Capet és un d’aquells restaurants que semblen funcionar al marge de les modes. Fa bona cuina, ofereix un espai molt confortable i continua sent una de les meves recomanacions habituals quan em demanen un bon restaurant pel centre de Barcelona.
Capet és un d’aquells restaurants dels quals es parla menys del que es mereixerien. O, almenys, aquesta és la sensació que sempre m’ha fet.
Curiosament, és un lloc que associo a diferents records personals, tots aliens al restaurant. I, si a això hi sumem el bon nivell de la cuina, és fàcil entendre per què continua figurant a la meva llista de preferits.
Hi dec haver anat més de mitja dotzena de vegades. Ja el freqüentava quan era al barri de Gràcia, a l’espai que avui ocupa Morralet. Ara, instal·lat al Barri Gòtic, ha guanyat en confort i ofereix una sala on et sents a gust des del primer moment.
No és dels restaurants que més apareixen a les xarxes socials i, potser, la seva ubicació tampoc hi ajuda. Tot i estar a tocar de la Via Laietana, cal fer alguna ziga-zaga pels carrers del Gòtic per arribar-hi, i això fa que molts hi passin a prop sense ni saber que existeix.
És, però, un dels noms que sempre apareix quan algú em demana on dinar per aquesta zona de Barcelona. A la meva llista no hi falten mai Capet, A Restaurant de l’Hotel Neri —aquest especialment pels seus menús de migdia— i algun altre que varia segons qui em demana la recomanació.
Que ofereixen a Capet
A banda dels dos menús degustació —de cinc i vuit plats, respectivament—, Capet ofereix una carta molt atractiva, que va ser l’opció que vam escollir.
Ja la secció de primers convida al dubte, d’aquells llocs en què, després de llegir la carta, gairebé et venen ganes de dir: «porteu-me el que us sembli». Les seccions de peixos i carns també ofereixen prou varietat perquè cadascú pugui trobar fàcilment el que li ve de gust.
Us mostro una part de la carta, concretament la dels primers, perquè crec que ajuda a entendre l’estil de cuina que proposa Capet.

A la seva web hi trobareu la carta completa. I un consell: no deixeu de donar una ullada a la pissarra dels suggeriments del dia, perquè sovint hi apareixen plats que poden acabar sent una millor opció que els de la carta.
Que vam escollir
Com és habitual a Capet, abans de començar va arribar un petit aperitiu de la casa, un d’aquells detalls que sempre tenen la gràcia de sorprendre. No és el típic aperitiu #toma_cabrón, sinó que és d’aquells que mostren maneres i ja diries «portin un plat».

Per començar, vam compartir quatre croquetes de pollastre amb kimchi. De fet, ja hi anàvem predisposats, perquè són un autèntic vici i, cada vegada que hi tornem, acaben caient. També vam demanar l’albergínia rostida amb ricotta casolana, avellana i llimona marroquina.


Com a plats principals, jo em vaig decantar pels lletons de vedella, que no figuraven a la carta, però sí a la pissarra de suggeriments. L’altre plat van ser els agnolotti de cua de bou amb crema d’all rostit i teula de parmesà.


En acabar el dinar comentàvem que tots els plats havien tingut un nivell molt alt. Potser també hi ajudava el fet que aquest estiu, tret de l’excepció d’Oaxaca, les meves darreres visites a Barcelona havien estat més condicionades per factors com la comoditat, l’espai o la climatització que no pas per buscar restaurants amb una cuina especialment brillant.
I, en canvi, aquí ens van fer recordar per què Capet continua ocupant un lloc destacat entre els nostres preferits.
Vins i postres a Capet
La carta de vins em va semblar molt alineada amb els meus gustos. És àmplia, aposta clarament pels vins de proximitat i, a més, ja indica quins ofereixen a copes, un detall que sempre valoro positivament.
L’escollit va ser L’Abrunet, del celler Frisach, un DO Terra Alta elaborat a partir de garnatxa blanca.

La carta de postres ofereix mitja dotzena de propostes, totes força originals. Vam optar pel pa de pessic d’oli d’oliva amb figues i gelat de iogurt. En vaig tastar una mica i em va semblar un gran final de dinar. També és cert que, en plena temporada de figues, aquest ingredient hi jugava clarament a favor.

Conclusions i reflexions
Capet és un restaurant molt recomanable. Queda una mica amagat, però és a pocs metres de la Via Laietana i ofereix una sala agradable, espaiosa i d’aquelles on et ve de gust allargar la sobretaula.
La seva cuina està un esglaó per damunt de la mitjana. I no parlo de la mitjana de restaurants a l’atzar, sinó de la dels llocs que ja considero destacables.
La cuina oberta presideix la sala, cosa que farà les delícies dels qui gaudeixen observant el ritme del servei o comentant les elaboracions amb els cuiners. No és especialment el meu cas, però reconec que aporta molta vida al local. I, sobretot, els plats estan molt ben resolts. Com ja he comentat, és una d’aquelles cartes en què gairebé tot et ve de gust.
Capet és també un bon exemple d’un restaurant que va generar soroll quan va obrir i que ara sembla funcionar més discretament. I no ho dic pas com una crítica. Ben al contrari: de vegades, passar una mica desapercebut és millor que convertir-se en una destinació de moda que atrau més curiosos que no pas clients que realment valoren la cuina.
Sempre hi he rebut un tracte excel·lent i això, sumat a una cuina que continua mantenint un gran nivell, fa que continuï sent un dels restaurants que més sovint recomano quan algú em pregunta on dinar per aquesta zona de Barcelona.


Resum de Capet
- Un restaurant ampli i agradable per la zona Gòtic
- Taules de diferents formats, convenientment separades
- Molt bona cuina
- No és econòmic, però la relació qualitat-preu correcta
- Servei agradable i molt professional
- En conseqüència, molt recomanable
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.


Per tenir en compte.
Un punt negatiu pel meu entendre és el fet de que la pàgina és en castellà amb opció de passar al català i no a l’inrevés i que la carta també doni prioritat al castellà.
Per cert el vincle als restaurants del Raval-Gòtic no funciona.
Merci, per avisar.
Ara arreglo el link
Salutacions,
Una pregunta, la croqueta picava gaire? ho dic pel kimchi, que té el seu punt picant… No he pensat mai en una croqueta picant.
I una observació. La llimona, com filla i neta de murcians, ha de ser de Múrcia i de ningún altre lloc del món!!!! 😅😅
Salut!
No recordo que la croqueta piqués i mira que és un fix que demanem sempre allà. Perquè com el cuiner és un ex Coure i a Coure la croqueta sempre ha estat famosa. I ell, li ha donat un toc personal.
Però també t’he de dir que jo soc poc sensible al picant i no soc de fiar dient «no pica».
El tema llimona, ja quan vaig copiar el nom vaig pensar-ho. No perquè defensi les llimones murcianes, sinó perquè vaig pensar, quina gràcia o incidència té l’origen de la llimona, en un plat en què poca participació pot tenir.
Com deia la meva mare «coses d’ara» 😂
Doncs he fet els deures perquè em resultava estrany això de la llimona marroquina i resulta que és una llimona (espero murciana 😅 ) confitada, com un envinagrat.
Et deixo el link aquí per si vols saber algo més i fins i tot, provar de fer-ho.
https://receptesdecuinadelmarroc.blogspot.com/2011/03/llimona-confitada-indispensable-en-la.html
Salut!
Ostres…. 😂