Café de París. Rellançament d’un clàssic

Café de París, ha estat un dels restaurants clàssics a la BCN, de finals de segle passat i que actualment sembla haver tornat, mantenint alguns dels plats clàssics de la seva carta, però també introduint novetats per donar un aire de modernitat.

Sembla que el tema Covid va a millorant i amb els companys de 3(o+)aTaula, hem retornat als nostres dinars periòdics reactivant i actualitzant la llista de restaurants que recomanem i a la que us poso un enllaç al final d’aquest post.

Vam llegir per les xarxes que Café de París, havia «retornat» de la mà d’un nou xef (a la seva pàgina web ho expliquen) i vam imaginar que trobaríem amb taules prou separades, que de fet és el que busquem actualment.

I no va ser així, perquè el Café de París, que mai ha ofert massa espai, tenia les taules força juntes i amb molta afluència de públic, fent una sensació d’encofurnat. El cap de sala, ens va oferir la taula rodona de l’entrada (érem quatre) i vam acceptar. Però després dos dels components vam coincidir que segons quina taula ens hagués ofert, no ens quedàvem.

Per tant, allà vam dinar i avanço que les percepcions van ser contradictòries. El que si està clar és que la cuina treu plats molt encertats i que la resta presenta bastants clarobscurs, que detallarem a la secció Conclusions i Reflexions.

Que ofereix el Cafè de París

Tal com ells mateixos pregonen, mantenen plats clàssics del Cafè de París de tota la vida, incorporant novetats que modernitzen l’oferta. Mostro la carta i així us feu idea.

Que vam escollir

Normalment, compartim plats per començar, però com continuo amb la meva dieta, vaig dir que jo anava a banda. I vaig demanar un dels seus plats clàssics i mítics: els cigrons Luis que m’aportaven els hidrats de carboni que em pertoquen al migdia ? i que em van semblar espectaculars.

La resta van compartir unes croquetes «cochinita pibil», unes flors de carxofes confitades que portaven foie i formatge payoyo i les múrgoles a la crema.

Tot i no compartir aquests, plats vaig tastar una múrgola i un tall de carxofa, per corroborar l’entusiasme de la resta de la taula amb els plats. I realment tal com ja he dit, la cuina és molt bona.

I com plats principals a Café de París un tàrtar de vaca,  caneló de «pollo de verdad» i amb el Jordi vaig  compartir un Chateaubriand, amb salsa cafè de París, que ja a l’estil dels arrossos, avisava de mínim 2 pax. I per un dia em vaig saltar la recomanació de la meva dietista de no carn vermella ?.

I el Chateaubriand amb la salsa Cafè de París que l’acompanyava

I van continuar les bones sensacions amb els plats. El tàrtar va ser molt elogiat, el caneló del que vaig tastar una mica també i el nostre Chateaubriand i la seva salsa, molt agradables de sabor, tot i que n’he tastat de més tendres.

Postres i vins a Café de París

No vam demanar postres. Estàvem una mica plens amb els plats i tampoc volíem allargar més l’estada. Res concret a dir, però l’ambient era una mica aclaparador. En tot cas podeu veure la carta de postres.

I la carta de vins com poc endreçada i molt démodé (utilitzant mots en francès tal com a ells els agrada barrejar a les seves cartes ??). Per sort vam trobar aquest i vam salvar el dinar.

Conclusions i reflexions

En el meu cas, feia molts anys que no anava a Café de París. I en llegir per les xarxes que s’havia renovat, vam anar-hi amb curiositat. L’entrada ja va ser una mica traumàtica en veure els uniformes dels cambrers, alguns fins i tot amb galons d’aquells damunt les espatlles ?.

I entenem que volien mantenir l’essència de lloc, però entre poc i massa. Una mica com la ridiculesa de posar els títols en francès a la carta. Entenem que al segle passat podia tenir el seu «charme», però estem a 2022.

La sala interior molt premuda, fins al punt que segons quina taula no l’haguéssim acceptat en els temps que corren. Però en van oferir la rodona de l’entrada i vam estar millor. Curiosament tenen molt d’èxit perquè era dia feiner, no hi ha menú i juraria que estava ple. També molt bullici d’entrades i sortides i fins i tot d’algú que semblava «de la casa» que no parava d’anar amunt i avall.

I tot i que els plats a Café´de París, van ser molt bons i, per tant la cuina és a destacar, la percepció global del grup, va ser «aquest ara per ara, no va pas a la llista de recomanats», que per si voleu donar-hi un cop d’ull, teniu l’enllaç aquí. Si hi feu clic, la teniu,

I aquest va ser el cost de 4 dinars,

RESUM a Café de París

• Un clàssic que s’ha actualitzat
• Molt bon nivell de cuina
• L’espai és una mica aclaparador
• Els preus són moderats atès la zona