AQ restaurant és un lloc imprescindible a Tarragona, amb una cuina creativa i allunyada de la cuina marinera que caracteritza la majoria de restaurants de la zona. Plats curiosos, interessants i ben encertats.
De la trentena de restaurants que he publicat aquest any 2020, AQ restaurant, és un dels que em quedarà millor record. Altres anys havia publicat prop de 100 llocs, però el maleït virus ha tingut la culpa.
Aquest any, no faré el meu resum habitual de final d’any. Però si ho fes, AQ restaurant, estaria en el grup dels llocs que m’han deixat més bon record. I ho faria acompanyat de Lakasa (Madrid), Ferran Cerro (Reus) i Topik (BCN). Hi faltarien molts dels meus habituals de BCN, que no he pogut visitar aquest any amb les restriccions.
AQ restaurant, ha evolucionat molt i en aquesta darrera visita, algun dels plats els vam trobar un escàndol de bons. Permeteu-me recordar que el tema gustos és subjectiu i per tant els elogis que els dedico, indiquen que el seu fer, va coincidir amb els nostres gustos. Mai m’atreveixo a jutjar en valors absoluts. Això ho deixo per aquells que han nascut amb paladar d’or (o que s’ho imaginen).
Que ofereix la carta de AQ restaurant
La carta de AQ, ja fa anys consisteix en una oferta de platets, la majoria per a compartir. Ofereixen una gran creativitat, però sense perdre el nord o caure en barreges impossibles.
Em va fer il·lusió el seu cluc d’ulls als elaborats amb menuts, tot i que ja us dic que no són majoria, per no espantar els que rebutgen aquestes menges. Un encert la recuperació d’aquests plats en cuina de nivell. Fa anys ho va iniciar Gresca i de mica en mica s’estén la tendència.
Que vam escollir a AQ restaurant
Vam demanar 5 plats per a compartir i els van fer arribar en aquest ordre. En primer lloc les carxofes farcides amb bolets i pernil ibèric i l’okonomiyaki de calamar.
Dos plats sorprenents a quin més bo. Les carxofes amb un acabat amb rouille que arrodonia el plat i okonomiyaki, conegut per alguns com truita japonesa, amb un excel·lent calamar.
Tot seguit van arribar el coulant de pop amb patata ou i botifarra i la tempura de potes de xai en la seva salsa. El primer és ja un clàssic d’AQ i que resulta una molt bona combinació. El segon va ser un plat fora de carta i que substituïa la tempura d’orella, que no estava disponible.
I en el meu cas, va ser el plat que segurament vaig gaudir més. De la meva infantesa que no menjava peus de xai ben fets. Ho havíem intentat un cop a Cal Malcarat, fet conjuntament amb cap i pota, però el punt de les respectives coccions, no ens va sortir prou equilibrat.
Com a mostra d’honestedat del restaurant, ens van preguntar si volíem anul·lar el darrer plat, atès que el que ens havia arribat fins al moment, era prou contundent. S’agraeixen les mostres d’honestedat, però no ens volíem perdre pas el darrer plat.
I aquest darrer va ser un altre bona sorpresa: Careta de porc en tres coccions. Un plat que entenem pot no agradar a tothom, però que va resultar exquisit i a més, cada una de les porcions, tenia el seu punt de cocció òptim.
Postres i vins a AQ restaurant
La carta de postres molt atractiva com podreu veure al llistat i amb un bon assortiment de formatges. Vam escollir el pastís de Santiago de Mèxic amb gelat de mole picant.
Al meu gust, un altre encert. Jo que sóc poc de dolç, unes postres d’aquest estil i picants, em semblen una meravella. Em va recordar pel que fa a filosofia, un gelat de wasabi que sempre demano en un dels meus llocs de referència a BCN i al que aquest 2021, no he pogut anar.
La carta de vins no és massa llarga, però ben escollida. I amb una bona selecció de vins de la zona de xeres. Vam escollir l’escumós Imperial de Gramona, que com sempre va resultar una aposta segura.
Conclusions i reflexions
Fa temps que coneixem AQ restaurant i mai ens ha decebut. El tinc recomanat a la meva guia personal de «Restaurants de Tarragona al Delta» que podeu veure fent clic. I tothom que hi ha anat, ha retornat amb bon feed back.
Quan vivia per la zona de BCN, tot i reconèixer les bondats del lloc, en les meves escapades a segona residència a Cambrils, buscava més els restaurants de cuina marinera clàssica. Sempre he estat de tastar la gastronomia que caracteritza cada zona.
Però ara de fa més de 3 anys visc al sud i precisament aquest 2020, que per culpa del virus, he eliminat els meus dimecres-dijous a BCN, vaig mancat de cuina creativa. Segurament per això he valorat més que mai, aquest darrer dinar a AQ restaurant.
Un comentari a fer, és que la carta pot ser una mica arriscada de cara a gent «tiquis miquis». A nosaltres ens va encantar, perquè mengem de tot i sense problemes i la vam gaudir. Però quan veig cartes d’aquestes, sempre m’agrada imaginar com reaccionarien gent que tinc present, enfront de bastants plats de l’oferta.
I també en positiu, veure que cada cop són més els llocs que incorporen el kamado a les seves cuines
Per tant un bon lloc a tenir en compte per la zona.
RESUM (que m’ha agradat i que no m’ha agradat)
| Que m’ha agradat |
|---|
| Un restaurant amb cuina creativa, però ben resolta i sense filigranes impossibles. Plats per gaudir. |
| Ubicat en la part alta de Tarragona en un carrer lateral de la catedral. La zona és molt agradable. |
| La RQP és bona. |
| El local és modern, còmode i agradable. Disposa de secció de taules, així com una còmoda barra. |
| Bon servei i sense escatimar en personal |
| Que NO m’ha agradat (que de fet ens va agradar tot) |
|---|
| Ja vaig advertir quan recentment vaig començar aquesta secció, que en més d’una ocasió quedaria buida. I més en llocs com aquest, que ja conec i on entro convençut i predisposat. Però per dir alguna cosa, repetiré una reflexió freqüent que faig en el món de la restauració: Les explicacions que donen, pressuposant que el client no sap el que demana. Va passar en tres moments:, 1-En el plat de carxofes, quan anomenen la paraula « rouille » i em pregunten si sabem que és. 2- Quan demanem el pastís «Santiago de Mèxic» i em pregunten «És mexicà eh?» i 3- Quan arriben el pastís, em pregunta: «si sabem que és el mole?» 😊 No deixen de ser menudeses en que puc semblar un tiquis miquis , però no volia deixar buida la secció 😏 |
Feia dies q no comentava, potser perquè m’interessa més quan públiques de BCN. Però en els propers dies i per feina vaig a la zona de Tarragona. Prenc nota d’aquest i d’algun altre del teu link.
Abraçada!!
Hola Carles,
S’et troba faltar. Espero que t’agradin i ja em passes feed back, ja sigui aquí o en privat.
Una abraçada i bones festes!
Hola!
El darrer cop (un parell danys) vam provar el nou estil de platets i ens va encantar. Arriscat, potent, sense fer “el que fa tothom” i molt ben elaborat.
L’estil barra no em convenç però vam agafar una cantonada i era còmoda, la veritat.
Salut Ricard i gràcies pel post!
I gràcies a tu pel post que vas fer com guest blogger i encara està «viu».
Mai he estat a la barra, tot i que les cadires (no tamborets) em semblen còmodes.
Una abraçada i bones festes!
El vaig visitar no fa gaire, vam gaudir-ho molt. Això si, com la majoria de restaurants, sense respectar l’aforament , estava quasi ple.
En el meu cas, les distàncies entre taules eren correctes. Estava quasi ple, però amb les distàncies.
Si entro en un lloc i veig incompliments, surto sense manies, doncs estic molt conscienciat i a més assilvestrat al viure en una urbanització en que puc caminar 30′ sense trobar-me ningú. A la que veig massa gent, m’agafa atac de pànic i no va ser el cas.
Salutacions,
Des de que van fer la reforma, a finals del 2016 crec, que no hi he anat. Per cap motiu negatiu, només que ho penso tard i no queda lloc o no hi penso, en canvi he recomanat a amics que em pregunten i la resposta sempre ha estat molt positiva.
Mira que tinc ganes de tastar la carta nova, amb “cluc d’ulls als menuts”, pocs… careta i orella no són gaire representació de menuts però com bé dius, hi ha molts detractors.
De l’apartat negatiu, al menys no comencen a relatar si no que pregunten i s’estalvien el discurs. Una mica “de quin color és el cavall blanc de Santiago?” amb el pastís, 😀 però no tothom sap que és el mole i tu segur que hi havia un dia que tampoc ho sabies. 🙂
Un dels restaurants del que podem presumir a Tarragona.
Salut!
Per cert, ara que no ens llegeix ningú, Que és això del mole?? 😂😂😂
El lloc val molt la pena i amb una sèrie de platets molt ben ressols…. El que passa és que no és una carta fàcil…. Sense mirar gaire lluny, conec gent que dels 5 plats, 3 no els haguessin menjat.
Però a mi m’agrada la carta i el restaurants estava ple. I això vol dir que el camí és bo.
Tal com dius tu, un lloc per a presumir de Tarragona!
Salut!!
Mira, tinc tres germans, un d’ells vegà i no hi compta.
L’altre és un sibarita del menjar i de la cuina, per Nadal li he enviat wasabi i el seu ratllador i està super feliç, només has de mirar el seu IG ( @don_jorgito ), plats de tot arreu.
I el tercer germà, que si el treus del bar de tapas, les braves, los callos, el chuleton i els plats de cullera es perd o protesta. Al Yakitoro ens va protetar, al japo no el portis, a una BBQ coreana va dir que allí no hi tornaria i al restaruant El Pebre, que va dinar molt bé, a l’hora dels postres va preguntar que què era això de la tatin. Explíca’l tu el que és el mole :-X :-X :-X És “el cunyao” :-X 🙁
Hay gente pa to!!!
Bon Nada Ricard i Marta!
Bé lo del «cunyao» 😂😂😂
Bones festes també per a vosaltres!
Aquest lloc està molt bé. La meva dona em va comvidar farà un parell d’anys pel meu aniversari. I totalment d’acord amb això que comentes de les “explicacions”. Acostumen a ser innecessàries, redundants… i en ocasions se’ls veu el llautó quan re-preguntes tu, per què més enllà del guió que s’aprenen com lloros no saben reaccionar. Una vegada, una cambrera d’un conegut (i baratíssim) restaurant especialitzat en carns de la cantonada de Pau Claris amb el carrer Aragó ens va comentar que treballaven amb un forn/brasa inventat a alemanya que era la rehòstia. Un tal Josper… I li vaig dir… “Perdona, però aquests forns els van inventar dos paios de Pineda de Mar”. Resposta: “….mmm… eeeh…. vaig a comentarli al xef”. I una estona després va tornar i ens va donar la raó. En fi, deixeu els clients en pau. Si volem saber quelcom, ja us ho farem saber.
Abraçada!
El més difícil deu ser trobar l’equilibri. Una de les coses que valoren els inspector de la Repsol (i no sé si d’altres), és que es presentin els plats amb una frase adient…. En l’exemple que comento, o ja deixes anar breument que és el mole, o passes de preguntar-ho 😂😂😂.
Però com dic, això no té més importància. Però com en el post anterior vaig iniciar la secció «que no m’ha agradat» i tothom dient-me que «molt bé!», no podia deixar-la en blanc 😂
El tema josper Déu ni do amb la burreria….
Abraçada i bones festes!
Púbica mes Ricard! Encara que siguin receptes pròpies!! Baixa temperatura si pots!
Ja veus…. de passar a pràcticament dues publicacions setmanals, ara sense material.
A BCN no puc anar amb el confinament municipal (abans anava els dimecres i tornava a Cambrils els dijous)
Vaig fent comarca, però tampoc em ve de gust, sortir per sortir. I tampoc en teoria puc sortir ara del municipi.
I receptes pròpies, sempre anem repetint les mateixes i encara ens falten dies. Suposo ja ho has vist, però tinc una pestanya aquí, que posa «Receptes/Vins». Allà tinc les receptes tant de buit, com de kamado…
i gràcies per recordar-te de les meves publicacions. Espero poder tornar-hi.
Salutacions!