Quan el comptador passa per múltiples de 50.000, escric un post especial, en el que intento filosofar dins les meves limitades capacitats en aquest àmbit.. :). El darrer va ser als 400.000 (05/05/13) i anava d’una “Guia de bones pràctiques i costums, per ser un bon blogger“, tot i que deixant ben clar que personalment en transgredia més d’una.

Ara a l’arribar als 450.000 aprofito per filosofar sobre dos temes: El primer és la aparent baixada d’activitat en l’àmbit dels blogs dedicats a la restauració, que tampoc som masses si ho restringint a la zona geogràfica de Catalunya i el segon a la discussió de si cal o no ‘carregar’ les crítiques en un restaurant que no ens ha fet el pes. Vaig a separar els dos temes, per facilitar-ne la lectura:

BAIXADA DE VISITES i/o ACTIVITAT en els blogs de restauració?

Parlant amb altres bloggers del tema de l’aparent baixada de visites i/o activitat de fa uns mesos, no tothom ho veu igual. Per exemple l’Oscar de decuina.net, ho veu com un fet habitual de l’època estival, tot i que en el seu cas el blog és molt més interdisciplinari que el meu. Però en la meva visita setmanal a blogs de restaurants que tinc a la columna dreta, noto de fa uns tres o quatre mesos, que el ritme de publicacions ha baixat molt. La crisis i desànim que vivim, tampoc ajuda massa i pot ser la causa principal…

Una opinió personal, és que la temporada sabàtica que s’ha agafat l’Eduard Ros en el seu blog Brillat-Savarin, pot influir en la disminució de visites a altres blogs especialitzats en restaurants. Molts dels seus seguidors, a partir del seu, saltaven a altres blogs, de la mateixa manera que ho fan els meus. I tinc ben comprovat en áltres àmbits de la meva vida professional, , que la sana competència, fomenta el consum… :).
La realitat és que el meu blog, ha passat d’unes 18/19.000 visites mensuals a 16/17.000 els darrers 3 mesos. I no sé si alguns que teniu blog, ho heu apreciat també, tot i que reitero que blogs exclusius de restauració tampoc som masses, per poder fer una estadística fiable.

Carregar o no carregar quan un restaurant no ens fa el pes. El gran dubte…

Aquest tema és recurrent i jo soc dels que opino de fa temps (bastant de temps), que no passa res en donar les opinions, encara que siguin negatives. També sempre he dit que vaig més amb compte si el lloc és senzill, que si es tracta d’un lloc amb “pretensions”. I no tinc miraments si m’he sentit enganyat per una campanya de “donar gat per llebre”.

Tampoc cal ser tant prudent amb els llocs que ho fan malament. Que pot passar?… que perdin públic si coincidim diferents opinions negatives?. Doncs llavors el seu públic anirà a un altre lloc al que segurament beneficiarà. I en tot cas no fomentarem l’engany ni la frustració que comporten les experiències fallides i amb la VISA maltractada. Això si que és negatiu i perjudica al sector cremant al públic.

Tampoc és que al meu blog, em carregui masses llocs com diuen alguns (només cal fer una estadística de les entrades per veure la realitat). Però com que aquest món és petit t’assabentes de crítiques personals injustes, que van en el sentit de que si en un lloc no “em treuen catifa vermella“, tenen perill de crítica, quan és precisament al revés. Ja sé que aquestes falsedats provenen de restaurants afectats per justificar-se i algun ‘llepaculs de xefs guais’ s’ho creu… però aquí estic per defensar-me… 😉

Les “catifes vermelles” (que val a dir, no he vist mai encara), em posaríen molt inquiet… i els succedanis de catifa (que si he detectat molt esporàdicament), em posen “excited”, però en el sentit d’incomodar-me i és perillós incomodar-me a mi ..:). Per això evito sempre les convidades i comèdies associades i en lo possible el tracte personal, fora dels mínims que comporta el servei.

També m’ha fet gràcia (el món 2.0, és molt exhibicionista), observar com gent del nucli dur, que van pregonant inflats com pollastres “nosaltres mai criticaríem, nosaltres som positius.. si no ens agrada callem… bla, bla, bla…”, resulta que el dia que una cosa no els va bé, fent “una excepció”, comencen a ‘rajar’ de manera  ‘exited- exited’…. :).  Vaja que no és “oro todo lo que reluce”, o no són tan guais com volen semblar. I es que al final tots estem al mateix joc, ens mig coneixem, amb uns empatizem i amb els altres “que les den morcilla”, dit amb tot el respecte i carinyo…. (gran producte la ‘morcilla’ autèntica!).