Bistrots a París. Em provoquen sana enveja

Bistrots a París i  també per tot França, són llocs que em provoquen sana enveja i que enyoro tenir moviments equivalents aquí a Catalunya. I em refereixo als bistrots clàssics com alguns que descric al post. No m’interessen gaire els que s’anomenen neo-bistrots.

De sempre he estat molt proper a França. No sé si serà pel meu esperit de portar la contrària, en un entorn en que hi ha tot un sector que estima poc als francesos, o potser perquè m’aporta molts records, vivències personals i fins i tot, algunes professionals.

També hi deu ajudar el fet que m’expresso en francès amb certa facilitat i llavors el feed back sol ser bo. I a més aprecien molt que dominis la seva llengua.

Sempre comento que a França és freqüent que em diguin «vous parlez très bien en français». I en canvi per les espanyes, em sento sovint dir, i amb un cert toc de menysteniment, «vaya acento catalán tiene usted». I emprenya quan tens clar que superes en riquesa de vocabulari al qui t’ho diu.

Que són els bistrots?

La pregunta és complicada, perquè hi ha molts llocs que no saps si són restaurants relativament populars o bistrots. Però com mai he estat un gran aficionat als encasellaments, tampoc vull filar massa prim. I aquest és l’esquema que podria servir per a definir el concepte de bistrot.

Quins bistrots de París vam fer

La llista la vaig treballar molt i de fet estava prevista per novembre, però hi va haver un impediment, que va fer ajornar fins març, l’estada a París.

I tot i que la nostra base a París era una confortable casa a prop del bosc de Vincenes, a unes poques  parades de Metro, de la Gare de Lyon i que ens permetia fer-hi els esmorzars i fins i tot algun sopar, la idea era fer un bon recorregut pes bistrots més típics de París.

No vull fer-me pesat, ni molt menys vull semblar un pedant fent recomanacions d’una ciutat, de la que només en soc visitant. Per tant, em limitaré a descriure els que més ens van agradar, enumeraré altres als que vam anar i prescindiré de llocs que no aportaven res i eren simples parades per carregar energies. Comencem:

Aquest va ser el que més ens va agradar, després de tot un matí de sessió fotogràfica pel cementiri de Père-Lachaise, que els que em coneixeu a la vida real podeu imaginar l’interès que tinc per aquests llocs 😅  i em tocava premi. I per això vam reservar al bistrot BibGourmand, Les Canailles Menilmontant, ubicat molt a prop.

Realment un gran lloc, amb plats de tradició que esperes trobar en un bistrot autèntic, un servei professional i atent, així com un cost raonable.

Els migdies ofereixen una formule midi, que vam observar molt correcta, així com un menú a 42 € que és el que vam escollir, on els entrants fan la funció d’obrir la gana, mentre que els plats principals, són ben contundents.

Els entrants van consistir en Poireaux à la vinaigrette, œuf ‘parfait’ et haddock  i Terrine de cochon de Mayenne ‘maison’, pickles de légumes.

I els principals, realment contundents van ser la Cuisse de porcelet confite puis snackée, poêlée de légumes, realment molt bona i tendre. I també en Cœur de veau en persillade, shitakés et pomme purée, que vaig trobar espectacular.

I tot seguit les postres, una d’elles de formatge, també el vi que evidentment no va inclòs i l’aigua i el pa, que et trobes damunt la taula. I em va passar pel cap el contrast dels llocs on et pregunten si vols pa, el cobren i t’arriben dues mitges llesquetes 😂. I no reivindico pas que no em cobrin el pa, però a voltes entre poc i massa 😏.

Le Mesturet és un lloc sorprenent ubicat molt a prop de La Bourse. Teníem reserva i bones recomanacions del lloc, però quan vam arribar i vist des de fora, no era gaire atractiu. Fins i tot vam dubtar d’anul·lar la reserva, però vam atrevir-nos i just travessar a porta, ja la impressió va tombar cap a positiu.

L’ambient a l’interior, és espectacular amb gent de totes les edats, gaudint del lloc. Era tot un espectacle observat tot aquell públic tan variat.

La carta, de les que buscàvem amb plats difícils de trobar en el mateix París i la nostra tria va ser anant realment al límit 😂, en la que com primers vam compartir uns escargots i uns cervells de xai arrebossats. Que bons arriben a estar els cervellets!

I ja com plats principals, els ronyons de vedella i jo em vaig atrevir amb un dels plats de la secció més «dura»: «tête de veau roulée sur la languee, cervelle panée, sauce gribiche et légumes de saison» que no deixa de ser com una carn d’olla amb tots els ingredients que podeu veure 🤷🏻‍♂️.

Des del punt de vista gastronòmic, no són elaboracions de primer nivell, però sí correctes i realment ens feia il·lusió provar aquests plats. I com que d’un restaurant m’agrada fer la valoració global, el servei i l’«ambiance», el fan molt recomanable per una escapada Bistrots a París.

Com a postres, vam demanar una versió del cafè gourmand i una tatin.

Passant per la rue de Grenelle, en la ruta a peu que porta de la torre Eiffel als Invalides, t’adones que és una zona ben farcida d’opcions de restauració.

I en el número 212, trobem aquest bistrot que porta nom de bar, amb un interior ben cuidat i amb una barra de coure presidint el local, que et demana d’entrar per fer una aturada en la ruta.

La seva oferta és bastant estàndard en l’àmbit dels bistrots a París, però en ser migdia i veient que ja t’oferien d’entrada la «formule midi», que prenien la resta de taules, vam acceptar: uns œuf mayonnaise i en excel·lent roast beef, que vam complementar amb una taula de formatges, que ens va servir de postres.

El cost amb cerveses, va estar al voltant dels 65 €. Les formules midi, surten sempre econòmiques.

Altres bistrots a París que hem visitat

Al turó de Belleville, trobem aquest bistrot amb menys de 10 taules, bons plats i molt bona oferta de vins. Però potser la seva força mediàtica el pot acabar engolint al ser punt d’atracció de turisme llunyà amb les consegüents aglomeracions de gent i el soroll generat.

Ens va agradar, però l’ambient em va atabalar una mica.

Ens queda el bon record del seu ris de veau au citron, que un cop més em queda el dubte de per què els lletons són tan cars a França i també la seva joue de veau.

La foto està agafada del seu Instagram, ja que em vaig oblidar de fer-la en el moment de sortir.

Ja en zona més prèmium, vam anar a Le Griffonnier. Està a un tir de pedra del ministeri de l’interior, que prou ho vam notar en sortir, just a la cruïlla, quan ens va tocar esperar a que sortís una d’aquelles comitives característiques amb escortes a tort i dret.

Ubicat en un local sense cap altre atractiu que «l’ambiance» i una mica sorollós, ofereixen tot una sèrie de plats típics, dels que ens van quedar a la memòria l’assiette de charcuterie, la terrine de cochon Basque, així com el seu œuf mayonnaise, del que llueixen haver guanyat una edició del campionat del món.

Un lloc que val la pena a la llista Bistrots a París, pels seus vins i que només obren els migdies i un vespre a la setmana, crec recordar que dijous.

I ja com opció low-cost, tot i no ser bistrot

De fa anys, en estades a París de més de quatre o cinc dies, sempre hem fet el ritual d’anar a un Bouillon. Abans era el Bouillon Chartier i aquest cop hem volgut provar el Bouillon République, on permeten fer reserva i evitar la cua habitual.

Els Boullons són una curiositat amb grans sales estil de segle XIX, molta aglomeració, cua per entrar i un ambient increïble. La gastronomia és correcta i de fet no hi ha res a destacar, o potser sí, si ens fixem en l’espectacular relació qualitat-preu. Només vull dir-vos que aquests dos primers, més els dos principals (la sopa de ceba es considera principal), el seu cost va ser de 29,50 € 🤦‍♂️.

I si li sumem les dues postres cafè gourmand, més el vi (rouge AOP Côtes du Rhône 500 cc) i un Vittel gran, ens n’anem a 48,20 €, que em sembla un preu increïble estan a París i amb un nivell de servei destacable.

Cada cop que anem a un Bouillon, em quedo intrigat pensant en com poden fer-lo rendible i si un model així seria exportable a Barcelona. També em quedo intrigat, amb el model de públic: gent de totes les edats, discrets i a l’altre extrem del turisme de pizza, kebab i hamburguesa.

Conclusions i reflexions dels Bistrots a París

La pregunta que gent propera em sol fer en privat, quan fem escapades d’aquest tipus, és perquè no hem anat a llocs d’anomenada i estrellats.  I us enumeraré diferents motius:

En primer lloc no soc amant dels estrellats, llevat d’algunes excepcions. I si no hi vaig quan estic per aquí, menys ho faré quan estic per FR, en que els preus es disparen.

També us diré que el pressupost, arriba on arriba i no he estat mai de tirar la casa per la finestra. I d’acord que redistribuint el pressupost, podria anar a alguns, però és que em fan mandra. I  a més em ve de gust menjar plats com alguns que he descrit, típics de cuina de bistrot.

I com a comentari general, em sorprenc sempre que fem escapades, lluny de Barcelona, trobar-me un servei agradable, professional, gens servil, natural, etc.

I pel que fa preus, si que a algun lloc, bàsicament bars,  algun m’ha patinat una mica. I en el dia a dia, com fèiem algun sopar a «casa», als supermercats els preus són una mica més elevats. Però si ens fixem en els dos tiquets que mostro dels dos primers bistrots, no difereixen gaire, dels tiquets habituals que publico de llocs de BCN fel meu target habitual.

I el post queda com resumen personal de l’escapada fent Bistrots a París, que aprofito per a compartir amb vosaltres. Les properes escapades seran suïssa i al juny a Copenhaguen… I ja us avanço que en aquesta segona, no reservarem al Geranium, de Rasmus Kofoed 😂.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.