Quan el comptador passa per múltiples de 50.000, escric un post especial, en el que intento filosofar dins les meves limitades capacitats en aquest àmbit.. :). El darrer va ser als 400.000 (05/05/13) i anava d’una “Guia de bones pràctiques i costums, per ser un bon blogger“, tot i que deixant ben clar que personalment en transgredia més d’una.
Ara a l’arribar als 450.000 aprofito per filosofar sobre dos temes: El primer és la aparent baixada d’activitat en l’àmbit dels blogs dedicats a la restauració, que tampoc som masses si ho restringint a la zona geogràfica de Catalunya i el segon a la discussió de si cal o no ‘carregar’ les crítiques en un restaurant que no ens ha fet el pes. Vaig a separar els dos temes, per facilitar-ne la lectura:
BAIXADA DE VISITES i/o ACTIVITAT en els blogs de restauració?
Parlant amb altres bloggers del tema de l’aparent baixada de visites i/o activitat de fa uns mesos, no tothom ho veu igual. Per exemple l’Oscar de decuina.net, ho veu com un fet habitual de l’època estival, tot i que en el seu cas el blog és molt més interdisciplinari que el meu. Però en la meva visita setmanal a blogs de restaurants que tinc a la columna dreta, noto de fa uns tres o quatre mesos, que el ritme de publicacions ha baixat molt. La crisis i desànim que vivim, tampoc ajuda massa i pot ser la causa principal…
Una opinió personal, és que la temporada sabàtica que s’ha agafat l’Eduard Ros en el seu blog Brillat-Savarin, pot influir en la disminució de visites a altres blogs especialitzats en restaurants. Molts dels seus seguidors, a partir del seu, saltaven a altres blogs, de la mateixa manera que ho fan els meus. I tinc ben comprovat en áltres àmbits de la meva vida professional, , que la sana competència, fomenta el consum… :).
La realitat és que el meu blog, ha passat d’unes 18/19.000 visites mensuals a 16/17.000 els darrers 3 mesos. I no sé si alguns que teniu blog, ho heu apreciat també, tot i que reitero que blogs exclusius de restauració tampoc som masses, per poder fer una estadística fiable.
Carregar o no carregar quan un restaurant no ens fa el pes. El gran dubte…
Aquest tema és recurrent i jo soc dels que opino de fa temps (bastant de temps), que no passa res en donar les opinions, encara que siguin negatives. També sempre he dit que vaig més amb compte si el lloc és senzill, que si es tracta d’un lloc amb “pretensions”. I no tinc miraments si m’he sentit enganyat per una campanya de “donar gat per llebre”.
Tampoc cal ser tant prudent amb els llocs que ho fan malament. Que pot passar?… que perdin públic si coincidim diferents opinions negatives?. Doncs llavors el seu públic anirà a un altre lloc al que segurament beneficiarà. I en tot cas no fomentarem l’engany ni la frustració que comporten les experiències fallides i amb la VISA maltractada. Això si que és negatiu i perjudica al sector cremant al públic.
Tampoc és que al meu blog, em carregui masses llocs com diuen alguns (només cal fer una estadística de les entrades per veure la realitat). Però com que aquest món és petit t’assabentes de crítiques personals injustes, que van en el sentit de que si en un lloc no “em treuen catifa vermella“, tenen perill de crítica, quan és precisament al revés. Ja sé que aquestes falsedats provenen de restaurants afectats per justificar-se i algun ‘llepaculs de xefs guais’ s’ho creu… però aquí estic per defensar-me… 😉
Les “catifes vermelles” (que val a dir, no he vist mai encara), em posaríen molt inquiet… i els succedanis de catifa (que si he detectat molt esporàdicament), em posen “excited”, però en el sentit d’incomodar-me i és perillós incomodar-me a mi ..:). Per això evito sempre les convidades i comèdies associades i en lo possible el tracte personal, fora dels mínims que comporta el servei.
També m’ha fet gràcia (el món 2.0, és molt exhibicionista), observar com gent del nucli dur, que van pregonant inflats com pollastres “nosaltres mai criticaríem, nosaltres som positius.. si no ens agrada callem… bla, bla, bla…”, resulta que el dia que una cosa no els va bé, fent “una excepció”, comencen a ‘rajar’ de manera ‘exited- exited’…. :). Vaja que no és “oro todo lo que reluce”, o no són tan guais com volen semblar. I es que al final tots estem al mateix joc, ens mig coneixem, amb uns empatizem i amb els altres “que les den morcilla”, dit amb tot el respecte i carinyo…. (gran producte la ‘morcilla’ autèntica!).
"Catifes vermelles", el blog que va emocionar Spielberg ;-))) Ara fora bromes, confiem en que aquest descens de visites tant a blogs com a restaurants sigui estacionari. Suposo que la situació econòmica en general no afavoreix, però nosaltres som dels que ens estem d'altres capritxos per poder fer un bon dinar o sopar de tant en tant, i a més seguim les vostres recomancions!
Bona nit Montse,
De fet em vaig fixar en la baixada, a partir de les vistes que vaig cada setmana i veure que molts blogs estan "aturats".
I com tu dius cada un té les seves prioritats en les seves retallades particulars. Jo feia realment anys que a principis d'agost, sempre estava més enllà de les nostres fronteres i aquest any em tens a Cambrils i ben content.
Bones vacances també per tu!.
Sempre va bé reflexionar, per suposat.
El cert és que de blogs de crítica estricte de restaurants no en soc gaire expert i per això tampoc no goso afirmar amb rotunditat sobre el tema visites. Però la baixada general en visites durant l'estiu sempre ha estat una constant en el meu cas. Esperem que el personal torni quan passin les vacances jeje.
I sobre el tema de les crítiques negatives, jo crec que no hi ha cap norma. Tan raonable em sembla qui dona opinions de llocs on s'ha sentit maltractat d'alguna manera com qui no ho vol fer (tot i que en aquest cas l'argument de que està afectant el menjar i sou de families que viuen del local en concret no em barrufa). I si estem parlant de blogs personals, encara em sembla més obvi que cadascú pot dir la seva.
Ara, quan algú critica un lloc i ho fa amb sense arguments també queda retratat, i això cal no oblidar-ho.
Lo del so excited quan ho esmentes sempre em fa somriure, perque la veritat, jo soc força excited… juas!!!
Bones vacances!!
Comparteixo amb tu lo de "no norma" en el sentit de si es poden posar opinions negatives o no. Tot val i qualsevol argument justificatiu pot ser raonable. El que jo critico (i ataco directament hehehe) és la posició beligerant de fer-ho atacant als que ho fan "diferent" i a més en aire d'estar per sobre del bé i del mal…
A mi em dóna igual que algú es dediqui a idolatrar al xef de torn i que si li donen gat per llebre, calli i s'ho quedi per ell. M'emprenya en canvi quan això s'utilitza com atac a la manera de fer dels que no callem i a sobre s'inventin arguments tipus "catifes vermelles".
Els meus arguments "negatius", en general han estat anècdotes. El famós "peazo carne", és un bon exemple. Dic que he menjat correcte sense posar-me "excited"… :).. faig broma de que tinguin a la porta una repartidora de flyers i se "arma el foyon"… :). En cap cas deia que havia menjat malament…
I quan parlo dels sou excited, tu ja saps que vull dir… :). Per posar un titular tipus "ES-PEC-TA-CU-LAR" al Martinez (que publicaré en 7/14 dies), s'ha d'estar excited-excited…
Salut i bones vacances també!!
Hola Ricard,
jo crec que sempre s´ha de "denunciar" una experiència negativa (de la forma més objectiva possible, és clar) per posar en alerta altres persones.
Un altre tema diferent és que un lloc agradi més o menys però sempre dins d´uns marges de qualitat. Per exemple, a mi Futami o Sense Pressa no em van acabar de fer el pes, però l´experiència no va ser pas negativa. És més, voldria tornar per a confirmar o desmentir la meva opinió.
Salutacions,
Carlos
Totalment d'acord Carlos.
I de fet jo tampoc he tingut tantes experiències negatives. He estat en llocs que m'han encantat, altres en que em dic "ostres, no en hi ha per tant, tal com tu dius que t'ha passat en aquests dos… i molt pocs en que hagi dit "ostres quina enredada!!".
I un dels fets pels que en hi han tan pocs d'aquests ùltims, és que els que ens agrada la restauració, abans d'entrar en un lloc, ja anem informats.
Però de tots els que tinc publicats, no et sabria dir cap en que em costés tornar a entrar… Altre cosa és que després d'un mal rollo posterior, ells ho hagin espatllat i m'hagin desmotivat.
Un clar exemple pot ser Taktica Berri (que no dubto sigui un gran lloc) en el que 1.- Em perden la reserva, 2.- Em posen en una taula quasi auxiliar, 3.- S'obliden del nostre servei…. I quan ho publico, en lloc de callar o disculpar-se, em diuen que "encara gràcies que em van deixar entrar"… (tot això està escrit al blog)… I clar, ja imagines que no queden ganes de tornar-hi… :)… I que consti que al post deia que hi volia tornar per provar la barra…
Salutacions,
hi han varies formes de denunciar les experiéncies negatives, amb educació, clase, sense faltar el respecte i una segona que seria la ¨rotllo¨superguay, jo soc més guay que els del restaurant i m´els vaig a cargar, no és el teu cas Ricard.
Hi ha molta gent que aprofita els mitjans que ens dona internet ja siguin blogs o reds socials per a demostrar la seva poca valentia, allà es creixen, busquen la més mínima espurna al restaurant per a crear una película de suspens, són guionistes de Hollywood, d´un pou d´aigua en treuen petroli, hem de valorar que tots nosaltres som humans, tots podem tenir un mal dia, un baix estat d´ànims, salut,…, la culpa al meu pare la tenen aquestes empreses que es dediquen a cop de talonari a parlar meravelles dels restaurants, a di que és lo millor que havien vist en menjar, un cop vas a menjar te n´adones que és un timo de la estampita, és veritat que a tots ens agrada unes palmadetes a l´espatlla dient que bé ho fas per a poder reforçar la moral, aixó ajuda.
Jo crec que la crítica se l´ha de fer un mateix i no deixar-se influenciar per el que i com ho diuen aquests grupets, al final el que pagues la nota ets tu.
Gràcies per la paciéncia Ricard de deixar-me explicar però veig injustes algunes coses, no és el teu cas, torno a repetir
Si… ho veiem igual.. És així aquest món i de les "empreses que es dediquen a cop de talonari a parlar meravelles dels restaurants", penso que fan força mal al món de la restauració… però "es lo que hay".
Salut!.
Jo crec que massa vegades dones per fet que qui t’ataca és el propi restaurant i afegeixes cullarada contra l’empresa, què potser és inocent d’aquest fet. El cas de Tactika Berri pot ser un exemple. Si no tens prou dades o no estas segur, és millor no fer-ho. El cas contrari és difamar.
Hola anònim,
He dir-te d'entrada que tens raó. No tinc proves de res ni tampoc de qui ets tu… :).
En algun cas, si que és evident que són gent de l'empresa qui han intervingut i a més de les evidències, aquest món de la restauració, els "amics" dels restauradors, els comercials que l'envolten, és petit i s'acaba sabent més del que sembla.
En el cas de Tactika, tot és possible, però l'atac era molt ferotge, com per ser d'un fan dolgut… Tot i que mai ho arribaré a saber.
Per tant puc haver caigut (tot i que l'instint em diu que no), en difamació… En tot cas si va ser un "fan incondicional", no els va fer cap favor..
Jo no fai comentaris negatius de restaurants (més enllà d'algun aspecte concret en una nota global positiva) perquè no li trobo sentit a gastar el meu temps amb algun lloc que ja m'ha fet perdre els diners. De totes formes jo no faig crítica sinó recomanacions de llocs que m'agraden…
Això de les visites deu ser l'estiu. Mira a l'Analytics el tràfic orgànic, el que ve de cercadors, suposo que et deu haver baixat. La gent marxa fora i ja no necessita buscar al google informació sobre el restaurant concret de Barcelona que tens comentat al teu blog, així que podria ser per això…
Per cert, qui és el nucli dur?
Bones Roger,
Potser el problema, és que jo tampoc faig practicament crítiques negatives. En algunes de les considerades negatives, si féssim un anàlisis del text, trobareim que no eren tant negatives, com després han acabat semblant. El problema és que tinc "mala fama" en això…
I el tema de les baixades, a més de l'Analitycs (que tens raó), també ho he dit per baixada d'activitat d'alguns dels blogs que visto setmanalment. Sense dir noms concrets, alguns dels que segueixo i he posat a la imatge, han baixat molt el ritme de bastant abans de vacances.
Del "nucli dur", no puc dir més… :). entraria en un debat en el que per defensar-me, acabaria posant en evidència gent que han parlat més del compte i volen ser amics de tothom.
Salut Roger!
Hola Ricard. Jo aprofito per felicitar-te pels 450.000 i els 17.000 mensuals que això és el que cal valorar. Del punts que exposes, no puc opinar, ja que tampoc estic massa ficat en aquest món.
Però si que penso que si un lloc donen gat per llebre, cal dir-ho, tot i que entenc que si algú viu o preten viure d'això de la crítica, prengui l'opció de callar i fer-se tal com tu dius "el guay".
Abraçada i bones vacances.
CarlesP
Bones Carles,
Gràcies
Una abraçada també per tu!
Doncs Ricard, ara justament (des de ahir) he decidit que a banda del meu bloc vinícola http://www.winespectorator.wordpress.com on de forma mooolt personal parlo sobre el meu punt de vista a varis aspectes del món del vi, vull iniciar-me en els blogs gastronòmics però clar, sense ser cuiner ni gastrònom, des de el punt de vista de la meva professió, servei, vins, qualitat cuina, atenció, espai, etc.
Així que, què? com ho veus? Els teus consells i experiència seran vitals per engegar l'aventura.
Respecte al teu bloc, jo sóc dels que penso que s'ha de dir el que hi ha, agradi o no, i si el restaurant llegeix les opinions i no son del seu gust, que faci el necessari per corregir o accepti la seva realitat. Felicitats per les maneres, formes i intencions.
Hola Xavi,
Benvingut al món aquest dels restaurants… 🙂
I tingues clar que no cal ser cuiner ni gatrònom (y ezo q es???). Cal dir el que un sent i ja està. Pensa que la gent que et llegirà, igual que la que ho fa en mi, tampoc són cuiners… Per tant valoraran les teves opinions.
Ja que em demanes consell, jo et diria que poca relació amb els cuiners o xefs o propietaris… Això et dóna més llibertat o credibilitiat. Tot i que per tu serà més difícil, ja que ets més mediàtic que jo a través del món del vi.
Jo ho faig així… per convicció i tb per comoditat. A mi em carregue una mica les converses amb la gent dels restaurants i per tant és més còmode així per mi.
Quean el tinguis estrenat ja m'ho dius i poso link. I ara m'adono de que no se si tinc linkat el teu de vins al meu apartat de vins que tinc molt abandonat… Ho miraré i posaré remei si és que no està.
Moltes felicitats!!!
Cada cop més crec que els blogs ocupen o comparteixen allò que aquí té molt d'èxit, el boca a boca.
Fa anys uns amics americans varen dur a Barcelona una obra de teatre durant una setmana, als cinc dies em deien que si haguessin sabut que a Barcelona funcionava millor el boca a boca que no pas les crítiques professionals s'hi haguessin estat més dies per que els últims dies havien esgotat entrades.
Doncs crec que els blogs que fan (jo sols ho faig ocasionalment) crítica de restauració compleixen aquesta funció. Oi que quan no t'agrada un restaurant ho dius boca a boca, dons per què no dir-ho al blog?
Moltes felicitats!!
Perfecte Sara Maria,
Ben dit i explicat i amb exemple didàctic i tot.
Aquest és el boca boca del segle XXI, tot i que algú no ho vol veure així i els del món de la restauració quan els dius que molt bé, tot és bonic, però a la que els trobes algun "però", ja resulta que tot són pegues.
L'altre dia en el blog Tramussos d'Africa, un de la restauració i un altre que anava de la "voz de su amo", atacaven a l'autora del blog, dient-li que no tenia "títol de crítica gastronòmica"…
On es deu treure aquest títol???… Jo vaig contestar que suposo que a la mateixa Universitat que el títol de "recepcionista guai"… :).
Els guais aquests els publicaré al proper post…
Salut i gràcies!!
Felicitats Ricard. Crec que les visites, com passa en altres aspectes de la vida, són cícliques i tard o d’hora tornaran a pujar si continues igual.
Respecte a explicar les experiències negatives, totalment d’acord a fer-ho. En el bloc expliques experiències, que podran ser negatives o positives, i que dependrà del dia que tinguin les persones que t’atenen, dels teus gustos o inclús del teu estat d’ànim. Cadascú ha de saber interpretar-les i sempre és positiu buscar més opinions.
Jo tinc molt clar que el que a mi m’agrada no agrada a tothom, i malauradament també hi ha persones a les que no els hi agradem, però c’est la vie.
Salutacions i endavant!
Gràcies per passar per aquí..!!.
Més que les meves visites, em preocupa més quen veig blogs que baixen d'activitat o que es queden sense actualitzar de molt de temps. Això és una mica com allò de "Com més serem més riurem".
Salutacions,
Felicitats per les 450.000 visites.
Jo crec que si que s'ha de dir quant l'experiència ha estat negativa i la relació qualitat preu no es correspon i sobre tot quan vas a un lloc que té anomenada i menges fatal.
Continua fent les teves crítiques tan positives com negatives, a mi em serveixen molt.
Repeteixo felicitats i un bon estiu.
Una abraçada.
Bon dia Carmina,
De moment així vaig fent, publicant tal com ho veig.
Bon estiu també i gràcies per passar per aquí.
Una abraçada
Penso que s'ha de ser sincer. I que tot es pot dir de manera "ben dita". El no es pot fer és ser complaent quan un lloc no ha estat a l'alçada. Una cosa són que no acompleixin les nostres expectatives i una altra és que et venguin fum i a sobre el puguin seguir venent a costa teva.
La llibertat del blogger que no depén de que el convidin i que va als llocs sense fer-se coneixer i pagant, és aquesta, poder ser sincer.
Xibeca
Gràcies Xibeca,
Jo també ho veig així i m'agrada veure que no soc l'únic.
Es que en ocasions quasi em fan sentir malament els que volen posar càrrecs de consciència als que diem les coses tal com les sentim.
Salutacions,
Suma y sigue Ricard! 😉
Sobre el tema de les visites al bloc, jo si que he notat certa baixada en el nº de visites, en part perquè cada cop escric menys, època estival i potser la gent llegeix menys aquestes coses. Jo mateix, cada vegada llegeixo menys blocs gastro de restaurants, sobretot aquells que son professionals, cansat de llegir les critiques dels llocs de moda.
Sobre carregar contra un restuarant que no t'ha agradar, com han dit més amunt, no hi ha norma escrita i cadascu fa el que vol. Jo crec que quant vas a un restaurant busques una experiencia positiva, i si les expectatives no s'han complert es probable que no escriguis res d'aquell restaurant.
Un altre cosa son certs llocs, on llegeixes meravelles als blocs que tots coneixem -els "The usual suspects"-, i quant hi vas tu, no es que no siguin una meravella, sino que es posible que certs plats no tinguin ni un minim nivell de qualitat. Llavors et pots sentir en certa manera "estafat" i potser tens ganes de escriure un post denuncia amb la teva experiència. Però això ja depen del caracter de cadascu.
Ja queda menys pels 500.000!!!
Salut!
Hola Victor,
Veus…?. Ja he trobat un dels culpables de la baixada…. :). Tu mateix confesses que has disminuit l'activitat blogger.
En quant al tema de criticar o no, tal com dius i diuen no hi ha cap norma sagrada. I de fet en el meu cas, més que criticar a saco, el que faig en aquestes situacions, és tirar de la meva ironia habitual, que sol fer més pupa que una crítica clàssica.
Però el que venia a dir en el post que em molestava, era "escoltar" crítiques injustes, en el sentit de que jo em carregava llocs una mica per fer-ho.
El proper post de Martinez (que ja tinc escrit), no deixa el lloc ni malament ni bé…. Treu com conclusió que vam pagar 107€, x un sopar que jo estimo en 70€. Per tant hi han 30/40€ de diferencia a valorar en si les vistes ho valen i també l'ambient, pels que valoren l'ambient….
Jo ja imagines, que sabia on em posava i volia veure en directe el show.
Interessantíssima "filosofada" Ricard, i no ho dic per l'excessiu valor que dones al meu "retir espiritual".
"Retir" que, t'haig de dir, restaurants com la Barraca, Fermí Puig, Entresuelo i L'Eggs o Martínez en menor grau m'estan donant ganes de trencar per cridar als quatre vents "tanta cara de tontos fem?!".
Salutacions i bones vacances,
eduard
Gràcies Eduard,
Quan vaig publicar i vaig posar-ho a twiter, et vaig referenciar per avisar de que havia parlat de tu… :).
I m'ha encantat la pregunta que deixes a l'aire… "tanta cara de tontos fem?!"… Molt bona…!!.
No sé si coneixes al blog http://tramussosdafrica.wordpress.com/ però tela amb el tal Parrado del Martinez, l'ha liada allà…
Jo si vaig anar a Martinez… i ja sabia on anava. Serà la propera publicació.
Una abraçada Eduard!.
He estat en dues ocasions al Martínez (55 € i 90 € per cap, respectivament) i també dues al Eggs (cap va arribar als 40 €). Del primer, sens dubte, el més qüestionable la RQP, i del segon execussions millorables i postres per oblidar. No obstant, per a decepcions, les de la Barraca i els seus arrossos plans i el poti-poti que és la proposta i l'execussió de la cuina del Entresuelo.
Ara em passaré pel blog que em recomanes.
Una abraçada,
eduard
Com ja he dit més amunt (crec), Martinez ens va costar 107€ dues persones. El menjar era correcte tot i que l'arròs molt "normalet". El preu just d'aquell sopar hagués estat uns 70€. L'unica questió a plantejar és si "les vistes" valen 37€…:).
I no dic ni si ni no… Si demà em venen vistans de lluny, pot ser una bona opció. pel que fa a mi, les vistes, les tinc "molt vistes"… 🙂
I no he estat (ni se m'espera) a Eggs… :). I tampoc a Barraca ni a Entresuelo..
Felicitats per aquest número rodó Ricard… ets tot un referent en el món bloguer i ja fa temps que no em perdo ni una de les teves cròniques. Per cert…. per ser que dius que no se't dóna bé filosofar… discrepo ;)! La veritat és que el tema de les opinions negatives és tot un debat. Jo reconec que en el darrer any no m'he endut cap gran decepció en un restaurant. Per això no l'he explicada. El meu bloc és molt jove i per a nodrir-lo de continguts estic repassant, repetint el bo i millor del que conec de casa nostra. També és veritat que crec que a Barcelona hi ha més locals "de moda" que són susceptibles de decebre. Girona, en canvi, no deixa de ser una capital petita, i no crec que un lloc que doni gat per llebre durés massa. També hi ha llocs fluixos, ho sé, però els evito bastant. Pel que fa a les visites, la veritat és que com que només fa mig any que existeix el meu no ho he notat…. espero que la cosa no vagi a més!!!
A continuar!!! Salut i caloreta!!!
Bon dia Gemma,
Gràcies per les teves paraules.
Si que és veritat que les grans ciutats, tenen més capacitat per camuflar llocs del "gat per llebre". Però jo soc dels que abans d'anar intento esbrinar el funcionament del lloc.
El problema són les agències i bloggers satèlits que escriuen els articles que jo anomeno "so excited" i que quan el lloc és nou, són la sola referència.
Darrerament ja evito caure en aquests paranys, però de tant en tant també em dic que cal arriscar una mica… I de la mateixa manera que m'arrisco anant al Chen Ji i surto content, a la següent setmana, vaig a un de guai i tampoc és cap desastre, tot i que la RQP no sigui bona… La propera publicació serà doncs "Martinez"…:)
Ricard,
Primer de tot enhorabona per la fita.
T'haig de dir que, tot i el meu no ser un blog de restauració pròpiament…si està dins l'entorn de la gastronomía…i també he notat una notable devallada.
D'estar sobre les 200.000 visitres mensuals…ha baixat fins les 150.000 i clar, ara al mes d'agost fins les 120.000…que ja vindria a ser normal.
Per tant, coincideixo amb tú en aquesta apreciació.
Però pensem també que potser no es tan una devallada com una posible estabilització. Vull dir que el primer semestre d'aquest any ha estat força frenètic….i, potser, no real del tot.
En 4 mesos he fet un milió de visites adicionals….una barbaritat!.
Tens un bon blog, Eduard.
Fas molt bona feina….i la teva opinió es referència pels que busquem llocs en dinar o sopar i no ens prenguin el pel.
Si la crítica és justa…el criticat segur que s'ho mereix, ja sigui bona o dolenta.
I necesària.
Saber que hi ha gent com tú que informa a la comunitat virtual…fa que els restauradors no abaixin la guàrdia….i parin atenció a la feina que fan.
Als que no els amoïna la crítica…no, clar.
T'animo a continuar fent aquesta bon tasca.
Això si…noto una certa tensió en el teu discurs…..si em permets donar-te un consell, faries bé no entrar en discusions per no equiparar-te a aquells que et critiquen.
A mi també m'han arribat a dir que no en tinc ni puta idea de fer una bona brandada de bacallà….juas!!…amb males paraules.
I segurament tenía raó en aquella moment.
En aquest mon hi ha gent per tot company, gent que no sap identificar correctament cada realitat per poder opinar amb un cert criteri i que tampoc té gens d'empatía pels altres.
El meu blog té, relativament, molts pocs comentaris a cada entrada…tot i tenir un volum molt gran de visites. ¿per què?, jo penso que és per qué no he volgut entrar en aquesta mena de "roda pilotera" en que jo et poso un comentari a tú si tú me'n poses un a mi.
Directament passo.
Jo simplement comento allò que m'interesa comentar, no per compromís.
I n'estic tranquil i content i així.
Tinc un objectiu clar amb el meu blog i qualsevol opinió sempre serà relativa, es a dir, a tenir en compte o no.
En fi, paciència i bons aliments, company.
Descansa durant les teves vacances !
Una abraçada.
(tsch, ja veus que jo tampoc em caso amb ningú, eh?)
Hola Albert,
Gràcies per les teves paraules i la llarga reflexió.
Tens raó en que en ocasions pot donar sensació de tensió, però si em coneguessis en directe i de manera propera, veuries que és pura provocació meva. Malgrat les aparences i la meva edat, m'agrada jugar i transgredir.
De veritat que em dóna igual que diguin lo de la "catifa vermella", però m'agrada buscar maranya i provocar als que ho diuen… Algun defecte he de tenir… 🙂
Jo el teu blog el visito setmanalment, sense falta. Visc sol els dies feiners i tampoc cuino massa, però m'agrada llegir les teves receptes i la manera didàctica en que les comparteixes. I a més és un blog gens edulcorat, que ja saps que no m'agrada massa la dolçor… i no parlo pas de la de sucre… 🙂
Bones vacances també si es que en fas ara. Jo estic uns dies per Cambrils.
Una abraçada!!
Bon dia senyor Sampere.
Canvi de línia editorial?
* Segur que molta gents que et seguim des de el començament,a part de mi, tenim una curiositat casi morbosa per saber el contingut de famosa "llista negra". I en espacial per l'apartat "so excited" 😉 però esperem pacients que un "so excited" caigui per tal que facis un "especial National Geogràfic " a la seva caiguda per gaudir-ho.
* Sempre que he recomanat el teu blog a amics ha estat per tal que trobin restaurants de confiança on puguin anar-hi amb tranquilitat (Sempre tenint en compte amb els famosos "PERO'S" marca de la casa).
* No m'acaba de fer el pes els post "Yo aqui no vuelvo" perquè. Com no caure en post tipus "mesiànics + "papa a dicho que ese sitio es la perdicón" + salvame de luxe?
I ja posats, si el canvi editorial tira endavant, unes suggerències. :
– Pels "so-excited up diagonal" podries demanar la col·laboració que Kamele Merchante, ha baixat molt de "caché". Visites assegurades des de Salvame de Luxe
– Para post tipus "ese sitio es la perdicón", el Padre Mundina seria el col·laborador ideal però només podreu fer de resturants vegetariants i cristians. Que és una clientela que "escasea", en el blog. Més visites
– Per mesiànics (no canvien el coberts!!!, però,co.. si ens han posat de paper,..) ja vas servit :DDDDD
hahaha… Zaca, m'agrada veure que estas de bon humor. I abans de continuar, gràcies per la teva participació.
Alguns dels 'so excited' no poden caure mai… Es el seu modus vivendi el posar-se 'so excited' i altres ja van nèixer arrossegats i per tant, no poden baixar més…. :))
Pel que fa a la participació dels personatges que em dius, estic molt desvinculat del món TV i aquest Padre Mundina, es que ni l'habia sentit anomenar mai… El tema TV el tinc reduit a zero total, des de que el meu fill va independitzar-se.. El nom Karmele si que em sona llunyà de coses que mirava ell..
Però val a dir que tampoc he canviat tant…El dia que ens veiem en directe, ja fem balanç.
Una abraçada!!
Moltes felicitats! per la teva feina i constància:))
La crisi i com un dia va escriure Quim Monzó: n'hi ha per tot?
Em va agradar molt el teu post "Guia d eles Bones pràctiques"
Bon estiu! Enhorabona.
Gràcies a tu i a tots els que paseu per aquí i que doneu sentit al blog.
El tema de "Bones pràctiques", tot i que espurnejat amb algun toc d'humor, no deixava de ser el que explico en directe quan imparteixo algun curs d'aquest tema.
Bon estiu també!!.
Fantastic!
🙂