Bisavis. Marcant tendència de futur

Bisavis és un lloc on es mima el producte de qualitat, amb un servei molt proper. L’espai està limitat a 12 places en una barra amb tamborets ben còmodes. Un lloc que val la pena conèixer.

Bisavis és un local peculiar en el que l’Eduard Ros, fa totes les feines de l’auca, donant de dinar o sopar a un màxim de 10/12 persones, que són les places que té el local. I ho fa amb producte prèmium i bones elaboracions. Només com recordatori, està en el mateix local on hi havia La Taverna dels 11

Ara deu fer 10 mesos que vam anar a Bisavis amb 3(o+)aTaula i al final del post, teniu un link a aquella crònica. Tenia ganes de tornar-hi, doncs tinc molta estima a l’Eduard. I tot ve de l’època que ell tenia també, un exitós bloc de restaurants.

Barcelona ha guanyat un lloc on poder menjar bé, però el buit que ha deixat en el món de la crònica, no ha estat pas substituït. Ell equilibrava la balança, fent costat amb la gent que diem les coses com són, sense vendre’ns per un plat de llenties o tres copets d’esquena.

Ara la balança de la crítica al voltant de llocs de BCN, està totalment decantada al piloteig, a no dir mai «res de dolent» i en més d’un cas, a veure si poden obtenir un sopar més. Fa una mica de fàstic, però jo continuo, perquè sempre m’ha agradat bellugar-me entre línies enemigues.

El seu bloc portava per nom Brillat-Savarin i encara continua accessible, tot i que inactiu.

Que trobem a Bisavis

El més important és que trobem honestedat. Productes de primera qualitat, que l’Eduard sap elaborar i millorar quan requereixen cuina de xup -xup. Tampoc l’oferta és massa llarga i està ben pensada de cara a no carregar massa la feina de cuina

No hi ha carta i ell et va explicant el que té i de fet sempre trobareu coses que provoquen desig.

No sé si amb tothom fa igual, però al menys amb mi, com que coneix les meves preferències, d’haver-nos llegit mútuament, ja em va dirigint cap el que pensa que em pot agradar.

Que vam menjar en aquesta ocasió

Vam començar amb unes anxoves que prepara sobre un pa de coca molt encertat.

Tot seguir vam demanar uns camagrocs amb burrata, però van arribar també dues mostres de plats que l’Eduard recomanava, però que no havíem escollit: una porció de foie, que per contrastar venia acompanyada d’uns pebrotets que aportaven dolçor i també unes zamburinyes amb el contrapunt d’un toc de sobrassada.

Vam gaudir amb el plat i les dues mostres que l’Eduard ens va oferir. Bon producte i contrastos ben trobats.

Tot seguit i com plats principals, van arribar uns callos que de fet eren un mar i muntanya, doncs anaven acompanyats d’un espectacular escamarlà. Combinació ben trobada, que fins i tot em va agradar a mi que soc poc de «mars i muntanya»

I per qui m’acompanya, la famosa carrillera feta al xup-xup, que jo ja vaig tastar a l’anterior visita.

Els Vins a Bisavis i les postres

Tot i que l’espai és limitat, té un bon assortiment de vins i escollits amb cura. L’oferta en vins catalans, no és la que m’agradaria i flirteja una mica amb la tendència de vins naturals. Però en té d’interessants de la Catalunya Nord i se li pot perdonar 😏.

Aquest és el vi que vam pactar i va resultar una carinyena molt interessant, de la zona de Fitou i de la VDP Côtes Catalanes. Fa temps que m’adono del potencial que tenen tots aquests vins de la Catalunya Nord i que tot i tenir-los geogràficament propers, no són fàcils de trobar.

Com postres, ens va suggerir una panacota feta per ell, que portava un toc de tòfona blanca. I ens va mostrar i deixar apropar el nas a la tòfona que tenia per les preparacions. La tòfona espectacular i la panacota, de les postres que em queden a la memòria.

Conclusions / Reflexions a Bisavis

Ja us dic que el lloc m’agrada i que si visques per BCN, m’hi deixaria caure de tant en tant, donant sempre per fet, que em trobaria amb alguna sorpresa i producte de nivell.. I això té mèrit, doncs Bisavis té algunes característiques, que no són massa compatibles amb mi.

El restaurant no deixa de ser una barra, tot i que amb tamborets alts i més còmodes que el 80% de cadires dels restaurants de BCN. Tinc la falsa mala fama de que no m’agraden els tamborets, quan la realitat és que no em convencen les barres. Amb els tamborets còmodes, mai he tingut problemes.

Les barres també tenen molts «pros». Permeten interacció amb qui està al darrera i atès que aquesta forma angle recta, és fàcil que facilitin també interacció o complicitats amb altres comensals . El problema és que per gaudir d’aquests «pros», el meu ADN és una mica feréstec 😂i no els gaudeix gaire. Però en canvi hi ha un munt de gent que ho valoren.

I amb total sinceritat, us dic que estic convençut, que aquest concepte de petit format, anirà a més en el proper 2020 i anys successius. I per això auguro molts d’èxits a l’Eduard i el seu Bisavis.

Resum del lloc

• Restaurant de petit format limitat a una barra amb capacitat 10/12 persones
• Cuina i servei a càrrec d’una sola persona
• Un dels llocs pioners a BCN, oferint aquest format reduït
• Productes de primer nivell i molt ben tractats.
• Com és lògic, carta molt curta
• En conseqüència un lloc que cal conéixer

Punt de vista global de 3(o+)aTaula

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Finalment si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a: