Bodega Bonay. Un lloc a tenir a l’agenda

Bodega Bonay és un d’aquells llocs dels quals en surts satisfet. Sense ser cap must gastronòmic, trobes plats ben originals, ben elaborats, servei dels que cal destacar i una ambientació general que fa que t’hi trobis bé.

Com he comentat més d’un cop, no tots busquem el mateix d’un restaurant. Hi ha qui busca que el sorprengui, altres que ja hi van a buscar determinats plats o simplement a lluir perquè està de moda i així podríem continuar, perquè cada persona és un món.

En el meu cas, busco plats ben elaborats, bon servei i confort, que de fet és demanar molt. I no necessito que «em sorprenguin» ni tampoc «viure experiències». De fet, massa sorpresa pot arribar en mi, pot arribar a ser contraproduent i tot 😂.

Trobar plats ben elaborats, avui en dia no és massa problema si vigiles on entres. Hi ha molt de talent i en molts casos jove, repartit pels restaurants.

El tema bon servei ja és més complicat i cal rascar una mica més. Els meus paràmetres de bon servei, podrien resumir-se en professionalitat, naturalitat i sentit comú. I aquí a Catalunya, que parlin en català ja el atorga més punts. I en el cas hipotètic que en un lloc no l’entenguessin, marxo sense més explicacions.

El tema confort, és el meu subjectiu. En el meu cas seria poc soroll, un espai acceptable entre taules i l’ambient general, tot i que aquest pot variar d’un dia a un altre.

I Bodega Bonay, compleix àmpliament amb els tres requisits que acabo d’enumerar, i per això ja dic a la introducció que es tracta d’un lloc del qual vam sortir amb bon gust de boca i és d’aquells llocs als quals tornaria ben a gust, cosa que no dic de tots.

Que ofereixen a Casa Bonay

Cal que tinguem en compte, que no deixa de ser un restaurant d’hotel. Però en lloc de cuina «uniforme» típica de molts hotels, ofereixen una carta reduïda a partir d’una àmplia cuina oberta que trobem al fons de la barra.

Aquí us mostro la seva carta tal com l’he trobat a la seva web, que tot i oferir diferents idiomes incloent el català, resulta que la part que mostra el menú està sempre en anglès i no recordo si la carta que ens va arribar a la taula, era en català o castellà. En tot cas, no era en anglès!

Que vam demanar

Per començar i anar fent boca vam demanar el pa amb mantega fumada, que sempre és un bon començament i més si aquests elements són de qualitat destacable.

I vam decidir compartir plats i vam començar amb una amanida de fonoll i mongetes verdes amb una vinagreta de festucs.

Les amanides de fonoll, i més ara que és temporada, m’encanten. A casa les preparem amb cítrics i volia veure com ho apanyaven aquí, que va estar prou encertada.

Tot seguit una tatin de carxofa, que ens va encantar, així com l’anguila lacada amb amanida de col.

Finalment i  ja com plats principals, sense compartir més enllà de tastar el de l’altre, vaig demanar els tagliolini aglio olio i peperencino que anaven amb escopinyes. Plat que vaig gaudir, però és que el «aglio olio i peperencino» és per a mi, la millor companyia d’una pasta.

Mentre que l’altre plat va ser un tàrtar, del que vaig tastar una mica, però la seva elaboració, tot i que bona, no estava en sintonia amb les meves preferències i, en canvi, va rebre prou d’elogis de qui els va demanar. Vaja, l’obvietat que sempre repeteixo i que costa d’entendre a tanta gent: la subjectivitat dels gustos.

Postres a vins a Bodega Bonay

No puc opinar de la carta de vins, ja que vam anar directament a copes de les quals oferien diferents possibilitats i de proximitat. Però pel que vam veure, tant per les taules com a les vitrines, així com d’algunes referències que en tinc, hi ha força varietat.

I pel que fa a les postres, oferien 5 possibilitats de les quals una eren formatges. Vam escollir el pastís d’ametlla, que ja indicava a la carta que requeria 10 minuts d’espera. El vaig tastar i em va semblar excel·lent.

Conclusions i reflexions

El públic era majoritàriament visitants estrangers. Res a veure amb guiris, que ja enteneu el que vol dir i diria que molts d’ells eren hostes de l’hotel. I un hotel ben atractiu amb una mitjana de preus actual al voltant dels 320 €/nit.

I, sense voler semblar classista, això es reflecteix en l’ambient de la sala que sense cap mena de concessió al luxe resulta molt confortable.

El servei ens va entrar amb un «hola chicos» que en rebre la nostra resposta de«bona nit» va girar ràpidament a un servei en català, amable, planer i professional. El que deia del sentit comú abans.

I un cop més cal recordar que és ben trist que ens calgui destacar com extraordinari el que caldria fos normalitat. En resum: molt bon servei per part de tot el personal amb qui vam interactuar.

I una oferta de plats, que si la reviseu atentament, veieu que surt bastant de la uniformitat en què s’han convertit moltes cartes actuals.

Curiosament tenen la web en més d’un idioma i també català. Però al fer clic al menú, tots els links van al menú en anglès. I no recordo si la carta en paper, era en català o castellà.

Resum a Bodega Bonay

• Local cèntric i confortable
• Selecció de plats ben originals
• Servei a destacar
• En conseqüència, recomanable

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.