquí!
Salutacions!
Subscric tot el que dieu i per afegir “una pega” només dir que no obre els caps de setmana i per una part del públic pot ser un impediment per a gaudir de la cuina de Alkostat.
Salut!
Just!. Aquesta és la pega impedeix a molts anar-hi.
Salut!
Bon dia Ricard,
Fa temps que et seguim.
Fent cas de les teves recomanacions hi hem anat un parell de vegades,l’última fa pocs dies.
Tot molt bó.
Nosaltres som de Torroella de Montgrí-Girona- Ens agrada molt anar al Motel Empordà.
Ja sabem que nostra zona et queda lluny, com nosaltres la teva,però també hi hem estat.
Si vens per l’Empordà una bona opció és “L’Encesa”, al Port de la Selva. Bona cuina, amabilitat i les vistes davant de mart impressionants.
Salut.
Bona tarda Josep!
El Motel Empordà, també ens agrada molt i el tinc publicat. Però de Cambrils ens queda molt lluny com ja dius.
I prenc nota de L’Encesa per si un dia pugem o venim a passar uns dies, que una anada i tornada al mateix dia, es fa llarg.
Gràcies per les recomanacions!
Salutacions.
Nosaltres, seguint els teus consells, hi hem anat unes quatre vegades… les dues primeres molt bé, potser no tan “excited” com tu, però molt bo i bon servei. Però un divendres de fa uns mesos hi vam anar amb uns amics – i dic divendres pel que comenta la Pepa- i el servei, devia tenir ganes de plegar, va ser tan deficient que vam pensar que estaven de vaga o alguna cosa així. Érem quatre, els primers van arribar molt separats de temps, i els segons van acumular aquestes diferències. El pitjor va ser el postres i els cafès, teníem els braços cansats de gesticular perquè ens portessin la carta o ens diguessin què hi havia…. Quedava jo per rebre el postre “calent” i va venir un noi -semblava peruà o xilè- i em va preguntar si volia cafè… Total ens van servir els cafès i a mi em van portar el meu completament fred i desangelat. La noia que semblava la cap de sala es va estar molta estona parlant amb una parella de la taula del costat i veia perfectament els nostres escarafalls per cridar l’atenció però ens obviava…
I la quarta vegada -per treure’ns el mal gust- vam tenir un problema amb la persona que ens acompanyava, de Tarragona i mooolt peixatera. Segons ella el peix no era el que ella havia demanat…es va saldar amb un estira i arronsa que no va satisfer a cap dels que discutien…
La dona i jo volem tornar-hi, pensem que vam ensopegar dos dies dolents…
I em queda un dubte, potser que a tu et coneixin?
Bona tarda Joan.
Quina mala pata! No sé pas que dir-hi perquè jo sempre he estat bé i que jo sàpiga no em coneixen. I si em coneixen ho despisten del tot 😅 Aquest cop ni jo vaig fer la reserva, tot i que la va fer a ell si que si el coneixen.
Però vaja, he anat bastants cops i mai m’he trobat amb cap inconvenient.
A mi quan em queda mal record d’un lloc, no hi torno. Perquè com hi ha prou varietat, no em vull arriscar. Però jo soc potser massa radical en aquest tema.
Salutacions!
Perdoneu l’extensió… feia dies que esperava que tornessis a parlar d’aquest restaurant per escriure’t.
Res a perdonar!. Els punts de vista, a favor o en contra, sempre són benvinguts.
Salutacions!
Doncs jo (que darrerament he tingut moltes ocasions “especials” i llavors tiro *sempre* d’aquesta web – sembla que et segueixo les passes, Ricard) hi vaig anar ahir a dinar i va ser realment memorable. En particular no puc oblidar l’arròs amb roget. L’arròs (que vam menjar de la paella mateixa) cuit a la perfecció, amb un socarrat meravellós, i el peix tendre com mantega i amb un gustet de fumat deliciós. També hi tornaria per la brandada amb mongetes i raifort i la crema catalana. L’escalivada escalivada 3 cops no sé si és “la millor del món” però segur que s’hi acosta.
És veritat que el servei és una mica “random”. Primer, quan arribes, la mestressa et fa sentir molt especial i després ja no et fa massa cas. Els cambrers es van alternant. Una d’elles era molt amable i somrient i l’altra una mica freda. Però pel que fa a la eficiència i celeritat cap pega.
Això sí, sort que vaig demanar els preus de les gambes del dia perquè eren 25 EUR cadascuna i això no m’ho puc permetre (ara penso que, la mestressa, potser veient que érem “pobres” ja no ens va fer tant cas). Amb dues cerveses i una copa de vi, 3 tapetes, 2 plats principals, 2 segons i 2 postres (compartits entre 3) ens va sortir per 160 EUR. Pensava que seria més però vam ser judiciosos i no vam acabar a rebentar.
Quan marxaven vaig reconèixer el cuiner parlant amb els del costat (que s’havien demanat 4 gambes cosa que em va fer flipar) i el vaig felicitar. Em va respondre que “m’estic engreixant de felicitat” 🙂
Són bones les ocasions “especials” i m’alegra que us vagi anar bé!.
Jo amb el tema servei, no sé massa que dir. Als restaurants em comporto molt invisible i interacciono poc.
I no dic pas que això sigui bo o dolent, sinó que és la meva manera de ser. Ja d’entrada dono poc peu a res més que «bona nit tinc una taula a nom de…» i a la sortida mai dic massa més que «adéu, gràcies».
Per tant, no puc notar contrastos de tracte, perquè en general soc la taula «poc tractada» 😂😂.
Però entenc i reitero que cada persona és un món. I en alguns pocs restaurants en que em coneixen, si que llavors el tracte és més ampli… però són pocs… a nivell BCN, els podria comptar amb els dits d’una mà.
Vull dir que en general, mentre em vagin portant els plats a bon ritme i respectin el meu català, surto satisfet en aquest aspecte.
I com ja tinc fama de «poc sociable als restaurants», sé de ben segur que en algun lloc em coneixen i fan veure que no 😂😂 i millor per a mi. També sé de segur, que a alguns els molesta la meva nul·la interacció, però «és el que hi ha».
En fi, que m’agrada Alkostat, els plats són bons i del servei no tinc res a dir… potser em molesta una mica aquella sommelier que no abandona el castellà ni que li fotis bulling, però rarament faig ús dels sommeliers i de molts no em fio massa. I per tant, mínim tracte amb ella 🤷🏻♂️.
Res, content dels teus feed backs!
Salutacions.