Casa Asmundo a La Ràpita, és un dels llocs que mai fallen, amb bon producte i excel·lents arrossos. La zona del Delta és de gran riquesa gastronòmica.

Feia bastant de temps que no anàvem a Casa Asmundo i aquest passat dissabte, uns molt bons amics ens van proposar de quedar allà i vam pensar que era una gran idea. Em fa molta mandra anar a restaurants en caps de setmana, però pels amics i pel lloc, valia la pena el risc.
Casa Asmundo és un clàssic de la zona on saps que gaudiràs de bon producte i un servei més que correcte. Un cop més, recordar que la zona del Delta ofereix una gran varietat de llocs on anar sobre segur.
Que ofereix la carta de Casa Asmundo
De fet, no ofereix res perquè no tenen carta, excepte en els apartats vins i postres 😂 i la persona que fa de cap de sala et comenta els plats que tenen sense fer cap esment al seu cost.
En general, i per a mi, això és una línia vermella que no accepto i només transigeixo quan es tracta d’un lloc que ja conec i confio que no m’aixecaran la camisa. De fet, es podrien comptar amb els dits d’una mà i encara en sobrarien, els restaurants que vaig i que no disposen de carta.
Pel que fa als entrants, l’oferta es limita a 6 o 7 coses, de les que en veureu 4 a la següent secció. I passant als plats principals, el dissabte que vam anar oferien un parell d’arrossos, un suquet i la secció de peixos que no vam preguntar.
Que vam demanar
Érem quatre i vam demanar quatre primers que vam compartir: unes cloïsses, uns dàtils, calamars a la romana i uns xipirons.
Els 4 plats, i cada un dins la seva lliga, espectaculars. Coccions molt lleugeres, salses com les de les cloïsses per sucar-hi pa, els calamars de nota i els xipirons com final de festa.
I tot seguit va arribar l’arròs. La possibilitat de tria, potser per ser dissabte i anar molt plens, es limitava a sec o caldós. I vam escollir la segona opció.
L’arròs que va arribar va ser de nota, segurament per la qualitat del fumet que l’integrava. No soc molt propens a alabar arrossos ni tampoc de demanar-ne, excepte en llocs que sé que superaran els resultats de Cal Malcarat 😉.
I en això coincidíem amb els nostres amics que compartíem taula, que també afirmen que només demanen en aquells llocs d’èxit assegurat. És molt depriment després de fer una bona quilometrada, que et serveixin un arròs #toma_cabron 🫢.
Vins i postres a Casa Asmundo
La carta de vins ben correcta i vam escollir un dels meus blancs de referència: el Quintà de Bàrbara Fores del que vam prendre dues ampolles. Una garnatxa blanca que mai falla.
Pel que fa a les postres, tenen un carta prou atractiva i pel que vaig observar del públic de la sala, era un dels apartats més desitjats i que devoraven amb passió 😂.
Vam demanar un parell. La tatin de poma que van compartir els nostres amics, mentre que nosaltres vam optar per les figues macerades amb brandi i gelat de mantecado.
Conclusions i reflexions
Casa Asmundo, no és pas un lloc econòmic, però el peix té el preu que té.
Com sempre explico, abans d’anar a un lloc, m’agrada xafardejar les opinions negatives de TripAdvisor, per veure que indiquen de positiu. I em va sorprendre trobar algunes de negatives, més enllà de «no hay menú pa nenes» o «el propietario es antipático».
Més d’una es queixava del preu i és que una gran part de la societat, no va als mercats i si hi va, es mouen per mercats en què el peix salvatge ha desaparegut i no tenen ni idea del cost real. L’altre dia passejant per un mercat de BCN, els únics turbots que hi havia eren els de piscifactoria que anunciaven com «del Mediterrani» a uns 20 €/kg.
I quan van a un lloc on el turbot és salvatge, que té un cost en mercat superior al doble que el de piscifactoria, es pensen que els estafen i així podria continuar amb altres peixos i marisc. I no tinc res contra el peix de piscifactoria, que no deixa de ser el futur i també en comprem a casa per seguir una dieta equilibrada sense cremar la Visa.
En resum, un gran lloc Casa Asmundo tot i que no tot són flors i violes. El local és sorollós i el públic està en consonància. I el tema de carta cantada, com ja he dit no m’agrada i penso que els comporta queixes de gent que entren amb la sola referència de preus del Mercadona i llavors al·lucinen amb el tiquet. Però cada un a casa seva, baixa les escales com vol, que diu la Marta 😊.
El compte correspon a quatre comensals.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Un lloc més a apuntar a la llista de desitjos, doncs. A mi la carta cantada m’agrada, els pals de després no. El soroll el puc arribar a suportar si menjo molt bé, però no abuso de llocs sorollosos, amb l’edat aprecio més i més la quietud.
El soroll, i en dia no feiner, és considerable. I no pas per acústica del lloc, però la sociologia del lloc i el mateix públic, ho fan inevitable.
El lloc m’agrada molt i el tinc recomanat en la meu post de la ruta Tarragona <--> Delta, però hi vaig molt poc perquè trepitja totes les meves línies vermelles 😂😂… no reserva en línia 🫢, sorollós 🫢, carta cantada 🫢…
Però el dia que hi vaig, i de fet va ser per coincidir amb una grans amics, faig una mica de ioga mental previ, em poso tolerant i gaudeixo quan tasto els seus plats.
Salutacions Oriol!
És el nostre restaurant de referència d’entre els molts de bons que hi ha al delta. Hi anem relativament sovint quan som per aquells verals, però he de reconèixer que mai en cap de setmana ni en èpoques fortes de vacances, un dels privilegis de què gaudim els jubilats.
És un valor segur, on mengis el plat que mengis, hi acabaràs sucant pa. Un dels plats a destacar és “del caldo”, un àpat clàssic de les barques de pesca. Primer et serveixen el peix i, tot seguit, un arròs confeccionat amb el fumet del peix que t’has menjat prèviament.
En resum, un local clàssic, amb clientela bàsicament local i del país, amb un producte sempre excel·lent i amb una relació qualitat preu prou correcta…
Totalment d’acord Josep Maria!.
I també saps que busco els dies feiners per tema soroll, però aquest cop volíem quedar amb uns grans amics i ells només disposen de caps de setmana.
Però em vaig mentalitzar i bé que ho vaig passar. Mentre gaudia els plats, pensava «massa temps que no veníem», però després en fred i ja sense la passió del moment, et recordes més del soroll.
Salutacions!
El ticket em sembla prou raonable.
Sí, sí… cap problema amb el preu i a més hi ha 70 € de vi, que vam agafar un dels carets de la secció Terra Alta.
És el que dic al post, que si un sap el preu real del peix, ho troba raonable.
Salutacions!
No el conc, però semble prou interessant i el túndete an compte per el futur, encara que l’ausència de carta no m’agrada
Sí, el tema no carta m’emprenya molt, perquè a més amb carta cantada sembla que sigui estressant donar resposta.
Però ja saps que és un lloc que sense ser econòmic, tampoc t’aixecaran la camisa i els plats són bons.
Per això, tot i que el lloc m’agrada, em fa sempre una certa mandra. I per aquesta «mandra» ara feia com 4 anys que no anàvem.
Salutacions.
Un bon lloc de St. Carles -ara només Ràpita-.
M’agrada anar-hi, i sempre amb temps reservo l’arròs a banda que és molt bo i que no trobes fàcilment al llocs. Com deien més amunt, el Josep Mª., el peix bullit amb patates i després l’arròs sense res amb un groc molt peculiar.
Sobre el peix, tot el que sigui fugir de Barcelona, és econòmnic i saps que aqui no t’enganyen, cosa que no sempre passa a la capital. Cada cop hi ha menys cultura del peix i molta gent no passen del rap, lluç, llobarro i aurades -de piscifactoria aquests darrers- i és complicat que tot el demés ho vegin raonable.
Cal anar a Casa Asmundo, el local no ha evolucionat gents i encara segueix a la família. Per sort per la zona encara no entren “grups d’inversió” que són uns experts en destruïr la gastronomia però perfecte per a gents que tant els hi fot el que mengen, on una pota de pop és el màxim.
Una abraçada i gràcies pel post!!
Les gràcies a tu per llegir-me i comentar.
És que tal com dius, molta gent ja ni saps que les orades i llobarros que troben als mercats a preu al voltant de 10 €/kg són de piscifactoria…. I alguna a Instagram les llueixen com si fossin caviar 😂…. «mira que lubinas he cocinado hoy».
I no passa res en comprar peix de piscifactoria, perquè el futur serà això. Jo mateix compro corballs grossos que particiono en talls de 180/200 gr i congelo, pels meus sopar de dieta. Però sé el que compro i quan vull fer un dinar bo, toca una altra cosa.
Però entre ignorància i engany anem fatal.
T’ha fixat amb els xef que a Instagram es fotografien amb un corball de 4/5 kg?. I ho fan com si fos una gran cosa i l’han comprat al Makro a 10 €/kg.
Salutacions i agraint el teu comentari!
Un lloc que tenim pendent, baixem a la Ràpita a casa d’un amic i a la fi sempre acabem fent l’arròs a casa seva. A veure si a la propera em surto amb la meva. 😏
Salut!
A veure…
El producte és bo.
Però estem al Delta 😂
Salut!
Bona nit, m’ ha cridat molt l’atenció que tinguin dàtils de mar ja que estàn protegits, es mes he trobat una noticia en un diari explicant que l’any passat van detindre a una persona per agafar dàtils en Vinaros. Ací en Castelló han fet molta malesa en les roques per arreplegar dàtils de mar ja que les tenen que trencar amb un pic. Mes que res es per si et van agradar ja et dic que no en trobaras, millor les caixetes, salutacions
Sí, em sonava que no estava permés el tema dàtils.
Em va estranyar quan els van oferir, però sempre em faig un embolic entre dàtils i caixetes pel que fa a prohibicions.
I com els van oferir amb tota tranquil·litat, vaig pensar que eren els altres els prohibits.
De ser-ne conscient, no els hagués demanat, perquè la veritat és que tampoc els hi trobo tanta gràcia com per fer irregularitats. Ja em van bé les cloïsses o els canyuts…
Intentaré esbrinar.