Carmina. Quan la nostàlgia esdevé tristesa

Carmina restaurant, està ubicat on fins no fa massa hi havia el Senyor Parellada, al carrer d’Argenteria. En un espai ample i remodelat i amb una cuina poc concreta, que pot semblar ideada per a satisfer a un públic indefinit.

Tocava dinar de 3(o+)aTaula i aquest cop la tria va ser meva, perquè tenia curiositat per aquesta obertura relativament recent. I justificaré tot seguit el perquè.

Quan van obrir fa no massa, vaig veure per les notes de premsa, que era del grup Isabella’s i portat pel Josep Maria Massó, que conec a partir d’un amic comú i pel que vaig veure en la seva etapa a Terraza Martinez,  el duet Isabella’s i Josep Maria, prometia.

Del grup Isabella‘s conec alguns dels seus llocs i fins i tot tinc publicat en positiu, el seu lloc emblemàtic al carrer Ganduixer, que podeu veure fent clic a Isabella‘s.

També en la meva elecció hi havia un punt de nostàlgia pel que fa al local, que havia estat Senyor Parellada, on en els primers temps, hi anava sovint. No era cap lloc gastronòmic, però feia «festa» i eren temps en què tots plegats, encara no ens havíem «empijat» tant, gastronòmicament parlant. 😅

El local l’han remodelat prou bé, tot i que això és molt subjectiu. L’únic dubte és que passant pel carrer, no es veu massa clar, si allò és un restaurant, un bar de copes o una exposició i potser això no ajuda al fet que entri públic.

Que ofereixen a Carmina

La seva carta la podeu veure a la seva web i curiosament sense preus, però val més això que res. I és difícil definir-la, perquè hi ha una mica de tot.

Sospito que en Josep Maria Massó, que em donava garanties, ja no hi és. Però és només una sensació que evidentment no vaig preguntar per a confirmar. Si estic errat, ja em perdonareu. És el peatge de llegir a qui fa cròniques de manera anònima. 😏

I dic això, perquè de l’oferta que fa pocs mesos pregonaven els cronistes de Carmina i que anava de «recuperació de la cuina tradicional catalana», hem passat a la «fine italian cusine», tal com llueixen actualment a la seva web i que he capturat com a prova.

No sé pas, però em sembla una mica que la carta, la qual segueixo els canvis dels seus inicis, evoluciona una mica com «pollo sin cabeza». I això no vol dir que l’apartat de pastes que ofereixen actualment, sigui prou atractiu.

Que vam demanar a Carmina restaurant

Vam ser quatre aquell dia i vam demanar de la secció «per picar», quatre coses a compartir: Les croquetes de cua de bou i pecorino trufat, la burrata amb tomàquets sicilians, les croquetes de gorgonzola i la taula de mortadel·la amb focaccia.

Els quatre plats eren prou correctes i amb productes de qualitat. No podem garantir que els tomàquets parlessin sicilià, però tampoc ens discutirem per això.

I ja com plats principals, un tàrtar a ganivet amb patates fregides, que no deixava de ser un tàrtar de batalla. Com detall prou explicatiu de l’estil del lloc, no ens van ni preguntar el grau de picant.

Un altre tàrtar de tonyina amb alvocat, la nova tendència de la gastronomia 😏. Res a dir ni en positiu ni en negatiu. El mateix de tantes cartes.

Per la secció menys carnívora del grup unes albergínies a la parmigiana

I per la més carnívora una tagliata de filet amb romaní i parmesà, que va arribar a taula amb una mica de «teiatru», encenen el romaní i fregant com si fos un pinzell, la carn. Qui el va demanar, va dir que prou bé, tot i que amb cocció exterior una mica passada. De fet, tampoc ens van preguntar allò del punt.

Vins i postres

Aquest apartat prou bé amb dues cartes de vins. Una a copes i l’habitual d’ampolles senceres. Aquí caldria que més d’un lloc prengués exemple de l’oferta de copes a Carmina.

Triem el vi de manera rotatòria i aquest com l’elecció va ser un trepat de Carles Andreu. Em va sorprendre la tria d’un vi d’una DO molt poc usual en nosaltres. En tot cas, un trepat ben correcte.

I pel que fa a les postres van arribar amb un carretó, del qual vam escollir un parell de coses a compartir i que fins i tot va sobrar. Alguns dels components del grup, som zero de postres, però no demanar sembla que fem els misèries.

Conclusions i reflexions a Carmina

La primera reflexió va relacionada amb el mot tristesa que poso al títol. Arribar a les 13:30, zero taules ocupades i que al llarg del dinar s’incorporessin dues més, és tristesa. I la nostàlgia ens fa recordar aquest mateix local, fa unes dècades, quan es feien cues a l’entrada. I estem parlant del Born, en una BCN plena de turisme en un mes de juliol 😰.

I inicialment et planteges «potser avui han tingut un mal dia». Però veus que no i que el servei ja està dimensionat per aquest volum. Esperem que aconsegueixin donar-hi la volta.

En positiu cal dir que a Carmina ofereixen un menú de migdies que sembla atractiu per la seva RQP i és el que deduïm vam demanar les altres dues taules.

Tampoc ajuda a sentir-se a gust, patir un d’aquells personatges mutants que segons com van per les xarxes amb barret d’influencers i segons com fan de CM, cosa que no em sembla molt ètica, pul·lulant per la sala, marejant als cuiners i buscant el millor lloc per fotografiar cada un dels plats que es fa preparar per a la sessió fotogràfica.

A veure si almenys els fa un bona campanya amb moltes fotos a Instagram i fa baixar els seus amics uppers al Born o al Borne com diuen aquesta gent 😂.

Podria anar a la Llista de recomanats?

En tot cas, tampoc el lloc ens va espatllar la trobada i el nostre bon rotllo habitual. El que si vam estar tots d’acord, és que aquest no pot anar a la nostra Llista de recomanats 3(o+)aTaula, que podeu veure com sempre fent clic a:

Vam acabar el dinar intentant destacar algun plat, sense aconseguir-ho. També vam fer l’esforç d’imaginar si el podríem recomanar a algú. I el més benevolent vaig ser jo, segurament pel fet de sentir-me culpable d’haver fet la tria.

Amb molt d’esforç, vaig dir que m’atreviria a recomanar Carmina a algun perfil d’aquells que van a BCN dos cops l’any, quan hi ha rebaixes, amb poques aspiracions gastronòmiques i que amb una sala ben vestida ja surten contents. Però interiorment em preguntava «com coi els he portat aquí als companys de 3(o+)aTaula?».