Bronzo al Born, és un italià que ofereix cuina veneciana i que resulta recomanable per la seva cuina i tracte. Molt a prop de l’estació de França en un carrer per a vianants.

No era un lloc que tingués previst, però era un dels dies que havia quedat per a sopar amb el meu fill i com ja havia tingut un dinar per BCN al migdia, no volia bellugar-me massa d’on ell viu i vaig decidir provar Bronzo.
Em sonava de nom, però no tenia més referències i a més no sabia que tenien un segon local a Barcelona, precisament al Born. I ocupa el local, on fa un temps hi havia El Salero.
Els que em seguiu, sabeu que soc fan de dos llocs de cuina veneciana a BCN, en concret Bacaro i Xemei i vaig entrar en aquest, una mica en to de «a veure què passa».
I ja avanço que el resultat va ser prou bo i és d’aquells llocs que no tindria cap problema a repetir, perquè el tracte va ser perfecte i els plats de pasta de «10». I era un dia que vam tenir la mala sort de coincidir amb una taula com de 20 persones, cosa que en general destarota el servei, però no va ser així i el xivarri era prou moderat.
Que ofereix la carta de Bronzo
A la seva web la teniu, però us mostro un fragment capturat d’allà
Que vam demanar
El servei va ser molt amable i ens van oferir la possibilitat de demanar mitges racions per a poder provar més coses i, per tant, vam començar amb mitja de croquetes Caesar i mitja de sardines en saot, mentre que la truita carbonara, no ho permetia i va arribar sencera.
Els 3 plats correctes, sense res a criticar, ni tampoc destacar-
I com plats principals, vam escollir dues pastes:els Agnolotti de baccalà mantecato, bottarga i all negre i per a mi, els cavatelli amb guanciale i pesto de pistacchio. I aquí sí que he de dir que les pastes estaven a nivell prèmium.
I amb racions gens escasses. Potser perquè venia d’un dinar a Coure el mateix dia, que per primer cop a la meva vida no em vaig acabar un plat de pasta. I els meus cavatelli, estaven de mort 🤷🏻♂️. Em dec fer gran…
Vins i postres a Bronzo
La carta de vins ben assortida i ja amb oferta de vins a copes i sense haver de demanar-ho. Que ja cansa una mica haver de fer la pregunta i trobar-te amb una resposta dubitativa que a vegades fa pensar que pensen que els ha sobrat o si queda alguna mostra oberta.
Vam demanar un parell de copes d’un Valpolicella Classico DOC, Veneto que va resultar molt correcte.
Pel que fa a les postres, podeu veure l’oferta a la seva web i és la típica d’aquests llocs de cuina italiana. Però entre que havíem quedat plens i que la taula de 20, començava a atabalar-nos, vam decidir demanar el compte i marxar.
Conclusions i reflexions
Vaig reservar a Bronzo una mica anant a l’atzar. Havia vist publicacions del lloc i temia un lloc cuqui-Instagramer. De fet, i sense voler allunyar-me del Born, vaig optar per aquest per la seva facilitat de reserva en línia.
I he de dir que en vam sortir prou satisfets, tant pels plats de pasta com per l’amabilitat del servei. Un d’aquells llocs que no sé si hi tornaré, però que no hi tindria pas inconvenient.
Per tant, una altra opció italiana al Born que se suma als ja publicats Gravin i Murivechi.
Resum a Bronzo
- Ubicat en un carrer tranquil per a vianants
- Servei molt amable i professional
- Bons plats, especialment les pastes
- En conseqüència, un lloc a tenir en compte al Born
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Pregunta: els 20 eren d’aquí o del nord d’Europa? Ko fa poc vaig sopar al costat de 10 alemanys a Stuttgart i semblava que nosaltres feiem més soroll.
Els plats magnífics, poder excés de cobertures (pasta i postres), pero els colors tenen bona pinta.
Eren com un grup d’empresa en que hi havia gent de diferents llocs, però es veien molt «modositos». Però només vam estar al seu principi… ves a saber si no e svan anar animant.
Les pastes estaven molt bones!!. Els primers, correctes.
Salutacions!
Hi hem dinat avui, però al del carrer de Còrsega. Molt d’acord amb la teva valoració. La pasta – Agnolotti i Pappardelle al ragú- molt bona, la primera amb un gust curiós que no t’esperes, una delícia.
Per picar les croquetes correctes, amb l’arrebossat una mica estrany, un cruixent com artificial, però gustoses. I un “Fritto misto: Calamari & zucchine” amb els calamars excelents.
Pler total, una mica sorollós però sense molestar.
Bona tarda,
No he estat al de Còrsega, però pel que vaig veure les cartes són iguales.
Dos espais ben pensats que queden a la llista de llocs desitjables de cuina italiana.
Gràcies per la teva aportació!
Salutacions.
Això de la truita de carbonara fa bona fila.
A veure si el Santi s’anima, que pels “italians” és una mica reticent.
Salut!
Estava bona, però tinc millor record de la de Xemei.
Salut!
Hola Ricard,
Excel•lent recomanació. Hem estat avui i molt bé. Teca molt bé, servei molt professional i proper (sense haver de dir “hola chicos”), sense soroll a pesar d’estar ple i preu molt raonable.
Moltes gràcies.
Carlos
Hola!
M’alegra que us vagi agradar.
Curiosament, d’aquest lloc i de que el vaig pubicar, he rebut un munt de feed backs positius a través de les xarxes i fins i tot en privat.
Content de ser d’utilitat i gràcies per passar per aquí!
Salutacions,