Bisavis és un lloc on es mima el producte, amb un servei molt proper. I en un espai molt reduït, limitat a 12 tamborets. Un lloc que val la pena conèixer.

Bisavis

Bisavis és un lloc relativament nou, que ocupa l’espai on havia estat La Taverna dels 11. Un lloc curiós on una sola persona fa tots els papers de l’auca. Pren la comanda, fa el servei de cuina, posa els plats a la taula i cobra al final.

Tot això ho fa l’Eduard, al que conec i tinc real estimació de fa anys. Per cert, no faré el titular en que cau molta gent: “un abogado que se passa a la cocina”, perquè no m’agrada la intenció subliminar de la frase, mentre que curiosament a molts escrividors, els fa molta gràcia.

Ens va agradar Bisavis

El lloc ens va agradar. I no ho dic en relació a les limitacions que imposa, sinó en valor absolut. A més l’estil del lloc, permet molta proximitat, no ja amb l’Eduard, sinó també amb els companys de barra. Jo no soc molt fan de les aproximacions amb companys de barra, però se notar quan un lloc és propici 😏

Em preocupava molt anar-hi, perquè ja sabeu que escric el que penso i tenia por de no sortir-ne massa satisfet i llavors que feia?. A mi no em fa res rajar i ho faig quan hi ha supèrbia o engany. Però mai en un lloc senzill i sense ínfules. I tampoc volia que el post quedés en una carpeta, com ha passat en altres ocasions.

Però ja veieu que escric i ho faig en positiu.  I al bloc comú, veureu detalls dels plats i els preus. Mentre que aquí em limitaré a reflexions generals.

Que trobareu a la carta

La carta de Bisavis, no és massa llarga i moltes de les coses estan pensades de cara a no carregar massa la feina de cuina. Penseu que a més d’atendre la gent, cal donar-lis de menjar. I l’aforament són 12 persones, tot i que segons ens va dir, tret de compromisos, intenta limitar-lo a 10.

Però trobareu plats interessants i que van variant. Els nostres segons va mostrar tot el ventall de coccions. Del «cru» que va demanar l’Esther, a la meva galta de vedella amb hores de xup-xup. I passant per la rajada que va demanar el Jordi que requeria, planxa al moment.

Algunes reflexions de Bisavis

A principi del servei, vaig patir molt. I reconec que en temes de feina, sempre he estat patidor. Veia que ell ens volia atendre bé i a més alguns de nosaltres ens coneixíem de temps. I patia veient que s’allargava la decisió de que demanàvem i la barra s’anava omplint.

Però tot va funcionar bé. No pot ser un servei ràpid, per tot el que he comentat, però tal com he dit, tot va marxar prou bé. De fet és un d’aquells llocs que m’agradaria tenir a prop de casa, per baixar a fer alguna àpats informals. I sempre donant per fet que em trobaré amb alguna sorpresa i producte de nivell.

Els Vins a Bisavis

Tot i que l’espai és limitat, té un bon assortiment de vins. I escollits amb cura. D’entrada em va fer tastar un vi a cegues, sabent que predico a tort i adret que no prenc vins espanyols. El vi estava bo i al destapar l’etiqueta, era de Cadis. L’hagués acceptat, doncs un dia és un dia, però ell el va retirar.

I després d’algun altre joc, vam acabar amb un Artigues de Mas Alta.  que estava al seu bon nivell habitual, però hagués pogut prendre el de Cadis sense problema. I en tot cas vaig agrair la boutade i la confiaça, que el meu boicot, no deixa de ser #postureo.

Conclusions

Crec que Bisavis, mereix una visita. Més que un restaurant, és una barra de menjars. Són noves tendències i cal estar obert a nous estils.

No és el lloc que triaria per un sopar en que la prioritat fos la conversa amb qui m’acompanya. Però hi ha d’haver llocs per cada moment.

I puc assegurar que menjareu bé. La carta és curta, però ben escollida. O al menys escollida de manera que a mi tots els plats em feien gràcia.

Alguns records de com vaig conèixer l’Eduard

Quan vaig començar amb el meu bloc, cap l’any 2009, crec que l’Eduard ja tenia el seu. De fet encara està per la boira. Recordeu el bloc Brillat-Savarin ? . Quan ho va deixar em va saber greu, doncs els dos batallaven en el bàndol de dir els coses pel seu nom. I en aquestes batalles, més val ser colla que quedar aïllat.

En aquells moments (any 2016) tant el seu com el meu, tenien força audiència i estaven marcats els dos, com llocs que no es venen per quatre monedes. També hi havien blocs honestos i alguns segueixen existint, però amb menor audiència.

Tot i que en alguns punts teníem filosofia diferent, en essència érem molt semblants. I amb sinceritat, trobo a faltar les seves cròniques.

Punt de vista global de 3(o+)aTaula

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Finalment si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a: