Cal Pere del Maset. Festival Corpinnat a Recaredo

Cal Pere del Maset, un lloc on ofereixen excel·lent cuina amb producte de temporada i en un entorn de luxe. En aquesta crònica descric un sopar fet a Cellers Recaredo, que va servir de cloenda als sopars d’estiu, del festival gastronòmic Corpinnat.

D’entrada vull deixar clar que mai he estat a Cal Pere del Maset. Però vam tastar la seva cuina en un dels sopar Corpinnat i en concret a cellers Recaredo. I la foto que utilitzo com portada, és de la web Recaredo.

Déu-n’hi-do, l’èxit que han tingut aquests sopars, amb el mèrit afegit que tampoc han fet gaire publicitat i en conseqüència, molta gent hipotèticament interessada, ni s’ha assabentat.

En el període que va de mitjans de juny a principis d’agost, els cellers CORPINNAT han acollit una setantena de sopars en espais singulars de cada celler servits per restaurants de proximitat i xefs de reconegut prestigi.

D’aquests a Celler Recaredo, n’han acollit una vintena, dels que hem assistit a aquest i al que ja vaig publicar de l’Ambassade de Llivia. Han adaptat part de les seves instal·lacions en un restaurant efímer, posant a disposició dels restaurants, excel·lent cristalleria, vaixella i assistència en el servei.

I la sorpresa, almenys per a mi, ha estat que la majoria s’han omplert amb reserves molt anticipades i amb capacitat de 40 places per sopar, tal com ja indicaven a la web.

Vam anar a veure que tal el dia de l’Ambassade i ens va sorprendre de tal manera, que vam voler apuntar-nos a algun altre. I estava pràcticament tot complet, excepte un que no tenien encara anunciat i que era la cloenda, que és el que comento avui.

Que ofereixen a Cal Pere del Maset

Ens vam apuntar una mica a cegues, tot i conèixer de referències el lloc i tenir una idea de bona cuina, amb un estil clàssic, tal com podeu veure a la carta a la seva web.

La sorpresa va ser que en veure el menú -i deixo clar que sorpresa agradable- era molt més de disseny del què ens esperaven, però en el seu punt just. O almenys al nivell que m’agrada . Ja sabeu que els «trampantojos» em rellisquen una mica.

I aquest és el menú que ens vam trobar al sopar de Cal Pere del Maset. A part dels plats, fixeu-vos en quin bé de Déu de Recaredo els van acompanyar i de manera generosa.

Els plats que van anar arribant

De la secció «Per a començar» van arribar aquests canyuts del Delta amb salsa thai i els musclos en escabetx de taronja, que ja ens van mostrar que estàvem en un sopar amb cuina molt acurada, per la riquesa dels sabors.

I encara corpresos pel nivell, va arribar aquest dau de cansalada del coll, amb tallarines de calamar, que ja ens va deixar expectants. D’aquells mossos, que #sinofos pel colesterol, menjaries una dotzena 😉.

Vam continuar amb la vieira amb sopa d’alvocat i all i oli negre, excel·lent també.

I el carpaccio de ceps amb daus de foie i vinagreta suau de pinyons. I a destacar el Recaredo Turó d’en Mota, que s’emparellava amb aquest plat. Un dels vaixells insígnia de Celler Recaredo.

Tots els plats brillaven amb llum pròpia, però aquest suquet fred de gamba vermella de Vilanova ens va robar el cor. Les gambes, simplement «cuinades» amb sal, oferien una explosió de sabors.

Finalment i abans de les postres, va arribar aquest ànec mut del Penedès, servit en un caneló, un ravioli cruixent a la taronja i el pit al romaní. Espectacular també. Així com espectacular també el Recaredo Reserva Particular 2004, amb 174 mesos de criança i desgorjat al novembre de 2019.

Postres i vins al sopar Recaredo de Cal Pere del Maset

Del nivell de Recaredo, poca cosa a descobrir. Tots coneixem el seu bon treballar i l’aposta per la qualitat. A casa en som consumidors convençuts, però quan puges de nivell i gaudeixes de les gammes altes, t’adones de l’èxit de la seva feina. Aquí teniu l’alineació que ens van oferir i s’ha de dir que de manera generosa.

I a la secció postres ens va arribar el granissat de llimona i gingebre amb pinya i també el flam de formatge fresc amb gelat i tàrtar de maduixa

Els dos molt ben trobats i a mi personalment em va encantar el primer per la seva acidesa. Però com habitualment dic, aquestes apreciacions són sempre molt subjectives. Mentre a mi m’encantava el toc d’acidesa, hi havia qui el trobava excessiu. En conseqüència, ració doble per a mi 😉.

Conclusions i reflexions

Després del sopar, ja ens van fer agafar ganes d’anar a la casa mare a Sant Pau d’Ordal, tot i que ja entenem que ens trobarem allà amb una cuina més clàssica. Però ens va sorprendre la capacitat d’innovació que ens va oferir el jove xef en aquest sopar i ja dona a entendre quina serà l’evolució del lloc.

Els sopars a Celler Recaredo, com ja he dit abans, són una passada i us convido a estar a l’aguait de cara a la propera edició de 2022. Aquest any, la majoria s’han omplert molts dies abans.

Els preus, varien segons el restaurant «convidat» i aquest que comento, ha estat dels de gamma més cara. Però cal tenir en compte que era el sopar de cloenda i que alguna de les ampolles que s’obrien, tenien un preu superior al del propi menú, que en aquest cas va ser de 100 € per cap, tot inclòs.

En conseqüència, una molt bona experiència, d’aquelles que quan surts ja penses en tornar-hi. I en aquest cas per partida doble.