Casa Amalia, just tocant el Mercat de la Concepció, és un projecte construït a partir del restaurant inicial que portava el mateix nom. Local amb encant, servei molt destacable i plats ben trobats.

Casa Amàlia, ubicat en un carrer lateral del Mercat de la Concepció, era un lloc tradicional, que va estar a punt de desaparèixer, just abans de la pandèmia. Per sort va haver-hi qui el va voler salvar i no s’ha perdut aquest local amb llarga tradició.
Feia temps que hi volia anar, però una errada en la seva web, ara ja solucionada, indicant que només obrien migdies, m’ho impedia. I va ser a través d’Instagram, comentant aquest fet amb un bon amic virtual, que van aparèixer els del restaurant, preguntant que d’on havia tret els horaris. Els vaig dir que de la seva web ? i ara ja tot arreglat.
Cal comentar que l’errada, ja resolta dels horaris, va ser un descuit que els perjudicava. I contrastava amb el fet que la seva web és destacable i podria servir de model per a molts altres restaurants. I amb servei de reserva inclòs, que sabeu que és al meu criteri, imprescindible avui en dia.
Que ofereix la carta de Casa Amàlia
Podeu veure la seva carta a la web i ofereix la curiositat, que molts dels productes indica la seva procedència. En tot cas no parlem de productor, sinó de la parada del mercat que tenen a tocar.
No dic ni sí, ni no a la idea, però pel que he vist, ha estat molt celebrada per part d’alguns mitjans que parlen de restaurants. En tot cas, i com es diu sempre, millor que parlin de tu, encara que sigui malament ?, tot i que aquest no és el cas. Us poso una mostra de l’aspecte de la carta, que en la versió web, fent clics a les icones, mostren «on l’han comprat».
Que vam demanar
Després dels aperitius que veieu tot seguit i aquest excel·lent pa amb tomàquet,
vam començar compartint algunes coses. Un parell de cremoses de txangurro, de sabor molt potent i agradable, un parell de Popeyes, que ja comenten a la carta que són bunyols d’espinacs amb mel de bresca i la seva versió de l’ensalada russa.
I tot seguit els plats principals. El que ells anomenen I love Pedroches, que és presa ibèrica d’aquesta coneguda denominació d’ibèrics i el Cochingote, que és cruixent de porc negre de Mallorca al forn amb codony de poma.
Els plats principals bons, però el primer no deixa de ser un molt bon producte ibèric amb poca elaboració, mentre que el cruixent de poc, que no va ser pas la meva elecció, tenia força greix, sota l’anomenat cruixent. Però així sol ser el porc negre i per això jo no el vaig demanar. En tot cas culpa nostra per l’elecció.
Vins i postres a Casa Amàlia
La carta de vins, també mostrada a la seva web, és prou completa i ja indica quins vins poden oferir a copes, assignatura pendent en molts restaurants a BCN. I en positiu, amb un bon percentatge de vins catalans.
Vam demanar vi a copes i em sembla molt bé, que el client tingui aquesta opció a escollir. Perquè en més d’un lloc, demanar vi a copes, sembla que et facin un favor dient «vamos a mirar que tenemos abierto» ?.
Les postres són un dels punts destacables. Vam demanar el pastís de xocolata d’Oriol Balaguer.
I ens van convidar a tastar, unes postres que imaginem els agrada lluir: el seu pastís de formatge Amalia’s Cheescake, que va resultar espectacular i que vam fotografiar a mitja consumició ??.
Quasi va saber greu, tot i que els vaig advertir, no acabar-nos les postres. Però entre que jo continuo amb la dieta, i tampoc soc gaire de postres i qui m’acompanyava no podia amb tot, va quedar una bona part sense menjar. Fins i tot ens van oferir si volíem emportar-nos-les.
Pel que van dir, la majoria de postres són d’elaboració pròpia i veient el seu pastís de formatge, intuïm que aquest apartat, és un dels punts forts de la casa.
Conclusions i reflexions
Dir, en primer lloc, que Casa Amàlia ens va agradar. El local és acollidor, el fet d’estar a tocar d’un mercat, li dona un plus de tipicitat.
El fet del vi a copes a la carta, és també una declaració d’intencions, com ja he dit. Quan parlo d’aquest tema, sempre em passa pel cap una de les meves anècdotes: un dia al desaparegut restaurant Alvart (on ara hi ha Nairod), demano vi a copes i em contesta la presumpta sommelier «hoy tenemos poca cosa… ningún vendedor nos han traido muestras» ?.
La cuina és més que correcta, però no hi busqueu plats per a sorprendre. Plats ben elaborats, amb bones matèries primeres i curiosament amb noms ben estranys com podeu observar.
I el servei si que em va sorprendre en positiu i vam interaccionar amb més d’un. Professional, amb ganes d’ajudar, parlant català, anglès i potser més. Perquè curiosament Casa Amàlia està ple de clients estrangers i d’aquells que en voldríem més a BCN.
En conseqüència, un lloc que us recomano visitar i que estic convençut us agradarà a tots aquells que a grans trets, coincidim de gustos.
RESUM a Casa Amàlia
- Local molt acollidor
- Just tocant el Mercat de la Concepció
- Servei molt professional i agradable
- Plats correctament elaborats
- En conseqüència recomanable
Si voleu veure altres restaurants que tinc publicats, de la zona que anomeno, eixample dret, podeu fer clic a,
És cert el que dius. Un lloc que m’hi sento molt bé amb una cuina bona, sense plats extranys ni sorprenents però que surts content.
Sslutacions
I ja és prou important això ?
Salutacions,
Em quedo amb un detall: encara que sembli mentida, avui dia no és gaire habitual trobar un restaurant on et serveixin un simple pa amb tomàquet fet com Déu mana.
Salut!
Tens tota la raó. I el pa era de nivell, tot i que al meu gust, el preu podria ser una mica més ajustat…Potse més q comptar-lo per racions, seria millor per servei. Però tampoc farem una muntanya d’un parell d’euros de més
Els restaurants de mercat acostumen a ser un èxit, al menys la matèria primera ja la tenen.
Pot ser aquest hauria de ser de preu més ajustat, per això de tenir els ingredients molt a l’abast.
Bona cuina amb noms diferents per atraure clientela 🙂
Salut!
En algun punt, i el pa amb tomàquet és un bon exemple, els preus marxen una mica de lloc. Però globalment està bé, amb un servei dels que no es troben a BCN i amb molt de públic.
Salut!
Bon dia , vam estar-hi fa un parell de setmanes i força bons tots els plats que vam demanar. Els unics inconvenients, els soroll (vam estar a la part de dalt i era ensordidor) i tambe la cap de sala que unia mica massa exagerat el tracte, com i fossim “coleguis” de tota la vida . Es una apreciació personal que potser a altres ja els hi va be , pero ho vaig trobar una mica pesat i tot . Per la resta , molt recomanable
Bon dia,
La sala superior, que és on ens van instal·lar, segons quines taules veïnes toquen, deu ser aclaparador. Ho vaig pensar quan vam anar-hi, perquè a més l’alçada del sostre és excessivament baixa. Crec que si fos un local de nova creació, no tindríem permisos, però al tractar-se d’una remodelació, el permís ja deu ser d’anys.
Aquell dia, teníem taules properes, bàsicament públic estranger, com molt calmat i no vam patir-ho, però em va passar pel cap.
Pel que fa al tema tracte, en el meu cas, no va ser model #hola_chicos. Tampoc normalment dono gaire peu a les aproximacions. En el nostre cas i aquell dia, va ser correcte.
Salutacions i gràcies per passar!
Qué es “codony de poma”?
Per la mateixa raó podriem tenir “taronja de pera?
Com ja pots imaginar, no és res més que una errada de quan vaig escriure el post. I passats aquests mesos, ni idea de que calia posar.
I no calia l’aclariment taronja de pera, al que per cert t’ha faltat falta tancar cometes ?
Salutacions i gràcies per llegir-me amb aquest nivell de detall ?