Cal Malcarat. El lloc de referència a Cambrils

Cal Malcarat, és un restaurant virtual, que va néixer de manera espontània com un joc compartit entre amics. Però també és una història fruit d’un munt d’inquietuds i una certa passió per la gastronomia.

Quan vam decidir anar a viure a La Llosa, una urbanització de Cambrils, per a gaudir del mar i de la tranquil·litat, vam observar que moltes cases tenien un nom i volen ser mimètics amb la zona, ens vam inventar el nom «Cal Malcarat».

Com molts ja sabeu, el nom es va originar per les meves conegudes maneres d’enfrontar-me a gent no propera, quan pretén relacionar-se amb mi, de manera poc amigable, sense saber que no utilitzo vaselina en aquestes situacions.

Els que em coneixeu en directe, sabeu que en el cara a cara, soc persona prudent i relativament amable. Però si em coneixeu només a través del món virtual, és possible que tingueu una imatge meva, concordant amb el malnom «Cal Malcarat».

I pot ser encara més greu, si m’heu conegut a través d’algun conflicte dialèctic amb alguns «ídols amb peus de fang», generats aquí a Twitter. De sempre m’han dit que «en general tinc raó, però les formes me la fan perdre» ?

I un cop justificat el  malnom, ja podem passar a explicar que es cuina realment i fins i tot quins proveïdors ens aporten les matèries primeres.

Com és la cuina de Cal Malcarat

La cuina que es fa a Cal Malcarat, té dos principals vessants. Per una part, la que podem anomenar de «pijades» i que va a càrrec del xef executiu, com ell mateix s’anomena. I gira al voltant de tres aparells o estris: el kamado, els roners, i les sondes tèrmiques.

Si al xef executiu, li treus aquests aparells, no es pot dir que no sàpiga cuinar, però en pocs plats lluiria ??‍♂️.

En canvi, i de forma molt més discreta, tenim la creativitat de l’anomenada xef resident de Cal Malcarat. Sense fer soroll, domina una cuina de tota la vida, meitat autodidacta i l’altra meitat inspirada a partir de plats de restaurants d’on anem. Anar a Lera amb la Marta, així es diu la resident ?, saps que en traurà petroli.

La cuina de la xef resident, per explicar-ho de manera fàcil, s’ajustaria a la que predica aquella cuinera que un amic va batejar com la «sàvia de la muntanya» tot i que ara hagi abandonat la muntanya i amb la que he tingut algun conflicte.

Però en el cas de la nostra resident, sense caure en histrionismes, que se us ha de dir tot ?.

Un exemple d’àpat a Cal Malcarat

Tenim infinitat d’exemples, però relataré el que vam fer aquesta setmana de novembre amb uns molt bons amics. Com sempre, alguns dies abans, els envio la proposta per evitar qualsevol mena d’intolerància, que de fet tampoc és freqüent entre la «clientela» de Cal Malcarat. I guardem un històric amb Excel, per a no repetir plats quan tornen!

Seguint el costum d’àpats a Cal Malcarat, comencen després d’un breu vermut, amb una serie de safates,  en què cada comensal se serveix al seu aire. En aquesta ocasió, es va servir un vermut de Falset i per a picar, olives i orella de porc i ja vam passar als plats inicials, oferts a l’estil  «todo a compartir».

Hi havia albergínies blanques en escabetx blanc, les darreres de temporada, així com un altre escabetx inspirat en la darrera visita a Lera, a base de conill i perdiu.

També un mos o «montadito» de pastrami #homemade i finalment l’apartat de peix a base de cues de rap arrebossades i uns canyuts del Delta a la planxa, que no vam recordar fotografiar.

I com plat principal, una cassola amb pintades rostides amb peres, proveïdes per l’Higinio.

La meva opinió dels plats que he mostrat, seria molt elogiosa, però ja enteneu que si ho dic, no queda gaire bé ?

Postres i vins a Cal Malcarat

Pel que fa als vins, ens limitem als de relativa proximitat. El 90% dels vins que entren a Cal Malcarat, són de les DO’s, Priorat, Montsant o Terra Alta. En aquesta ocasió, aquests van ser alguns dels vins oberts. Falten un parell més que no vam fotografiar.

I pel que fa a les postres, no són pas l’especialitat de la casa. No passem de les tatins,  algun tiramisú i para de comptar. I com a molt, alguna escuma amb el sifó, que no deixen de ser pijades del xef executiu.

Però sempre tenim l’opció dels formatges, que és anar sobre segur. Aquest cop va aparèixer, un dels trios habituals de la casa: Saint Felicien, Comté de vint-i-quatre mesos i l’inevitable Shorpshire, però també alguns més aportats per la generosa «clientela».

I per si fos poc, i també com aportació d’un dels «clients», aquest excel·lent panetonne, del que no va quedar ni el paper.

La problemàtica dels proveïdors

Quan vam venir a viure a Cambrils, els primers mesos van ser de frustració gastronòmica. Tret del peix que trobàvem a Peixos Savall i dels vins a Licors Morell, per tota la resta ens sentíem despullats. Jo venia de Sabadell, que tampoc és el súmmum dels subministraments, però com sempre m’havia bellugat per BCN, tenia força opcions.

Trobar certs productes a Cambrils, és temps perdut. Fa uns mesos vaig intentar comprar foie fresc i només de preguntar, reps respostes airades a l’estil de «aZcolti… d’això només en hi ha per Nadal i per encàrrec» ?.

Però a poc a poc, vam anar superant el trauma. Primer vam descobrir la verduleria de la plaça de la Vila, amb els hàndicaps que no tenen targeta i a vegades ni canvi, però ràpidament vam trobar la gent del Mas de l’Avi, que amb esperit modern i honest, ens porten molt bon producte de collita pròpia.

Fent escapades al Mercat de Reus, vam conèixer pel que fa a la carn, a <Carn_Divinis i el seu fil directe amb la gent de Lyo a Madrid, que ja ens van deixar satisfets en aquest aspecte. També a Reus el bacallà a Pesca Salada Vidal, amb excel·lent producte, tot i que en funció de segons qui despatxa, algun cop han entés el perquè del malnom Cal Malcarat ?.

I ja el súmmum va ser quan vaig descobrir els serveis del gran Higinio Gomez, que ens envia tota mena d’aus, via Madrid, que arriben puntualment a través de SEUR Frio ??‍♂️. I sé que alguns ens critiquen de comprar tan lluny, però el bon producte i servei s’ho val.

Finalment pels formatges, anem fins al Mercat de Tarragona a Formatges Magda, on lluitant cos a cos amb la «castellanor» que predomina en  general en aquesta parada, saps que pots trobar formatges de qualitat. I per descomptat #mantenint_el_català ?.

Conclusions i reflexions

Per Cal Malcarat, han passat, i esperem que passin, un munt d’amics. Fins i tot alguns dels que han passat com amics, tot i que del sector light, han abandonat l’amistat. I algun fins i tot, s’ha convertit en enemic ?. Trobar-se «geni del pensament i de la ploma», pot no ser compatible amb l’esperit burleta del Malcarat.

La conya del nom Cal Malcarat, ha portat a confusió a molta gent que busquen el restaurant com si fos real, després de veure plats publicats a Instagram. I fins i tot, algú s’ha enfadat quan li dius que no existeix i es queixa que li has fet perdre el temps buscant ??‍♂️.

També cal comentar, que el joc de Cal Malcarat, atrau gent que gairebé no conec  i que intenten convidar-se al més pur estil de gorrer. Entenc que té gràcia que quan publico com Cal Malcarat, algú faci la broma de «quan puc reservar?». Però a la vegada cinquena, en què jo no m’he mostrat receptiu, potser cal donar-se per assabentat.

Quan algú diu, tot i que sigui de broma, el típic «quan puc reservar?», si ens ve de gust, prou que en privat, li diem que ja pot posar data. Però si al quart/cinqué intent no reaccionem, millor no insistir perquè si es fa, s’acaba coneixent el perquè del malnom Malcarat ?.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.