Segurament molts penseu que com és que em fico en aquest tema, sent un simple usuari de restaurant. Però un cop més intentaré fer una labor didàctica, tot i que segurament no s’entendrà per part de qui ho hauria d’entendre.

L’atenció al públic a CAT

Una cosa que va de mal a pitjor

I no s’hi veu solució fàcil!

Mai he anat d’expert en restaurants, sinó de simple client que al llarg dels anys i anant a molts restaurants de classe mitjana, he tret les meves conclusions.

I tampoc, encara que pugui sorprendre, tinc gaire interès en aquest món, més enllà de considerar un restaurant com un espai lúdic on gaudir d’un bon àpat i una bona companyia.

Sempre he reivindicat els restaurants de classe mitjana per diferents motius. Son els que al meu punt de vista, s’ajusten més al meu concepte de relació qualitat-preu correcta i també s’ha de dir que el meu pressupost per restauració és limitat, però també voluntàriament limitat.

Els restaurants multi estrellats, no són el meu hàbitat. Pagar més de 200 € per cap, per un menú degustació, amb les seves respectives explicacions de components que m’interessen zero i a cada recollida de servei, haver de respondre si m’ha agradat o no, em sembla d’un altre món.

Perquè si a la pregunta «que li ha semblat?» contestes el que realment penses, es genera mal rotllo i tampoc tens ganes d’anar a un lloc pagant i haver de discutir. I podria explicar diferents anècdotes de com han reaccionat en llocs, el dia que a partir de la seva insistència, he dit el que realment pensava.

El tema atenció al públic a Catalunya

I aquí si que limitaré el que dic als àmbits ciutat de Barcelona i àrea metropolitana i zones turístiques. I de fet tampoc ens belluguem gaire per comarques interiors. Els darrers tres anys ens hem mogut per diferents països d’Europa i amb un parell de salts a Canadà i EE.UU.

I en cap cas, ens hem trobat un tracte al públic tant pobre com el d’aquí. Actualment estic escrivint aquest post des d’Holanda on portem quasi 3 setmanes. Hem sortit cada dia ja sigui a prendre un beure o a dinar i l’atenció al públic és espectacular.

Segurament els han educat així i saben teatralitzar. Però la sensació que et queda és que ets benvingut, a diferència de la que patim per BCN i zones turístiques.

També pot ser que a CAT, influeixi en el tema atenció, la dualitat català-castellà. Jo soc dels que mantenen el català, però no tinc cap problema en mantenir un diàleg bilingüe, cada un amb la seva llengua. Però clar, a la que notes que l’altre part se sent ofesa perquè no li parles «el seu idioma», la cosa s’embolica i a «Mal Carat» soc difícil de superar.

Pot afectar aquest tipus d’atenció al turisme?

Personalment, crec que sí. Altre cosa és que el turisme vingui pensant que va al tercer món i no s’immuti per res. Però quan comparo el tracte que hem rebut aquest estiu per Califòrnia i Holanda amb el que tenim aquí, sembla com la nit i el dia. I podria parlar d’altres països i fins i tot regions espanyoles.

I a EE.UU, em podeu dir que el servei es comporta esperant les propines, que al ser una part important dels seus ingressos els forci a actuar. Però aquí holanda, en que només hem utilitzat la targeta per pagar, només un en cas a Amsterdam i un altre a l’aeroport, va aparèixer a la pantalla l’opció propina.

I el tema preus de restauració?

En aquest sentit si que som un país més econòmic si fem la comparativa des d’el nostre punt de vista del que és un àpat. Anar a un restaurant tal com nosaltres tenim normalitzat aquest concepte, amb un àpat amb primers, segons, postres i vi, el preu es decanta sense dubtes a favor de CAT.

Però intentem canviar la perspectiva i ens adaptem a altres realitats?. En qualsevol ciutat d’Holanda, i més al migdia, l’oferta majoritària la trobes en llocs on és normal menjar un plat i la gent ho fa així.

Qualsevol hamburguesa, normal, de pollastre o vegana o un plat de salmó, o un fish & chips, ve acompanyat amb suficient guarnició com per ser plat únic i a preus inferiors a 20 €. I en més d’un cas, no l’he pogut acabar.

Una mica com la vella història que teníem a CAT amb els plats combinats que han desaparegut del mapa. I que consti que no defenso pas el retorn d’aquella solució, sinó donar-hi la volta i adaptar-se.

Però és que amb aquesta filosofia, per altra banda majoritària en aquests països, acabes dinant de manera bastant econòmica que si fessis l’equivalent a CAT. I pel qui encara vulgui gastar menys, les alternatives street foot, estan sempre presents, tant aquí com allà, però potser més allà.

Si jo visques a Europa, vindria de vacances a CAT?

Crec que no, llevat d’excepcions. Si per exemple fos nòrdic i anés just de diners, potser acceptaria per la diferència de preus, ja que allà dalt tot és molt car i encara que el meu sou fos «baix», em sortiria a compte. Però nòrdic amb sou normal, no em passaria pel cap baixar.

Però si fos més centre-europeu, crec que ni m’ho plantejaria, a no ser que anés afamat de sol. I compte també amb les calorades que tenim els darrers anys, que ens fan patir pels hostes d’intercanvi que es deuen torrar a Cambrils.

Evidentment hi ha excepcions, com pot ser turisme d’alt iovell adquisitiu que ve uns pocs dies a BCN, en hotel de 5 estrelles i es dedica a les tòpiques visites culturals i compres al Passeig de Gràcia.

O també francesos de perifèries, que venen als càmpings i fan vida allà dins, sense trepitjar cap restaurant. I d’aquest turisme a Cambrils on vivim, en tenim per a donar i vendre.

I tot i que no és un argument per la poca base de mostra estadística, us he de dir que per exemple els dos darrers anys, no hem rebut cap sol·licitud d’intercanvi de cap dels països nòrdics, ni alemanya. De França, només de la «França buida» i curiosament bastants de la zona de Bretanya.

En canvi de Canadà i EE.UU, sí que hem rebut i més d’una i per això hem fet intercanvis amb aquests països. Com zona, som menys atractius del que molts és pensen i esperem no vagi a pitjor. Per això a la que hem rebut sol·licituds de Suïssa, nord d’Itàlia o aquesta darrera d’Utrecht, no hem dubtat en acceptar.

Resum

Al meu punt de vista i pel camí que anem, el turisme pot anar disminuint de manera dràstica. I encara em costa d’entendre, com tanta gent ens visita, tot i que bona part del turisme aporta molt poc. I la pregunta de títol queda com eina de debat, mentre que la intenció didàctica a la que feia esment, és que cal fer canvis dràstics en l’atenció al públic.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.