Arte de Cozina. Meritòria recuperació de receptes

Arte de Cozina, és un viatge culinari en el temps de la mà de Charo Carmona, on es pot gaudir d’antics sabors i explorar els orígens del receptari tradicional malagueny. Un lloc molt recomanable.

El tercer restaurant que publico de la darrera estada per la zona de Màlaga, ha estat Arte de Cozina, guardonat amb un Sol Repsol, ben merescut.

Vam arribar allà a través d’una de les recomanacions que ens va fer l’admirat Pedrito de Bagá d’aquest lloc, que un dels seus encants, és la recuperació de receptes antigues.

I ja avanço que  ens va enamorar i és dels que passen a la llista de llocs a tornar.

De fet, el nom del lloc, ja ens porta al cap el reconegut llibre de  Martínez Montiño, cuiner reial dels Felipes del II al IV, que amb el seu llibre  Arte de cozina, que en origen portava un títol més extens i va tenir la primera edició el 1611.

I si no vaig equivocat, s’han fet més de 25 reimpressions i és d’especial interès per a revisar la història de la gastronomia. Us mostro la portada d’una de les reedicions.

Que ofereix la carta de Arte de Cozina?

La carta espanta una mica d’entrada, perquè desconeixes molts dels plats i no saps per on començar. I sense tatakis, ni gyozas…!! 😂😂😂.

Us mostro un dels fragments més interessants per a mi, el de «guisos y cazuelas»

Que vam demanar

De fet, no vam demanar. Vam donar carta blanca a què ens confeccionessin el menú i ja tranquil·litzant-los en el sentit que no teníem intoleràncies i ens agradava tot. No vaig fer una de les meves bromes típiques, que afegeixo «som de fabricació del segle passat».

I no faig la broma, perquè el darrer cop que la vaig fer, a una persona també del segle passat, vaig detectar que no li feia gens de gràcia… Més tard vaig descobrir que tenia les intoleràncies del segle actual i les futures  😂😂.

Anem per feina! Això és el que ens va arribar a criteri d’ells a Arte de Cozina. En primer lloc, i després dels entreteniments, ens van recomanar aquest assortiment de porras, del que vam poder tastar, la de taronja, la blanca i la de tomàquet ecològic.

Realment delicioses i sense poder decidir quina seria la guanyadora de bones que estaven les tres.

Tot seguit va arribar un dels plats més sorprenent de la darrera estada a Andalusia. Com un plat tan bàsic i humil de components, pot arribar a ser tan bo! Parlo de l’olla de castanyes i cigrons 😍😍😍.

I ja passem al tradicional llom d’orsa, que anomenen també  «pelona de lomo». Quina delicadesa oferia aquest llom conservat de manera natural!

I aquí s’acabava el menú proposat per ells. Estàvem satisfets, però en enfront de tantes coses bones, vam preferir demanar un altre plat al seu aire, en lloc de postres. I ens va arribar aquesta delicatessen: Llengua de cabrit de llet malagueny estofat.

Que va ser un molt bon final d’àpat, abans de passar directament als cafès.

Postres i vins

Finalment, com ja he comentat, no vam arribar amb forces a les postres, que vam substituir pel plat de llengua. Però a la seva web, podeu veure la carta de les postres i es veuen propostes molt interessants, en la línia d’estil, d’Arte de Cozina.

Però amb els cafès ens van oferir uns letuarios, com una mostra més de la seva recuperació de receptes.

Els letuarios eren originalment, un esmorzar de la Castella cervantina, consistents en una mena de melmelada d’origen sefardita, feta de les pells de taronja amarga, confitades en mel, que es prenien just en aixecar-se el matí, amb una copa d’aiguardent 😅.

Els que ofereixen a Arte de Cozina, són la versió feta amb pells de taronja, que després de diverses coccions, es confiten.

Pel que fa als vins, tenen una carta ben interessant, que podeu veure a la seva web, però un cop més vam demanar vins a copes, al seu criteri:

Reflexions i Conclusions a Arte de cozina

No cal ni dir que el lloc ens va encantar i que ens queda pendent per a fer-hi una estada a l’atractiu hotel que ofereixen a la primera planta. Cal més d’un àpat per explorar i gaudir de la seva oferta, que també pot ser a l’annex, amb aire més informal, anomenat Arte de Tapas.

L’ànima d’Arte Cozina, és la Charo Carmona, dipositària de sabors oblidats, que amb passió, esforç i estudi, ha aconseguit transmetre els sabors de la seva terra i obrir-los cap al futur de la gastronomia.

També cal dir que pertany al grup Gastroart des dels seus inicis el 2010, un col·lectiu gastronòmic format per gairebé cinquanta de cuiners andalusos amb l’objectiu de fomentar la difusió i la promoció de la gastronomia com a baluard socioeconòmic propi d’Andalusia.

En resum, un lloc que també ens va enamorar i del que queda pendent una estada, per gaudir de la seva gastronomia i de l’entorn d’Antequera. I quan parlo d’enamorar, no és sols pels plats, sinó pel tracte honest i la generositat de fins i tot oferir una fitxa amb la història i recepta dels plats 😍.

Una mostra d’aquesta honestedat, és quan dius «porti’m al seu aire, que tot ens agrada» i veus que en cap cas intenten inflar el tiquet. De fet, amb tres plats a compartir, ja passàvem a les postres i vam ser nosaltres que vam demanar el quart. Quina diferència amb llocs de Barcelona, on el criteri és just al revés 😢.

Resum

• Gran tasca de recuperació de receptes
• Plats sorprenents
• Gran honestedat
• Tracte proper i que et fa sentir a gust
• En conseqüència un lloc imprescindible

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.