Alkostat, al pis principal de la Fàbrica Moritz, és un d’aquells llocs que mai fallen. Comparteix espai amb Alkimia i manté el mateix respecte pel producte i per les temporades. Cuina amb nivell, sense pretensions i amb molt gust.
Alkostat és un d’aquells llocs on sempre m’agrada tornar. Entro amb aquella il·lusió que ja conec, la dels llocs que mai fallen. I com sempre dic, si no fos per aquest hobby de publicar cada setmana un restaurant, segurament no sortiria gaire del meu petit circuit barceloní, que no arriba ni a la desena de llocs.
Tot i que intento espaiar les visites als meus restaurants de capçalera, aquest cop no he respectat el meu “cicle anual” i he tornat per segona vegada aquest 2025.
Sempre he defensat que un restaurant ha de ser un espai on, més enllà de menjar bé, t’hi sentis bé. I Alkostat compleix de sobres amb tot el que busco. Potser el fet d’estar situat en un pis, i d’entrada una mica més restringida, hi ajuda.
Aquesta vegada hi vam anar amb el meu fill, amb motiu del seu aniversari, que en aquestes celebracions, preferim jugar sobre segur.
Alkostat és d’aquells llocs que et fan pensar “per què no vinc més sovint?”. Bon ambient, plats de nivell i un servei que sempre funciona. En resum: un valor segur a Barcelona.
Que ofereixen a Alkostat?
A la carta d’Alkostat sempre hi ha plats que venen de gust. O almenys, que em venen de gust a mi —que això ja sabem que és ben subjectiu. També acostumen a tenir suggeriments fora de carta, als quals val la pena estar ben atent.
La carta està molt ben explicada a la seva web, amb diferents apartats, tots ells interessants i temptadors. Tot i això, us poso uns fragments coincidint amb els plats que vam demanar.
D’aquí vam triar els calamars i el pâté en croute, tot i que el que vam escollir va ser un dels suggeriments, fet amb llebre.
D’aquest fragment dels «clàssics» vaig escollir el suquet de lluerna.
I d’aquí el meu fill va anar directament als rostits i en concret al de cua de vaca.
Hi ha tants plats que fan bona cara, que escollir-ne és gairebé un maldecap. És exactament l’oposat d’aquells llocs on mires la carta i penses: “i ara, què demano?”.
Que vam demanar
Tal com he comentat a l’apartat anterior, vam demanar com a primers a compartir, els calamars a la romana i el pâté en croute que oferien als suggeriments i que estava fet amb llebre.
Uns senzills calamars a la romana, que bons arriben a ser quan estan fets amb calamars autèntics!. I el pâté en croute de llebre, impecable.
Però ens va arribar un tercer plat, que no han posat encara a la carta, una mica per veure que en pensaven. Va ser una amable invitació.
Va ser un carppacio de cap de llom, que ens va encantar. I potser més a mi, perquè m’agrada experimentar amb caps de llom, fets a casa al kamado i amb diferents graus de fum i aquest em va semblar molt bo. Ara estarem un mes fora de Cambrils, però a la tornada, vull intentar imitar aquest.
I com a plats principals, el rostit de cua de vaca i el suquet de lluerna per a mi.
Els dos a gran nivell, com és freqüent allà.
Vins i postres a Alkostat
Però pel que fa a carta de vins, a Alkostat disposa d’una àmplia oferta i és un dels avantatges de compartir celler amb un estrellat com és Alkimia.
Però tal com ja m’he habituat darrerament, fora de casa, optem per l’opció a copes. I van ser un corpinnat de Recaredo i per a mi un blanc del Priorat, casualment d’un conegut meu, tot i que fa temps no veig: Lo Jaume de Gratallops. No vaig fer fotos.
La carta de les postres, resulta ben atractiva vam demanar de nou, la sorprenent coca de llardons. I no tan sols sorprenent per bona, sinó que també per la seva presentació.
Conclusions / Reflexions a Alkostat
El fet d’estar en un pis principal, on cal trucar a la porta perquè t’obrin, pot fer enrere a més d’un. No estar a la vista de carrer és, sens dubte, un hàndicap. Ara bé, si ho mirem pel costat positiu, el públic sol ser més seleccionat i, en general, no costa gaire trobar taula.
Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i per un servei impecable. Compleix de sobres tots els meus requisits fonamentals. Si m’obliguessin a triar cinc llocs de desig a Barcelona, Alkostat hi seria sempre —pel nivell dels plats i, a més, amb el plus del seu espai tan agradable.
També, un dels factors que et fan sentir de gust allà, és la personalitat d’en Jordi Vilà, allunyat totalment dels divismes i amb una discreció i sentit comú, que dona gust.
Hi ha qui diu que a Alkostat el tiquet puja massa. Potser sí… però el “problema” és que la carta està plena de temptacions, i per a molts, és difícil no deixar-se anar.
Aquest cop no us puc mostrar el tiquet. L’endemà del nostre sopar i amb motiu d’un altre HomeExchange, vam marxar de Cambrils per un mes i el tiquet es va quedar a la jaqueta 🤷♂️
Però si sumeu els plats que vam demanar, més les copes que descric, recordo vam pagar uns 130 €, que no és gens car, donat el nivell del lloc. Però clar, amb una ampolla de vi i segons quin vi, la cosa pot pujar.
RESUM
- Alkostat, d’aquells llocs que no fallen
- Cuina honesta, producte top i ganes de tornar-hi sempre.
- No és lloc d’afluència massiva i allunyat dels #postureos
- La relació qualitat-preu en Alkostat és ben correcta
- En conseqüència un lloc superrecomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia Ricard,
M’apunto l’Alkostat com a primera opció quan visiti Barcelona, cosa que, darrerament, faig molt poc. Costa Déu i ajuda per trobar-hi un bon restaurant de cuina catalana amb la carta en la nostra llengua! I encara costa més menjar-hi escudella i carn d’olla, com anuncien a la seva carta, “properament escudella de tardor”.
Filant molt prim, només haig de fer-los un petit retret de sintaxi: si el suquet de lluerna tingués gust DE lluerna, en comptes de gust A lluerna ja n’hi hauria per llogar-hi cadires. Em sap greu ser tan torracollons, però aquestes expressions “catanyoles” em fan mal a la vista. Reconec però que, el tema de les preposicions és dels més difícils en qualsevol idioma.
Bon cap de setmana…
Bon dia Josep Maria,
Alkostat és anar sobre segur, pels que valorem aquest tipus de cuina i en aquest cas, servida en un entorn tranquil i gens sorollós. Estic segur que t’agradaria.
I el retret de sintaxi que dius, ni m’havia adonat. Em vaig limitar al principi de la frase i amb «suquet» + «lluerna», ja vaig anar directe.
Salutacions i bon cap de setmana!
No hi series pas el dia 15?
Nosaltres vam tornar-hi després d’un mal dia d’ells i un altre mal dia nostre, volíem treure’ns el “mal gust” i ho vam aconseguir. Tracte i menjar excel·lent. Sí que és cert que ens va semblar un pèl car.
Un detall que em va encantar: vaig demanar una copa d’un brandi d’aquí, molt senzill i no el tenien i em van oferir un conyac francès, però dient-me el preu per endavant!
(Respecte al preu, i malgrat les odioses comparacions, uns dies després vam anar a Can Saia, i la relació qualitat -i quantitat- preu ens va semblar més ajustat).
Ambdós coneguts gràcies als teus consells. Gràcies!!
Bona tarda,
Hi vam anar aquesta setmana passada, el dijous dia 23.
I el detall del brandi que comentes, és d’elogiar.
Segurament amb Can Saia, que fa temps que no hi vaig, el preu pot sortir millor allà. A Alkostat, pagues també el confort de sala, el tipus de servei i fins i tot el nivell del públic. Pot semblar una mica elitista el que dic, però jo ho valoro 🤷♂️.
En tot cas, dos bons llocs!
Salutacions!
Ho deia perquè em va semblar reconèixer-te, de lluny, encara que no et conec personalment! :=)
Llàstima, perquè sempre és agradable posar cares, als que ens relacionem en gastronomia!
El preu pot semblar elevat, sí, però és el que dius, no només es valora la cuina, que aquí és de gran nivell, també és l’espai, l’atenció…
Salut!
Just… és un lloc amb un nivell de servei, ben diferent de les modes actuals. I tot això sent informal…
I els plats, són molt bons i surts d’allà amb ganes de replicar-ne més d’un.
Salut!
Hola Ricard,
Com et deia en un comentari anterior, ahir vaig fer cap a Barcelona per unes gestions i vaig aprofitar per dinar en aquest restaurant.
No cal afegir-hi res més, un local molt recomanable per fer-hi un bon i tranquil dinar. La meva dona i jo hi vam fruir de valent. Per cert, de luxe la truita de ceba caramel·litzada. Jo, mig en broma, quan em pregunten si m’agrada més la truita de patata amb ceba o sensa ceba, contesto: sense patata!
Com sempre, gràcies per recomanar-lo.
Records i una abraçada,
Bona tarda, Josep Maria!
No dubtava que si hi anàveu, seria exitós.
La truita aquella està molt bona i sempre que he anat amb el meu fill en els nostres sopars de dimecres, ell la demana i la compartim.
Però t’he de dir que és motiu de burla per part de la meva dona. T’explico: la Marta tot i haver nascut a BCN i a Sant Gervasi, als 20 anys es va casar i va anar a viure a Móra la Nova i es va adaptar tant al territori que veu moltes de les coses de Barcelona com «pijeria». I no li pots fer entendre, que en un restaurant de nivell, jo em pugui demanar una truita de ceba 😂.
Però jo la segueixo demanat quan ella no està i també t’he de dir que a voltes la fem a casa amb èxit semblant.
Una abraçada!