Arume, és un lloc amb cuina sorprenent i amb elaboracions molt aconseguides. El tracte és molt bo. El handicap més gran és la zona del Raval on està ubicat.
Arume
Carrer Botella, 11-13
www.arumerestaurant.com
T. 933 15 48 72
Fins el moment i tot a escoltar-ne bones referències, m’havia resistit a Arume. L’excés de cròniques ‘exciteds’ que van aparèixer en els seus principis, ja sabeu que em fa malfiar sempre (i normalment encerto!), però a més ara fa uns mesos vaig reservar per les 21h i després em volien canviar la reserva per les 21:30, el que em va fer sospitar de “segons torns” i vaig anular.
Però just aquest agost , vam quedar per sopar amb el Jordi i com li tocava a ell triar, va reservar a Arume, per les 21h (em va comentar que també l’havien trucat per intentar canviar l’hora).
Pànic inicial…
Arribem allà a les 20:45 i PÀNIC… Cua , bullici, carrer amb “ambientació” no massa al meu gust… (jo ja pensava un plan B).
En fem pas entre la gent, entrem a Arume, expliquem que tenim reserva, ens localitzen i ens diuen que esperem a fora, que estan acabant de preparar la taula… Sortim obedients i ens diem que si a les 21:00 + 10’ no ens han cridat, marxem al plan B.
Però tot s’arregla….
I ara comença la part bona: A les 21h en punt, surt la cambrera, ens veu discretament allunyats, ens reconeix (molt mèrit no tenia, per idioma i edat, érem “rara avis” allà), ens ubica en una taula tranquil·la al costat de la finestra (local en forma de U) i als 3 minuts apareix una altre cambrera i tota riallera ens ofereix les cartes amb un,
Li dic que si, que cap problema, que podem parlar anglès, però que en català, potser seria més còmode per tots. Ella riu, canvia al català i ens dona la carta que toca.
Que vam escollir a Arume
El Jordi ja venia a Arume amb la tria feta (de llegir per Interné), consistent en 4 plats a compartir. Tots els plats van estar a molt bon nivell, però em va sorprendre molt positivament el Cruixent de pop de Muros amb escuma de patata, còdium i allada i també les Vieires Arume, amb escuma de lacón i pa de poble, que degut a la moda de que arreu “tenen vieires”, s’ha baixat tant el llistó que el dia que en pilles unes tal com cal, retrobes el gust.
Els altres plats a Arume, van anar de peix , Corball salvatge, salsa rabiosa, carxofes i escopinyes, i Calamar de platja mar i muntanya, puré d’api nap i samfaina cítrica, eren bons, però ja no sorprenien, tot i estar a molt bon nivell, segurament degut a que estem habituats a llocs amb garanties pel que fa al peix.
Finalment com postres a Arume, vam compartir una petita taula de 4 formatges gallecs amb codonyat casolà, que eren tots de molt bon nivell.
Com a vi a Arume, vam triar el Quintà de Bàrbara Fores, una garnatxa blanca que va donar la talla. La carta de vins no va ser massa del meu gust, amb un excés de vins no propers i de fet en la secció de blancs, només vaig trobar un parell al meu gust… aquest i l’Acustic que ja tenia a punt per si havien exhaurit el primer. Però també he de reconèixer que si es presenten com restaurant de cuina gallega contemporània, tenen el seu dret de tenir DO’s Valdeorras, Montereis and so on i afortunadament no oferien cap turbio)
RESUM de Arume
- Cuina sorprenent i amb elaboracions molt aconseguides
- Tracte molt bo i amable
- Amb ganes de tornar-hi, pel que fa a la cuina i tracte
- No és econòmic, però el producte s’ho val i per tant RQP correcta
- Però he de dir que el barri / zona no em crida molt
Finalment, per si voleu saber de qui escriu…
I per acabar….
Ja t'avisaré quan torni amb l'amic Xavier (que segur no s'oblida de recordar-m'ho…). Tinc ganes de tastar també la ploma d'ibèric (i no valen acudits de baix nivell) i algun dels arrossos que ofereixen (el d'ànec al forn per exemple). De la sangria, penso que podem passar…
Abraçada!!
Acudits de baix nivell jo???.
Es que ja no hi ha respecte per la gent gran i respectable?
Realment la cuina va estar molt bé, però com sempre dic el barri em fa una mica de mandra.
Abraçada!!
Jo hi vaig anar fa uns mesos, i el plat de vieiras em va semblar senzillament sublim….te'n menjaries una dotzena ) El plat de pop també força bó però no excel·lia tant. I en canvi l'arròs d'ànec no va estar malament però va decebre una miqueta.
Adrià
Totalment d'acord Adrià… les vieires estaven d'escàndol.
El tema arrossos, només els vam veure passar cap a taules veïnes i ja d'entrada no m'atreia massa, però si em dius això, ja segur que si un dia torno, repeteixo de vieires i pop i de segon provo una carn.
El peix tot i que ser de qualitat, em va convèncer menys. Rarament demano peix fora de casa, doncs és molt difícil que coincideixin els criteris de punts de cocció del xef amb els meus… I també soc del criteri de que si la matèria primera (peix) és de primera, com més coses li fas, menys sabor original té…
Salutacions!
Hola Ricard,
Fa mesos que el tinc anotat, però com tú no em refiava gaire per tota la llista de opinions "excited" que vaig trobar en diferents blogs. Després de llegir el teu post em quedo més tranquil i em decideixo a anar-hi aviat.
Salutacions!!
I del lloc també emprenya la política que apliquen a les reserves, pretenen ajustar-les a la seva conveniència. Em va passar a mi i vaig anular-la i li va passar al Jordi i no va cedir…. El barri és el que és… Però un cop superats aquests obstacles, he de reconéixer que molt bé.
Salutacions!
Quan vas a llocs de moda freqüentats per gent jove passen aquestes coses. Has d'acceptar que ets vell. Sense ànims d'ofendre
No tinc problema amb la meva edat, però quines són "aquestes coses" que dius em passen?.
Que em parlin en anglès?
Que m'agradi el menjar que fan i trobi el servei amable?
Que em cridin amb rigorosa puntualitat?
Segur que has llegit (i entès) tot el que he escrit?. I també sense ànim d'ofendre… 🙂
Me encanta este sitio! Ya conocía a los chicos que lo regentan desde su primer restaurante, el Cera 23, donde también se come de vicio.
Me alegro que te haya gustado, además son gallegos como yo 🙂 Por eso defiendo tanto la tierra jejeje
Un abrazo Ricard!
Hola Eva!!
La veritat és que ens va sorprendre en un moment en que poques coses de restauració sorprenen, tret de les parides de complicar per complicar i que tant exciten a determinats 'foodies'… 🙂
I felicitats per la part que et correspon per l'origen gallec.
Abraçada!!
A mi em va agradar molt al seu dia! i cap porblema de gent i reserves… era dissabte migdia. molt ple, això sí. estic amb vosaltres, el pop i les vieires, de traca! ara toca el cera 23! 😉
Jo de moment em faré alguns d'altres barris… 😉
Ja saps que he viatjat menys que tu i em costa més adaptar-me a les ambientacions (parlo dels carrers que els envolten) tipus Tanger, Lahore, Karachi, per dir algunes ciutats a l'atzar …. 🙂 🙂
Doncs no feu pinta de guiris, o pot ser si per ser diferents a la resta de humanoides del local 😀
Aquests llocs de moda millor deixar-los per quan baixi una mica el passejar de turistes per la capi.
Queda clar que les vieires s'han de tastar, ara, per un arròs amb ànec millor el Delta, oi?
Salut!
Una mica diferents érem, això és cert… I si que l'agost és mal més per visitar restaurants de moda… L'estiu passat vaig anar a dos que mai he publicat, doncs els turistes distorsionaven tot… Amb la Marta, vam veure en directe, com una família d'orientals, insistien en compartir un ou ferrat… I el cambrer no sabia quina cara posar… Es van encabronar en compartir tot i ja imagines….
L'arròs d'ànec, per descomptat que al Delta… Tinc ganes de tornar a Can Faiges… I com la Marta allà tanca l'accent, ens tractem quasi com si fóssim del món del arròs…. 🙂
No entenc ni que diuen quan parlen, però el tracte és de conya
Salut!!
Molt bona gent la d'Arume! La meva dona i jo els hem acompanyat des de els durs inicis amb el Cera 23 (també recomanable, per cert) fins l'inauguració del Viana, prop de la plaça Reial. Coincideixo pràcticament amb tota la crònica del Jordi. És cert que la major part de la seva clientela és forànea, però a nosaltres, això, tant ens en dona!
I amb la meva no coincideixes?… snif, snif, snif… 🙂
Pel que dius, ara s'estan convertint en una multinacional…. Cera, Arume, Viana….
Salutacions!!
I amb la teva més, homeeeee!!! Doncs sí, Ricard, estan construint un mini-imperi, però amb moltíssim esforç. Tant el Carlos, com el Rubén com el Guillermo s'ho han currat de valent. I, oju, gent molt maca!!
M'acabo de recordar que vaig entrevistar al Rubén pel meu blog i va haver un petit moment de tensió quan li vaig indicar que gran part de la seva clientela és "guiri". Un temps desprès em va comentar entre riures que era un entrevistador una mica dur, jajajaja!
Són coses que passen quan un ha construït una empresa amb molt d'esforç, que certes veritats poden incomodar, al semblar un atac, quan realment no ho són. I si això passa en qualsevol empresa petita, imagina en un restaurant on l'ambient sol ser més tens.
I realment tenir públic "guiri" que sàpiguen apreciar el que fa, tampoc té res de dolent… Encara que demanin sangria :). Ves a saber quina "metedura de pata", faríem nosaltres en el seu habitat.
Hola!
Vaig anar al poc d'obrir no pas per les cròniques, sinó pel fet que estan just a l'escala on va néixer el meu admirat Manolo Vázquez Montalbán (hi ha una placa) i preparant una ruta ho vaig descobrir. No vaig proposar publicar per les sensacions similars a les teves:
-Cuina molt bé (inesperada).
-servei perfecte (també inesperat i va ser un agradable sorpresa) i també recordo problemes amb les hores!
-Però molts turistes i la mescla turistes més barri…també fa mandra (al treballar pel centre quan acabo m'agrada canviar d'aires!)
Salutacions!
Si… crec que m'havies parlat i vaig veure la placa mentre esperàvem.
Totalment d'acord.
El meu problema amb els barri aquest, és potser una reminiscència d'hipocresia per part meva… Però la veritat és que m'incomoda molt que em vegin entrar en llocs que no són econòmics, en barris en els que molta gent subsisteix un mes amb lo que vam pagar el Jordi i jo pel sopar…. Em recorda la sensació (tot i que aquella era mes heavy, de quan fa anys, sortíem de casa Leopoldo, blindats dins d'un taxi….
Es complicat d'explicar i llarg de discutir per aquí…. però es com un trauma que tinc, en que sortir de llocs com aquest, en un entorn, força pobre, em dóna com una sensació d'exhibicionisme…
Salutacions!!
Exhibicionisme es precisament fugir del barri en un taxi.
hehehe….. No sé si tu coneixies l'ambient del barri i en concret la sortida a Leopoldo, fa uns 25/30 anys… Igual llavors vivies de mamades (em refereixo a edat curta i llet materna eh?).
Si nomes tinc una pregunta…saber el "Restataurants" per zones, com defineixes al llistat desplegable de la teva web, on son..? Jejeje
Vaja… un anònim útil….
Merci per fer-me adonar de l'errada 🙂
Si en trobes més, ja saps….
Si es que mai podem descartar res… jo m'he portat tantes sorpreses!. El concepte de restaurant ha canviat!
De fet, tampoc és tant novedós… Els segons són ben clàssics. Lo novedós és el pop… Va estar bé….