Caelis. Evoluciona MOLT satisfactòriament

AQUEST POST HA ESTAT CREAT, A PARTIR D’UNA VISITA FETA PER L’ESTHER MEYA, QUE EL PUBLICA  COM GUEST BLOGER. ” ?

Caelis estrenà fa uns mesos nova ubicació a Barcelona, a l’Hotel Ohla Barcelona. Venia del Palace. Per tant, el canvi d’entorn és molt notable. I el què desconeixia era que hi anava lligat un canvi de cuina. I molt destacable, en tots els sentits.

Ja havia estat al Caelis del Palace dues vegades (una menú degustació i altra de menú executiu migdia) i la seva cuina afrancesada em va agradar, però al no ser totalment el meu estil no vaig pensar anar-hi al nou lloc fins que vaig llegit un parell de recomanacions de persones de les que hi confio el gust.

Vam menjar excel·lent. La cuina ha fet un tomb a més mediterrània (sigui el què sigui això…), com és fresca/lleugera, que també enganxa molt més amb el nou entorn.

El local és estètica clàssica, de restu 1* d’hotel, però té una barra molt xula i còmode i vam dinar allà. La interacció amb la cuina encara fa que l’àpat sigui millor.

Volíem fer menú degustació i normalment fem el curt (l’edat ja no perdona) però no ens va motivar massa (manté com les essències Caelis anterior) i ens vam decidir pel llarg. Gran decisió. I no vaig acabar rodolant, que és d’agrair, tot i tenir 12 plats més entrants.

Per beure, vi blanc, Pura Vida. Bon vi i a preu raonable. Destacar sommelier que ajuda sense atabalar i que no et vol endollar els vins més cars.

De petits entrants (snacks) en serveixen 6 (de l’oliva no hi ha foto. No dóna temps…), tots de gran nivell, però jo destacaria la vichyssoise, perquè és un dels tocs francesos, perquè és una crema que m’encanta i per la barreja amb la botarga, que fa una barreja brutal.

A més, tartaleta de tomàquet i mozzarella, full de tinta de calamar, entrepanet de sardina i el gofre de patata amb tonyina.

Per començar la teca seriosa (si dic el fato estaré copiant copyright) em varen conquistar de cop: caviar i bou de mar. No puc demanar més. Aquí puc acabar l’àpat.

Seguint amb gírgola de card en escabetx (per mi, dels més fluixos), espectacular ou a la trufa i l’anguila amb miso de foie i cirera i brutal el macarró de llamàntol i carxofes.

Pari el carro, gamba de Palamós. Crua. I en diferents textures. Ja se sap…

I per acabar, tradicional peix i carn. Excel·lent llobarro, amb una preparació molt diferent i desitjable. Perquè ja quan arribes a aquest punt dels degustació, a mi el típic taco de peix, per molt bo que sigui, ja em sobra. I aquest me’l vaig menjar sencer i gaudint a tope.

La carn no la vaig tastar, però diuen que de 10. I no vaig voler que em portessin cap plat en substitució. Em vaig guardar pel què faltava.

Formatges. Els vam tastar tots. Excel·lents. Sorbet de céleri i llima i uns postres boníssims, lleugers i originals: puro i souflé gelat i fava de cacau amb fruita de la passió.

Detalls que fan que un restu d’aquest nivell et deixi molt bon record: ens van convidar a les copes de cava inicials (normalment enlloc ho fan) i un dels cambrers em sonava molt i vam acabar recordant-nos que era del Bar è vins de la Moritz (ja tancat) i ens va donar a tastar un parell de vins al final de l’àpat.

I de preu final, correcte pel nivell i quantitat què menges, que és altíssim. 132 euros el menú degustació llarg.

RESUM

• Zona cèntrica
• RQP bona, de restaurant amb estrella
• Local correcte, d’hotel
• Servei molt amable
• Cuina excel·lent