Brugarol és un petit restaurant al Call barceloní , just tocant Sant Felip Neri, inspirat en els bars Izakaya japonesos, en el que predomina la cuina en cru. Va ser una agradable sorpresa el descobrir-lo.

Brugarol

carrer de Salomó ben Adret, 10
(a tocar de Sant Felip Neri)

Web del lloc

Reserves per la Web

Brugarol entrada

M’encanta trobar llocs a Barcelona, que sense ser novetat sorprenen i em provoquin en sortir-ne, la pregunta «com és que no el coneixia?». No em passa gaire sovint i Brugarol ha estat un d’aquests llocs.

Que com l’he descobert? Fa anys que comparteixo sopars a BCN amb el meu fill, que ja ha complert els trenta anys. Fins no fa massa, era jo qui el «portava» a restaurants, però m’estic adonant i és llei de vida, que cada cop dóna més la sensació que és ell qui em porta a mi. I aquest ha estat una de les seves aportacions.

Pel que m’ha explicat i he esbrinat per la xarxa, aquest restaurant pertany al grup Brugarol , que integra entre d’altres, l’Hostal La Fosca, el celler Brugarol i La Finca Bell LLoc.

I dins d’aquest grup,  trobem també el restaurant que avui publico, així com un de nou, obert a l’Eixample, al carrer de Còrsega amb nom Brugarol X.

Que ofereixen a Brugarol?

Brugarol Barcelona, és un petit restaurant per 21 comensals on tastar tapes. El podem definir com un bar de tapes inspirant en els bars Izakaya japonesos, en el que predomina la cuina en cru. I a paraules d’ells, molts dels seus productes provenen de Brugarol, Palamós, al cor de l’Empordà.

A grans trets i com podeu veure a la següent imatge, podem optar per demanar tapes al nostre aire, o deixar que ells ens portin el que mostra el seu menú, que de fet ja anàvem amb aquesta intenció. I ara m’adono que vaig fotografiar la versió castellana.

Brugarol carta

Que ens va arribar a taula?

En primer lloc, la tapa a base de bonítol i nyàmera, que ja ens va sorprendre pels seus sabors. Mostro el platet individual per cada un dels comensals.

Van continuar amb un sashimi de corball amb emulsió d’algues, ceba vermella, daikon amb all i llima, plat que em va confirmar que hi havia bon nivell.

Després aquesta tonyina amb verdures ecològiques crues amb sèsam i gingebre. Un plat que d’entrada vaig pensar retiraria les «herbes seques» decoratives ? i que en realitat a més de bones, oferien sabors ben agradables.

Tàrtar de tonyina damunt de «wonton» cruixent, teriyaki i maionesa japonesa. Com per demanar una dotzena i fer sopar monotemàtic ?. Aquí també el platet que arribava a cada un.

Brugarol tartar tonyina

i aquesta curiositat: flam de tòfona cuit a foc lent amb shilitake encurtit.

Pop damunt d’escuma de patata i daishi, espàrrec de mar i fibres de xile. Un altre encert.

Brugarol pop

Tataki de vedella que tot i que el plat no mereix cap crítica negativa,  era com una baixada de nivell gustatiu en comparació als plats que havien arribat fins el moment.

Brugarol tataki vedella

I ja com darrera tapa a Brugarol, la galta de vedella, amb puré albergina. Un plat molt celebrat per qui m’acompanyava, però jo l’hagués canviat per algun dels inicials. I no és pas que amb la dieta m’hagi tornat vegetarià, però és que els de peix cru inicials, oferien molt de nivell.

Vins i postres a Brugarol

No vaig veure la carta de vins, al demanar quins oferien a copes. I en la secció de negres, tenien tres opcions: El Mineral, el del mateix celler Brugarol i un tercer de procedència més llunyana.

I pel que fa a les postres, pel que mostra la carta, dedueixo que únicament aquesta mousse de caramel de miso, que estava prou bé.

Conclusions i reflexions

En aquesta ocasió, hi ha bastants temes a tractar. En primer lloc, la gran amabilitat del servei, amb un nivell d’empatia i ganes d’agradar que mereixen ser destacades. Ens van portar plats, tres persones diferents i la satisfacció va ser total. Quin contrast amb els serveis desganats o robotitzats, tan abundants en la BCN actual.

He de confessar que algun moment ens van dir «#chicos» en servir els plats ??. Però en cap cas l’ofensiu i robotitzat #hola_chicos amb el que et reben en alguns llocs, just abans d’acomodar-te.

Curiosament, a Brugarol, majoria de públic estranger i fins i tot algun menjant sol a la barra. No sé pas a quina guia troben el lloc, perquè el carrer no és gens de pas i instal·lats enfront de la finestra, no es veien pas els típics passavolants que van buscant lloc.

I per trobar alguna pega, és que el sistema de reserves, obliga a escollir torn, en horaris no massa coincidents amb els meus hàbits: 19:30 o 21:30. Com em calia tornar a Cambrils, vam escollir les 19:30 i s’ha de dir que les dues hores de marge, són prou generoses, en un lloc en què no serveixen cafès.

El primer torn estava totalment ple, de públic estranger i d’aquells que ja ens agradaria tenir-ne més a BCN: educat, discret… I com a mostra que ja esperen públic forà, que quan obren portes i saluden als que estan esperant, la llengua per defecte és l’anglès, que giren a català quan troben dos nadius com nosaltres ?.

En resum, Brugarol em va sorprendre i si fos un lloc que si tingués més a prop de casa, no dubtaria en tornar-hi.

Brugarol tiquet

RESUM a Brugarol

  • Petit restaurant al Call a BCN
  • Inspirant en els Izakaya japonesos
  • Amb molt bon producte de proximitat
  • I molt bon tracte del peix cru
  • Servei amable que et fa sentir a gust
  • En conseqüència, molt recomanable