Casa Dorita, un restaurant amb aire de bodega, amb autèntica cuina de mercat, servei afable i bones matèries primeres. I per tant recomanable.
Casa Dorita ha estat el restaurant de la darrera visita de 3 (o+)a taula. De fet ens hi va portar un imprevist.
En aquesta ocasió la tria corresponia a l’Esther (perill! !) i ens va emplaçar a Last Monkey. Vaig acceptar submís, però del lloc no m’agradava ni el nom. I encara recordo quan van obrir, el munt de cròniques so exciteds, a càrrec dels mercenaris habituals. No anàvem bé 😅
A les 13:30 entrem allà amb el local tot buit i per tant som els primers clients. Només creuar el llindar de la porta, ja la meva veterana em deia que estava entrant en terreny pantanós. I en general no m’equivoco. Ens veuen entrar, diem que tenim reserva (ni es molesten en demanar a nom de qui), ens fotent en una taula que ja seria petita per a dos i corren a pujar la música a tope.
I ens deixen al damunt del plat un menú de 11€ i a ja li dic al Jordi (l’Esther no havia arribat encara), que jo allà no em quedo si no hi ha carta. I quan li diuen que els migdies només tenen menú , ja m’aixeco i sortim.
Com vam trobar Casa Dorita i que ofereixen
Doncs ja imagineu : Buscant llocs propers a Google que no tinguéssim publicats abans amb 3(o+)aTaula. I així vam arribar a Casa Dorita, que coneixíem de nom, però mai hi havíem anat amb el grup.
Ens va semblar un lloc atractiu, amb aire de restaurant senzill de tota la vida i ja una pissarra a l’entrada, indicava que tenien plats del dia i que no es tractava d’un altre menú. I allà vam fer el nostre 95é dinar de grup.
La carta ofereix molts plats típics de bars de menjars. Cosa que ens sembla perfecta quan ja anem en aquest sentit. Una carta heterogènia i curiosa, que queda complementada amb els plats del dia que vam veure a la pissarra de l’entrada,
Que vam demanar?
Com és habitual vam començar compartint plats. Tot i que al post conjunt, veureu més imatges, aquí us posaré el llistat dels plats amb els seus preus, perquè us feu una mica la idea de l’estil de Casa Dorita. Un es pot configurar un àpat relativament econòmic, en un entorn mig restaurant, mig bodega.
Croquetes de formatge (1,60€x3)
Truita de bacallà estil Sidreria (7€)
Pochas” amb fonament (7,50€)
Sardines en escabetx (6€)
Mixta de Botifarra de Lleida i negre a la brasa amb mongetes del ganxet (14,90€)
Ous amb morcilla i patates (9,50€), que va ser la meva opció i us deixo foto
Reflexions/ Conclusions
Resulta un lloc interessant que seria una llàstima perdés la seva essència i caigués en les noves tendències de remodelar (o axinar) restaurants
La proximitat amb el Mercat de Sant Antoni (està en la mateixa illa que el nostre estimat Can Vilaró), li aporta la vitalitat característica de la zona.
I pel que vam observar, Casa Dorita té un públic fidel i perquè no dir-ho, amb força gana. I dit en positiu, doncs no seriem nosaltres qui, per criticar el tenir gana. Però si que vam observar varies taules properes, gaudint de veritat i amb abundància.
Ens va agradar el lloc, fins al punt de pensar en la possibilitat de que anés a la nostra Guia. Però tot i que podria, dins la categoria de llocs populars amb molta dignitat, la qualificació ponderada que fem al final, valorant cada un de nosaltres 12 punts, va quedar al llindar d’entrar, però just per sota. Però això no treu que sigui un lloc del que surts amb ganes de tornar. I no ho diem pas de tots.
L’únic «però» que hi vaig trobar a Casa Dorita 😓
Just quan maquetava el post conjunt, em vaig fixar amb el preu del vi: El Maius DO Priorat, que demano sovint en els meus enviaments de vi a casa. I el preu que em facturen, sense considerar el descompte, és de 11,50€. No em sembla correcte que allà el facturin a 28€, atès que degut a la naturalesa del local, el servei de vins és inexistent i les copes bàsiques, bàsiques… #ahílodejo 😏
Finalment si feu clic a la següent imatge, veure el punt de vista global de 3(o+)aTaula, així com totes les imatges dels plats i el tiquet amb el cost a Casa Dorita.
Si voleu veure altres restaurants de la zona, dels que tinc crònica escrita, feu clic a,
Totalment d’acord amb el comentari del vi. De vegades hi trobo copes que semblen zebres. El ví ha de pujar el percentatge en relació amb el local.
Salut!
I em va saber greu posar-ho, però penso que si ho arriben a llegir, és important per ells.
En un lloc amb copes senzilles i sense servei de vi (que tampoc és que em calgui), el vi en cap cas pot superar el x2
També penso que pràcticament ningú ho nota, doncs són llocs que tothom sol anar al «vi de la casa»
Salut!!
Vam anar-hi fa uns mesos, quan eren els inicis del Mercat remodelat i comparteixo el teu punt de vista.
No recordo el preu del vi ni que vam demanar, però en aquest el marge és exagerat, tenint en compte el local. Però globalment en tinc un bon record.
Quan us vau trobar amb el fiasco del Last Monkey, encara com no vau intentar si hi havia lloc a Slow 6 Low.
Abraçada!
Hola Carles,
Quan vam sortir de Last Monkey, vam buscar descartant aquells que ja coneixem i tenim a la Guia. Per això ja ni vam mirar Slow, ni Can Vilaró per dir un altre de proper.
Sempre seguim el criteri de buscar algun lloc nou i amb l’objectiu de dinar bé, cosa que no sempre aconseguim 😅
Abraçada!!
Doncs al Last Monkey hi he anat un parell de cops a sopar (carta), i tenint en compte el preu, no està malament si t’agrada la cuina ‘semi’ asiàtica….
Això si, taules petites, però no recordo música especialment alta, cosa que molesta bastant
Salut!
Quico
Si, a la carta volíem anar. Ignoràvem que al migdia, tocava menú del dia si o si….. I no tinc rec contra els menús del dia, que bé m’anaven quan treballant estava per BCN. Però ara vivint a Cambrils, no em faig 120 Km per venir a dinar un menú 😅
A més per publicar una crònica, s’ha de fer de la carta…
Les taules eren petites, per dos justes, però voler encabir un tercer ja no colava. Però també entenem que si ells van a menú, vulguin optimitzar espai… El problema és que no anàvem a menú…
Salutacions!
Ai la música !
Senyors restauradors, anem a dinar/sopar i sovint a compartir un mínim de conversa (o dic pel temps)
No vull escoltar la seva música, ni tant sols si és la que m’agrada i encara menys la televisió, que generalment solen ser dels canals d’esport on no i mporta el que veus ja que no escoltes i pitjor encara si el que hi ha son les noticies que sol passar que el locutor està donant unes noticies i tu t’has de conformar en llegir la tira de breus.
He de dir però que en alguns llocs han baixat la música a petició i no fa gaire en un que nosaltres vam ser els primers en entaular-nos fins i tot la van treure i ja no la van posar.
Dit això, per mi el pitjor és quan com fa 10 dies en un restaurant de Sabadell en una taula de 12 persones, canalla inclosa hi havia un energúmen que parlava, perdó, cridava (cridava, no parlava alt no, cridava) perque tots ens enteressim, tots menys els de la seva taula.
Crec que aquell dia al propietari li va caure la cara de vergonya perquè això no li sol passar al seu local.
Perquè hi ha tanta gent que no enten que la majoria sortim per estar a gust i no pas per ser torturats ?
Perdoneu, potser no és el post més adient, però m’ha sortit així
Hola Amadeu,
Content de llegir-te. Tens raó: la gent anem al restaurant a menjar i xerrar. I no necessàriament en aquest ordre. Per tant no ens cal distracció addicional.
I el tema de les taules amb energúmens, és un dels perills més grans que pots trobar en un restaurant. Si ja hi són quan arribes, sempre tens l’opció de dir que no et quedes al restaurant o que vols taula llunyana, suposant que en tinguin (ho he fet), però si arriben després, ja t’han fotut.
Gràcies per passar i si que cal repetir de tant en tant, que no volem música…. que ja ens distréiem conversant 😊
Salutacions,
Perill l’Esther? I ara… Però si ens ha portat a llocs meravellosos… 🙂
Tret del detallet del vi, jo el vaig trobar bo i dels que no tindria cap problema en tornar si fos per la zona…
Abraçada!!
I fins i tot la zona, tampoc és de les que m’auto prohibeixo…. De fet avui vaig a sopar al mateix carrer.
I d’acord amb tu en que cap problema en tornar-hi si em trobés per la zona.
I el tema vi, el superaria no donant propina i quedo en paus 😏
Abraçada!!
Aprop i estil last monkey teniu Spicy, no em sona que l’hagueu visitat
No…. no l’hem visitat.
El problema és que hi han tants llocs… i tant la cartera com la salut, són limitats 😅
Salutacions,
Aquest no fa mal a la cartera. La carta és molt més completa que el Last Monkey (fan 3 coses bé i costa repetir), una mica amateurs amb bona voluntat, en canvi a Spicy els amos són els germans Manresa (sobretot Carlos fa coses més interessants). Tinc molt bon record d’un plat de bolets asiàtics amb sake i mantega
Doncs prenc nota… En tot cas fins i tot el nom em cau millor que el de Last Monkey… 😅
Amb Last Monkey, ja tenia males vibracions abans d’entrar, van augmentar al traspassar la porta i ja amb la poca gràcia de no preguntar ni el nom de la reserva, ni et dic…
Però com a 3aTaula triem de manera rotativa, cal obeir en aquestes ocasions 😉
Ara, el “hola chicos” no te’l treu ningú a Spicy 😉
De fet, no tinc res conta el #holachicos, més enllà del ridícul que van ells a dir-nos chicos, quan tenim una edat 😅
Fins i tot i parlant per mi, em dona llibertat a fer alguna transgressió…. I curiosament, quan van de tant guais, no reaccionen massa bé a les transgressions, que no siguin les seves pròpies…
Per exemple quan m’expliquen que tots els seus vins són «naturals», dir-lis que m’encanten els «artificials»… i no falla… s’emprenyen 🤣
Potser d’aquest, em preocupa més mirant la seva web, que ho acompanyen amb «neones, dibujos psicodélicos, erotismo y visuales acompañados de Rap de los 90 y música funky>… I no em veig massa amb el rap….🤣
En tot cas, el poso a la llista de possibles… el que passa és que és molt llarga.
Salutacions,
Moltes gràcies Sr Sampere! Prenem nota de la seva crítica constructiva!
Molt agraïts que ens visitessin, esperem tornar-los a veure quan vulguin.
Gerard (en nom de Casa Dorita)
Gràcies per passar per aquí.
Salutacions,
Respecte al vi tenen vostes tota la raó ens costa 9,80 mes 21% iva, en total 11,85€. No es pot vendre a aquest preu. Ho corretgirem. Ha estat un error. Revisarem igualment la carta de vins. Sentim el inconvenient!
Merci!
Tampoc té més importància, de la que té.
A diferencia de molts que escriuen de restaurants i que ho troben tot meravellós, nosaltres si veiem alguna cosa a millorar, la diem.
En general els restaurants no s’ho prenen bé (estan acostumats a les cròniques comprades), per tant agraïm molt sincerament que us ho hagueu agafat com una crítica constructiva, que de fet és el que preteníem.
Salutacions,