Ca l’Amador, és un restaurant al que teníem ganes d’anar de fa temps. Només el fet de tenir-lo força allunyat, ho ha ajornat. Ens va agradar la visita, tant com per integrar-lo a partir d’ara, al nostre circuit de preferits.

Ca l’Amador

Carrer Llana, 9, Josa de Cadí (Lleida)

La seva pàgina web

TEL.: 973 37 00 46

Ca l'Amador entrada

Quan al títol dic que Ca l’Amador és un restaurant a la meva mida, vinc a dir moltes coses. Un restaurant «a la meva mida», cal que compleixi certs requisits: bona cuina, servei amable i proper, passió pel que estan fent, preus terrenals i que no calguin excessives adoracions.

Jo vaig als llocs en positiu, intento ser amable, pago el tiquet, però no m’agrada haver de fer adoracions, ni genuflexions perquè m’hagin donat de dinar. I encara que el que dic pugui semblar obvi, més d’un xef actual no té clar aquest detall.

No vull fer comparacions amb cap de BCN, que sabeu és el meu hàbitat de restaurants. Però pel que fa a tracte, passió i preus terrenals, de les visites relativament recents, em va recordar l’admirat Bagà a Jaén.

Que ofereix la cuina de Ca l’Amador

La carta és relativament curta i d’aquelles que diries «si a tot». I en paral·lel ofereixen un menú degustació, basat en els productes de la carta, que va ser l’opció que vam escollir.

Vaig entendre com si el menú fos negociable, en el sentit que si algú a mig es mostra massa tip, es podia reduir. Però no vaig preguntar més detalls. Vam demanar el menú degustació al seu aire.

Quins plats van anar arribant

Van començar per un pica-pica estil vermut, una tapa d’orella, preparada com si fos pop a la gallega i l’assortiment de canapés.

Ca l'Amador canapes

Amb aquest inici, la cosa prometia i per primer dia vaig trencar la dieta, tot i ser conscient del perill de començar amb les «maleïdes excepcions».  Tot seguit va arribar la crema de pastanaga, que substituïa el salmorejo que mostra la carta i aquesta deliciosa amanida de guatlles i favetes.

Ca l'Amador rovellons

Continuem amb el ravioli de confit d’ànec  i un xarrup de mandarina per a netejar boca. I arriba un dels seus clàssics: la truita de patata, vieira a la planxa i maionesa de tòfona.

Ca l'Amador truita

Tot seguit un altre clàssic: els canelons amb beixamel de ceps. I sol acabar el menú degustació amb un plat de peix i un de carn. El calamarset que tot i que impecable, va ser dels menys sorprenents. Potser perquè venint de Cambrils, el calamars és quelcom habitual. I com a plat de carn, va arribar la galta de vedella, acompanyada d’aquest cep.

Ca l'Amador calamarset

Vins i postres a Ca l’Amador

L’oferta de vins, està molt ben tractada amb molts vins de proximitat, exposats en unes lleixes, on es pot veure amb total claredat els respectius preus, que aprofito per dir, són amb marge ben moderat.

En aquests llocs que m’inspiren confiança, deixo que em suggereixin el vi amb la condició que sigui de la «la seva proximitat». I la seva DO més propera és la del Bages, que conec molt poc, tot i que sé per referències, que estan fent coses interessants.

El vi escollit, després d’escoltar les recomanacions, va ser aquest, fet a partir de la varietat Mandó. Coneixia la varietat d’algun tast semi professional de fa temps, però aquesta ha estat la primera ocasió, que consumim una ampolla. Va resultar molt agradable. Molt fresc, arrodonit i afruitat.

Ca l'Amador vi bages

Pel que fa a les postres, va anar arribant aquesta seqüència de plats, que em va semblar molt encertada. I ho dic des de la meva posició, en què sabeu valoro poc aquest apartat i quan vaig a la carta, generalment l’obvio.

En realitat veure tres postres i uns petits fours. Imagino que van arribar unes postres de més, perquè vam renunciar a una ració del plat de carn. Estàvem prou tips.

Ca l'Amador postres bola de drac

Conclusions i reflexions

El dinar de Ca l’Amador, ens va salvar una escapada a la Cerdanya, una mica nefasta. He passat molts dies de la meva vida a Llivià i allà tinc les meves preferències, però l’Ambassade de Llívia ja sabia que aquells dies estava tancada per un tema de formació externa. I em va sorprendre la resta només obrissin de cap de setmana o tanquessin al seu aire.

Els altres recursos que tenia (Cal Cofa, Trumfes, Formatgeria… ) tots tancats i algun fins i tot en contradicció amb les xarxes o la web, que els mostrava oberts. Vam acabar dinant en llocs oblidables. Els sopars, per seguir el meu règim de pèrdua de pes, els féiem a l’apartament on ens allotjàvem.

Com us deia, Ca l’Amador ens va salvar la sortida un cop deixat endarrere el túnel del Cadi. Ubicat en un paratge de somni, a pocs quilòmetres de Gósol, va ser l’èxit de la sortida.

Ca l'Amador Josa de Cadí

Com us deia en un principi, Ca l’Amador, és un lloc totalment recomanable al que farem més d’uns escapada a la que es presenti l’ocasió. En tenia molt bones referències i la visita ho va confirmar.

El tracte va ser òptim i amb un detall que s’agraeix. I és que quan vam fer la reserva, ens van recomanar canviar de dia, perquè tenien un grup de 30 persones. Però vaig proposar l’alternativa d’arribar a les 13 h puntualment i com el grup arribava passades les 14:30, salvàvem la situació. Tot i això, van tenir el detall de posar-nos en una sala més tranquil·la.

 

RESUM Ca l’Amador

  • Ubicat en un entorn de somni
  • Amb excel·lent cuina
  • Tracte proper, eficient i amable
  • Molts vins de proximitat i ben escollits
  • Un imprescindible en majúscules