Buj Restaurant, és un lloc que s’ha quedat ancorat en el temps. En realitat en vam sortir decebuts per diferents motius i amb un cert mal gust de boca..
Vam anar-hi amb els de 3(o+)aTaula. La tria va ser al meu càrrec i el post conjunt, l’ha escrit el Jordi, amb el consens del grup.
Després de l’experiència positiva a Quilez, ens preguntàvem quants més llocs trobaríem a BCN, clàssics, que treballant en silenci oferissin bon nivell. I així a la cerca del Sant Grial, vam aterrar a Buj Restaurant.
I ja no vam començar bé
Havia fet reserva a través del seu formulari a la seva web i m’havien respòs per mail amb un lacònic missatge a l’estil de “Gracias”, sense l’habitual recordatori de dia i hora. I ja vaig pensar “aisss”.
El dia de la reserva, va arribar primer l’Esther i «no els constava cap reserva». Arribo als pocs segons, ja em poso una mica excited i els mostro el mail , que no llegeixen.
Reacció: “ahh… bé, no pateixi perquè tenim alguna taula lliure”. Però dit amb aquell aire en que et queda el dubte de si tot els dona igual o fins i tot pensen que t’inventes la reserva. Vaja, com si et fessin un favor, al donar-te taula sense reserva.
No he tingut mai restaurant, però si una empresa de serveis. I sempre que he/hem tingut una errada o hem intentat maquillar d’alguna manera. Tampoc cal humiliar-se, però qui té culpa l’ha d’assumir i en cap cas posar en dubte a l’altre.
Menú / carta a Buj Restaurant
Ens van oferir les dues opcions i vam escollir carta, doncs quan fem 3(o+)aTaula intentem descriure aquesta última. I de fet intentem evitar llocs de menú feiners, doncs comporten més aglomeració i en conseqüent soroll. En aquest cas era un menú de 20€ i ja solen ser menys massius.
I crec que aquí vam fer una errada, doncs veient el menú de les altres taules, els plats pintaven millor que alguns dels nostres. I crec que la totalitat de la sala, prenien menú
Els plats
A la crònica del grup, a la que teniu un link al final, veure els detalls i el preu. Però avanço alguna cosa aquí. El primeres eren correctes, tot i que amb una presentació que no concorda amb el que pretén el lloc. Fixeu-vos amb aquests calamars, per mostrar un exemple.
I com segons, amb el Jordi vam compartir un arròs d’espardenyes i em va recordar totalment el look dels arrossos que es feien abans. La foto ho diu tot. I amb les espardenyes passades de cocció i per tant xicletoses. I potser a la foto no es nota, però amb colorant pujat.
Les copes a Buj restaurant
Feia temps que en un restaurant, no em trobava amb unes copes tant cutres. De propaganda d’un celler de vins.
Reflexió final a Buj Restaurant
No deu estar molt actualitzat el lloc, quan estant en una zona en ple eixample, hi havia absència total de gent en edat laboral. I a la zona trobem comerç i despatxos professional. Més aviat semblava el menjador d’una residència de 3a edat. I ho puc dir sense manies, doncs jo estic a la 3a edat.
Em va copsar quan vam arribar a les 13:30, trobar com 3 o 4 taules, ocupades per una sola persona, menjant escudella. Els dimecres crec que posen escudella al menú. No dic res més que «em va copsar».
Sabeu que rajo poc de restaurants, encara que alguns em vulguin penjar aquesta etiqueta. No cal ni argumentar-ho perquè l’estadística (una ciència exacta), demostra que no és aixó. Només cal analitzar els darrers títols de restaurants publicats. Però el dia no ens agrada un lloc, ho diem sense manies.
Just sortint de Buj Restaurant, el vam definir com un lloc ni-ni-ni…. Perquè no donava la talla en cap apartat. I lamentàvem haver llençat 40€ per cap d’aquesta manera.
Punt de vista global de 3(o+)aTaula: Feu clic a:
Feu clic per veure altres llocs de l’eixample, que tinc publicats.
Hi ha restaurants que de dilluns a divendres has d’anar a menú els descabales la cuina.
Doncs res, queda a 400 m de la feina del Santi però tenim altres opcions…
Salut!
Si, si… Però la prova del cotó, és que fins i tot al menú, no hi havia pràcticament gent en edat laboral….
Salut!
Comentario desproporcionado sobre un restaurante que tiene muchos años de historia, creo que se ha pasado diciendo que ha tirado 40 euros a la basura y no hace ningún bien a un negocio que como todos puede tener un mal día o no estar a la altura de sus expectativas.
Soy clienta asidua del Buj y le aseguro que la hospitalidad de su gente y el buen hacer y ganas que tienen para nada coincide con su comentario que para mi gusto es un poco destructivo.
Saludos
En primer lloc, gràcies per passar per aquí, on tothom pot mostrar les seves opinions….
Tampoc dramatitzem…. dic “haver llençat 40€ “, no utilitzo la paraula «deixalles» (per vostè «basura»)
En el meu post, em limito a explicar les sensacions amb les que vaig sortir.
Amb el grup de 3(o+)aTaula, des de fa temps, publiquem de manera quinzenal, restaurants i els puntuem de manera independent, valorant 12 apartats diferents (menjar, copes, RQP, decoració….) i al final fem la mitjana dels 3. I tal com podeu veure al link, la valoració va sortir un 4,7, molt inferior a la nostra mitjana habitual, en que en tenim més de 50 que superen el 7.
Igual els 3 som “raros” i resulta que a tothom agrada. Realment no tenim cap interès en fer mal a cap empresa, doncs els 3 del grup som o hem estat empresaris i sabem el que costa portar una empresa.
Contents doncs de que a vostè i a més gent els agradi.
Salutacions,
No dramatizo para nada, simplemente soy lectora de muchas críticas gastronómicas y para mi gusto su artículo se ven claras intenciones de desprestigio hacia este negocio y como ejemplo puedo decir que intenta meterse hasta con las copas que utiliza el local, cosa que veo como una guinda a la crítica que hace de su experiencia y absolutamente innecesaria. Para nada quiero catalogarlo de raro ni a usted ni a sus socios y menos voy a caer en el juego sarcástico de que este restaurante le gusta a todos menos a ustedes, la diversidad de opinión es totalmente respetable pero desde mi humilde opinión en este comentario hay una intencionalidad.
Por otro lado decirle que si una cosa buena tiene el Buj es que siempre que me he quejado de algo (soy muy objetiva y clara en eso) SIEMPRE la reacción ha sido rápida y buena. Les invito a realizar esta práctica y valorarla en su blog.
Saludos
Lucía
Només un parell de detalls…. En els pràcticament 100 restaurants que portem descrits amb el grup 3(o+)aTaula, és el primer cop que dinem amb copes de propaganda. I tampoc es que fossin Riedel 😅aquestes del cap de cérvol. Li recordo que un dels 12 apartats que valorem, són les copes.
La paraula «intencionalidad», em molesta una mica. No entro en un restaurant amb «intencionalitat» de fer mal. I tal com comento a la crònica, vaig entrar amb intenció de trobar un d’aquests llocs que sense fer soroll mediàtic, funcionen com un rellotge. No hi va haver sort.
En tot cas, diu molt a favor d’un restaurant, tenir clients satisfets com vostè i que el defensen a capa i espasa. La seva valoració positiva, compensa de llarg, els defectes que hi vam trobar. Per tant, si li sembla bé, ho deixem aquí.
Salutacions,
quina sort el BUJ, té autèntiques believers!!!
Then I visited his restaurant, now I’m a believer
Not a trace, of doubt in my mind
I’m in love, I’m a believer
I couldn’t leave it if I tried
Home… de desproporcionat no qualificaria jo el comentari. A aquesta bona clienta potser li cauen els diners, però no és pas el nostre cas. Sabem que per 40 € podem dinar molt bé a un bon número de restaurants de Barcelona (i no diem com els podem allargar si fem nosaltres la cuina…).
Només que algún dels “ni” hagués estat “bon”, la percepció d’aquests diners segurament hauria estat diferent. Però quan ni t’emociona la cuina, ni et sents mimat ni ben servit, ni a gust a la sala, ni… doncs jo també coincideixo en l’adjectiu de “desproporcionat”.
I segueixo pensant que lo de l’arròs va ser una autèntica aberració. Encara que hagi sigut només fruit d’un mal dia…
Abraçada!
Tot un conjunt de despropòsits…. Fins i tot el comentari que em van enviar en privat, avui m’han explicat (algú que hi tenia també accés, al compartir Instagram 😅), que ha estat motiu de riure en un departament de comunicació d’una cadena hotelera, com exemple del que NO HA DE SER , la comunicació corporativa…. M’han dit que els becaris, han pres bona nota.
Abraçada!!