Asador de Abel-Casa Farpon, és un d’aquells llocs dels quals només llegeixes opinions en positiu de la gent que hi ha anat. El producte és impecable, el tracte també i una carta de vins de gran nivell. Un lloc totalment recomanable.
Una nova escapada de HomeExchange i aquesta a Astúries. No estava prevista, però una parella canadenca volien fer una estada a Cambrils, els vam acceptar i va ser el motiu de buscar lloc a Astúries. Podíem haver-nos quedat a la casa que té la Marta a Móra la Nova, però ens va fer il·lusió anar més lluny.
Vam anar a parar a Candamo, més rural impossible, a uns 7 km del poble de Grado que ja oferia tota mena de serveis. De moment, aquest ha estat el darrer intercanvi d’aquest 2024, activitat de la que teniu un resum a intercanvis_2024.
Quan vam decidir anar a Astúries, tenia un munt de restaurants apuntats. Sempre prenc nota dels llocs que visiten coneguts virtuals com l’Eric Vernacci i coneguts físics com el Lluís Bernils per anomenar dos exemples que es belluguen per allà.
Però com ja sabeu, evito en general els estrellats, també els llocs amb massa «creativitat» perquè ja n’estic saturat, així com llocs on el preu del tiquet em sembla massa elevat. Amb aquests condicionants, les opcions es redueixen, tot i que continuen sent nombroses.
I un dels llocs que em feia gràcia, era Casa Farpon, que de fet ja no existeix perquè s’han «agregat» a un lloc amb solera com l’Asador d’Abel. Vaja, que no explico més, perquè les xarxes estan plenes d’històries «boniques» al voltant d’aquest lloc i la seva evolució. Si busqueu trobareu per a donar i vendre.
Que ofereixen a Asador de Abel-Casa Farpon
És dels llocs que tenen web, cosa que no puc dir de molts altres que vaig intentar mirar. I en general, evito els llocs sense web i també aquells que no accepten reserves en línia. Em nego a fer trucadetes parlant en mig del brogit de la cuina…
Però Asador de Abel-Casa Farpon, tenen web i bastant arregladeta. La felicitat no és total, perquè no indiquen els preus, que a mi m’agrada saber abans d’entrar, ni la carta està actualitzada del tot. . Però si aplico totes les meves exigències habituals a Astúries, corro el risc de no poder anar a cap lloc. Per tant, toca acceptar 🤷🏻♂️
Que vam acabar demanant Asador de Abel-Casa Farpon
S’ha de dir que l’oferta mirant a la web, és prou temptadora i és d’aquells llocs que podries anar-hi una setmana seguida tastant plats diferents. Calia prendre una decisió entre plats atractius i un menú degustació amb no massa plats, que ja sabeu que si m’atabalen amb massa, tinc «dèficit d’atenció» 😂.
I la decisió va ser, ajudats pels seus consells i sabent que com plat principal volíem alguna de les seves carns vermelles, començar amb un parell de croquetes cremoses de pernil, mitja ració de torrezno i la truita de bacallà amb el seu pil-pil i piparres.
D’aquests tres primers a Asador de Abel-Casa Farpon, costa dir quin millor, però la cremositat de les croquetes va resultar espectacular i la truita de bacallà realment impecable.
Com plat principal, vam compartir un txuleton de raça jersey, també a partir del seu consell. Vam acordar que no fos massa gran, atès que hi havia més plats i va ser de 850 g. Va arribar molt ben acompanyat per unes patates fregides impecables i uns pebrotets vermells escalivats.
Un plat que vam gaudir realment amb la carn de gran nivell i preparada en una graella a vista del públic, que és un dels pols d’atracció de Asador de Abel-Casa Farpon.
Vins i postres a Asador de Abel-Casa Farpon
Pel que fa al tema vins, llueixen de sommelier de renom: José Luis Garcia, conegut a les xarxes com @sumillermurcia, amb un gran currículum i que també fa les funcions de cap de sala.
Ja no vam mirar la carta de vins i li vam dir que ens tries algun vi de proximitat i va arribar aquest que va resultar molt fresc i sorprenent.
Pel que fa a les postres, vam compartir el formatge raposín. Un formatge artesà fet a partir de llet crua de cabra, amb un sabor i textura ben interessants.
També com a postres i per acompanyar el cafè, vam demanar aquest parell de casadielles, que van resultar semblants als nostres pastissets de Rasquera, però aquests anaven farcits de nous.
Conclusions i reflexions a Asador de Abel-Casa Farpon
Després d’aquesta visita, puc ben dir que el lloc és molt recomanable. Vam entrar-hi amb expectatives i no van fallar.
El producte és de molt bon nivell i les preparacions no emmascaren la seva qualitat. I el servei és brillant i et fa sentir a gust.
Vam observar que la majora de clients eren habituals i es coneixien d’entrada, cosa que quan en un restaurant veus això, sol ser una garantia. Però a diferència d’altres llocs, l’atenció a totes les taules, és uniforme sense deixar a ningú desatès.
Altres restaurants visitats
Dijous
Vam arribar dimecres vespre i dijous volíem visitar Gijón, on havíem reservat Gloria, un dels restaurants «segona marca» de la família Manzano, en què el restaurant insígnia és el ben conegut Casa Marcial, amb dues ⭐️ Michelin.
El restaurant correcte, amb servei molt atén. Els plats bons, però sense cap que destaques especialment. D’aquells llocs que vas i dius «ja l’he vist»
Per comentar un exemple de millora, potser valdria la pena disminuir la quantitat de les racions i augmentar una mica la qualitat. No és normal que demanis 1/2 ració de croquetes i te n’arribin 8 🤷🏻♂️. Potser amb 4 ja seria suficient i no caldria tanta patata😉. I així podria continuar… però igual el públic que hi va, ja volen això.
Divendres
Divendres vam anar al que encapçala aquest post, El Asador de Abel-Casa Farpon.
Dissabte
Teníem una sortida a la zona rústica de Taramundi, arribant fins a Santa Eulalia de Oscos, on volíem improvisar lloc on dinar. Però no hi va haver sort.
Per sort, sempre portem un «kit de supervivència» a la nevera del cotxe, perquè el que vam trobar no feia massa gràcia. I a més, ja sabeu de les meves prevencions d’anar a dinar en dies festius 😰, per tot l’ambient que comporta. Vaja, que vam fer pícnic improvisat.
Diumenge
És el dia que em fa més pànic anar a restaurant. Però la Marta va insistir a anar a un lloc «autèntic» i com els nostres amfitrions ens havien recomanat un al poble del costat, cap allà vam anar. Vam veure que per camí rural hi arribàvem amb 25 min i a peu cap allà.
I així vam arribar al restaurant La Fresa (us poso link), al poble de Grullos amb el seu «menú festivos, todo incluido a 22 €». I sorpresa de la bona, perquè va ser espectacular. A la foto podeu veure la favada de primer i el cabrito al horno de segon.
El menú oferia 3 plats a escollir tant de primers com de segons. Però vam coincidir i els dos vam demanar el mateix. Per tant, les imatges mostren les safates que ens van deixar damunt la taula i a compartir.
Em fa vergonya confessar, que vam sortir d’aquí més satisfetes que no pas de l’experiència de dijous amb un cost doble.
I com encara estem per la zona, si fem algun altre restaurant interessant, l’afegiré aquí com recordatori de l’escapada.
Dilluns
I ja el darrer dia de l’estada, vam anar en direcció ponent seguint la costa fins arribar al Mesón del Centro a Puerto de Vega.
Ens va sorprendre el poble pel seu bonic port, però vam tenir la mala sort de coincidir en dia de festes del poble 😢. Molta aglomeració, molt d’alcohol pel carrer i el restaurant amb molta gent. Per sort havíem reservat a primera hora i vam sortir-ne bastant airosos.
Al ser dilluns post festes, vam agafar el seu menú degustació, com solució fàcil. Correcte, però sense res a destacar. Aquí teniu alguns plats de mostra.
Dimarts
Tornada cap a Cambrils. Unes 7/8 hores de conducció que ens anem tornant.
Els intercanvis amb Astúries
No són fàcils els intercanvis amb Astúries 😂. És zona de moda i estan crescudets i els llocs que ofereixen intercanvi recíproc, ja veus que mostren desitjos d’intercanvi amb llocs difícils també… New York, London, Hawaii… 🤷🏻♂️.
Per tant, vam mirar l’opció per GuestPoints i vam trobar aquest lloc rural, que us he de dir ens va agradar.
Normalment, abans d’anar a llocs geogràfics que no conec, sempre contacto amb algú de la zona per demanar referències, buscant el típic restaurant poc conegut on el dinar sigui una sorpresa. I pregunto a algun «contacte» instagram, que sembli de confiança.
Sé que és difícil de fer-me entendre el que vull, però en general rebo respostes que dic «ufff…o no m’han entès o no en saben més».
L’exemple més bèstia va ser un cop a Màlaga, on vaig demanar llocs típics que em sorprenguin i em van recomanar entre d’altres, un italià i un japonès.
A Astúries les recomanacions van ser més aprofitables i alguna hauria servit si l’estada hagués estat més llarga. Però molts dels llocs que em van recomanar, o no ens quedaven massa de pas per les sortides que teníem previstes o no s’ajustaven al que buscàvem.
De fet, quan escric aquest post, encara queden dos dies s’estada i potser, l’amplii amb alguna altra referència.
Diari d’aquesta escapada a Astúries
Feia anys que no trepitjàvem Astúries, excepte alguna breu incursió a partir d’estades a Cantàbria. I cal reconèixer que hi ha molta cosa a visitar a part de la seva aclamada hostaleria. En aquesta ocasió i tenint en compte que no som de travesses, el resum de visites va ser:
Dia 1 (dimecres 04/08): arribada, comprar provisions per la resta de dies (el primer supermercat estava a Grado, a uns 7 kilòmetres), sopar a «casa» i descansar de les hores de conducció.
Dia 2 (dijous 05/09): Anada a Gijón, visita a la ciutat i zona portuària i dinar al Gloria, que he comentat breument unes línies més amunt. I per la tarda visita d’alguns pobles costaners de rodalies, amb tornada per Avilès, on vam fer parada i passeig.
Dia 3 (divendres 06/09): Dinar a Casa Farpon, amb visita prèvia al mercat de Langreo, que va resultar decebedor i desplaçar-nos per la tarda a Oviedo, fent la visita a la ciutat.
Dia 4 (dissabte 07/09): Desplaçament a la zona remota de Taramundi i visita a altres pobles de la zona com Santa Eulalia de Oscos.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia si passes per Cudillero: Rest. La Paloma o per picoteo El Viejo Buzo, a banda que Cudillero és un poble amb molt d’encant. Nosaltres vam estar al juliol i ens va agradar. A les afores del poble també hi ha la Sidrería Taperia “El Centro” un lloc que no entrariés però que sorpren la qualitat del producte i allunyat dels turistes.
I també un lloc sense pretensions però bo i sense turistes La Fonda de Ponga a San Juan de Beleño.
Vagi de gust.
Bon dia!
Merci per les recomanacions.
No estem lluny de Cudillero. De fet estem a la seva alçada però uns 15 km a l’interior i ahir vam passejar-hi i de fet, ja coneixíem d’altres estades.
A veure que fem els pocs dies que queden, que vaig una mica a remolc de la Marta, que és qui fa les rutes.
Salutacions!
A la platja de Aguilar, a Cudillero, teniu el Azpiazu. Un arròs per a dos necessita una carmanyola o anar-hi 4. A Asturies es menja molt i molt bé per tot arreu 😋
Bona estada!!
Salut!
Just estaven a l’interior per aquesta zona i el riu Nalon, passava a prop de «casa». I la platja que em dius és allà on el Nalón va a parar al mar.
Pel que a menjar per Astúries, em quedo amb la cuina més casolana.
Salut!