Copenhaguen. Estada de HomeExchange

Copenhaguen, pel que fa a la restauració,  és un pol d’atracció, tot i que per les rendes del nostre entorn, els preus siguin elevats i fins a cert acabis preguntant-te si val la pena el dispendi que comporten molts restaurants, si ho compares fredament amb el que realment ofereixen.

Aquests és el nostre quart HomeExhange d’aquest 2024. Després de París, Annecy, Yvonand (Suïssa), tocava aquest mes de juny Copenhaguen. La imatge que presideix el post, està presa des de la terrassa de l’apartament on estàvem, a Frederiksberg, amb el Metro a peu de porta.

En principi, aquesta ciutat és atractiva des del punt de vista gastronòmic. Tothom coneix el ja desaparegut Noma i molta gent somia amb Geranium o Alchemist , que quan veus els menús estan a 4.200 i 4.900 Dkk, que vindrien a ser uns 550 € i 650 € per persona i sense comptar begudes, et dius «no».

I és que em conec i ja he sortit de més d’un multi estrellat, maleint el cost. I que consti que no dic pas que aquest no sigui just, perquè requereixen gran infraestructura. Però cada un té els seus gustos i els meus no van en aquest sentit.

Entenc que els professionals de la cuina, els pugui provocar desig / curiositat llocs com aquest.  I també als que els agrada lluir d’aquests restaurants com un trofeu. Però en el meu cas, gastar aquestes quantitats en un restaurant i valorant el factor «satisfacció – cost», ja us dic que no.

També  l’idioma és un obstacle afegit. Sí que a tots els llocs parlen anglès, però de la mateixa manera que amb anglès tècnic no tinc dificultats, a la que passo al món de la gastronomia, em perdo. I més amb els components «exòtics» que llueixen i que els agrada recitar 😅.

Per tant, durant aquesta setmana, hem fet els esmorzars a «casa» així com tots els sopars, perquè després de tot el dia rondant per Copenhaguen i rodalia, a les 6 de la tarda, no ens aguantàvem drets.

Com és l’oferta gastronòmica a Copenhaguen?

Aquests temes sempre són molt subjectius i les respectives opinions, poden semblar contradictòries.

Si busqueu informació per la Web, la conclusió que en traureu, és que l’oferta gastronòmica és de prou qualitat i que la ciutat és coneguda pels seus restaurants innovadors i per posar èmfasi en ingredients frescos i locals.

A més, llegireu que Copenhaguen té una bona oferta de «menjar de carrer», mercats d’aliments i cafeteries acollidores que ofereixen una àmplia gamma d’opcions per a tots els gustos i butxaques.

I a tot arreu us parlaran dels Smørrebrød, aquesta tendència d’entrepans oberts a base d’una llesca de pa de sègol amb mantega i al damunt, tot el que la imaginació del xef permeti.

I ara va la descripció dels llocs que vam anar, en la que no hi havia cap dels estrellats.

Llocs als que vam anar a Copenhaguen

Mostraré una selecció de llocs als quals hem anat durant aquesta estada, de la que encara no hem tornat. Començarem pels restaurants, que podríem qualificar de recomanats, però en cap cas d’alt nivell.

Norrlyst (Kompagnistræde 8)

Com sempre en les nostres estades, un BibGourmand no sol faltar. Per experiència sé que són llocs dels quals sortirem satisfets, amb cuina més que correcta, ambient planer i sense un cost excessiu. Els migdies tenen una carta de Smørrebrød, que va ser la base del nostre dinar, mentre que per sopar ofereixen un menú de 4 plats.

Barr (Strandgade 93)

Al costat del moll, ocupant l’espai que antigament va acollir el Noma original, aquest restaurant informal davant del mar i amb  una gran varietat de cerveses així com maridatges. Els plats són rústics amb arrels clàssiques nòrdiques.

Pel tema de l’idioma, que ja he comentat, intentem simplificar molt les comandes 🫢, evitant complicacions. Per tant, vam acceptar la fórmula que ofereixen per a dinar i aprofito per recordar que un mateix restaurant, l’oferta varia segons sigui dinar a sopar, en què normalment ofereixen més varietat 🤷🏻‍♂️.

i el tercer Ammanns 1921, del que faré crònica i no en faré de Norrlyst, perquè va ser molt semblant al que publico. Tampoc de Barr, que al restringir-nos a la fórmula de migdia, no va aportar res gaire interessant i menys si ho analitzem en termes relació qualitat – preu.

És un lloc que està referenciat en la majoria de llistes de recomanats i fins i tot en la que l’inefable José Carlos Capel va fer de Copenhaguen 😉.  Quan entres a la web i et fas un embolic entre el que és restaurant, el que va de take away, el que presumeix bar amb vistes i més. De les possibles opcions, vam deduir que el que ens convenia era el  Aamanns 1921.

Aamanns 1921, està al rovell de l’ou de Copenhaguen, o almenys al que jo considero com a tal. En una zona amb àmplia oferta gastronòmica i a quatre passes del mercat de Torvehallerne del que parlaré en un proper apartat.

A la seva web podeu veure l’oferta de carta i també la d’una fórmula de migdies, que és la que vam escollir i podeu trobar els detalls i en versió anglesa.

Està ubicat en un espai ampli, ben decorat i confortable i amb un equip de servei que sembla d’un altre planeta si ho comparem amb el que se sol trobar per BCN actualment. Equip jove, professional, amable, amb estil informal i acurada imatge. Als antípodes de l’«hola chicos» i en una altra galàxia del ranci «caballeros».

Però també s’ha de dir, que darrere tota aquesta amabilitat, s’amaga algun tic, de caça guiris… No podia ser tot perfecte.

Que vam menjar a Aamanns 1921

Aquí ho podria descriure de dues maneres totalment oposades: Si jo fos un foodie d’aquests que ho descriuen tot amb un grau d’excitació, propi de qui acaba de fer-se una «clenxa», d’aquella mena de farina tan de moda, cantaria meravelles dels Smørrebrød 😍😍.

Però soc jo qui escriu i sense clenxes de cap mena 😂. I llavors us descric l’àpat com 4 torradetes de pa de sègol (dos per persona), molt ben presentades amb cosetes al damunt…  bones i ja està.

A la seva web trobareu els detalls dels components, però jo us ho puc simplificar: un de salmó fumat, un d’arengada del bàltic, un d’amanida de pollastre (que està una mica desmuntat, perquè li vaig clavar la forquilla abans d’hora) i un de tàrtar de vedella. I cada un d’ells amb el seu toc de biberó i les herbetes corresponents 😉.

Vins i postres a Aamanns 1921

La carta de vins ens va semblar prou àmplia i amb suficient varietat, però seguint una mica la tònica del país, vam optar per dues cerveses de la seva carta i en concret, una Aamanns IPA (7,3º) i una Pilsner (5,3º).

Realment bones cerveses i ho dic jo, que no tinc gaire afició per aquesta beguda. Però potser allà, m’hi acostumaria 😉.

Les postres vam escollir una de formatges danesos i una de «Pålægschokolademad’, wild Swedish blueberries, brioche», que veureu a la foto i que ni sé traduir 😅. Les dues postres correctes, però res a destacar.

Conclusions i reflexions

El que vam menjar era prou bo, però res que ens provoqués un desig de repetir. I el mateix us podria dir dels altres que no he fet crònica.

Potser ja entro als països nòrdics, una mica a peu canviat, a causa de experiències viscudes, però recordo estades a Finlàndia i sud de Suècia que quan portava 3 o 4 dies, em feia mandra entrar als restaurants. Aquest cop, ha estat millor. Però a nivell Europa, que no em belluguin massa de la cuina de la terna Espanya- França – Itàlia.

Per sort amb les estades HomeExchange, molts sopars a «casa» aporten més alegries que alguns dinars a restaurant.

I aquest és el tiquet, que en euros equivaldria a uns 140 €.

I tenint en compte que vam agafar la «fórmula de migdia», que de fet, eren els mateixos plats de la carta, però donant menys opcions a escollir, amb dues cerveses i dos cafès, pagar 70 € per cap menjant 4 canapès grossos 😂, per més que el nom smørrebrød sembli donar-los més categoria,  fa una mica de mandra 🤷🏻‍♂️.

On es fa la compra a Copenhaguen?

El fet d’estar en un apartament ben equipat i poder accedir a bona ofert gastronòmica, va fer que caiguessin àpats a casa. Tot i que la primera incursió a un supermercat reconegut de la zona, no fos gaire prometedora.

Res a dir dels supermercats de la ciutat, però difícil trobar cap cosa que il·lusioni una mica. El que trobes, no és pas dolent, però no hi ha variació. Penseu, per fer-vos una idea, que a la secció pizzes, l’estrella eren la gamma Terradelles 😅.

Per aquest motiu, vam anar a explorar el mercat de Torvehallerne i allà sí que hi havia temptacions a les quals vam caure. Però amb un nivell de preus que doblava els que estem habituats. Us mostro un parell de fotos, que no sé si podreu llegir, però per posar alguns exemples.

Preus 😰😰…

Torskeloin crec es tracta de llom de bacallà fresc. Indiquen el preu per 100 gr 🤦‍♂️ que són 60 dkk. I 600 dkk /kg que equival a 80 €/kg i així amb d’altres d’aigua dolça a aquest preu 😰.

I en tema carns i per posar un exemple, les costelles de xai, que anuncien el preu de 500gr (!!) sortirien a quasi 75 €/kg 😨

Però pel que fa a la compra del dia a dia, i sempre amb risc d’errar, la idea que vam treure del Copenhaguen actual, pel que fa a l’alimentació, va ser que tret de les grans superfícies comercials ubicades als afores de la ciutat, l’oferta es redueix a supermercats com el Netto o el Fotex amb un assortiment bàsic de producte fresc i cap cosa que il·lusioni.

I en tema peix, tret del mercat que he mencionat i que tampoc és per llençar campanes al vol, el que pots trobar als supermercats urbans, és congelat i amb varietat mínima.

Llocs alternatius per menjar a Copenhaguen

Si llegiu articles que orientin en aquest aspecte, us parlaran dels llocs de venda ambulant que es troben pel carrer. No tenien pas mala pinta, però no vam tastar-ne cap.

I sí que vam fer alguna aventura tipus street food en el mercat que ja us he mencionat, Torvehallerne, així com a Reffen, un vibrant espai gastronòmic a l’aire lliure, que acull una àmplia varietat de food trucks i parades que ofereixen una diversitat de plats internacionals, des de menjar de carrer danès fins a cuina asiàtica, mediterrània i molt més.

Reffen no només és conegut per la seva oferta culinària, sinó també per l’ambient relaxat i acollidor, amb espais per seure a l’aire lliure i gaudir de la vista al port. Un lloc que considero imprescindible si passeu uns dies a Copenhaguen. Puc demostrar que hi vaig «dinar» 😂.

I aquesta és la visió, evidentment subjectiva, de Copenhaguen, que no és pas el primer cop que hi faig una estada. En menys d’un mes, prometo un post d’aquest estil de la zona de Quebec a Canadà, on passarem pràcticament tot el juliol.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.