Can Josep, és una bodega familiar, per la zona del Passeig Sant Joan. Amb decoració senzilla però amb encant i amb alguns plats ben atractius.
Can Josep
Roger de Flor, 237
Sense web ni facebook
TEL.: 630 816 565
Can Josep és una bodega familiar, que ja he publicat en més d’una ocasió. Pel Passeig Sant Joan, amb decoració senzilla, de la que destaca la mítica bandera republicana a la paret.
Can Josep és un lloc al que tinc estimació. El seu aire de bistrot li dona un encant especial i el tracte afable que reps, quadra totalment en el lloc i et fa sentir còmode.
Passant pel davant pel carrer Roger de Flor, no t’imagines que allà pot menjar bé i ben atès. De fora dona la sensació de bar de barri, però quan travesses la porta, ja notes que estàs en un lloc especial.
El vaig publicar amb els de 3(o+)aTaula i al final del post trobareu un link a aquesta publicació. I el tenim a la Guia conjunta, versió primavera 2019. Si no la teniu, fent clic a la imatge, podeu baixar-la.
Que vam menjar a Can Josep
En aquesta ocasió van anar a compartir plats i aquesta va ser la nostra elecció, després del platet de fuet de benvinguda. I agraeixes que et rebin amb un detall senzill i que agrada a quasi tothom.
Vam començar amb uns porros confitats, amanits amb una vinagreta, que de fet va ser l’únic plat «refrescant» del sopar.
Tot seguit de la seva oferta de croquetes, vam demanar un parell de cada: bolets, brandada i formatge. No hi posen cap problema en servir-te la combinació que demanis.
També un paté artesanal, en que vam fer la foto, quan ja havíem fet estralls. La fletxa indica una de les porcions que ja estaven a la boca ?.
I finalment el plat que genera desig a Can Josep del que mostro foto estàtica i vídeo del procés i és la Morcilla de Lleó.
I a l’hora de les postres, vam prendre unes torradetes d’un excel·lent gorgonzola que oferien com entrants, però que van fer la funció de postres. I perquè ja les havíem demanat, doncs vam acabar molt tips. Plats com el paté i la morcilla, requereixen torrades o pa i omplen més del que pot semblar per les imatges.
La carta de vins és curta, però amb opcions de proximitat i ben escollida. Vam optar pel DO Terra Alta La Fou que va acompanyar bé la contundència d’alguns dels plats.
Conclusions
Can Josep és una petita joia de les que a BCN marquen diferències amb la uniformitat imperant. És un lloc d’aspecte senzill, però amb un grau de dignitat, que ja voldrien molts llocs de més renom a la ciutat.
El seu aire de Bistrot dels de veritat (no de cartró pedra), et fa sentir bé. I des de que ja fa uns anys, s’ha incorporat com cap de sala, el fill de qui cuina, encara ha guanyat més. Doncs és una persona afable i propera que fa sentir els clients a gust.
Per tant, un lloc que si algú el desconeix, us el recomano amb convenciment. Tot i que compte que si hi aneu buscant plats vegans, poca cosa trobareu.
Són aquests llocs entranyables que té BCN i que com sempre comento, si no t’ho diu algú pots passar pel davant cada dia i ni fixar-te. I tampoc és fàcil trobar-lo per les xarxes. Fins i tot el telèfon és un mòbil que si no vaig errat, només està accessible en horari de restaurant.
Resum de Can Josep
- Ubicat més amunt de la Diagonal, per la zona Passeig Sant Joan
- L’interior té encant
- Imprescindible la seva «morcilla de Leon»
- Permet un àpat sense gastar massa
- Tracte molt afable
- En conseqüència a la llista de recomanables
Opinió del grup 3(o+)aTaula del lloc
Finalment, per veure l’opinió de 3(o+)aTaula de Can Josep, així com els plats i tiquet, feu clic a:
lloc per anar-hi de tant en tant. és fantàstic!
Tot i que cal anar en compte amb el que demanes, perquè pots sortir molt tip…. Però si que cal fer-hi una escapada de tant en tant….
sí, totalment! anar amb grup i així pots demanar més coses! 😉
Potser es mereix una visita. Apuntat a la llista
Penso que val la pena si a un li va aquest estil una mia rústic i bohemic….. Vaja, que a mi m’encanta…
I quan estàs dins, et sents transportat a un bistrot autèntic.
Un lloc molt curiós.
I després de la morcilla i el paté cal una mica de “dieta no colesterol” per compensar pero com el Santi no té problemes amb això, ens tocarà fer una visita. 🙂
Salut!
Quina sort no tenir problemes amb el colesterol…..
Jo estic al llindar de tenir normal/tenir-ne de més i quan menjo aquestes coses, m’agafa càrrec de consciència…
Segur que al Santi li agrada el lloc i a tu també.
Salut!
Hi hem anat ja unes quatre o cinc vegades i sempre ens hem quedat amb les ganes d’alguna cosa més elaborada. M’explico: boníssim el paté -de llauna-, molt ben presentats els espàrrecs -de llauna-, perfectes els porros -de llauna-. Veieu el que vull dir?
Sols amb les croquetes i les mongetes de Santa Pau -i aquestes no se si son de pot- tens la sensació de que es treballa a la cuina, guisant.
Recalcar que la qualitat del producte és molt bona.
Algunes coses si que són guisades com per exemple els peus de porc, o la tripa, que en aquesta ocasió no vam demanar.
El meu plat estrella -La Morcilla-, poca cocció requereix ?, però ja vaig fix a aquest plat.
El que no tinc tant clar, és que els porros siguin de llauna, doncs els vaig trobar molt semblants a uns que faig a casa a baixa temperatura. En tot cas, si són de llauna, bon producte i feina que m’estalviaria, si localitzo la marca.
Salutacions,
Hi hem tornat i hem tornat a gaudir.
Reserva i ben aplicades les normes de confinament.
Quan ja ho haviem demanat tot i ja posats vaig demanar els porros. Els tres que anavem vam coincidir en que podrien ser naturals i com diu en Ricard, si son de llauna, ben trobats.
Dels tres, un no menja mai cargols que no siguin a la llauna/brutesca; ahir va compartir els cargols amb nosaltres amb clara satisfacció.
Els dos amics des que es van posar el primer tall de cecina a la boca que no van parar d’elogiar el producte.
La morcilla que també en sóc un fan va causar sensació i l’orella…….
M’alegra tenir noticies d’aquest lloc. I si són en positiu, encara més.
Ben curiosa i bona la seva oferta.
Salutacions!