AQ restaurant és un lloc imprescindible a Tarragona, amb una cuina creativa i allunyada de la cuina marinera que caracteritza la majoria de restaurants de la zona.  Plats curiosos, interessants i ben encertats.

AQ Restaurant

Les Coques 7, (Tarragona)
web de AQ

Tel.: 977 21 59 54

AQ entrada

 

De la trentena de restaurants que he publicat aquest any 2020, AQ restaurant, és un dels que em quedarà millor record. Altres anys havia publicat prop de 100 llocs, però el maleït virus ha tingut la culpa.

Aquest any, no faré el meu resum habitual de final d’any. Però si ho fes, AQ restaurant, estaria en el grup dels llocs que m’han deixat més bon record. I ho faria acompanyat de Lakasa (Madrid), Ferran Cerro (Reus) i Topik (BCN). Hi faltarien molts dels meus habituals de BCN, que no he pogut visitar aquest any amb les restriccions.

AQ restaurant, ha evolucionat molt i en aquesta darrera visita, algun dels plats els vam trobar un escàndol de bons. Permeteu-me recordar que el tema gustos és subjectiu i per tant els elogis que els dedico, indiquen que el seu fer, va coincidir amb els nostres gustos. Mai m’atreveixo a jutjar en valors absoluts. Això ho deixo per aquells que han nascut amb paladar d’or (o que s’ho imaginen).

Que ofereix la carta de AQ restaurant

La carta de AQ, ja fa anys consisteix en una oferta de platets, la majoria per a compartir. Ofereixen una gran creativitat, però sense perdre el nord o caure en barreges impossibles.

Em va fer il·lusió el seu cluc d’ulls als elaborats amb menuts, tot i que ja us dic que no són majoria, per no espantar els que rebutgen aquestes menges. Un encert la recuperació d’aquests plats en cuina de nivell. Fa anys ho va iniciar Gresca i de mica en mica s’estén la tendència.

Que vam escollir a AQ restaurant

Vam demanar 5 plats per a compartir i els van fer arribar en aquest ordre. En primer lloc les carxofes farcides amb bolets i pernil ibèric i l’okonomiyaki de calamar.

AQ carxofes

Dos plats sorprenents a quin més bo. Les carxofes amb un acabat amb rouille que arrodonia el plat i okonomiyaki, conegut per alguns com truita japonesa, amb un excel·lent calamar.

Tot seguit van arribar el coulant de pop amb patata ou i botifarra i la tempura de potes de xai en la seva salsa. El primer és ja un clàssic d’AQ i que resulta una molt bona combinació. El segon va ser un plat fora de carta i que substituïa la tempura d’orella, que no estava disponible.

I en el meu cas, va ser el plat que segurament vaig gaudir més. De la meva infantesa que no menjava peus de xai ben fets. Ho havíem intentat un cop a Cal Malcarat, fet conjuntament amb cap i pota, però el punt de les respectives coccions, no ens va sortir prou equilibrat.

Com a mostra d’honestedat del restaurant, ens van preguntar si volíem anul·lar el darrer plat, atès que el que ens havia arribat fins al moment, era prou contundent. S’agraeixen les mostres d’honestedat, però no ens volíem perdre pas el darrer plat.

I aquest darrer va ser un altre bona sorpresa: Careta de porc en tres coccions. Un plat que entenem pot no agradar a tothom, però que va resultar exquisit i a més, cada una de les porcions, tenia el seu punt de cocció òptim.

AQ careta

Postres i vins a AQ restaurant

La carta de postres molt atractiva com podreu veure al llistat i amb un bon assortiment de formatges. Vam escollir el pastís de Santiago de Mèxic amb gelat de mole picant.

AQ postres

Al meu gust, un altre encert. Jo que sóc poc de dolç, unes postres d’aquest estil i picants, em semblen una meravella. Em va recordar pel que fa a filosofia, un gelat de wasabi que sempre demano en un dels meus llocs de referència a BCN i al que aquest 2021, no he pogut anar.

La carta de vins no és massa llarga, però ben escollida. I amb una bona selecció de vins de la zona de xeres. Vam escollir l’escumós Imperial de Gramona, que com sempre va resultar una aposta segura.

Conclusions i reflexions

Fa temps que coneixem AQ restaurant i mai ens ha decebut. El tinc recomanat a la meva guia personal de «Restaurants de Tarragona al Delta» que podeu veure fent clic. I tothom que hi ha anat, ha retornat amb bon feed back.

Quan vivia per la zona de BCN, tot i reconèixer les bondats del lloc, en les meves escapades a segona residència a Cambrils, buscava més els restaurants de cuina marinera clàssica. Sempre he estat de tastar la gastronomia que caracteritza cada zona.

Però ara de fa més de 3 anys visc al sud i precisament aquest 2020, que per culpa del virus, he eliminat els meus dimecres-dijous a BCN, vaig mancat de cuina creativa. Segurament per això he valorat més que mai, aquest darrer dinar a AQ restaurant.

Un comentari a fer, és que la carta pot ser una mica arriscada de cara a gent «tiquis miquis». A nosaltres ens va encantar, perquè mengem de tot i sense problemes i la vam gaudir. Però quan veig cartes d’aquestes, sempre m’agrada imaginar com reaccionarien gent que tinc present, enfront de bastants plats de l’oferta.

I també en positiu, veure que cada cop són més els llocs que incorporen el kamado a les seves cuines

Per tant un bon lloc a tenir en compte per la zona.

AQ tiquet

RESUM (que m’ha agradat i que no m’ha agradat)

Que m’ha agradat
Un restaurant amb cuina creativa, però ben resolta i sense filigranes impossibles. Plats per gaudir.


Ubicat en la part alta de Tarragona en un carrer lateral de la catedral. La zona és molt agradable.

La RQP és bona.


El local és modern, còmode i agradable. Disposa de secció de taules, així com una còmoda barra.


Bon servei i sense escatimar en personal


Que NO m’ha agradat (que de fet ens va agradar tot)
Ja vaig advertir quan recentment vaig començar aquesta secció, que en més d’una ocasió quedaria buida. I més en llocs com aquest, que ja conec i on entro convençut i predisposat.

Però per dir alguna cosa, repetiré una reflexió freqüent que faig en el món de la restauració: Les explicacions que donen, pressuposant que el client no sap el que demana. Va passar en tres moments:,

1-En el plat de carxofes, quan anomenen la paraula « rouille » i em pregunten si sabem que és.
2- Quan demanem el pastís «Santiago de Mèxic» i em pregunten «És mexicà eh?» i
3- Quan arriben el pastís, em pregunta: «si sabem que és el mole?» 😊

No deixen de ser menudeses en que puc semblar un tiquis miquis , però no volia deixar buida la secció 😏