Can Josep, és un restaurant familiar, per la zona del Passeig Sant Joan. Amb decoració senzilla en un local amb encant, tracte immillorable i amb alguns plats ben atractius.
Can Josep és un restaurant familiar, que ja he publicat en més d’una ocasió, amb decoració senzilla però amb encant i amb la mítica bandera republicana a la paret.
Curiós que a Barcelona, es puguin mantenir encara llocs com aquest, on poder sopar. I dic sopar perquè si parlem d’horaris de dinar, algun més trobarem.
I parlo de llocs estil restaurant, allunyats d’aquesta tendència que posa catxondos a tot un sector de públic en la lliga «azmorzars de forquiya» 😂😂, en la que mostren esmorzars a preus impossibles.
I dic impossibles, perquè quan fas mentalment l’escandall, valorant producte, feina i més despeses, t’adones que allò només és possible, a partir d’explotació humana. Siguin treballadors o la mateixa família propietària. Però això mai ho comenten i es queden amb el superficial «valla peazo bacalao con monchetas me he tomao, con bebida y carajillo incluidos, por solo… ».
Tornant a Can Josep, dir que és un lloc al qual tinc especial estimació. El seu aire de bistrot li dona un encant especial i el tracte afable que reps, quadra totalment amb el lloc i et fa sentir molt còmode.
Passant pel davant, pel carrer Roger de Flor, no t’imagines que allà pots menjar bé i ben atès. De fora no crida gaire l’atenció, tot i que actualment l’aspecte està millorat, però només travessar la porta, ja notes que estàs en un lloc especial.
Que ofereix la seva carta
La seva carta és prou atractiva pels que ens agrada defugir de massa sofisticacions. I en el meu cas, just tornat d’una estada a Copenhaguen, necessitava una carta així 😉.
A la seva web la tenen ben detallada, però us mostro un fragment per a fer-vos idea. I també a tenir en compte els plats del dia que et suggereixen.
Que vam menjar a Can Josep
En aquesta ocasió van anar a compartir plats i aquesta va ser la nostra elecció, després del platet de fuet de benvinguda. I agraeixes que et rebin amb un detall senzill i que agrada a quasi tothom.
Vam començar amb les seves croquetes, de les que vam demanar tres de rostit i tres de bolets i tòfona. No posen cap problema en servir-te la combinació que demanis i puc afirmar que són pura delícia.
Tot seguit, el plat que em genera desig a Can Josep del qual mostro foto estàtica i vídeo del procés i és la Morcilla de Lleó. La tercera imatge correspon a la morcilla ja servida al plat. No és imatge Instagram, però se’m fa la boca aigua en recordar-la.
A continuació van arribar els cards de la casa, que alguna cosa vegetal necessitàvem.
I un plat de la secció suggeriments: un remenat amb rossinyols i botifarra.
La conclusió és que vam gaudir d’un bon sopar amb plats de tall clàssic que val la pena tastar.
Postres i vins a Can Josep
No puc parlar de les postres, perquè després de compartir els plats anteriors, ens sentíem prou plens. Per qui vulgui gaudir de les postres, potser millor haver demanat un plat de menys o algun de menys contundent.
La carta de vins és curta, però amb opcions de proximitat i ben escollida. Vam optar pel Bancal del Bosc de la DO Montsant, que va acompanyar bé la contundència d’alguns dels plats. I diria que la carta és actualment més completa que la que recordo d’altres visites.
Conclusions i Reflexions
Can Josep és una mostra de com una empresa familiar pot passar de pares a fills. Encara recordo quan el fill es va incorporar a la sala i amb la seva afabilitat i proximitat, et feia sentir molt a gust. I el darrer capítol, és quan el pare es va jubilar i ara el fill ocupa la cuina i us puc assegurar que també amb èxit total.
Can Josep és una petita joia de les que a BCN marquen diferències amb la uniformitat imperant. És un lloc d’aspecte senzill, però amb un grau de dignitat, que ja voldrien molts llocs de més renom a la ciutat.
El seu aire de Bistrot dels de veritat (no de cartó pedra), et fa sentir bé. I amb un servei afable i proper que fa sentir els clients a gust. Per tant, un lloc que si algú el desconeix, us el recomano amb convenciment.
Són aquests llocs entranyables que té BCN i que com sempre comento, si no t’ho diu algú pots passar pel davant cada dia i ni fixar-te. I tampoc és fàcil trobar-lo per les xarxes.
L’apartat «permeten reserva en línia», no el tenen a l’estil del formulari habitual. Però en tenir un mòbil com telèfon principal, permet reservar per WhatsApp o a través d’Instagram, tal com vaig fer.
Resum de Can Josep
- Ubicat més amunt de la Diagonal, per la zona Passeig Sant Joan
- L’interior té encant
- Imprescindible la seva «morcilla de Leon»
- Permet un àpat sense gastar massa
- Tracte molt afable
- En conseqüència a la llista de recomanables
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia. Mira que el tinc relativament a prop del meu despatx i no hi he anat mai. El tindré ben present perquè darrerament aquesta és la cuina que més em ve de gust. Molt bé tot!!!
Gràcies i una abraçada
Bon dia!
Pel que ens coneixem, encara que sigui gastro-virtualemnt, et diria que t’agradara`molt.
Sempre ha estat una festa per a mi i si visqués a BCN, seria un lloc al que aniria freqüentment.
Una abraçada!
Aquest el vaig descobrir fa anys gràcies a una publicació teva i m has fet agafar ganes de tornar-hi.
Abraçada!
Hola Carles,
Ho recordo! Val molt la pena el lloc.
Abraçada!!
Ricard, per a mi es molt important en un restaurant la sonoritat (el grau de soroll) i la intimitat (quan de lluny estás de un altre taula) aspectes que tinc en compte tan com el preu i el tracte.
Despres de llegir el teu post empregunto es sorollos? estic aparata del vei ?
Moltes gracies per els teus post i podcasts
Abraçada
Bona nit Felix,
En aquest aspecte, veig que tenim la mateixa sensibilitat… un local amb soroll, no hi entro de cap manera.
Però clar, sempre et pot caure el mal dia, que hi hagi una taula cridanera. L’altre dia amb el meu fill, no vam patir ni un moment de soroll i als dos ens molesta molt, ja que en la nostra trobada setmanal, ens agrada explicar-nos coses i sempre en tenim un munt.
Pel que fa al local, és el típic local de l’eixample, en que han limitat taules a les dues parets laterals i per tant en aquest sentit si estan ben separades.
Jo el qualificaria de silenciós.
Salutacions,
Aquesta cuina sempre és per gaudir. Portaré al Santi i farem un bon àpat.
Gràcies per recordar-nos el lloc!!!
Salut!
Posaria la má al foc, que al Santi li encantarà!
Salut!
Hi vem sopar aquest divendres tot sortint del teatre, cap a les nou i mitja del vespre. Teníem reservada la taula a les 10, cap problema, veritablement el tracte és amable, en català i proper. Et fa sentir com a casa, el local petit i acollidor, hi això és un rara avis. La cuina excel.lent, vem menjar els cards i el remenat. El plat del dia de peix eren unes cuetes de rap a la planxa, amb bitxo i all, vem demanar-l’ós sense all. Cap problema… ens aconsellen només d’agafar un plat. I ai-làs ens porten un plat d’unes cuetes de rap de la Ràpita, per llepar-se els dits. Una ració més que considerable per compartir. Ja tanquen la cuina, surt el cuiner a saludar, com ha anat? com aquell qui passa per allà. Entranyable. Ah, i finalment doncs la nostra filla, que era per allà, s’acosta. Oh! però la cuina tancada… cap problema, el cuiner ve i proposa: un parell de croquetes i el tomàquet obert amb ventresca i olives… un platàs de gros, sort que hi havia gana. En fi, recomanable… gràcies pel post (els tinc en una guia i quan sortim la faig servir com a referència)
Bon dia Antoni,
M’has fet content amb la teva percepció, tant propera a la meva.
Can Josep, tal com ja dius, és una rara avis.
I el fet d’improvisar el plat per la teva filla, tot un detall dels que es valoren especialment a dia d’avui.
Salutacions i gràcies per les teves paraules!
Quin detallàs això de treure alguna cosa havent tancat prèviament la cuina.
És una solució fàcil, quan la cuina depén només del propietari com únic empleat i dona una solució, que segurament fa guanyar uns clients.
No és extrapolable, però tal com dius un detallàs.
Salutacions,