Brugarol és un petit restaurant al Call barceloní , just tocant Sant Felip Neri, inspirat en els bars Izakaya japonesos, en el que predomina la cuina en cru. Va ser una agradable sorpresa el descobrir-lo.
M’encanta trobar llocs a Barcelona, que sense ser novetat sorprenen i em provoquin en sortir-ne, la pregunta «com és que no el coneixia?». No em passa gaire sovint i Brugarol ha estat un d’aquests llocs.
Que com l’he descobert? Fa anys que comparteixo sopars a BCN amb el meu fill, que ja ha complert els trenta anys. Fins no fa massa, era jo qui el «portava» a restaurants, però m’estic adonant i és llei de vida, que cada cop dóna més la sensació que és ell qui em porta a mi. I aquest ha estat una de les seves aportacions.
Pel que m’ha explicat i he esbrinat per la xarxa, aquest restaurant pertany al grup Brugarol , que integra entre d’altres, l’Hostal La Fosca, el celler Brugarol i La Finca Bell LLoc.
I dins d’aquest grup, trobem també el restaurant que avui publico, així com un de nou, obert a l’Eixample, al carrer de Còrsega amb nom Brugarol X.
Que ofereixen a Brugarol?
Brugarol Barcelona, és un petit restaurant per 21 comensals on tastar tapes. El podem definir com un bar de tapes inspirant en els bars Izakaya japonesos, en el que predomina la cuina en cru. I a paraules d’ells, molts dels seus productes provenen de Brugarol, Palamós, al cor de l’Empordà.
A grans trets i com podeu veure a la següent imatge, podem optar per demanar tapes al nostre aire, o deixar que ells ens portin el que mostra el seu menú, que de fet ja anàvem amb aquesta intenció. I ara m’adono que vaig fotografiar la versió castellana.
Que ens va arribar a taula?
En primer lloc, la tapa a base de bonítol i nyàmera, que ja ens va sorprendre pels seus sabors. Mostro el platet individual per cada un dels comensals.
Van continuar amb un sashimi de corball amb emulsió d’algues, ceba vermella, daikon amb all i llima, plat que em va confirmar que hi havia bon nivell.
Després aquesta tonyina amb verdures ecològiques crues amb sèsam i gingebre. Un plat que d’entrada vaig pensar retiraria les «herbes seques» decoratives ? i que en realitat a més de bones, oferien sabors ben agradables.
Tàrtar de tonyina damunt de «wonton» cruixent, teriyaki i maionesa japonesa. Com per demanar una dotzena i fer sopar monotemàtic ?. Aquí també el platet que arribava a cada un.
i aquesta curiositat: flam de tòfona cuit a foc lent amb shilitake encurtit.
Pop damunt d’escuma de patata i daishi, espàrrec de mar i fibres de xile. Un altre encert.
Tataki de vedella que tot i que el plat no mereix cap crítica negativa, era com una baixada de nivell gustatiu en comparació als plats que havien arribat fins el moment.
I ja com darrera tapa a Brugarol, la galta de vedella, amb puré albergina. Un plat molt celebrat per qui m’acompanyava, però jo l’hagués canviat per algun dels inicials. I no és pas que amb la dieta m’hagi tornat vegetarià, però és que els de peix cru inicials, oferien molt de nivell.
Vins i postres a Brugarol
No vaig veure la carta de vins, al demanar quins oferien a copes. I en la secció de negres, tenien tres opcions: El Mineral, el del mateix celler Brugarol i un tercer de procedència més llunyana.
I pel que fa a les postres, pel que mostra la carta, dedueixo que únicament aquesta mousse de caramel de miso, que estava prou bé.
Conclusions i reflexions
En aquesta ocasió, hi ha bastants temes a tractar. En primer lloc, la gran amabilitat del servei, amb un nivell d’empatia i ganes d’agradar que mereixen ser destacades. Ens van portar plats, tres persones diferents i la satisfacció va ser total. Quin contrast amb els serveis desganats o robotitzats, tan abundants en la BCN actual.
He de confessar que algun moment ens van dir «#chicos» en servir els plats ??. Però en cap cas l’ofensiu i robotitzat #hola_chicos amb el que et reben en alguns llocs, just abans d’acomodar-te.
Curiosament, a Brugarol, majoria de públic estranger i fins i tot algun menjant sol a la barra. No sé pas a quina guia troben el lloc, perquè el carrer no és gens de pas i instal·lats enfront de la finestra, no es veien pas els típics passavolants que van buscant lloc.
I per trobar alguna pega, és que el sistema de reserves, obliga a escollir torn, en horaris no massa coincidents amb els meus hàbits: 19:30 o 21:30. Com em calia tornar a Cambrils, vam escollir les 19:30 i s’ha de dir que les dues hores de marge, són prou generoses, en un lloc en què no serveixen cafès.
El primer torn estava totalment ple, de públic estranger i d’aquells que ja ens agradaria tenir-ne més a BCN: educat, discret… I com a mostra que ja esperen públic forà, que quan obren portes i saluden als que estan esperant, la llengua per defecte és l’anglès, que giren a català quan troben dos nadius com nosaltres ?.
En resum, Brugarol em va sorprendre i si fos un lloc que si tingués més a prop de casa, no dubtaria en tornar-hi.
RESUM a Brugarol
- Petit restaurant al Call a BCN
- Inspirant en els Izakaya japonesos
- Amb molt bon producte de proximitat
- I molt bon tracte del peix cru
- Servei amable que et fa sentir a gust
- En conseqüència, molt recomanable
Ays els nens! que ens fan grans ?
Un menú molt apetible i això de l’horari, penso que és millor a primera hora. Només en compromisos extrems agafo taula a les 15 o a les 22, que ens ha passat, però molt millor a primera hora.
Salut!
Em va agradar molt. I si hi torno, no vull menú degustació. Aniré als plats de peix tipus japo. Estaven de mort
Salut!!
Ostres, pels que ens agraden els japos, aquest és una veritable temptació. La RQP, vistos els plats, semble perfecte
El poso a la llista, aviam si hi vaig al gener.
Salut!
Crec que t’agradarà. Ja em dius quan hi vagis.
Com consell, passar de menú i anar a carta amb els plats de peix.
Salut!!
Gran descobriment, Ricard. Hauré passat pel devant unes quantes vegades sense adonar-me’n. Gran olfacte el del Sempere Jr!
Abraçada i bones festes, company!
Ell va passar un cap de setmana a la casa «mare», els van ensenyar el celler i els van explicar del restaurant a BCN. Hi va anar i ara em va «portar».
Jo feia anys que no anava per aquells carrers.
Abraçada i bones festes!!
Quina plaga això del “hola chicos”, quan ho sento em venen ganes de sortir corrents…
Bon Nadal a tothom!
En aquest cas es limitava a «chicos» segons quin plat arribava.
Continua sent ridícul, però al menys ja s’havia establert ja una relació de confiança prèvia (el servei era modèlic!).
En canvi és realment greu quan la cosa s’inicia a l’entrada, abans d’ocupar taula.
Bones festes Josep Maria!!
Ahir varem anar a sopar al BrugarolX del carrer Còrsega. Molt bon servei i qualitat excel·lent dels productes. Tothom (els 4 que anem sempre junts) va quedar molt satisfet. És d’una RQP fantàstica. Totalment i absolutament recomanable.
Salut!!
Ah, varem fer el menú degustació.
Content que us vagi agradar. Sempre és bo veure coincidències quan publico alguna cosa en positiu.
Gràcies pel feed back!!
Salutacions!