Bacaro és un dels italians top de BCN. Ofereix cuina veneciana amb gran nivell de producte i un ambient molt acollidor.
Bacaro
Jerusalem 6 (darrera la Boqueria)
Web del Bacaro
TEL.: 931 156 679
Bacaro és un dels meus llocs de referència a Barcelona i queda clar que juga en el grup top de restaurants de cuina italiana.
Ubicat en un carrer darrere la Boqueria, s’hi respira ambient italià per totes bandes. I amb un públic molt variat en el que et pots trobar tot el ventall de looks.
Pel que fa als exteriors, pateix com tants d’altres llocs de BCN, d’un entorn poc acollidor. Començant per la Boqueria, que s’ha convertit en un espai dantesc, del que només se salven unes poques parades que mantenen el tipus. Tampoc els carrers dels voltants, plens de comerços de difícil justificació, configuren un entorn atractiu.
Però ells continuen al peu del canó, treballant amb producte fresc i de qualitat i amb servei i atenció destacables. I en un local que a primera vista, podríem qualificar de «justet», però que quan estàs dins, t’adones que està dissenyat, acuradament informal i això el fa especial.
Que ofereix la carta a Bacaro Restaurant
La carta és ben curta i va variant en funció del dia i temporada. I amb plats icònics, que el dia que vas i no els veus, els trobes a faltar. Però en tot cas, és d’aquells llocs en que demanaries pràcticament la totalitat de la carta. Us mostro tot seguit, la del dia que vam anar.
Que vam demanar
Com primers vam compartir les sardines en saor, que crec mai he deixat de demanar allà, així com el bacallà mantecato. I com plat novetat, l’albergínia amb crema de burrata.
I com a plats principals, la tria va ser difícil, perquè tots venien de gust i es gaudeixen, però al final vam optar pel fetge a la veneciana amb puré de patata pel Jordi, l’Esther els popets a la Luciana, mentre que jo que ja dubtava entre els que em temptaven de la carta, vaig triar al final un de la llista de suggeriments: spaghettoni a la gricia.
Els tres plats van merèixer els respectius elogis. El fetge en concret, és un dels que està sempre en la meva llista de desitjos quan vaig a llocs de cuina veneciana. I em van encantar els meus spaghettoni a la gricia, també anomenada amatriciana en bianco,que mai he estat gaire fan de sofregits «entomacats».
Per cert, la foto dels popets, em va quedar moguda i he agafat una del seu Instagram 🤷🏻♂️.
Vins i postres a Bacaro
La carta de vins, a base de vins italians i també de més propers, permet trobar un vi adaptat a cada moment. Però en aquesta ocasió, ens vam limitar a vins a copes de:
La carta de postres artesanals, és curta, però atractiva, però en aquesta ocasió vam optar per passar directament als cafès. Dos dels components de 3(o+)aTaula, en prescindim sempre que podem i el tercer component, per mimetisme suposo, es va solidaritzar.
Conclusions i Reflexions
Sense cap mena de dubte, Bacaro ocupa un lloc destacat en el top d’italians i de fet, és el meu preferit, pel que fa a l’ambientació i la seva autenticitat. El trobareu a totes les ressenyes de tops italians, excepte potser en aquelles, que requereixen «pagament per a sortir» 😉.
Els preus a Bacaro restaurant, sense ser econòmics, són prou correctes. Cal superar la idea que restaurant italià sigui sinònim d’econòmic, per culpa del vell clixé que ens feia associar italià amb pizza o pasta poc cuidada. De fet, a més d’un, li costa d’assimilar que els plats de pasta tinguin preu de plats principals.
Tampoc valorem habitualment, que un plat de pasta artesanal, amb bons ingredients, té una elaboració més complexa que altres plats en què ja donem per fet que han de tenir un cost elevat.
RESUM a Bacaro restaurant
- Taverna veneciana en el millor sentit de la paraula
- Plats de pasta d’aquells que queden en el record
- Local entranyable, tot i que molt senzill
- No es pot parlar d’italians a BCN, sense parlar de Bacaro
- Servei professional i molt amable
- En conseqüència i sense cap mena de dubte, en el top-top d’italians de BCN
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
El Santi diu que vol les sardines i el fetge 🤣🤣🤣🤣🤣
Diu que així sí vol restaurant italià 😂
Salut!
Un parell de grans eleccions!
Jo vaig optar per la pasta, perquè el fetge a casa el dominem bastant i en pastes m’agrada experimentar.
SAlut!
Ohhh ! M’encanta tot tipus de cuina italiana, i feia temps que el tinc a la llista per anar-hi.
Avui i després del teu blog ja no podré esperar a anar!!
Gràcies com sempre per la teva aportació i la teva forma d’explicar clara.
Al meu criteri, aquest i Xemei, són els més recomanables de BCN i de fet tenen un origen comú.
Però jo prefereixo aquest. No és que el barri sigui una meravella, però com l’altre dia, aparcant a Provença, amb un passeig de 20/25 minuts hi arribo. I a Provença, tinc a l’abast altres coses. En canvi Xemei, pujar fins allà a Montjuich, es fa pal. I també el tracte ajuda: a Bacaro, proper i planer i a Xemei, més encarat a la pijotada del dia en funsció del públic.
I en tot cas, gràcies per les teves amables paraules!
Em costa entendre que amb els anys que porten aquí i amb les facilitats de les traduccions via web els hi costi tant tenir la carta en català, en castellà i en anglès. És una opció política? :=(
Volia dir: costi tant tenir la carta en català, i, en canvi, en castellà i en anglès sí.
Sí, ja entenc el que dius. Per a mi, és l’únic punt fosc d’aquest lloc.
Allà, i com sempre, mantinc el català, però ells van a la barreja castellà-italià.
Salutacions,
Ho deia, sobretot, perquè al Bronzo (eixample) Italians els amos, com a mínim, se suposa, d’entrada ja t’atenen en català i la carta -i la web- també. La mica de teatre que fan amb els plats -ve un cambrers que et posa el formatge i un altre amb el pebre- palesen que el personal el parla correctament o és d’aquí.
És una qüestió de “voler”.
Gràcies per la informació que ens ofereixes!!
Gràcies a tu per llegir-me.
El cas de Bronzo, vaig anar al del Born i el tinc publicat més avall, és d’elogiar. Ens va agradar Bronzo.
La majoria d’italians tenen aquesta assignatura pendent i en molts cassos «mantenen el seu italià»
Salutacions!
Doncs tampoc els preus són tan elevats. Per persona amb vi i postres sembla que es pugui quedar bé per 45 eur.
Sí i de fet crec que els preus poc han variat de la darrera visita de fa un any. Cosa que malauradament no passa en altres llocs.
Però quan comento que «no és econòmic» va per aquells que estan acostumats a italià més de batalla, on potser els preus puguin ser una mica inferiors, però el volum molt superior. I llavors troben aquest «car».
Però ben analitzat té més cost, si valorem el preu hora de feina, elaborar uns passatelis artesanals que posar un filet a la planxa… Però això a molts, costa d’entendre.
Salutacions,