Coses que passen quan vas a un restaurant que està habituat a fer publireportatges.
Coses que passen i no m’agraden
No té més importància i tampoc vull anar dient a quin lloc em va passar.
No és ben bé culpa d’ells, sinó del sistema i de tota la conya que l’envolta.
Només pot servir per entendre, la poca credibilitat que tenen certes cròniques. Es deixen «enganyar» com aquelles donzelles d’abans i així anem.
Crec no calen més detalls i el dibuix ja ho diu tot. Més que res, pretenc una reflexió sense senyalar a ningú.
Per cert, algú en privat em diu que la culpa és meva i que perquè reservo amb el meu nom. Segons quins missatges anònims, els elimino si ofenen a algú o volen donar lliçons amb la cara tapada.
Segons amb qui vaig, ja dic «reserva tu», però si vaig amb el meu fill, ens diem igual ?.
Us diré que va haver-hi una època que reservava amb un altre nom. Tot anava bé fins que vaig arribar a un lloc on em coneixien, per una altra faceta diferent. I em vaig sentir molt ridícul i a partir d’aquest moment, reservo amb el meu nom, que dec tenir-hi dret ?.
El següent pas és que et preparin una carmanyola per portar a casa insistint que “aquest plat l’ha de tastar!!!”
? ? ? ? ?
Va ser desagradable, perquè d’una rebuda amb taula especial, sala annexa, visita del xef, etc, vam passar a marxar com a gossos…. ? ?
També entenc que amb la seva filosofia i al veure la reserva, van pensar «l’impressionarem amb els plats A, B, C…». I vaig allà i els dic que no els vull i no reaccionin bé. I més perquè no hi estan habituats.
I és que detesto la sensació d’estar examinant / valorant algú. Ja no m’agradava a la Universitat on sempre he dit que el pitjor era haver de valorar, doncs imagina ara que en lloc de cobrar pago.
Però és que m’agrada triar-me els plats i escriure la percepció real. No pas el que ells volen.
Salut!!
Llestos n’hi ha a tot arreu! estaria bé saber el nom del restaurant. Tot i que entenc el títol, no em sembla lògica la seva reacció.
Normalment no tinc problema en dir el nom d’un restaurant que ha mostrat alguna carència. I més d’un problema m’ha comportat fer-ho.
El que passa és que aquest cas és una mica especial i m’agrada ser objectiu. Sense aparèixer el xef a la sala, tot hagués anat sobre rodes i sense «contrastos». A mi m’agrada anar als restaurants amb la màxima discreció, interaccionant el mínim. Els plats van ser bons, el preu correcte i el servei normal. Per tant aquest és el missatge que he d’escriure i de fet així ho vaig publicar en el seu moment.
I fins i tot puc entendre que si el xef volia «impressionar-me» havent preparat alguna cosa especial, s’emprenyi. És una putada per ell que jo arribi i li digui «no ho vull». I més quan aquests xefs estan acostumats a fer això amb els «crítics» i no entenen que jo no soc crític.
La conclusió a treure del meu comentari, no és pas si el restaurant és bo o no ho és. La conclusió, és que quan llegiu aquestes cròniques de qui tots sabem, en que ja veus els han fet «una mostra de molts plats», que hi doneu la credibilitat que mereixen, que és molt poca. I encara que veieu el tiquet, no dubteu que està amanyat.
Salutacions,
Ostres, quina situació…!!! No ha de ser gens agradable per a ningú trobar-s’hi.
Salut!
Bé, tampoc va ser massa greu. Perquè a partir del moment en que el xef torna a la cuina (d’on no hauria d’haver sortit ??), la resta va anar tot normal: bons plats, preu i servei correctes.
El fet d’explicar el tema, que ja fa unes setmanes, és més que res per mostrar la realitat de les cròniques que apareixen. Els «cronistes» avisen que aniran al restaurant i el xef els fa una mostra de plats. En el meu cas em va detectar al veure el nom i es veu que em segueix per les xarxes.
I ja em direu quina validesa pot tenir una crònica, tant diferent de la realitat que un es troba quan hi va com client de a peu.
Salut!!