Ca l’Amador, és un restaurant al qual teníem ganes de tornar. Només el fet de tenir-lo força allunyat, ho havia ajornat. Vam anar-hi la passada tardor i ens va agradar fins al punt de repetir ara en primavera i integrar-lo al nostre circuit de preferits.
Quan la passada tardor, vam anar per primer cop a Ca l’Amador, ja vam sortir pensant que havíem tardat massa a decidir-nos anar-hi. I tot i tenir-lo lluny de casa, tres hores des de Cambrils, vam decidir que l’incloíem en la nostra ruta de llocs fixos a visitar, que normalment fem amb freqüència anual.
Però ja veieu que no hem esperat ni un any i aquesta primavera ens hem deixat caure de nou i per fer l’anada més tranquil·la, vam organitzar una mini escapada, fent nit el dia abans a Cal Paller.
Aprofito per comentar que Cal Paller, és un hotel rural proper, més que recomanable per les seves instal·lacions i per un entorn espectacular. Si feu clic a la següent imatge, podreu veure la seva web.
Que ofereix la cuina de Ca l’Amador
La carta és relativament curta i d’aquelles que diries «si a tot». I en paral·lel ofereixen un menú degustació, basat en els productes de la carta, que va ser l’opció que vam escollir. De fet, tenen dues opcions pel menú degustació, el llarg que vam escollir i un de més reduït. I fins i tot un menú infantil amb cap i peus.
No sé si el menú degustació és negociable pel que fa a quins plats inclouen i quins no. Nosaltres ni ho vam preguntar i li vam dir que al seu aire i que no teníem intoleràncies.
Quins plats van anar arribant
Van començar per un pica-pica com vermut, amb una mica de formatge, magret curat per ells i careta de porc, preparada com si fos pop a la gallega. Per continuar amb el seu típic assortiment de canapès.
Amb aquest inici, la cosa prometia i va continuar amb les sardines de la costa marinades, acompanyades amb mel i mató, així com el seu clàssic salmorejo amb un aire de meló, que en la darrera visita no vam poder tastar. Fins al moment, plats per aplaudir tots.
Continuem amb el plat d’espàrrecs de temporada, amb una crema del mateix producte, el ravioli de confit d’ànec i una cullerada de formatge fresc per a netejar boca. I arriba un dels seus clàssics: la truita de patata, vieira a la planxa i maionesa de tòfona.
I ja com punt final a Ca l’Amador, el carpaccio de peu de porc amb gambes i un plat de carn que contenia un parell de daus de senglar, així com un pit de colomí, que a la part inferior amaga el filet mignon.
Com resum dels plats, dir que tots ells amb alta qualificació. Per marcar un top dels plats, destacaria el salmorejo, el ravioli de confit d’ànec i la truita de patata, vieira a la planxa i maionesa de tòfona. Però com sempre dic, això és subjectiu i realment vam gaudir molt de tots els plats.
Vins i postres a Ca l’Amador
L’oferta de vins, està molt ben tractada amb molts vins de proximitat, exposats en unes lleixes, on es pot veure amb total claredat els respectius preus, que aprofito per dir, són amb marge ben moderat.
En aquests llocs com Ca l’Amador, que m’inspiren confiança, deixo que em suggereixin el vi amb la condició que sigui de la «la seva proximitat». I la seva DO més propera és la del Bages, que conec molt poc, tot i que sé per referències, que estan fent coses interessants.
El vi escollit, després d’escoltar les recomanacions, va ser el mateix que en la visita anterior, fet a partir de la varietat Mandó. Va resultar molt agradable. Molt fresc, arrodonit i afruitat.
Pel que fa a les postres a Ca l’Amador, va anar arribant aquesta seqüència de plats. En realitat veureu les tres postres i uns petits fours, que van arribar a la Marta, perquè ja vaig avisar que jo prescindiria d’aquest apartat. Ella en va fer tota mena d’elogis.
Conclusions i reflexions
Ca l’Amador està ubicat en un paratge de somni, a pocs quilòmetres de Gósol,
Com us deia en un principi, Ca l’Amador, és un lloc totalment recomanable al que continuarem fent més d’una escapada quan es presenti l’ocasió.
El tracte és òptim i et fa sentir molt a gust, respirant naturalitat en el sentit més positiu de la paraula.
Tenir un restaurant allà, és mostra de compromís i valentia. No és fàcil d’arribar-hi, tot i que la carretera és ben bona. I ens van comentar que més d’un distribuïdor posava obstacles per repartir fins allà.
El senyal 3G/4G, no arriba de manera gaire generosa, la fibra ni se’n parla i el dia que el wifi falla, com el dia que hi vam anar, no poden cobrar als clients i cal confiar que quan arribin a casa, facin una transferència o Bizum a Ca l’Amador.
Finalment, tornar a insistir en el bon tracte per part del personal. I en un lloc que no deu ser gens fàcil trobar-ne. I amb el detall que les persones que ens van atendre, eren les mateixes que la darrera visita, que és un molt bon indicador en els temps actuals.
RESUM Ca l’Amador
- Ubicat en un entorn de somni
- Amb excel·lent cuina
- Tracte proper, eficient i amable
- Molts vins de proximitat i ben escollits
- En conseqüència, un imprescindible en majúscules
⚠️⚠️⚠️ Al tractar-se d’un post, no massa distanciat en el temps de l’anterior de Ca l’Amador, he copiat els comentaris. Per aquest motiu, en trobareu dates, anteriors a la publicació d’aquest post. ⚠️⚠️⚠️
Mare meva, quin àpat!!! I ho dic en qualitat, no només en quantitat, que també hehehehe
A la foto dels vins, el Gínjol el fa un company de feina de la URV i el preu que té al restaurant és molt correcte, pel que cobra als companys aquí 🙂
A veure quan viatgem cap al nord, que farem una parada aquí, segur.
Salut!!!
Més que una parada, us caldrà una desviació en perpendicular 😂
Però val molt la pena.
Salut!!
Just, quan vam sortir d’allà, em va venir al cap, la frase que he utilitzat al títol:
«un restaurant a la meva mida»
Salutacions!.
Nosaltres també i vam anar fa poc i vam gaudir molt, molt bona qualitat preu, i molt bon servei , per tornari
Just, quan vam sortir d’allà, em va venir al cap, la frase que he utilitzat al títol: «un restaurant a la meva mida» Salutacions!.
Nit a Cal Paller, dinar a Cal Amador, sortida de 10, tots dos llocs són extraordinaris i es complementant de maravella
Potser el més difícil, és sincronitzar les reserves, però tens tota la raó.
Parada obligatòria quan anem a Sorribes, i ho fem tot sovint.
Jo feia anys que no passava per aquesta ruta. El darrer cop que l’havia fet, recordo que per arribar fins la Seu, el camí no estava ni asfaltat,
Eren els meus temps de caps de setmana al Berguedà i rutes amb 4×4.
Però ens ha agradat fins al punt de fer una sortida d’un parell de dies cap allà en primavera.
Salutacions!
Si ,es menester tener buena salud i la cartera llena para gastarse 150 € para comer , me parece abusivo
A veure… mig intueixo el que vols dir, però et pregaria posar-ho al lloc que toca i amb millor redacció i així entendríem bé el ue ens vols dir… Aquest fil, va d’una persona que comenta que va a Sorribes i passa per allà…
Un altre lloc per anotar a la llista.
A la zona hi ha El Forn (Gòsol), un restaurant també molt recomanable
Salut!!!
Apuntat..!!.
De cara a la primavera, volem fer una estada de 2/3 dies per la zona.
Gràcies i salutacions!
No el coneixia i està relativament a prop de Cardona. Apuntat. M’ha semblat acollonant per estar a la Jossa. Merci pel reportatge.
Hola Joan Carles,
Tal com dius, realment acollonant. Sembla impossible trobar aquest restaurant allà. Són d’aquests cuiners tot passó i vocació i de fet fa uns pocs anys, va guanyar el premi a millor cuiner revelació (o un nom semblant).
Salutacions i content de ser útil.
També tens raó amb el «a mida de tots» 😂😂
Però pensa que no tothom busca el mateix. Hi ha gent que volen els ensabonin i aquí el servei és de tu a tu, sense deixar de ser professional.
Com exemple et diré que quan feia classes a la Universitat, m’agraden els alumnes que d’entrada em deien de «tu» i venien amb franquesa. I sempre desconfiava d’aquells que em volien dir de «vostè» 😂. De sempre m’ha agradat la proximitat i la franquesa. I així em passa als restaurants. Tampoc cal el «hola chicos», perquè aquí, ja hem perdut la naturalitat, més que res perquè fa anys que no sóc «chico».
Salutacions,
Ostres, quin àpat. De ben segur vareu acabar tips.
Vistos els plats i la quantitat, sembla una RQP excel·lent. Si a més el servei és acurat, doncs…. no només a la teva mida, a la mida de tots!
Salut!
També tens raó amb el «a mida de tots» 😂😂 Però pensa que no tothom busca el mateix. Hi ha gent que volen els ensabonin i aquí el servei és de tu a tu, sense deixar de ser professional. Com exemple et diré que quan feia classes a la Universitat, m’agraden els alumnes que d’entrada em deien de «tu» i venien amb franquesa. I sempre desconfiava d’aquells que em volien dir de «vostè» 😂. De sempre m’ha agradat la proximitat i la franquesa. I així em passa als restaurants. Tampoc cal el «hola chicos», perquè aquí, ja hem perdut la naturalitat, més que res perquè fa anys que no sóc «chico». Salutacions,
Ai! l’os pedrer! Quin tiberi, Déu meu!!
M’encantaria conèixer aquest lloc. Tots els plats del menú de degustació semblen d’un molt bon nivell i tots venen de gust. I si a sobre posessin els “callos de pollastre i tripa de bacallà” (què no sé ben bé com deuen ser), ja seria de visita immediata.
Aquest si que no el deixaré passar… 🙂
Abraçada!!
Mentre dinàvem, comentàvem que era també un lloc a la teva mida. A més, molta afabilitat i ganes que la gent gaudeixi.
En dies festius, crec que ho té ple, fins l’any vinent, però en feiners, és possible.
Val la pena!
Abraçada!!
Gràcies Ricard, en tinc bones referències, pujo a sovint a Gósol i acostumo a menjar al Forn, lloc força recomanable. A Ca l’Amador he trucat tres o quatre cops i to he tingut sort de trovar taula, provablement sempre a l’estiu. M’has recordat l’assignatura pendent i he vist que al novembre tenen obert, no hi faltaré.
Bona tarda. Pel que vaig entendre, els caps de setmana els tenen tots complets fins la nova temporada. Crec que tanquen durant l’hivern i reobren a primavera o una mica abans.
Millor trucar per assabentar-se, però vaig deduir per les explicacions que per caps de setmana cal reservar amb molt de temps. Nosaltres vam anar-hi en feiner.
Salutacions,
Un bon pla per fer aquestes vacances d’estiu. Estada al Cal Paller i escapada una nit/migdia a dinar a Ca L’Amador 🙂
Clar que quadrar la doble reserva no deu ser fàcil!!!
Llàstima dels postres, un petit tast sempre va de gust. Jo ara vaig robant cullaradetes 😭😭
Salut!!!
Just com ho dius. Quadrar reserves deu ser difícil i crec que en cap de setmana, ja fatal 😅. Perquè un dimecres feiner de juny, a Can Paller ja tenien força ocupació i em va sorprendre.
En canvi jo amb el tema postres, no tinc cap problema en evitar-los. Podria perfectament ara fer excepcions, però el tema dieta em serveix més com justificació.
Salut!!
Això és una ressenya que sona a pura propaganda. Les descripcions, la qualitat de les fotografies,… No m’agrada que em disfressin les coses.
Fins hi tot a les respostes es descriuen quasi quasi la situació de l’ocupació, les reserves, …
Vols dir que no et confons de web?. Estàs escrivint el la meva, que estic totalment alliberat i fora de sospita de propagandes…😇
Dius que no t’agraden les «descripcions»…. si et referixes al nom dels plats, els copio de la seva carta…
Dius que no t’agraden «la qualitat de les fotos»… aquí ja no entenc si vols dir que són bones o són dolentes. Si et refereixes a dolentes, no tinc més gràcia de la que tinc fent fotos. És «lo que hay»
I pel que fa a les respostes, descric la realitat. Le gent que comenta (aquí i en privat o a les xarxes), sempre es queixa de no trobar lloc i jo els explico el que se i també dedueixo.
No serà que ets propietari d’algun restaurantet de per la zona i et fa ràbia Ca l’Amador?. 🤣🤣