Compartir Barcelona, és un restaurant, del que la ciutat pot lluir. Cèntric amb amplitud d’espai i amb bon servei. Els plats que arriben a la taula, són prou correctes i força apreciats per tot un públic que hi entra molt predisposat.
Si heu arribat fins aquí, vol dir que teniu afició als restaurants i, per tant, ja haureu llegit moltes cròniques on expliquen tot el camí que ha portat a obrir Compartir Barcelona. En conseqüència, m’estalviaré de repetir la història que, d’altra banda, també està detallada a la seva web.
Per tant, i com sempre, em limitaré a explicar com va anar i que em va semblar, amb la meva fredor i distància habitual.
Ja us puc dir d’entrada que el lloc ens va agradar. No anirà als llocs tops de la meva wish list, però hi ha molt de públic a qui el podria recomanar. La seva oferta de plats, està pensada per a satisfer un ampli ventall de gent, que ja entren enlluernats pels seus lligams o relacions amb el multipremiat Disfrutar.
Que ofereix la carta de Compartir Barcelona
És una mica difícil definir-la, i com he dit abans, sembla pensada per agradar a molta gent i més si són dels que en lloc del concepte antiquat «d’anar a sopar», van a «gaudir d’experiències» ?. Millor us mostro la carta i ja us feu alguna idea.
També a la primera pàgina que no mostro, hi ha més oferta, com per exemple les ostres, que de fa uns anys, són com un complement «obligat» en molts restaurants. I ho escriu algú que n’és fan.
Que vam demanar a Compartir Barcelona
En aquest cas, cal dir que una cosa és el que vam intentar demanar i l’altre el que finalment va arribar. Cal dir que en ser un lloc que em mereixia una certa confiança, vaig deixar la porta oberta a les recomanacions i el qui ens prenia la comanda, va fer la seva tria decidint mitges racions o senceres, al seu aire.
Els plats que vam demanar
Nosaltres, un cop escoltades les instruccions de «tot a compartir», que de fet, el nom del lloc ja ho indica, vam fer la nostra tria. I sense por que ens «renyessin», tal com ens va passar recentment en un altre lloc, si parlàvem de primers i principals, perquè la carta, així els anomenava ?.
De la secció primers, el caneló de tonyina amb sabors mediterranis i els bunyols de bacallà a la mel dels que vam veure arribar mitja ració. El caneló realment bo i els bunyols, res a destacar i en aquest aspecte vam agraïr la mitja ració.
I els que vam demanar com a plats principals, el shabu-shabu de salmó i sopa de miso, així com el roger amb papada confitada, albergínia fumada i salsa agredolça. Per sort els dos van arribar amb ració sencera ?
El shabu-shabu, molt bo, amb bon salmó (ells l’anomenen salvatge ?) i amb una sopa de miso, molt bona. Ja em perdonareu la foto del recipient de la sopa. El roger molt correcte i amb l’embolcall de papada, per a potenciar-ne el sabor.
I els plats que en van suggerir
De bon principi ens va recomanar amb una certa insistència, una amanida de remolatxa amb sorbet d’«ajoblanco». Va arribar mitja ració. Prou bé, tot i que al meu gust, que és poc de dolçor, li sobrava el fresó. Però en tot cas, bon suggeriment.
També ens van recomanar el verat en fred amb oliva negra esferificada i sabor a gilda, que a més al meu fill li feia gràcia ja d’entrada.
No sé massa què dir del verat, perquè és un peix que marinat amb vinagre d’arròs o flamejat, faig sovint a casa i me’l van oferint invariablement en molts restaurants. L’oliva curiosa i l’història de la gilda, per posar excited a «devots». Però és que jo soc molt «ateu» en tots els sentits. Però estava prou bé el de Compartir Barcelona.
I va insistir a fer-nos mitja ració de musclos i mitja de navalles. Vaig intentar explicar que eren plats que prenia molt sovint, al viure a prop del Delta. Però ens va insistir en el fet que els feien diferents. I va arribar això: els musclos amb salsa bearnesa a l’estragó i les navalles al «palo cortado» amb espàrrec verd.
Ben fets, però mai demano musclos, que també és un plat freqüent a casa, elaborat de diferents maneres. I les navalles amb el «valor afegit» de posar un tros d’espàrrec verd. Segurament estic més acostumat als canyuts del Delta, oberts a la brasa i amb toc d’all i julivert ?. Crec però que a Instagram, tindrà èxit la foto.
Vins i postres a Compartir Barcelona
La carta de vins prou àmplia i també amb secció a copes ben visible. Vam demanar el Corpinnat Imperial Torelló a copes. Potser vaig trobar el preu copa una mica elevat, a 8 € cada copa, tractant-se d’un Corpinnat estàndard. Però entenc que és un lloc cèntric, còmode i ben muntat i d’alguna manera s’han de cobrir despeses.
Una mica la mateixa reflexió amb l’assortiment de postres a Compartir Barcelona, en què el preu unitari, estava pels 9 €, però repeteixo en raonament del paràgraf anterior. Vam demanar el coulant d’avellana, del que vaig tastar una mica i ben correcte.
Conclusions i reflexions
Com a conclusió final, crec que el lloc és recomanable. I més si sou dels que teniu facilitat per submergir-vos en el joc de les «experiències gastronòmiques». Al bell mig de la sala, hi havia una taula amb dues parelles en edat madura, que semblaven gaudir com si s’hagués d’acabar el món en cada plat que els arribava.
I no és que anéssim de xafarders, però feien una cridòria que ens hi va fer fixar. I vam fer una reflexió al voltant dels contrastos de Compartir Barcelona, en què l’aparent luxe gastronòmic, es combina amb una certa informalitat. D’aquí que al meu fill, se li va escapar el titular d’aquest post, però que em va prohibir posar: «Opera en texans», i que com podeu veure, no l’he posat ?.
Personalment, vaig sortir una mica penedit del meu «comportament». No sé despistar massa i a la pregunta «que tal els hi han semblat?», en concret amb el plat de musclos, em va sortir, acompanyat d’un arronsament d’espatlles, un «bé, però no deixen de ser musclos amb salseta».
I em va saber greu, però tampoc sé actuar d’altre manera i més a risc de quedar com un gilipolles mostrant admiració per uns musclos bàsics. Total que em vaig guanyar la bronca de qui m’acompanyava ?, pel meu «mal comportament», que jo en dic «sinceritat»
RESUM a Compartir Barcelona
- Un local ben ampli que llueix al centre de BCN
- Els plats estan ben elaborats
- El servei és atent i professional
- I els preus estan en consonància amb la zona i el local
- Bon sistema de reserves en línia
Hola Ricard,
Penso que el ticket no es correspon amb el post.
Ostres…. tens raó. Gràcies!!!…. ara rectifico.
Fa anys vaig estar al de Cadaqués i prou bé i amb plats que recordo gaudir (no pas “disfrutar”).
Imagino que el fet de voler créixer i arribar als potencials clients d’una ciutat com Barcelona els ha fet copiar el model del restaurant original, què pel que m’ha arribat de gent que ha estat a tots dos, està bastant millor que aquest de la capital.
No aniré pas a aquest… però si tornaria sense dubtar al de Cadaqués 🙂
Com bé dius, recomanable per qui li fa mandra sortir a descobrir llocs fora del seu habitat.
Abraçada!!
I també recomanable per gent que ja van allà «entregats»…. vaig veure taules, en que no sé si gaudien o feien el ridícul amb tanta excitació.
D’aquí va sortir el títol que m’han prohibit d’«opera en texans», perquè deia el jr… «el lloc permet contrastos, de luxe gastro i d’informalitat». En un lloc més «formal» aquells «matrimonis madurs», no haguessin fet tants escarafalls….
En fi, que ja he anat a Compartir
Abraçada!
Una crònica que es veía venir i que per tant m’ha fet riure molt. Per favor, el títol ha de ser òpera amb texans.
Tu no coneixes el meu fil ?.
Ell és un creatiu que treballa precisament en comunicació en una multinacional. I els títols li surten així a raig. Quan era més jove, més d’un li vaig xorissar i recordo dos d’ells que van provocar polèmica bèstia.
Aquest el va deixar anar i just l’havia dit, m’amenaça ?. i em diu «aquest no!!».
I li he fet cas…. al títol no l’he posat. Però era 100×100 descriptiu.
Salutacions,
Ja he llegit entre línies i he entès el que vols dir.
No és un lloc al que tingués previst anar, però segur que té èxit.
Abraçada!
Espero que tingui èxit, perquè hi ha molt de treball i inversió. I molt de públic predisposat.
Abraçada i bones vacances que imagino comences aviat!
jo ahir vaig tenir meus duites d’omplir aquella sala tan gran… veurem!!
Per una part, m’agradaria tinguessin èxit, perquè aquests llocs prestigien BCN, per altra banda ja saps que no soc gaire amant d’aquestes obertures amb tant de soroll, on sembla que t’hagi d’agradar sí o sí…
El temps ho dirà.
També estic amb el títol d’òpera en texans.
A Cadaqués hi he estat al Marina, he gaudit molt i diuen que els cuiners del Disfrutar van allà a dinar així que, aquesta és tota la relació que tinc i tindré amb el Disfrutar i Compartir. El trobo una mica apujat de preu, o la butxaca no m’arriba, com vulgueu.
El caneló és un plat amb #puntIG S’omplirà el IG amb aquesta foto tan maca, i la del salmó.
Salut!
A mi també m’agrada el títol, però el meu fill em fa anar recte….?
El preu és més pujat del que ens hagués sortit demanant el que vam demanar inicialment. Després em vaig deixar convèncer, cosa rara en mi, amb la resta de plats. I això està molt bé, quan és un sopar tipus Regol o Sorrós, en que els van suggerint coses, que no paguen.
Però en el nostre cas, en que els suggeriments es paguen (i de fet tampoc accepto invitacions, o sigui que és una equació sense solució) el tiquet creix i creix…. I de veritat que ens van sobrar tots els suggeriments…. Una mica com la frase, cornut i pagar el beure ?.
L’autor del títol frustrat, va sortir també una mica emprenyat amb la insistència de «col·locar-nos» més plats.
Salut!!