Can Josep, és un restaurant familiar, per la zona del Passeig Sant Joan. Amb decoració senzilla en un local amb encant, tracte immillorable i amb alguns plats ben atractius.
Can Josep és un restaurant familiar, que ja he publicat en més d’una ocasió, amb decoració senzilla però amb encant i amb la mítica bandera republicana a la paret.
Una sort que a Barcelona, es puguin mantenir encara llocs com aquest, on poder sopar. I dic sopar perquè si parlem d’horaris de dinar, algun més trobaríem.
I res a veure amb tota una sèrie de llocs que fan trempar a tot el sector de la lliga «àpats de barri» , en la que mostren àpats en baretos on fa mandra entrar. I això és perquè en alguns, i ara digueu-me classista, ja sigui per qui et servirà, pel públic que hi pul·lula o per la zona on estan ubicats, ja els descartes.
També d’altres, en què l’autenticitat no va més enllà del rètol exterior i que amb un canvi de propietaris intenten simular que res ha variat. I per si no n’hi hagués prou, aconsegueixen posar-los de moda, amb tota una desfilada de chic@s_anuncio, que entren allà remenant el culet, simulant gaudir amb plats que apostaria diners que en realitat els fan fàstic..
Can Josep, és un lloc al qual tinc especial estimació. El seu aire de bistrot li dona un encant especial i el tracte afable que reps, quadra totalment amb el lloc i et fa sentir molt còmode.
Passant pel davant, pel carrer Roger de Flor, no t’imagines que allà pots menjar bé i ben atès. De fora no crida gaire l’atenció, tot i que actualment l’aspecte està millorat, però només travessar la porta, ja notes que estàs en un lloc especial.
Que ofereix la seva carta
La seva carta és prou atractiva pels que ens agrada defugir de massa sofisticacions. I en el meu cas, just pocs dies abans d’una estada a Califòrnia i posterior a Holanda, necessitava una carta així 😅.
A la seva web la tenen ben detallada, però us mostro un fragment per a fer-vos idea. I també a tenir en compte els plats del dia que et suggereixen.
Que vam menjar a Can Josep
En aquesta ocasió van anar a compartir plats i aquesta va ser la nostra elecció, després del platet de fuet de benvinguda. I agraeixes que et rebin amb un detall senzill i que agrada a quasi tothom.
Vam començar amb un plat refrescant i que no és el primer cop que demanem: els porros amanits, que ens encanten i amb un oli que convida a sucar pa. Segurament i estèticament les ratlletes negres el fan més bonic, tot i la sensació viejuna del Mòdena.
I les seves croquetes, de les que vam demanar dues de rostit i dues de bolets i tòfona. No posen cap problema en servir-te la combinació que demanis i puc afirmar que són pura delícia.
També una esqueixada de bacallà ens va anar bé com previ al següent plat que era del tot contundent.
I finalment, el plat que em genera desig a Can Josep del qual mostro foto: la Morcilla de Lleó. La segona imatge correspon a la morcilla ja servida al plat. No és imatge Instagram, però se’m fa la boca aigua en recordar-la acompanyada de bon pa.
En resum, vam gaudir d’un bon sopar amb plats de tall clàssic que val la pena tastar.
Postres i vins a Can Josep
No puc parlar de les postres, perquè després de compartir els plats anteriors, ens sentíem prou plens. I ho vam solucionar amb un plat de bones cireres que ens van oferir com a postres.
I un cop més ens va venir al cap, el disbarat que representa el no oferir cap possibilitat de bona fruita, quan a més és temporada. Arreu amb els pastissos de formatge, les «tatins», sovint aberrants, mentre la fruita queda oblidada en la majoria dels restaurants. Deuen pensar que fa pobre…
La carta de vins és curta, però amb opcions de proximitat i ben escollida. Un cop més i ja de manera pràcticament definitiva, vam optar per copes. Ens va agradar aquest rosat MiraGe d’Edetària. A base de garnatxa peluda de la DO Terra Alta, que podeu veure al centre de la imatge. Ben sorprenent!
Conclusions i Reflexions
Can Josep és una mostra de com una empresa familiar pot passar de pares a fills. Encara recordo quan el fill es va incorporar a la sala i amb la seva afabilitat i proximitat, et feia sentir molt a gust. I el darrer capítol, és quan el pare es va jubilar i ara el fill ocupa la cuina i us puc assegurar que també amb èxit total.
Can Josep és una petita joia de les que a BCN marquen diferències amb la uniformitat imperant. És un lloc d’aspecte senzill, però amb un grau de dignitat, que ja voldrien molts llocs de més renom a la ciutat.
El seu aire de Bistrot dels de veritat (no de cartó pedra), et fa sentir bé. I amb un servei afable i proper que fa sentir els clients molt a gust, amb un tracte proper que enamora. Per tant, un lloc que si algú el desconeix, us el recomano amb convenciment.
Si he de dir una cosa que canviaria, és que continuen amb el costum «viejuno» de començar a sopar a les 20:45, que acaba sent les 21 h. Quan en la BCN actual a molts llocs anem a sopar a les 20 h, que de fet és el meu horari habitual de sopar a casa. I quan estic per BCN, em permet tornar a ser a Cambrils abans de les 12.
Però, vaja, que que cada un a casa seva, baixa les escales com vol. I si aquest és l’únic inconvenient que li veig, benvingut «inconvenient».
L’apartat «permeten reserva en línia», no el tenen a l’estil del formulari habitual. Però en tenir un mòbil com telèfon principal, permet reservar per WhatsApp o a través d’Instagram, tal com vaig fer.
Resum de Can Josep
- Ubicat més amunt de la Diagonal, per la zona Passeig Sant Joan
- L’interior té encant
- Imprescindible la seva «morcilla de Leon»
- Permet un àpat sense gastar massa
- Tracte molt afable
- En conseqüència a la llista de recomanables
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Un clàssic amb bona carta, encara que al Santi la morcilla de Lleó o la de Burgos no li fa gaire el pes, ell és més de botifarró.
Ca Josep, com tanta gent, esperant la tercera, i el preparao que no hi ha manera de fotar-lo fora.
Salut!
També t’he de dir que aquest cop, amb a calor que feia, la morcilla potser no va ser el plat més adient de demanar. Els dos vam pensar el mateix quan ja no quedava ni una engruna.
I de fet, tot i ser un plat emblemàtic perquè els arriba artesana del tot a partir d’un petit productor d’allà familiar de la mare crec, no vaig veure cap altra taula que en demanes aquest dia. I és que la calorrrrr…..
Per la resta, plats més que suficients per demanar pel Santi i per a tots.
Salut!