AlMarge Restaurant. Molt bon lloc a Badalona

AlMarge, està ubicat al centre de Badalona i pertany a una parella que han passat molts d’anys a Alkimia. Ell a la cuina i ella de cara al públic amb un gran bagatge de coneixement de vins. Un lloc al qual val la pena anar.

De quan van obrir aquest local al final del 2019, tenia ganes d’anar-hi. Coneixia a la Marta Rombouts, de quan treballava a Alkimia/Alkostat i com ja he comentat en alguna crònica, era un de les pocs sommeliers, a qui deixava la tria del vi. Ella coneixia els meus gustos i sempre ens feia descobrir algun vi interessant.

Però pocs mesos després, va venir el maleït tema Covid i totes les restriccions de mobilitat que coneixem. I posteriorment les pors personals que ens han quedat a molts d’entrar a llocs tancats. Un bon percentatge dels darrers llocs que he publicat, són espais a l’aire lliure ?

AlMarge està ubicat en un local molt ben decorat, que d’entrada ja et fa sentir a gust. I per si no n’hi hagués prou en un carrer de vianants, en ple centre neuràlgic de Badalona. Mai havia caminat per Badalona i em va sorprendre la seva vitalitat com ciutat.

La seva parella el Germán, comandant la cuina, aporta una sèrie de plats molt interessants, com podreu observar a les següents seccions.

Que ofereix la carta de AlMarge

En una primera lectura, ja ens vam mirar dient «ens agrada tot». Plats ben pensats i amb uns preus força tractables. Us mostro un fragment per tal de referendar el que dic.

Realment podria haver dit, porteu-me el que vogueu. Perquè de sempre he dit, que menjo de tot, però això no és sinònim que m’agradi tot. Però en aquest cas, em venia tot de gust.

Que vam acabar escollint

Vam començar compartint tres plats: L’ensaladilla soviètica Almarge de la russa, de la que ens van oferir fer mitja ració per tal de poder compartir 3 plats. A la foto podeu veure el pa artesanal Triticum amb tomàquet que va resultar espectacular. Sense que ningú ho vulgui malinterpretar, vam fer la conya que de tan bo, desmereixeria els plats que arribarien després ?.

Ingeniós el nom que li assignen a l’ensaladilla, però contradient el que en ocasions diuen presumptes lletraferits de la gastronomia, a Rússia serveixen molt bones ensaladilles. L’únic és que obvien l’adjectiu «russa». Puc donar fer a partir de la meva darrera estada a Moscou i Crimea, convidat per una entitat estatal russa, per tastar els vins de la península «conflictiva».

Tot seguit els calamars a la romana encebats i maionesa de cítrics i una tatin de tomàquet que vam escollir a partir dels suggeriments.

Els dos plats molt plaents i uns calamars ben fregits i gens gomosos. Sembla que el comentari no calgui, però un està escamat d’alguns calamars que li han servit per a aquests mons de Déu. I la tatin, excel·lent i en un moment de temporada que els tomàquets estan en plena forma.

I ja com plats principals, el Cap i pota a la meuniere amb tomàquets i tàperes per a mi i el rostit de xai xisqueta amb albergínia escalivada pel meu fill que m’acompanyava.

Vins i postres a AlMarge

La carta de vins és de les modèliques. Molt interessant i amb força varietat. Però degut a la calor, vam preferir sortir de la nostra tria habitual de negres i ens vam avançar a la recomanació, demanant un Corpinnat que realment em feia molta gràcia provar: el Júlia Bernet 130.

Elaborat a base de  xarel·lo amb més de 36 mesos de criança, s’adapta bé a àpats consistents. No vaig pensar fer foto, però com a la nevera de vins de casa en tenia un parell d’ampolles a l’espera de ser tastades, he posat la foto d’una de les de casa.

L’oferta de postres era la que mostro tot seguit i tot no ser el meu fort, em van semblar tots molt atractius.

Vam demanar recomanació i ens va dir del «Tornemi», que va resultar una sorpresa molt agradable. Un xuixo per a recordar.

Conclusions i Reflexions a AlMarge

Es tracta d’un lloc a què anàvem amb expectatives i no va fallar. A vegades és perillós anar amb expectatives, però en aquesta ocasió no hi va haver sorpreses.

Els plats estan fets amb elaboracions més que correctes, però potser en sortir comentàvem que els faltava algun plat d’aquells que queden associats al record d’un restaurant. No sé explicar-me massa, però hi ha llocs que si repeteixo, ja abans d’entrar, sé quin plat demanaré, tot i el risc de no trobar-lo.

Però és un d’aquells llocs que si visqués a Badalona, es convertiria en un restaurant habitual per a mi. Em va recordar, sense que l’estil de cuina hi tingui res a veure, el meu estimat 9 de la Borriana, quan abans vivia a 100 metres d’allà a Sabadell.

En tot cas pels que viviu a Barcelona, és un lloc de fàcil accés amb parada de metro de la línia 2 a un tir de pedra del restaurant i aparcament còmode al Pàrquing Pompeu Fabra, que és el que vam fer.

I aquí teniu el tiquet, en el que la línia de més cost, correspon al Júlia Bernet, que van gaudir de debò.

Resum del lloc

• Ubicat a Badalona, però amb fàcil accés des de BCN
• Molt bona cuina i tracte
• Preus raonables
• Bona carta de vins
• Servei professional i amable
• En conseqüència un lloc recomanable