Besta Barcelona és un lloc del qual veureu per les xarxes, tota mena d’elogis. Vam anar amb els companys de 3(o+)aTaula i tot i ser un lloc prou correcte, no vam trobar-hi res a destacar. Vam deduir que és un altre producte auspiciat per campanyes de màrqueting ben treballat.
Feia dies que les meves publicacions eren positives, però s’ha de dir que evitava sortir de la meva zona de confort, sinònim d’anar sobre segur generalment. Però quan anem amb els companys de 3(o+)aTaula, la tria dels llocs és a torns i per aquest motiu vam anar a Besta Barcelona.
Sempre quan surto d’un restaurant al qual vaig per primer cop, em faig la pregunta «tornaré? / tornaria?» i en aquest cas tinc molt clar que no. I no tinc res negatiu a enumerar, però tampoc res positiu. I havent-hi un munt de llocs als quals tinc desig de tornar, és evident que aquest no entra a la meva llista.
Que quins llocs m’agraden? En tinc un munt i molts d’ells els podeu trobar a la Llista de llocs recomanats a BCN, que fem conjuntament amb els companys de 3(o)aTaula. La podeu veure fent clic a la següent imatge.
Que ofereixen a la carta de Besta Barcelona
Vaig entrar al lloc amb il·lusió, però només mirar la carta, em va caure l’ànima als peus. Poca varietat i desordre en la carta, com podreu jutjar vosaltres mateixos.
T’expliquen que fins no sé quin plat, són racions molt petites, que a partir d’allà són més completes i es poden considerar com segon plat. I, tot i això, quan després demanes algun dels plats, ves a saber que no et tornin a la taula amb el típic «lo siento, sacabao», que també va passar ?.
Que vam acabar demanant
S’ha de dir que jo tinc poca corda quan d’una carta no hi ha un sol plat que em faci gràcia d’entrada. I mira que menjo de tot. Per tant, em vaig limitar a demanar el meu plat principal, que va ser ni més ni menys que la truita de Betanzos amb el barret de calamarset que veureu més endavant.
I ja com plats per iniciar l’àpat, em vaig apuntar a la tria dels companys, que va ser aquesta. Una vieira a Cambados amb el seu vel de cansalada, per cada un de nosaltres. A vuit eurets cada una ?.
I tres de nosaltres vam demanar la terrina de cacheiro» amb confitat de «colinabo». Vaja, cap de porc per si no sabeu que és això del «cacheiro».
I l’Esther va demanar aquesta mini empanada cruixent de blat de moro i verat, en lloc de la terrina.
I ja com plats principals (que ens van avisar que igual no arribaven tots al mateix temps, perquè allà «todo está pensado para compartir»), dos de nosaltres vam demanar la truita de betanzos amb aquest barret de calamars. Crec que és el primer cop que demano una truita en un restaurant, com a plat principal, que va resultar una truita normal amb calamarsets no massa saborosos.
I les altres dues eleccions a Besta Restaurant, van ser l’aneguet a tres coccions, tot i que un volia les cocotxes, però «sabian acabao» ?. Segons van dir, l’aneguet correcte, però sense res a destacar.
S’ha de dir, però, que els quatre plats principals, van arribar al mateix temps. Les coses tal com siguin.
Vins i postres a Besta Barcelona
La carta de vins també poc endreçada i una mica ideada perquè ells et puguin recomanar com vaig escoltar en una taula propera amb aquella cantarella que comença amb «como les gusta, suave o con cuerpo?»
Vam escollir el DOQ Priorat Negre de Negres, però tampoc hi havia gaires més opcions al nostre gust.
Pel que fa a les postres, de les que vaig prescindir, van rebre bons elogis per part dels que els van tastar. Oferien tres possibles postres i van escollir el de mandarina i xocolata i també el pastís de blat de moro fumat amb gelat de crispetes i toffee.
Conclusions i reflexions
El que més em va admirar del lloc, va ser la bona campanya de màrqueting que ha aconseguit convertir aquest Besta Restaurant en un lloc de moda i amb afluència de públic prou considerable.
Van obtenir reportatges de la «Cholonch» a La Vanguardia, d’en «Sorrós» al Periodico i excitació de tots els de «sempre», Mantelacuadors, Yummy, Gastroeconomy, TimeOut i molts d’altres que em deixo.
I tots explicant una mica el mateix guió, repetint el tema «unión Atlántico-Mediterraneo» o l’ingeniós significat de la paraula Besta. La conclusió és que van contractar una molt bona agència, amb un bon storytelling.
I ja si feu clic aquí, al el seu Instagram de localització, a la secció TOP que mostra les fotos exitoses, veureu publicacions de tota la fauna habitual.
La reflexió, per tant, no és altre que reconèixer que la publicitat funciona. Altra cosa serà si això té durada. Encara recordo aquell lloc La Bellvitja (un dels cuiners de Besta Barcelona havia estat allà), amb la seva gran campanya, però van tenir la fi del cagaelàstics. I per cert en aquest, vam fer fa anys, la 1a trobada 3(o+)aTaula… i tampoc va anar bé ??.
Com conclusió, recordar que no dic pas que el lloc sigui dolent. Només dic que és un lloc correcte, però res a veure amb l’excitació que llegireu per les xarxes. Estem en temps de fake–news i sovint aquestes s’imposen a la realitat. En termes acadèmics diríem que és un lloc de 6,5, però a mi m’agrada anar a llocs de nota > 7 ?.
Amb la vieira a 8 EUR ja està tot dit. Fan una mandra enorme aquests llocs on, amb l’excusa que tot és per compartir, t’inflen el compte a base de plats esquifits i, a més, t’ho porten tot en l’ordre que els sembla. Sense oblidar tampoc les dificultats per dividir els tastets raquítics entre els comensals. És una forma de “toma cabrón”, com diries tu, que sembla que s’ha posat de moda (igual que el menú degustació obligatori). Espero que els vagi bé, però a mi no m’hi veuran pas.
Per cert, felicitats per la ressenya de la setmana passada. Tot un referent d’excel·lència, el Motel Empordà. I un lloc on sóc feliç!
Bon dia Roger i agraït per les teves paraules.
Ho descrius molt bé i si ens posem a nivell càlcul de despeses, veus que la relació entre el cost del mini plat que et posen, i el que et cobren per ell, queda multiplicat per un factor quasi indecent.
Una mica com aquesta moda actual de les croquetes a 3 € / unitat, en que sembla econòmic, però si ho compares amb el que seria una ració de croquetes, de les d’«abans», resulta que el plat sortiria de 18 €.
però així ho poden camuflar amb el «todo a compartir» que permet fer festa a tots els fans del «postureo».
Salutacions i gràcies per passar.
Com ara ja no faig posts, he de dir-te que subscric totalment el que dius. Un lloc que, tot i no menjar malament, no em desperta cap desig de tornar-hi, ni tan sols de recomanar. Com aquest, crec que hi ha un munt de llocs.
El tema de campanyes de marketing no el domino, però com tu si, imagino que per aquí deu anar el motiu de l’èxit d’aquest lloc. La veritat és que els plats que es veuen per Instagram fan molta patxoca, així com els comentaris “exciteds” que conviden a visitar-lo. No serà pas el meu cas 🙂
Abraçada!!
Tal com posaré a Twitter «Un gran ??? per l’agència de comunicació que ha portat aquest lloc». Però la part trista d’aquesta ironia, és veure un cop més, la capacitat de generar opinió d’aquestes agències.
I totalment d’acord amb el que dius.
Abraçada!!
He mirat l’enllaç que mostres a les localitzacions d’instagram i tal com dius, tota la fauna ha passat per allà. Fins i tot el clown de les boines OMG!.
Abraçada!
Eps Carles ??, no et passis. I si que vaig veure el de les boines ??.
però ja intento ser prudent, que alguna amenaça he rebut. Són de joc brut, però cal ser prudent.
Abraçada!!
Dons, vam anar amb la meva parella, potser fa un any, ja que coneixia algu de sala, i al sortir vaig tenir la mateixa sensació. Ew menja be, si, hi tornaría, no. Crec que es massa car, i es un servei molt informal, i el menjar una mica copiar/pegar. En fí, es molt bcn.
Bon dia Alain,
Tal com dius és molt de BCN, però d’aquests llocs del copiar/pegar.
Vam anar els 4 allà i jo soc més de blanc / negre i vaig sortir decebut, però els altres tres que son més de punts mitjos, també com jo.
I el que més em va sobtar , va ser el local ple. Crec que hi ha tota una fauna que han perdut el concepte de dinar o sopar .
Salutacions,
IG fa molt de mal, com vaig dir al meu post de la setmana passada quan la meva filla ens va portar a dinar per la foto d’una torrija i després resulta que estava congelada per dins, però això sí, era molt bonica per fora.
Besta és el moble més venut del IKEA ??
Salut!
Ja deia que el nom Besta em sonava…. ??
Però a les històries edulcorades de les xarxes, expliquen un altre origen, que ja no recordo. Però com una mica més mitològic.
En resum, les xarxes done imatges irreals en més d’una ocasió. I reitero que el lloc no està malament, però tampoc destaca en res.
Salut!!
He intentat llegir la carta a la seva web, ja es veu del pal que van…
Jo no la vaig mirar. abans d’amar-hi.
Quan no soc jo qui tria el restaurant, prefereixo la «sorpresa» i quan la vaig veure, em va sobtar… En una carta curta, barreja de plats com el de llagosta amb el de les maires (que ells en diuen lirios per donar toc exòtic) i ja veus, al final demanant la truita ??.
Tal com diu el títol, amb un cop «basta» .
Salutacions,
També em referia a que ensenyen la carta durant vuit segons, van desapareixent els plats i al final diu “la carta es renova cobstantment”.
Es el que te ser graciós…
Ostres… no havia arribat aquí ??.
Salutacions,
Bon dia Ricard
Casualmente, abducido por la gran campaña mediática, fuimos a comer la semana pasada y coincido totalmente contigo en el “Besta una vez y basta” igual que cuando fui al Noma, “una vez y nomas”,.
Empecemos con el aforo del local, nunca lo vi tan lleno cuando lo llevaba Sergi, me queje de la gran cantidad de gente que había al mediodía, distancia entre mesas etc., me dijeron que tenían aforo para “80 personas” y que estaban al 50%, realmente, no se donde ni como caben ahí 80 personas, pero como no pienso volver, me es igual.
En cuanto a la comida, pedimos la misma vieira, se sirvió fría y reseca, si sabor; también pedimos un tartar de gamba blanca con picaña madurada y patata frita, plato soso y sin gusto alguno; luego un tartar de vaca ahumada, este plato estaba para un aprobado alto; de plato principal pedimos el canetón en tres cocciones, que también se sirvió frio y así lo hicimos saber, justificándose en que las pechugas eran más gruesas, …, y para mi el mejor plato y que no justifica tampoco la visita, fue un arroz “seco” ?? mar y montaña de cocido y anguila., pongo el interrogante en seco porque estaba aceitoso y la anguila era unos trocitos de anguila y pulpo y ya está.
Coincido totalmente que es un restaurante totalmente mediático sin ningún aliciente gastronómico, por lo que “besta, basta una vez… y ni eso” supongo que aprovecharan el tirón mediático para amortizar y luego cerrar.
Muy cerca de este local está Nairod, que le da cien vueltas al Besta en todo.
Saludos
J.L.
No hi he estat, però només tenint en compte que han “merescut” sengles reportatges d’aquests filibusters anomenats la Vanguardia I el Periódico, em venen al cap les famoses paraules d’aquell exfutbolista alemany “No hase falta que disses nada mas”.
No cal dir que, val la pena fer uns quants quilòmetres per visitar el Motel…
Salut!!
Tens tota la raó Josep Maria.
De totes maneres tampoc podem ser tan radicals ?
No podem excluir els llocs dels « filibusters». Ells publiquen sempre positiu, sigui bo o sigui dolent. I alguns dels que publiquen són del sector bo.
Però vaja, una pèrdua de temps i diners,anar a llocs com aquest.
Salut!
Gràcies Jose Luis per corroborar les sensacions.
Veig que vas tenir les mateixes sensacions i el lloc és «normalillo» i la publicitat que s’han fet, és el problema.
Vam sortir els 4 que anàvem, tots decebuts.
I coincideixo amb el que dius de Nairod.
Salutacions!
Jeje la tortilla ya es una declaración de principios. Se lo dejo a los radical chic!
Una mica instagramer o el que anomeno, tortilla #tomacabrón ??
M’alegra tornar a llegir-te Pipo.
Salutacions,
A 38€ el Negre de negres ja es veu per on va la cosa. Crec que el preu del vi (en moltes ocasions), és una representació de quin tarannà té el restaurant.
D’aquesta nova fornada de restaurants, a Barcelona n’és ple i tots tenen els dies contats. La clau, és no caure en el parany. Invents amb gaseosa 🙂
Bona tarda Màrius,
Si que el preu del vi, pot donar pistes. Però en aquest cas tampoc és gaire pujat per ser BCN. És un vi que en botiga està pels vint-i-pocs i s’han mantingut per sota de x2..
Però si que tens raó que moltes novetats o llocs de nova fornada, van per aquest mal camí.
Salutacions!
Collons amb l’Instagram, només queda que surtin a l’Sport! D’altra banda, em crida l’atenció la perruca de la teva truita, Ricard, li queda molt cuca. Coses com aquestes son les que, com diuen més adalt, fan que doni mandra visitar certs llocs. Abraçada!
Realment aquests llocs fan mandra i pel meu compte els evito. Però quan anem 3aTaula, llavors la tria és per rotació. També m’agrada treure el cap en llocs d’aquests i he de dir que algun ha estat ben positiu.
Quan tots el Sorrós, Regol i gastro_pollas (*) varis, van a fer «comunicació» d’aquests llocs, en hi han de bons i de dolents, tot i que a les xarxes, apareguin tots com de conya.
(*) més d’un cop he estat acusat de «masclista» per utilitzar els qualificatius gastro_pollas o foodi_pollas ??. Mai entro en confrontació per això, però sempre he pensat l’embolic que és muntaria, si feminitzes el qualificatiu… ??.
Abraçada!!
En las experiencias hay un grado de subjetividad , de ánimo personal o de fortuna al escoger los platos que parece que sean sitios difrentes . Ninguno de los platos que me han encantando en las 3 o 4 degustaciones , son éstos que aquí aparecen . A mi me debe haber pasado en algunos (pocos ) de los “recomendados” , que me parecen tuvieron tiempos mejores , de quinta gama ( el peligro de los resrauntes sólo menú ) y algún fraude ( que seguramente no tuvo buen día o no supe acertar ) . Sí coincido que intuía una buena campaña de marketing detrás , por lo heterogéneo de su clientela , pero para mi vale mucho la pena . / el comentario sin haber ido , es de traca
Evidentment en qualsevol experiència en un restaurant hi ha un elevat grau de subjectivitat en el que poden influir diferents circumstàncies. I en sentit positiu i també en negatiu. Sempre ha estat així…
Em limito (en aquest ens limitem, al ser 4) a explicar com va anar la cosa en aquell dia concret. I com pots veure, no va anar bé.
També estem d’acord en la bona campanya de màrqueting…. De fet les xarxes, deixen clar qui en fa i qui no…
En la frase «el comentario sin haber ido , es de traca», no acabo d’entendre que vols dir. Si et refereixes a algun dels comentaris anteriors, no entro mai en valoracions. Ja veus que la meva web, permet comentaris anònims, inventant-se un mail i en tinc de tota mena…. dels que toquen bé el tema, de gent que en realitat son haters meus, de gent que desbarra…. Jo em limito a respondre, amb més o menys encerts ?.