Bagá a Jaén és un restaurant imprescindible per qualsevol aficionat al món gastronòmic. Molt bon nivell en els plats, naturalitat en tots els sentits i per tant, 100×100 recomanable.
Bagá és dels llocs que quedaran a la meva memòria i és sense cap mena de dubte, el millor àpat (no m’agrada la paraula experiència), dels darrers tres anys. I dels de fa més de tres anys, jo no em recordo, que tinc una edat ?
Els que em coneixeu, sabeu que visitar estrellats Michelin, no és per a mi objecte de desig. He visitat més estrellats dels que mostro a la meva web. I els que no he publicat, han estat per no trencar l’encant, que per a molts representa un estrellat. I també per a no fer la sensació que he anat a llençar els diners en un lloc que no m’ha convençut.
La Marta sempre fa conya, en el sentit que quan decideixo anar a un estrellat, hi entro amb il·lusió, però a mesura que apareixen els «pingüins» (*), em vaig desinflant i té raó. Només amb la típica maniobra de retirar-nos la cadira, per «facilitar» seure’ns, ja comencen a perdre punts.
(*) Amb el nom «pingüins», es refereix al típic servei d’uniforme i una mica estirats.
Però deixem de costat les meves «manies» i anem a parlar de Bagá.
Que ofereixen a Bagá
En un local minúscul al bell mig de Jaén, que més que un restaurant, dóna imatge d’un acollidor bistrot. Disposa d’una barra amb quatre tamborets (actualment restringida a dos pel tema Covid) i tres taules, que fan un aforament total de 15 places.
Ofereixen un menú al seu aire, en funció de les temporalitats i amb una naturalitat que a mig sopar, ja sembla que estiguis entre un grup d’amics de tota la vida.
I aquesta naturalitat que tant m’agrada, s’estén als emplatats que arriben sense floritures supèrflues, tot i que amb vaixella i coberteria molt ben trobades, com podreu observar en les següents imatges.
Que ens van servir
Aniré descrivint els plats per seccions i en ordre d’arribada, comentant aquells que ens van posar més #so_exciteds. Vam començar per,
I tot seguit, la cosa es comença a animar amb plats per a recordar: les «quisquillas», el d’ostra i el «ajoblanco». Els tres realment espectaculars. Vam oblidar la foto del plat de remolatxa. Crec que el subconscient ens va jugar una mala passada ?, perquè va ser el plat menys apreciat de tot el sopar.
Continuem amb els quatre serveis següents. Molt sorprenents el fonoll i la sopa d’espàrrecs, però els altres dos, tampoc desmereixien.
I passaríem a la secció que en nomenclatura clàssica, anomenaríem els plats principals. Sorprenent també el rap i a més ens van explicar el procediment per fer-lo, cosa que intentarem. Espectacular el guisat de tripa de bacallà i pel que fa a la vaca madurada, potser em va sobrar el toc de vainilla. Però segurament el problema és que sóc poc de vainilla ?.
Postres i vins a Bagá
Poc puc dir d’aquest apartat. Els postres, són els que veureu en el següent fragment de menú. Les dues postres de gran nivell i no sabria decidir-me entre el préssec o la creació a base de pa amb oli.
I la carta de vins no la vam veure, perquè d’entrada i com és habitual quan viatgem, demanem vins de relativa proximitat. I ho vam deixar a les seves mans, perquè cada regió és un món. Ens van servir el Sobajanera, de San Lucar de Barrameda i un parell de copes d altres tres (Manzanilla, Amontillado i Palo Cortado) en funció del plat. Falta la foto d’un dels vins.
Conclusions i Reflexions a Bagá
Poques vegades surto d’un lloc, tan convençut i amb tantes ganes de tornar-hi. L’equip de cuina, entenc que està format per tres persones: el que tothom coneix com Pedrito i auxiliat pel David que també té molt de protagonisme i la Lorena. Mentre que el servei de sala, està a càrrec de dues persones més. I ja em perdonareu si m’equivoco.
Els plats que heu vist, van sortint de manera natural i fa la sensació que sense cap mena d’estrès. Evidentment hi ha una feina prèvia per tenir-ho tot a punt. I vam poder observar-ho, gaudint de seient fila zero a la barra.
Ens va admirar la passió que a Bagá tenen per la seva feina i pel seu territori. Em van fer sentir sana enveja en veure com s’estimaven tot el seu entorn. Els productes, els olis, les ceràmiques. Com exemple aquestes tasses de cafè, que ens van explicar provenien d’uns ceramistes que ara anaven per la cinquena generació.
I em va enamorar també, la complicitat que em van fer sentir, veient com coincidíem en molts punts de vista, relacionats amb el món gastronòmic. No es va allargar massa la conversa, però ràpidament ens vam adonar de les coincidències que tampoc és el cas enumerar aquí.
I d’aquest post i a diferència de la meva línia habitual, no us puc mostrar tiquet, perquè va ser un regal dels meus estimats Esther i Jordi de 3(o+)aTaula, amb motiu del casament amb la Marta, el passat octubre. En tot cas a la seva web, podreu veure que el preu és de 75 €, que us dic directament que es tracta d’un autèntic regal.
RESUM
Un local minúscul però acollidor al bell mig de Jaén
Una sèrie de plats que queden en la memòria
Un tracte excel·lent amb extrema naturalitat
En conseqüència, Bagá és un destí imprescindible pels amants de la gastronomia
Vistes les fotos i pel què expliques, doncs…. apa, cap a Jaén
Cap a Jaén falta gent ?
No és cap lloc de pas, ni crec hi passi l’AVE, però el lloc val la pena.
Salutacions,
gran contenta que us hagi encantat!!! quina llàstima no poder haver vingut i quines ganes d’anar-hi!!!
La veritat és que va ser un regal ,molt apreciat i la llàstima és haver tardat tant de temps en poder viatjar.
El lloc ens va agradar molt i sense cap pega. Per tornar-hi!!
Enhorabona pel casament i enhorabona per aquest magnífic regal.
Un restaurant diferent als que tenim per Catalunya, m’ha sorprès molt la pera oxidada.
Molt bonica la vaixella, un punt a destacar, ara que les tasses del cafè, no son tasses 😉
Salut!
Hi havien plats molt bons i tot rutllava amb una naturalitat envejable.
Vam sortir impressionats ?
Salut!!
Aquesta vegada, has sortit de les teves zones de confort i pel q veig amb éxit.
Sona molt el nom d’aquest lloc i sempre amb grans cròniques. La veritat és que llegin-te, m’han agafat ganes d’anar-hi.
Abraçada!.
Si… feia temps que no anava tan lluny…!!!.
Si un dia tens l’oportunitat, recomanat total.
Abraçada!!
Molt content que us hagi agradat a tots dos i hageu gaudit tant.
Ara, que coneixent-te com et conec, no sembla pas la mena de restaurant del que habitualment surts #excited.
18 preparacions!! Imagino que la proximitat d’aquesta gent en un espai tan reduït també influeix en la percepció tan positiva de la vetllada. A banda de la companyia i la qualitat de la cuina que em sembla espectacular 🙂
Abraçada i fins aviat!!
També t’he de dir que cap a meitat del servei, vaig tenir el meu típic «bajón» de «ara ja en tinc prou i vull marxar» ??
Però va durar uns segons vaig remuntar. I tot va seguir bé. Mentre que en altres llocs, ja no he remuntat i m’he posat en plan «a veure quan acaben»
Segurament la proximitat, però més que res la NATURALITAT…. I sense pingüins !!!.
Abraçada!!
Molt bones Senyor Sampere!
Feia molt de temps, èpoques pretèrites pre pandèmia, que no he escrit cap comentari en el seu admirat blog.
En primer terme, voldría felicitar-lo, un cop més, per el blog, i per la feina i esforç que sense cap mena de dubte requereix. Com a lector habitual realment li ho agraeixo.
A continuació, li recordo que desde que fa anys va recomenar els memorables arrossos i paelles del bar-restaurant Les Fonts, a Cambrils (tot i que el local no acompanya del tot), amb mi no nomès es va guanyar la meva admiració incondicional sino tambè la butlla papal que encara té vigència )))) jejejejeje.
Així mateix, sempre m´agrada punxar-lo, fer-li rabiar una miqueta, amb total cordialitat, amabilitat i com a “divertimento” mutu. Es per això que com a català d´ordre que paga impostos, i per suposat igualment orgullosament espanyol, em recomforta veure com s´endinsa per racons de la nostra (de vostè i meva) estimada pàtria, Espanya, i gaudeix de valent.
Catalunya i la resta de Espanya sempre ens rep amb els braços oberts i amb un gran somriure de benvinguda. Veu com al final indepes i no indepes (d´ordre) no som tan diferents? )))
Molts ànims mestre, ni es plategi remotament deixar el blog i, de nou, felicitats per l´esforç esmerçat.
Una Abraçada.
Content de rebre comentaris, encara que siguin de gent amb qui políticament podem estar en desacord. Però com això és un bloc de restaurants, poc importa si el que comenta, li agrada practicar bicicleta, fer escalada, sentir-se poeta o sentir-se espanyol ? ( català també, clar).
El tema «fer-li rabiar una miqueta», que ha comentat, és una mica complicat. Fer rabiar a algú que li agrada la polèmica, costa una mica. Perquè ves a saber si en lloc de rabiar, ho gaudeix. En tot cas i com ja diu, és un divertimento.
Li explicaré un secret. No sé pas si vostè està a Twitter…. allà publico no gaires coses, però més d’una està pensada per a fer rabiar a personatges en concret. No sempre tiro pel mateix, perquè tinc 4 o 5 presumptes víctimes. Però quan algú pica a l’esquer, no sap lo bé que m’ho passo. Pot no semblar-ho perquè a voltes la cosa s’escalfa bastant. Fins i tot, algun procedent de Twitter apareix per aquí, aprofitant la meva generositat de permetre anònims. ?.
La realitat és que m’agrada aquesta mala vida i més quan sempre tinc la potestat d’eliminar un comentari si està passat de voltes o pot ofendre a terceres persones. Com sempre recordar-li, que agraït pel comentari i no tardi tant en tornar.
Una abraçada!!
Primer de tot, felicitar-lo pel blog!
Al setembre, ens farem venir ‘de pas’ Jaén tot tornant del sud per poder sopar a Bagá. Moltes ganes de tastar-lo.
Alguna recomanació per més per Jaén?
Moltes Gràcies anticipades!
Pel que a mi fa, Jaén és lloc per passar-hi un dia i així ho vam ver. Veníem de Granada on ens va agradar l’Atelier i la nit següent vam estar a Ubeda on ens va agradar molt “La Cantina de la estación”. La resta vam fer soses senzilles per anar equilibrant.
Pel cas de Bagá, millor reservar amb dies, que és molt petit i sempre està ple.
Salutacions,